Notícia comentada: EL PAÍS
És normal entrar en una xarxa social tipus Facebook i trobar antics amics d’escola o companys de feina però la notícia comentada en aquesta entrada va més enllà. Limita la comèdia i és una d’aquelles notícies que no ens deixa indiferents. És possible que una mare i un fill s’hagin de retrobar 27 anys després a través d’aquesta xarxa? Donc sí! Que demostra aquests tipus de notícia?
Primer de tot que la fragmentació i les diferents edats dels mitjans de les quals ens parla Cardoso té moltes excepcions. La senzillesa i la pràctica intuïtiva d’aquestes xarxes faciliten l’accés a persones de totes les edats, com és el cas del tiet de la notícia. Un home de 59 anys que prova de posar el nom del seu nebot al cercador de la xarxa. Ja no es tracta d’un espai reduït a la “generació digital” sinó un lloc per a tothom que ho desitgi i sobretot com explica Cardoso que afirma Murdock una nova forma de sociabilitat entre les persones. Podem dir-nos allò, des i a qui vulguem en qualsevol moment.
Aquest tipus de notícies demostren el poder d’aquestes noves xarxes socials i els bons o els mals usos que se’ls hi pot donar en funció dels interessos d’un mateix envers els altres. Una història graciosa que també pot mirar-se des de l’altra banda: si volem que ens deixin tranquils cal pensar-se dues vegades això de les xarxes!
Notícia comentada: EL PAÍS.COM
La facturació “online” incrementa any rere any i un dels motius n’és l’ última categoria del periodisme “online” citada per Cardoso: les noves plataformes proposen l’intercanvi d’opinions i articles, específic o no, que fan de l’usuari un protagonista interactiu. La possibilitat d’implicació en el procés de creació d’un mitjà ens agrada i és per això que la premsa “online” té cada vegada més èxit: ens dóna la paraula. Ja no es tracta d’un discurs unidireccional sinó que cadascun dels usuaris pot dir-hi la seva. Un estudi realitzat en 47 països en el qual s’inclou Espanya conclou que les fonts més fiables pels consumidors són en primer lloc les opinions dels usuaris amb un 78%.
Apart de la dimensió interactiva tipus opinió, etc. com és el cas dels blogs, la premsa “online” també es caracteritza per d’altres avantatges i desavantatges: el ràpid accés a la informació, grans quantitats de dades en temps real, la facilitat de recerca de continguts concrets i la possibilitat de connexió en qualsevol moment donades les tecnologies inalàmbriques. Desavantatge perquè? L’accés d’informació pot representar un problema, cal doncs un aprenentatge en gestió de continguts. Uns continguts que l’ “online” permet aprofundir i linkar cap a informació rellevant relacionada.
L’entreteniment passa pel telèfon mòbil com a aparell central de l’oferta i per a compartir l’oci. La societat doncs, no s’aïllarà amb les noves tecnologies sinó que van a més els espais comuns tipus xarxes socials:
Xarxes d’entreteniment, omnipresents i a l’abast de tothom en qualsevol lloc i situació. És a dir, “de format curt i baix cost”: el mòbil, que anirà adquirint protagonisme en l’entreteniment, des del visionament d’esdeveniment en directe fins als videojocs i relacions socials en xarxa tipus “facebooks, hi5,..” fotologs, etc.. Així doncs, tal i com aporta Cardoso fent referència a Castells, podem afirmar que les societats es troben en una transformació sigificativa que es caracteritza per dues tendències paral·leles que emmarquen el comportament social: individualisme (construcció de sentit al voltant de la concretització dels projectes individuals) però sobretot el comunalisme o xarxa social que s’exposa: la construcció de sentit entorn a un conjunt de valors per una col·lectivitat determinada i internalitzada pels membres.
