El camí cap a una societat informacional ha de passar per garantir l’accés als continguts en xarxa i per facilitar l’alfabetització digital (disminuir l’anomenada escletxa o fractura digital).
Pel que fa l’accés, en la nostra societat en transició, a poc a poc més gent disposa de connexió a Internet (des de casa, l’escola o la feina) de bona qualitat. Tot i estar per sota de la mitja de la UE, l’ADSL té una penetració del 20% a l’estat espanyol. Podeu llegir un post relacionat en aquest mateix bloc.
A part dels proveidors de telecomunicacions, hi ha institucions que proporcionen formes alternatives d’accés.
La diputació de Barcelona ha posat en marxa un pla per oferir connexió wifi a través de la xarxa de biblioteques. Intenta d’aquesta manera descongestionar els punts de connexió tradicionals que ja oferien.
D’altra banda, comencen a aparèixer les primeres xarxes socials d’accés. A Catalunya güifi.net fomenta la creació d’una xarxa “oberta, lliure i neutral”, propietat dels mateixos usuaris.
Dos exemples de com l’accés (puntual o continuat) pot aconseguir-se evitant l’oligopoli dels proveïdors tradicionals.
