La cadena Barça TV emitirá en abierto por TDT antes de que finalice el año
Inici noticia:
El FC Barcelona y Emissions Digitals de Catalunya, entidad perteneciente al Grupo Godó, han llegado a un acuerdo que permitirá a la cadena del club azulgrana emitir en abierto en Cataluña.
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/17/television/1226920710.html?a=d133aef0c89e794b19da7166967f3a8f&t=1226950695
Comentari:
Aquest article ens acosta la notícia de les emissions en obert pel territori Català del canal Barça TV, que fins al moment només es podia sintonitzar des de les plataformes digitals de pagament.
Des de la implantació de la TDT paulatinament canals com a “Disney Channel”, “Factoria de Ficció” i ara “Barça TV” han migrat des de les plataformes digitals amb una quota de pagament i un públic més restringit a la TDT per a emitir-se en obert amb unes possibilites més grans d’arribar a un públic més divers. Segons el meu entendre, encara que en l’article que fem esment lo atribueix a l’acostament al soci i al simpatitzant, respon a criteris econòmics de rendibilitat.
Crec que és una manera d’ampliar el número potencial de públic e incrementar els ingressos per publicitat per fer més rendible el canal
El consum de televisió és un 30% superior en les persones infelices
(Europa Press, 17/11/2008)
Inici notícia:
Informa, entretiene y, en contadas ocasiones, incluso educa, pero no trae la felicidad. Más bien lo contrario, según un estudio publicado por la compañía. Sus resultados no pueden ser más devastadores; concluye que la televisión es el “opio y el refugio” de las personas infelices a las que, sin embargo, no aporta ningún beneficio “a largo plazo” y les obliga a abandonar la práctica de otras actividades “más provechosas”…
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/16/comunicacion/1226850614.html
Comentari:
Aquest article parla sobre un informe titulat “¿Que hace feliz a la gente?” publicat per Springer Science+Business Media, el qual assenyala que la televisió és una font de infelicitat i una font d’adició per persones vulnerables, ja que pot donar breus moments de plaer i pot ser un lloc de refugi per a persones que no tenen desenvolupat suficientment l’àrea d’habilitats socials.
També comenta que a major grau de infelicitat el consum televisiu augmenta i que pot arribar fins a un 30% més que el de la mitjana dels teleespectadors.
El mateix informe assenyala, que hi ha un estudi de la Universitat de Princeton que contradiu el seu estudi, a on es recomana el consum televisiu com a una activitat altament recomanable.
Personalment estic més d’acord amb l’informe de Springer, ja que crec que molta gent es refugia en un consum excessiu de televisió en moments de crisis personals o per la mancança d’amistats.
La “caja” se vuelve más “tonta”
(comentari sobre l’article publicat al diari Expansión del 17-11-2008 , per Rosario Fernández)
Inici noticia:
“Programas como la “La máquina de la verdad o “Lo que necesitas es amor” nacieron con la crisis de los noventa. Quince años más tarde, las cadenas siguen usando la fórmula de los “realities” para que el espectador vea la realidad de otros y se evada de la suya. … ”
http://www.expansion.com/2008/11/17/entorno/1226913248.html
Comentari:
En èpoques de crisis la graella de televisió s’omple de programes tipus realities, aquests van néixer amb la darrera crisis que van patir als anys 90 en la que van aparèixer programes com “¿Quien sabe donde?”, etc …
Aquest fenomen en part és degut a que financerament surt més econòmic realitzar aquest tipus de programa que fer una sèrie de ficció de qualitat de la qual ningú ens pot garantir el seu èxit d’audiències.
La nova tendència d’aquests “realities” es deixar cada vegada més enrere el morbo i encaminar-se cap a mostrar habilitats dels concursants (ex.: Factor X i Circus a Cuatro), o també de tipus “coaching” en la que es dediquen a ensenyar als teleespectadors a com sortir de la crisis (ex.: emprenedors a TV3, Ajustes de cuentas a Cuatro, etc.).
També incrementar els programes de “zapping” és una altre fòrmula que serveix per augmentar el compte de resultats, ja que fan servir imatges d’altres cadenes i no tenen una producció excessivament cara.
