He escollit comentar aquesta notícia de elcomerciodigital.com ja que es tracta d’una notícia que demostra que la denominació de “addicció a les tecnologies de la comunicació” és un terme inadequat per definir l’ús quotidià de les TIC.
Tot i que el tema central de la notícia no sigui l’apropiació i domesticació dels mitjans de comunicació, es deriva d’aquest article que l’objectiu perseguit per en Joel Feliu director del Departament de Psicologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’equip d’investigació JoveTIC, és evitar prejudicis sobre l’ús quotidià de les TIC i justificar-ne l’apropiació per part dels seus usuaris.
En efecte, es tracta de deixar de definir l’ús habitual de les Tic com una addicció sinó tal com ho defineix el ponent “Si tenemos en cuenta la presencia de los ordenadores en los puestos de trabajo, la mayoría dedicamos una media de 8 horas delante del ordenador. A estas hay que sumar otras actividades para las que también recurrimos a la red: comparar, organizar viajes, comunicarnos con amigos y familia… Decir que esto es un problema sería lo mismo que decir que irse de vacaciones, hacer la compra, escuchar música o hacer amigos, es un problema.”
Així l’apropiació dels mitjans és el fet utilitzar-los per a un ús habitual, per a realitzar activitats convencionals, i per certes generacions, un ús quasi innat. Per tant la ciutadania s’exerceix avui a través dels mitjans i és un paradigma que encara espanta els més escèptics però que té lloc, és real i ho conclou la notícia de la següent manera, “ entender que “Internet no es un reflejo de esta sociedad, sino que la sociedad está teniendo lugar en Internet” es, según Feliu, la mejor forma de acercarnos hoy a las TIC.
