Author Archive for lpujolt

Els mitjans de comunicació a casa.

No és una novetat que els mitjans de comunicació formen part de la nostra vida, que els hem incorporat al nostres dia a dia, que no podem passar sense ells (tant si volem com si no) perquè ens envolten, estan per tot arreu i pràcticament és impossible que no en tinguem influència. I aquest tema ha estat objecte d’estudi i de constans comentaris a la xarxa.

Buscant i navegant hem trobat una notícia que parla d’una d’aquestes investigacions dutes a terme per 3 grups de recerca de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona. Aquesta notícia es pot trobat al següent link:

http://www.senderi.org/index.php?option=com_content&view=article&id=106972%3A_La+influ%C3%A8ncia+dels+mitjans+de+comunicaci%C3%B3+en+la+vida+quotdiana+dels+nois+i+noies&catid=48%3Aopinio&Itemid=128&lang=ca

Tot i que no és una notícia apareguda en un mitjà convencional, té tota la credibilitat ja que planteja els conclusions d’un estudi seriós. La gran conclusió a la que arriba aquest estudi, fet sobre nois i noies de 12 a 16 anys, és que les tecnologies individuals, els multimèdia, els progrmaes de TV i altres tecnologies influeixen en la vida diària dels joves, apart que els estimules les seves capacitats -cognitives, emocionals, sensitives, creatives- ja que els han obert la porta a la interactivitat, la realitat virtual, etc.

És a dir, els mitjans s’han incorporat a la vida quotidiana, han entrat a casa i les pre-adolescents i adolescents els han interioritzat, els usen i se’n beneficien. Els adults no tenen la mateixa relació, de fet, ens costa més establir aquesta relació, tal com fan els nois i noies.

El món de l’educació està especialment sensibilitzat quant a la informació rebuda via mitjans digitals, xarxes i aplicacions interactives. Tot i que poden ser molt positives en diversos aspectes com els comentats a dalt, també s’ha d’anar amb compte pels perills que les xarxes poden suposar: en diverses ocasions, massa ocasions diriem, adults amb intencions poc clares es fan passar per qui no són per establir contacte amb ells i elles. Afortunadament, però, les forces de seguretat en fan una vigilància especial i gràcies a aquesta feina, hi ha molta més seguretat a la xarxa.

Laura Pujol

 

 

 

Referendum, televisió interactiva i la xarxa

Com hem anat descobrint aquests darrers mesos, a la xarxa hi podem trobar tot allò que alguna vegada s’hi ha escrit. Gràcies a aquest fet, podem ser conscients que, tot i que sembla que la TDT, la televisió interactiva i les aplicacions a la xarxa són una novetat molt recent, no és cert.

Ho podem comprovar a l’article de La Vanguardia roteca.lavanguardia.es/preview/1995/12/22/pagina-11/49603227/pdf.html.

Aquest article es va publicar el 18 de juny de 2006 i ja explicava com TV3 faria ús tant de la xarxa com de les eines interactives de les que els telespectadors disposaven llavors (molt similars a les que avui, 2009, també disposem).

Aquest punt ens porta a reflexionar sobre una qüestió: l’evolució dels mitjans de comunicació està constantment immersa en un procés que, sense pressa però sense pausa, va anant endavant sense que en siguem conscients. És evident que al 2006, sense l’apagada digital a sobre com ara, en un punt en què la tècnica encara no permetia a la societat disposar tant àmpliament de televisors de plasma o LCD (han baixat considerablement de preu), tot el tema d’interactivitat i de considerar la xarxa com un vehicle important d’informació quedava molt i molt lluny. És ben cert que ens ha calgut i ens cal una educació en aquests temes.  I en això estem i, val a dir, que qui es qui no li doni la importància que té, es quedarà despenjat sense cap dubte comunicativament parlant.

I és tal la importància de la xarxa que ara mateix grans mitjans de comunicació, com el “The New York Times” han creat un servei de continguts de pagament per internet (La Vanguardia, 15 desembre 2009), tot presentant les notícies amb un programa que distribueix y presenta les notícies com a l’edició de paper, la qual cosa serà positiva per a la informació en general, donant-li una immediatesa, proximitat i fluidesa que les edicions de paper no tenen.

Laura Pujol

Eslovenia: la transició d’una societat enganxada a la xarxa

Eslovenia és un bon exemple de país amb una societat de transició que va cap a una societat en xarxa, com diu Cardoso (2008). País independent des del 1991, amb una població de gairebé 2 milions d’habitants, econòmicament saludable, presenta un panorama de mitjans amb una política de comunicació actualitzada pel nou govern elegit el 2004.

 

L’ús d’internet ha crescut ràpidament durant la darrera dècada amb dades importants: a principis del 2007, el 56% de tots els eslovens entre 10 i 74 anys n’eren usuaris habituals i el 58% de les llars hi tenien accés així com el 96% de les empreses amb +10 empleats, de manera que encara se n’incentiva més l’ús. És significatiu també que totes les institucions d’educació utilitzin Internet i que hi hagi centenars de punts d’accés públic a Internet, molts d’ells són els anomenats ‘c / escoles “, que ofereixen al públic amb accés a Internet i les oportunitats d’aprendre informació i habilitats de tecnologia de la comunicació.