Vivim un període d’adaptació als nous mitjans. Ningú és aliè a aquest procés, tothom té veu “i vot”.
Per una banda el poble pot apropiar-se d’Internet i llançar la seva proposta al món. Aquesta proposta no té perquè tenir una finalitat èticament correcta, i Internet i les creixents xarxes socials són un mitjà on poder gestionar la seva organització. La seva repercussió no coneix fronteres.
D’altra banda els grups organitzats poden domesticar els mitjans. L’Estat com òrgan de govern (ja sigui el nostre, o un de ben llunyà) és un dels més interessats en exercir un cert control sobre aquest mitjà sense límits de difusió. I és el grau d’aquest control el que ens ocupa i em preocupa. Podria ser que fes un bon ús, que la seva única finalitat fos la d’apropar-se al poble i interactuar amb ell d’una forma ràpida i senzilla (recollir la seva opinió, facilitar-li el vot, establir debats i comunicació..). Però podria ser que la forma d’apropar-se a la ciutadania estigués enfocada a exercir el control i limitar la llibertat d’expressió o manipular-la. Llegint l’article “Ús de spin per controlar els mitjans”, publicat a la revista digital Forbes s’exposen alguns casos de política internacional que demostren que l’Estat, àvid de poder, té encara molta força davant els ciutadans. Però no és la única organització que té a les seves mans aquesta eina tan poderosa. Lamentablement també en poden fer ús les organitzacions que coaccionen a la societat, i al govern, de forma violenta, exercint el terrorisme, o de forma “indirecta”, amb grans capitals i enormes fortunes, en la lluita pel poder.
És una llàstima que s’utilitzin les noves tecnologies per censurar i involucionar. Haurien de prevaldre l’esperit de la llibertat d’expressió i les ganes de construir un futur millor.
Dentro de poco habrá un nuevo apagón analógico . Los gobiernos autonómicos están presentando sus informes sobre la evolución digital de la televisión. Desde la Oficina Nacional de la TDT recibimos porcentajes de aceptación en Cantabria. Por su parte, en Navarra se ofrecen subvenciones para la instalación. La Xunta de Galicia instala en telecentros tutoriales… diferentes recursos invertidos en esta “nueva” televisión. Pero, ¿somos realmente conscientes de la multitud las posibilidades de interactividad que nos ofrece este sistema? Todo el mundo sabe que la TDT nos ofrecerá muchos más canales que la televisión analógica y que podrá disfrutar de contenidos más específicos; las audiencias se segmentarán, bla, bla, bla.. Pero, ¿qué posibilidades nos ofrece esta nueva televisión? Creo que no tenemos una idea clara de ello. Estamos ante una poderosa red de información y comunicación. Con la implantación de la TDT podremos conocer de primera mano noticias, información meteorológica, sobre tráfico, empleo ó estaciones de esquí. También podremos disfrutar de correo, juegos, concursos, vídeo bajo demanda, telecompras, tele-formación… La Sanidad también podrá mejorar su gestión ofreciendo tele-asistencia, servicio que mejorará la calidad de vida. Y con el DNI electrónico (otra modernidad de los tiempos que corren) podremos gestionar nuestras cuentas bancarias, realizar algunas transacciones, solicitar ayudas… Teóricamente todo esto es muy bonito, pero requiere de una gran inversión por parte de la administración pública. Confiemos en que las instituciones estarán a la altura de este avance tecnológico. Démosle una oportunidad a la interactividad.
Avui dia, a les xarxes socials, no només trobem registrats usuaris individuals, també existeixen multitud d’empreses. Des d’
Auschwitz, fins a Hollywood, passant per Mango, el grup Inditex, i fins als locals d’oci. Tots volen tenir presència. Per què? Perquè les empreses han vist el seu filó publicitari i cap vol quedar-se ‘fora’. Aquestes xarxes socials són mitjos de difusió d’informació de gran ‘impacte’, sense fronteres. Amb un parell de clics poden donar a conèixer les seves novetats i els seus productes a tots els seus ‘fans’ estiguin on estiguin.
La notícia que
Hollywood s’obria un perfil en Facebook i Twitter, publicada a La Vanguardia, em va fer recordar que farà menys d’un mes un conegut em comentava que fa més d’un any que la discoteca on ell treballa no invertia en publicitat convencial. Ja no hi ha
flyers anunciant esdeveniments, ni cartells pels carrers. Però tots els habituals saben quina sessió es farà el cap de setmana.
Aquest ‘petit’ detall ens demostra que, encara que visquem en una societat en transició, anem evolucionant cap a una societat informacional normalitzada, com les grans, i que, de vegades, ens ‘avancem’.
