“A mis 95″ és un blog fet per María Amelia López Soliño, una dona de Muxía, que va començar a escriure el blog al 2006, quan tenia 95 anys, fins el passat dia 20 de maig, que va morir a l’edat de 97 anys. Durant aquest temps ha estat un blog molt actiu parlant de temes en general i també de la relació de les noves tecnologies i la gent de la 3ª edat (que en l’esquema de Cardoso anomenariem societat no informatitzada). Era la blogger més gran de tot el món hi havia aconseguit molts reconeixements i repercusió a nivell espanyol i internacional.
Considero que és una excepció que confirma la regla, tenia un domini de les noves tecnologies que no era propi de les persones de la seva generació i de generacions anteriors. Però és una mostra de com les noves tecnologies poden estar a l’abast de tota la gent, només cal voluntat d’aprendre’n i adquirir nous coneixements.
Jo sóc un noi de 26 anys (dins de la 2ª generació informacional), però quan tingui l’edat de la Maria Amelia, no sé quina serà la situació de les TIC, espero aleshores poder ser un avi adaptat, però això qui m’ho pot assegurar. Quan Maria Amelia tenia la meva edat, no hi havia televisió, la ràdio tot just començava i el principal mitjà de comunicació era la premsa escrita. Realment d’aquell moment ha canviat tot i hi ha hagut gent que malgrat els canvis s’ha sapigut adaptar.
Si voleu consultar el blog és: http://amis95.blogspot.com/
Per que veieu el ressó que ha tingut a nivell espanyol i internacional: http://news.google.com/news?pz=1&ned=us&hl=en&q=%22maria+amelia%22
Cada dia trobem notícies que parlen sobre el gran fenomen a Internet de l’últim any, el Facebook. Segons un estudi que expliquen a un article de “El Pais”, que es va fer a la prestigiosa Universitat de Harvard, qui té amics en la realitat també té molts amics en les xarxes socials com el Facebook. Com a conseqüència em porta a pensar que qui és un ser marginal, també és un marginat a la xarxa i per tant està allunyat d’aquesta nova societat. En el meu cas particular he optat per no introduir-me en cap xarxa social, prefereixo tenir amics reals que virtuals, encara penso que els amics virtuals no et poden ajudar en segons quines coses a través de la xarxa, no pots compartir una cervesa, un sopar, un partit de futbol. Em fa gràcia quan parlem de lligar a través de la xarxa, de moment encara prefereixo tenir una nòvia que una “cibernovia”
Em vull resistir a aquest canvi social, en que el terme amistat ha quedat tant relativitzat. Molta gent tendeix a pensar que l’amistat es valora pel volum d’”amics” del Facebook, però jo encara crec que l’amistat es valora per la gent que t’ajuda quan la necessites i hi pots confirar. Sincerament, tampoc tinc cap interès per exemple en tenir un amic virtual a Austràlia, prefereixo tenir un bon amic australià que em convidi a passar un més al seu país i jo el pugui convidar a passar un temps a Catalunya.
Prefereixo estar en una societat en transició, on es pot apreciar el millor d’una societat “tradicional” (per alguns societat industrial) i d’una societat informacional.
PD. Em considero una personal sociable i social tot i no tenir Facebook.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/nos/cambia/elpepisoc/20090326elpepisoc_1/Tes
