Reflexionem aquí sobre un nou fenòmen: els prosumers. Podem definir aquestos com un nou tipus d’individus que es caracteritzarien per estar més immersos en el procés de producció del producte i ser, per tant, més receptius i proactius que els consumidors. A més, són més entesos en màrqueting i més demandants. Podem considerar-los elements importants perquè reflecteixen i forgen mercats. Al ser altament participatius, recullen el que altres pensen i ho mostren a través de la lent de les seves pròpies experiències.
Els prosumidors són com canals de comunicació, i direm que tenen importància per crear, tant actituds com demanda. L’habilitat del prosumidor per “passar el missatge” és un component absolutament crític per controlar el significat i el missatge de la marca. I és que els prosumidors són de gran utilitat per a les empreses que busquen anticipar tendències futures. Són un sistema d’alerta anticipada sobre el consumidor. Però, a més, són de particular valor per a les empreses ja que suposen una font inesgotable i gratuïta d’idees. Les empreses guanyen amb aquests una plantilla de creatius enorme a la vegada que estalvien en temps i recursos. Per als prosumidors els diners no són un al•licient, participen per passió pel que fan.
Hi ha prosumidors en totes les categories. Com en qualsevol tema, aquests mostren passió pel que fan, de tal manera que e les seus esforços per ser proactius i involucrar-se en una categoria probablement estiguin condicionats per la gran rellevància que per a ells tingui la categoria
Però podem dir també que el nou rol del consumidor afecta al sistema publicitari. Avui dia, qualsevol persona amb un ordinador i una connexió a Internet està llest per començar a difondre informació al món sencer, i gratuïtament! Les combinacions de tecnologies i noves “eines” com weblogs, podcasts o fotologs, entre d’altres, estan conduint a una democratització completa de mitjans. Arribem, per tant a la conclusió de que els individus es troben amb quasi les mateixes possibilitats que molts mitjans de comunicació per difondre una determinada informació. D’aquesta manera entenem com milers de persones han passat de ser mers consumidors a ser productors de mitjans (prosumidors).
Les agencies de publicitat s’hauran d’adaptar a fer publicitat per a grups objectius cada cop més petits. A més, les noves tecnologies permetran dirigir el missatge publicitari a persones amb un interès específic en el producte publicitat. Molts experts ja preveuen que s’haurà de canviar el paradigma de l’oferta, pel de la demanda, estant així més a prop del consumidor. S’adivina que les empreses que més guanyaran seran les que estiguin més a prop de l’usuari!
Inma Abella
Author Archive for Inma Abella
Els mitjans de comunicació “on line” facturen un 31% més!
Que Internet ha significat una autèntica revolució com a suport és un fet innegable! Però el que últimament també resulta innegable és que les mitjans de comunicació que utilitzen aquest suport com a canal, esdevenint mitjans de comunicació “on line”, facturen un 31% més. Podem parlar especialment de les publicacions “on line” de premsa, revistes i llibres. Com bé diu l’article, els lectors s’han deixat seduir pels evidents avantatges d’aquesta nova manera d’accedir a la informació: ràpid accés a un gran volum d’informació, fàcil obtenció de continguts concrets i possibilitat de connexió pràcticament en qualsevol lloc.
Però és que hi ha més! Doncs la intenció participativa del nou perfil del lector no es conforma només en actuar d’una manera passiva,sinó que també volen aportar opinions i implicar-se en el procés de publicació, i Internet ho fa possible! I és en aquest punt on hem d’assenyalar la importància dels blogs, ja que la informació que aquests manegen arriba a gran quantitat de públic, podent tenir gran poder d’influència i poder ser considerades per empreses, associacions diverses, anunciants, etc.
Inma Abella
Nous models d’aprenentatge: l’ús de les TIC a l’aula.
L’escola Pere Viver, pionera en l’ús de noves tecnologies, porta a terme experiències innovadores en el món de l’educació.
La utilització de pantalles tàctils i canons de vídeo a les aules modifica les estratègies educatives que eren vigents fins fa pocs anys.
No cal remuntar-se als estudis dels nostres pares o avis. Fins fa relativament pocs anys, la transmissió de coneixements a l’escola es vehiculava bàsicament de forma oral. La imatge del professorat parlant, fins i tot a una tarima per emfatitzar encara més el discurs, és la que ens ve a tots al cap si reculem en la nostra memòria escolar.
Però actualment podem dir que les noves tecnologies han arribat a les escoles i l’ús de qualsevol TIC, ha facilitat enormement el reajust educatiu que ens imposa, cada vegada amb més força, el nou model de societat.
La invasió de les noves tecnologies en la vida quotidiana ha fet que els canals de comunicació es transformin d’una manera inusualment ràpida. La informació, en l’actualitat, entra moltes vegades només pels ulls. L ‘impacte visual és mostra efectiu a l’hora d’obtenir dades sobre qualsevol fet; pensem, per exemple, en les notícies que emet la televisió: la imatge d’un huracà és més contundent que qualsevol explicació purament verbal.
Tanmateix les cases s’han omplert d’ordinadors, videoconsoles, pantalles de majors dimensions… I els nens i nenes en fan ús permanent des d’edats ben primerenques. El model educatiu, doncs, es veu forçat a canviar arrossegat pels nous aires que mouen les innovacions tecnològiques.
Avui, més que mai, podem dir que amb l’ús de les TIC a l’escola, el significat de la paraula educació s’ajusta al seu origen, del llatí “educere”: guiar, conduir. Els mestres han passat, de ser purs transmissors de coneixement, a convertir-se en vehiculadors dels processos d’aprenentatge, entesos com un feedback en el qual els alumnes són els qui troben el camí més útil per accedir a la informació i per extreure’n el que precisen en cada moment. Com va dir Einstein la formulació d’un problema és més important que la seva solució; és cap aquí on s’adrecen els esforços dels mestres d’avui en dia, que amb l’ajut de les TIC intenten que els aprenentatges no siguin només un cúmul d’informació inútil que s’arracona al cervell, sinó que esdevinguin significatius , de tal manera que l’alumne sigui capaç de trobar per si mateix quina és l’estratègia a seguir, i quins recursos necessita per tal d’assolir qualsevol objectiu que se li plantegi.
Inma Abella
Jueves, 18 de septiembre de 2008
Los anunciantes españoles aumentan su inversión en marketing directo e interactivo en la actual coyuntura económica, debido, entre otras causas, a la posibilidad de medición y segmentación.
La Asociación de Agencias de Marketing Directo e Interactivo (AGEMDI-FECEMD), en colaboración con la Asociación Española de Anunciantes (aea), presenta su observatorio sobre Marketing Directo e Interactivo, -patrocinado por CORREOS- que realiza una exhaustiva radiografía del sector.
http://www.agemdi.org/notas_de_prensa_agemdi.html?11_opm=169
Cada cop més, les empreses es decanten cap al màrqueting directe o interactiu ja que com ha conseqüència obtenen millors resultats. El mailing, el telemàrqueting i la publicitat amb resposta directa són les tècniques més utilitzades, i Internet arrasa com a suport escollit pels anunciants degut al seu nombre de persones que l’utilitzen. Però els mitjans no convencionals convencen a l’anunciant pels bons resultats i perquè el màrqueting directe o interactiu els permet mesurar l’eficàcia i interactuar amb els clientes tot i poder fer una segmentació del públic. A més, aconsegueixen fer bones campanyes de captació, fidelització e inclús de recuperació d’antics clients.
D’altra banda, podem dir que les campanyes de màrqueting directe són les més eficaces ja que realitzen una comunicació més directa i personal amb el client, i permeten la segmentació. L’anunciant es pot així dirigir a segments específics de la població amb productes pensats especialment per a ells amb preus molt interessants al marge de la distribució comercial habitual, ja que s’eliminen costos d’emmagatzemament per la implementació d’una economia d’escala. A més, el màrqueting directe és un canal dinàmic, adaptable a cada moment i que até al consumidor de manera personalitzada. En definitiva, permet ser eficaç, de caràcter massiu, ràpid, relativament econòmic i obtenir respostes immediates com l’ increment de la venta, el reconeixement de la marca o notorietat de l’empresa.
