Author Archive for jmorenogi

Domestica la nostra societat adequadament els mitjans?

La generació és una variable de construcció d’una identitat sociocultural compartida per un conjunt d’individus, però no és només l’edat, sinó també l’ambient, la qual cosa determina l’ús d’un mitjà d’una manera semblant als integrants d’un grup generacional segons Gustavo Cardoso en el seu llibre Los Medios de Comunciación en la Sociedad en Red. La domesticació d’un mitjà suggereix que l’adopció d’una tecnologia en el dia a dia, ha de ser entés com una forma d’integració en una carrera o en un estil de vida donat.

En un seminari desenvolupat en CEINCE, la profesora Carbone va exposar i va il·lustrar amb imatges com el textos escolars han donat origen a mimetizacions i hibridacions de formes que procedixen del móm del media i com l’escola va evolucionar del combat cap a la domesticació dels mitjans. Igualmenta va plantejar l’impacte que la irrupció de les tecnologies d’última generació està tenint en la reconfiguració dels gèneres i en el paper que el subjectes juguen en esta construcció.

He de reconéxer per la meua professió com a professor, que cada curs que passa augmenta el nombre d’estudiants que realitzen un viatgea “un rincón” per mitjà d’internet que encara no sé perquè se l’anomena “vago” ja que algú ha de treballar molt en eixe lloc, al igual que tots coneixem l’us que l’alumnat fa de la telefonia.

Estem davant de nous amos del món. Els mitjans de comunicació, persuadixen el seus públics a una domesticació de les seues ments. Com ho menciona Ignacio Ramonet “Los medios y los periodistas, se repiten, se imitan, se copian, se responden, se entremezclan hasta el punto de que ya no constituyen sino un solo tema de información”. El quart poder està en crisi, el ciutadà passa d’intentar comprendre a simplement veure, i açò ocasiona una simplificació de la realitat. Així mateix, han canviat els conceptes d’actualitat i veracitat de la informació, basats ara en ela riquesa d’imatges i en les fonts que ens confirmen. Quantidat no significa qualitat i per majors que siguen les posibilitats per a accedir als diferents mitjans de comunicació, no fa haver trobat en aquests un sentit crític i honest d’abordar l’opinió.

A vegades la domesticació i ús d’aquestos mitjans comporta a unes armes de control social. Les noves tecnologies ofereixen a les empreses una quantitat ingent d’informació sobre les nostres vides quotidianes, a causa de les emprentes que deixem. Les noves formes de poder sorgides recentment, en el seus diferents formats (internet, mòbils), junt amb les antics mitjans de comunicació de masses (televisió, premsa, ràdio) encara que creen una generació pense que a la llarga tot tendeix cap a una globalització, un pensament únic, el seu abast mundial i la seua capacitat d’influir en l’opinió pública fan que ens hem de qüestionar si esta concentració de poder limitarà la llibertar individual.

http://ceince.espacioblog.com/post/2008/03/11/medios-y-generos-textuales

José Manuel Moreno Gimeno

jmorenogi@uoc.edu

Navegar per la xarxa …

Navegant per la xarxa, he anat a parar a http://www.prensa-online.com/ on una notícia m’ha sorprés. Jo anava amb intenció de dirigir-me a un portal on es troba un directori de periòdics, diaris, revistes i ràdio del món i em trobe que puc llançar publicitat gratis de la meua empresa, ja que en aquest lloc, presenta un nou site Notes Online, amb la possibilitat per a presentar en Internet, la meua empresa, el meu producte, el meu servici o el meu projecte web, completament gratis, simplement mitjançant d’un comunicat, descrivint-lo i generant així visites i enllaços cap a la meua pàgina web.

Està clar que la irrupció d’Internet i les Noves Tecnologies, juntament amb una sèrie de factors socials, polítics i econòmics, han redefinit la clàssica relació unidireccional entre els mitjans i les seves audiències. En aquest context de democratització informativa, el tradicional monopoli del mitjans ha desaparegut en pro d’un accés i una participació més gran dels lectors a la informació. Aquesta nova modalitat periodística, denominada Periodisme Participatiu o 2.0, promou tota una sèrie de canals o vies de comunicació -xats, fòrums, enquestes, entrevistes, lectors informadors etc.- que ofereixen a l’usuari la possibilitat de convertir-se en receptors i emissors de les noticies alhora. Aquesta intervenció activa de les audiències en el procés informatiu ha alterat, irremediablement, els patrons de consum informatiu i la naturalesa del periodisme tradicional.

Internet, independentment de la forma en què va ser assumit, va canviar la forma de en la que els mitjans de comunicació de masses proporcionen la informació, perquè els va enfrontar amb un conjunt de possibilitats de canvi davant els quals es van veure obligats a oferir respostes. Eixes possibilitats, són identificades en l’anàlisi de Sparks (2002), és a dir, una mateixa tecnologia per a l’entrega; reducció dels costos de distribució, patrons de consum; erosió dels avantatges tradicionals de localització; transferència dels avantatges associats al temps; major competició pels canals de beneficis; disgregació editorial i publicitat; relació directa entre publicistes i consumidors; debilitació de les fronteres entre material, publicitat i transacció.

No obstant, són pocs els periòdics que la seva presència Online generen lucre. La veritat és que hi ha hagut prou iniciatives periodístiques Online sense èxit (Lutfi 2002) amb una rendibilitat reduïda (Heinonen 1998, Obercom 2001). El model empresarial de cada mitjà Online dependrà de les seues característiques i del mercat a què vol dirigir-se, per la qual cosa probablement no existirà un únic model sinó diversos (Sparks 2002).

El paper del periodista continua sent central i dificilment poddrà ser substituït, ja que una de les característiques base de la comunicació social en els estats democràtics és la credibilitat, i aquests són els que ens donen confiança i ens ajuden a saber el que creure i el que no.

http://www.prensa-online.com/

Gustavo Cardoso. Los medios de comunicación en la sociedad en red. Filtros, escaparates y noticias. Colección: Sociedad Red. Editorial UOC 2008

José Manuel Moreno Gimeno

jmorenogi@uoc.edu

‘els joves i societat en transició’

El joves que són el principal motor en aquestes societats en les que estem vivint, almenys és el que pense jo. Han deixat arrere una situació estable com a societat tradicional i estan intentant aconseguir una altra situació estable convertint-se en societats modernes. Clar està, que la qual cosa necessita d’un procés i de uns components com el desenvolupament dels mitjans de comunicació, difusió de l’educació i un llarg etcètera. Com diu Fausto Colombo (1996) un principal component és el paper predominant de les xarxes - el qual està amb sintonia amb l’anàlisi de Castells (2002) - i que ens suggereix que per a saber els models comunicacionals abans hem d’entendre que els mitjans i els processos de mediació, es desenvolupen en el contexte d’un sistema tecnocultural, on els mitjans exerceixen la seua acció transformadora i són ells mateixos, al seu torn, transformats per  arribar a l’una globalització comunicativa, mitjançant els nous mitjans de comunicació de masses. No obstant Castells ens insisteix a distingir entre Societat de la informació i societat informacional. Diguem que l’anàlisi del canvi social que ens permet decantar-nos pel sorgiment o no d’un nova estructura social.

La incorporació de les TIC en tots els àmbits de la societat i els continus canvis a nivell científic, tecnològic i social estan accelerant cada va donar més el pas de la societat de la informació cap a la societat del coneixement per a donar pas a l’era de la intel·ligència interconnectada. En aquesta societat són els jóvens els principals promotors i que junt amb la utilització de les noves tecnologies van modificant la forma de fer i rebre informació, facilitant a l’usuari la seua selecció i classificació d’acord amb els seus gustos, interessos i preferències, alhora que li ofereix l’oportunitat de participar i expressar la seua opinió, tot això a la interactivitat que pot trencar amb la passivitat del receptor i fer d’aquest subjecte actiu dins del nou paradigma del procés comunicional. Tot açò no són garantia de desenrotllament cultural i social, els processos de globalització dels mercats en el reordenament de les economies modernes ha portat oportunitats, però també incerteses. Un dels majors reptes a enfrontar per la joventut és com evitar les desigualtats en tots els ordes, en el cultural, social, econòmic, tecnològic, a més entre països, sectors socials i persones.

Articuls:

http://portal.unesco.org/shs/en/files/3793/10753710891abstracts164.PDF/abstracts164.PDF

  • Las transiciones y culturas de la juventud; formas y escenificaciones José Machado Pais.
  • De juventudes, transiciones y el fin de las certitumbres Camino Soares.
  • Las transiciones y culturas de la juventud; formas y escenificaciones José Machado Pais.

 

Revista de Ciencias Sociales (RCS) Vol. IX, nº 2, Mayo-Agosto 2003. FACES-LUZ- ISSN 1315-9518