Cardoso, en el seu llibre Los medios de comunicación en la sociedad en red, descriu com l’evolució mediàtica ha transformat la societat en generacions amb relacions mediàtiques molt diferents. Cardoso diferencia tres tipus de generacions en funció de la seva activitat i domesticació mediàtica: iniciàtica, de trancisió i mutlimèdia. Cadascuna representa una part del procés de penetració dels mitjans dins la societat, podríem dir que corresponen a les etapes de naixement, creixement i desenvolupament de les noves tecnologies. Aquest procés evolutiu ha comportat una sèrie de canvis en els hàbits socials. Els joves sub 25 han substituït, com a conseqüència de la integració de les noves tecnologies en la seva vida, l’ús del dit índex pel polze. Aquesta generació mutlimèdia de Cardoso, s’ha designat amb el nom de La Generació del Polze atès que és el dit polze l’únic que treballa per fer ús del mòbil, de la blackberry, de totes les consoles portàtils que existeixen avui dia en el mercat i que formen part del dia a dia d’aquest sub 25. Uns joves que han nascut amb les noves tecnologies i han après a fer-ho tot des del seu mòbil o des de la seva blackberry, a connectar-se amb el món a través d’un dispositu portàtil que dominen a la perfecció gràcies a l’habilitat dels seus polzes, els quals mouen d’una manera envejable cada cop que envien un sms.
Carmen Galán assegura que la domesticació dels mitjans per part d’aquesta generació ha estat tal que una sola generació ha pogut canviar, fins i tot, els models de comunicació i de relació social ja que el dit índex havia estat, al llarg de tota la història iconogràfica, el dit més comunicatiu i més expressiu de tota la mà. Ara, per això, la comunicació de la nova era residirà en el polze.
CARDOSO, Gustavo. Los medios de comunicación en la sociedad en red. UOC Edicions. Barcelona, 2008.
http://www.generacionpulgar.com/docs/revistac.pdf
http://www.elpais.com/articulo/opinion/generacion/pulgar/elpepiopi/20080512elpepiopi_12/Tes
L’evolució de les societats ha comportat l’adaptació constant a nous models emergents com a signe de progrés. Internet ha estat i segueix sent la revolució de la societat de la comunicació. No obstant això, els mitjans de comunicació de masses no han vist alterada la seva condició ja que, com diu Cardoso, les noves tecnologies no impliquen l’erradicació dels mitjans tradicionals i així s’ha demostrat. Tal com diu l’investigador portugués, i ho confirma també Sílvia Barroso, cap de redacció del portal Avui.cat, la irrupció de la xarxa no ha suposat la desaparició dels mitjans tradicionals com s’havia augurat. La complementarietat és la paraula que millor defineix la convergència d’ambdós formats. El periodisme ha sabut adaptar-se a les noves formes i la premsa digital ha aconseguit dotar-se de característiques que fins ara el mitjà tradicional era incapaç d’oferir: immediatesa, actualitat, nous formats (permet vídeo i àudio) i disponibilitat espaial (no existeixen les fronteres geogràfiques). Les rutines periodísitiques segueixen essent les mateixes, però els mitjans digitals han accelerat els tempos. D’aquesta manera, la premsa està adoptant un caire més profund, més reflexiu ja que no pot lluitar amb la immediatesa dels altres mitjans, una batalla que fa temps ha cedit a la seva versió digital.
http://www.comunicacio21.com/entrevista.asp?id=10236
Els EUA han anat sempre un pas per endavant i, per això, ja podem començar a parlar d’ells com una societat informacional avançada, tal com la descriu Gustavo Cardoso. Les extraordinàries dades sobre l’ús d’Internet entre la seva població són una raó de la nova denominació social. La implicació ciutadana en els nous processos comunicatius i informacionals es demostren també en el canvi d’escenari que ha patit la política gràcies a la campanya electoral de Barack Obama. Si Roosevelt va ser el president de la ràdio i Kennedy de la televisió, Obama ho ha estat d’Internet, un fet que corrobora l’afirmació de Cardoso. L’elecció d’Internet per a difondre el missatge electoral d’Obama és un símptoma de canvi social.
El mateix és el que ha fet ara la secretària d’Estat, Hillary Clinton. La renovació del web del Departament d’Estat afavoreix la transparència de gestió a la vegada que apropa la política als ciutadans d’acord amb els conceptes de societat en transició. Clinton deixa enrere l’hermetisme dels mitjans tradicionals i s’enfresca en una nova eina global a través de la qual informa dels seus viatges amb un mapa interactiu i ofereix tot tipus d’informació actualitzada mitjançant Twitter, Facebook, Flickr, YouTube i el Dipnote blog. El que s’anomena democràcia digital, un pas més cap a la societat en xarxa.
http://www.chicagotribune.com/news/politics/sns-ap-clinton-digital-diplomacy,0,3185349.story
http://www.state.gov
