Avui mateix apareix al diari El Pais una noticia sobre com Internet resulta un desafiament constant als drets de la propietat intel·lectual de totes les coses que per la xarxa circulen.
http://www.elpais.com/articulo/internet/dialogo/constructivo/contenidos/digitales/elpeputec/20081219elpepunet_3/Tes
A Espanya a l’any 2007 s’ha donat un increment del 71′4% en el comerç de productes electrònics i això ha estat bàsicament gràcies a Internet. També esta contribuint el “Plan Avanza” que des del 2000 s’està portant, la qual cosa ha permès que Espanya s’hagi convertit en un país competitiu, tecnològicament parlant. Des d’aquesta banda es demana que la justícia no resulti un entrebanc per a aquest desenvolupament. S’ha de trobar un equilibri entre el fet de poder avançar en les noves tecnologies i també en tot allò relacionat amb els drets d’autor, sempre sense que una cosa afecti a l’altre. S’ha de donar el diàleg entre les dues parts i així avançar de la mà, però sense deixar de banda les noves formes de creació que estan sorgint gràcies al mitjà Internet.
Avui apareixia la noticia de què la xarxa social Facebook on tothom trobra a tothom serveis per a més coses. A Australia per a fer efectiva una sentència judicial de pèrdua d’una vivenda per falta de pagament de la hipoteca. Hi ha qui diu que és una violació de la intimitat i per altres és què la justicia s’adequa a les noves tecnologies…
http://www.tv3.cat/videos/917519/Els-enemics-et-troben-pel-Facebook
¿Que hi penseu? Facebook és una eina amb la que tothom pot arribar a saber bastant de la teva vida, amb qui et relaciones, com et relaciones a través de les fotografies, que dius o deixes de dir, etc. És ben cert que qui és membre d’aquest tipus de xarxes ho és perquè vol, però també em fa plantejar-me el fet de què per una banda estem molt controlats per tot arreu, però, per una altra no ho estem pas tant si la justicia ha de recòrrer a aquestes eines per a trobar persones sentenciades per algun motiu.
Resulta tot una mica contradictori, molt controlats però alhora impossible de trobar-nos.
Des de fa un temps en algunes estacions de transports públics han aparegut cartells amb un personatge on es pot llegir “si estas pensando en volver…” i les paraules PLAN DE RETORNO VOLUNTARIO, a més d’un número de telefon, etc.
La publicitat en si mateixa i el pla no se molt bé com estan permesos. Però jo em centraré en la publicitat, especialment en la fotografia utilitzada per a publicitar aquest pla. Es pot veure o bé un noi o una noia, en ambdós casos són persones amb rasgues que ens fa pensar que són procedents del nord d’Àfrica o algún país de l’orient Mitjà. En aquest punt ja trobo un punt negatiu amb el qual es poden fer associacions racistes. La publicitat en sembla com si els hi diguessin “marxeu, perquè aquí no teniu res a fer” i això em sembla una broma de molt mal gust, per dir-ho d’alguna manera. A més, la llum utlitzada tampoc és l’adient, segueix els punts suspensius. Fa pensar que si marxen, trobaran la llum que al país no troben, etc
http://www.planderetornovoluntario.es/index_uno.html
Estic parlant d’una campanya publicitària feta pel Govern d’Espanya, en la qual crec que es poden trobar punts racistes (de la mateixa manera que jo els trobo en el mateix pla de retorn voluntari). Però el que m’interessa és el fet de com pot ser que es deixi publicitar aquest tipus de coses. És clar que ja em contesto jo mateixa. Si és un pla del Govern, ells mateixos no prohibiran la seva publicitat. Al cap i a la fi ells són qui fan la legislació.
