La generació és una variable de construcció d’una identitat sociocultural compartida per un conjunt d’individus, però no és només l’edat, sinó també l’ambient, la qual cosa determina l’ús d’un mitjà d’una manera semblant als integrants d’un grup generacional segons Gustavo Cardoso en el seu llibre Los Medios de Comunciación en la Sociedad en Red. La domesticació d’un mitjà suggereix que l’adopció d’una tecnologia en el dia a dia, ha de ser entés com una forma d’integració en una carrera o en un estil de vida donat.
En un seminari desenvolupat en CEINCE, la profesora Carbone va exposar i va il·lustrar amb imatges com el textos escolars han donat origen a mimetizacions i hibridacions de formes que procedixen del móm del media i com l’escola va evolucionar del combat cap a la domesticació dels mitjans. Igualmenta va plantejar l’impacte que la irrupció de les tecnologies d’última generació està tenint en la reconfiguració dels gèneres i en el paper que el subjectes juguen en esta construcció.
He de reconéxer per la meua professió com a professor, que cada curs que passa augmenta el nombre d’estudiants que realitzen un viatgea “un rincón” per mitjà d’internet que encara no sé perquè se l’anomena “vago” ja que algú ha de treballar molt en eixe lloc, al igual que tots coneixem l’us que l’alumnat fa de la telefonia.
Estem davant de nous amos del món. Els mitjans de comunicació, persuadixen el seus públics a una domesticació de les seues ments. Com ho menciona Ignacio Ramonet “Los medios y los periodistas, se repiten, se imitan, se copian, se responden, se entremezclan hasta el punto de que ya no constituyen sino un solo tema de información”. El quart poder està en crisi, el ciutadà passa d’intentar comprendre a simplement veure, i açò ocasiona una simplificació de la realitat. Així mateix, han canviat els conceptes d’actualitat i veracitat de la informació, basats ara en ela riquesa d’imatges i en les fonts que ens confirmen. Quantidat no significa qualitat i per majors que siguen les posibilitats per a accedir als diferents mitjans de comunicació, no fa haver trobat en aquests un sentit crític i honest d’abordar l’opinió.
A vegades la domesticació i ús d’aquestos mitjans comporta a unes armes de control social. Les noves tecnologies ofereixen a les empreses una quantitat ingent d’informació sobre les nostres vides quotidianes, a causa de les emprentes que deixem. Les noves formes de poder sorgides recentment, en el seus diferents formats (internet, mòbils), junt amb les antics mitjans de comunicació de masses (televisió, premsa, ràdio) encara que creen una generació pense que a la llarga tot tendeix cap a una globalització, un pensament únic, el seu abast mundial i la seua capacitat d’influir en l’opinió pública fan que ens hem de qüestionar si esta concentració de poder limitarà la llibertar individual.
http://ceince.espacioblog.com/post/2008/03/11/medios-y-generos-textuales
José Manuel Moreno Gimeno
jmorenogi@uoc.edu
