Segons aquesta notícia apareguda avui, un estudi presentat ahir per l’Observatori d’Internet indica que durant aquest Nadal els catalans es gastaran uns 100 milions d’euros en compres realitzades a través de la xarxa, un augment que representa un 30% respecte a l’any anterior. Aquesta dada és un indicant de com tots nosaltres estem incorporant a les nostres vides una de les múltiples facilitats que ens dóna la xarxa per una major comoditat i estalvi de temps dins les nostres rutines.
Els productes més demandats a través d’Internet són els vols d’avió, els cds, els llibres i les entrades per espectacles. Algú de vosaltres recorda que era allò de fer cues quilomètriques per comprar les entrades d’algun concert? O adreçar-se a l’agència de viatges per comprar el bitllet d’avió? Que ha estat del paper imprès amb el bitllet? Visca Internet, els localitzadors de compres, no fer cues i escollir el seient… o sigui visca el check-in on line!
La cadena estatal Telecinco va ser una de les pioneres en oferir serveis interactius als seus espectadors. Als noranta, un simpàtic ninotet anomenat “Hugo” es movia a les pantalles dels telespectadors que seguien el “Telecupón” mitjançant la seqüència de tecles del telèfon que marcava el concursant. Avui en dia el consumidor demana cada cop un major grau d’interactivitat i un major poder de decisió en els continguts que visiona a través de la televisió. Telecinco (com altres cadenes) en l’intent captar noves audiències ha apostat per llençar des de la seva pròpia plana web continguts exclusius pel seu consum a través d’internet o mòbil, és el cas de la sèrie interactiva “Sexo en Chueca”, que ofereix “càstings online”o de “Becarios”. Aquests continguts com els que s’ofereixen a través de l’aparell receptor tradicional sempre han estat gratuïts. Ara bé, sembla ser que aquesta cadena ha vist en internet una nova font d’ingresos, ja que des d’inicis d’aquest mes de novembre començarà a cobrar per descarregar la seva sèrie estrella “sin tetas no hay paraiso” online. El sistema de pagament és, si més no, curiós, ja que el pagament no es fa en línia, sinó mitjançant un SMS, és a dir que per gaudir de la sèrie no només has de tenir un ordinador connectat a internet (pagant la respectiva quota) sinó que a més a més has de tenir mòbil. Suposo que el com llegim a Cardoso que “el 2% dels ingresos totals publicitaris dels canals en obert siguin a través de SMS” ha impulsat a utilitzar el mateix mètode als serveis online. Sembla doncs, que la tendència indica que a poc a poc el requisit per interactuar al medi televisiu sigui el pagament, avui en dia ja ho veiem als reality shows com “Operación triunfo” on els espectadors expulsen concursants a través de SMS o a aquest nou sistema de pay-per-view. Un cop la televisió analogica sigui història qui garantirà la gratuïtat de continguts? No acabarem enviant un SMS per tal de tenir accès al nostre programa favorit?
El “partit pirata” neix amb la ferma voluntat de fer valer els nostres drets com a internautes lliures que som (o que creiem que som). Les implicacions legals a l’hora de fer servir els innumerables serveis que ofereix la xarxa, és potser una de les qüestions que pot endarrerir l’avenç de les societats cap a un model informacional, ja que l’usuari es pot sentir vigilat o coaccionat per normes que controlen la informació que utilitza.
La protecció de les nostres dades, la inviolabilitat del contingut dels nostres e-mails, la penalització de l’ús que puguem fer de la xarxa (descarregues P2P) és un dels temes que més preocupa arreu d’Europa als usuaris d’internet i les noves tecnologies.
La disparitat legislativa envers aquest tema arreu d’Europa indica que els governs encara no saben com actuar davant els conflictes que el ràpid desenvolupament de les tecnologies en els darrers 15 anys els hi han provocat.
Condicionar i penalitzar l’ús individual i sense ànim de lucre d’internet, no pot ser un bon camí per arribar a una societat plenament informacional.
