Com a mostra de que els mitjans, ràdio i televisió en els seu moment, i, ara, també internet possibiliten noves formes de sociabilitat (Cardoso), la revista digital “Playground” s’adreça a la “generació myspace” perquè participi en els seus continguts.
Així, és possible escriure-hi articles sobre música o crítiques sobre concerts, com a complement alsa articles que publica.
La seva web, www.playgroundmag.net, pretén esdevenir un portal que combini característiques de diverses xarxes socials en el sentit de convertir-se en un espai per compartir i intercanviar experiències i continguts.
El públic al qual s’adreça forma part d’una mateixa generació i, per tant, té “domesticat” els mateixos mitjans, en aquest cas els digitals, ja que els té adoptats en el seu dia a dia.
http://ecodiario.eleconomista.es/cultura/noticias/743571/09/08/Nace-la-revista-digital-de-musica-Playground-dirigida-a-la-generacion-myspace.html
“La premsa tradicional està en crisi i tampoc les seves pàgines web són la solució de moment”. Aquesta és una de les conclusions a les que es va arribar al 18è congrés www2009 que es va celebrar a Madrid aquest mes d’abril, publicada a diversos mitjans com la versió digital de La gaceta de los negocios, Gaceta.es.
El motiu d’aquesta afirmació és la consideració de que tant el disseny com els continguts són massa similars, que la informació online l’estan absorbint les redaccions del diaris i que la publicitat està invertint cada cop més als mitjans online en detriment dels offline.
Aquesta notícia exemplifica el plantejament de Cardoso, quan diu que els diaris online viuen una paradoxa respecte la seva identitat difícil de resoldre, ja que a la pràctica són extensions de la versió en paper (això vol dir anàlisi i interpretació de les notícies) però alhora se’ls exigeix informació immediata i concisa.
En el procés de transició d’una societat industrial a una societat informacional que ens explica Cardoso, les empreses adapten progressivament les tecnologies de la informació al procés productiu per assolir els seus objectius econòmics.
És el cas d’EGM, una empresa creada als anys 70 com a laboratori fotogràfic per revelar fotografies en alta qualitat per a prefessionals, i que actualment es dedica a manipular i tractar imatges per a després utilitzar-les en diversos suports publicitaris (cartells, stands de fires, videoclips, etc).
El seu propietari, Enric Galve, amb estudis de cinematografia i entusiasta de la tècnica, ha sabut reinventar el seu negoci. Galve, que també és el president del saló sectorial Sonimagfoto & Multimedia, veu en la impressió digital oportunitats per continuar innovant.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=597602&idseccio_PK=1009&h=
