Com bé llegim al llibre de Cardoso que ens ilustra aquesta assignatura, “Internet no és una biblioteca, si més no, no és l’hereva d’Alexandria”. I és que les aportacions del propi contingut d’internet (Wikipedia, per exemple o Google Earth) a les informacions no sempre és garantia. S’obre la pregunta de si internet és o no una font fiable, si compta. La veritat és que molts periodistes utilitzen una recerca clàssica a google com a font. I internet i les aportacions de tots, sense comprovacions sistemàtiques, no cal dir que són una font de problemes, no una font periodísitica de solvència contrastada.
En la tria d’una noticia per sobre d’una altra també està té molt a veure la posició d’una noticia a un portal, la claredat de la maquetació de la pàgina.
En un diari tradicional també importa la maquetació pero la lectura és més sencilla y còmoda en paper i l’atenció més gran que a internet.
En definitiva, les característiques físiques del mitjà internet i també la seva idiosincràsia (que permet la interactivitat) estableixen les pautes del gatekeeping de les noticies a la xarxa.
L’atractiu d’una noticia ja no només depèn del propi criteri d’un redactor en cap sinó que influeixen el número de comentaris que la qüestió ha despertat anteriorment o si ha aparegut en l’apartat “noticies més llegides o comentades”.
També influeix en com i amb quin rang es col·loca una informació a la xarxa el fet de que contingui o no elements multimèdia una informació.
