Author Archive for Maud Trescents

Adictos a la comunicación

http://www.elcomerciodigital.com/gijon/20080922/mas-actualidad/tecnologia/adictos-comunicacion-200809221608.html

He escollit comentar aquesta notícia de elcomerciodigital.com ja que es tracta d’una notícia que demostra que la denominació de “addicció a les tecnologies de la comunicació” és un terme inadequat per definir l’ús quotidià de les TIC.

Tot i que el tema central de la notícia no sigui l’apropiació i domesticació dels mitjans de comunicació, es deriva d’aquest article que l’objectiu perseguit per en Joel Feliu director del Departament de Psicologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’equip d’investigació JoveTIC, és evitar prejudicis sobre l’ús quotidià de les TIC i justificar-ne l’apropiació per part dels seus usuaris.

En efecte, es tracta de deixar de definir l’ús habitual de les Tic com una addicció sinó tal com ho defineix el ponent “Si tenemos en cuenta la presencia de los ordenadores en los puestos de trabajo, la mayoría dedicamos una media de 8 horas delante del ordenador. A estas hay que sumar otras actividades para las que también recurrimos a la red: comparar, organizar viajes, comunicarnos con amigos y familia… Decir que esto es un problema sería lo mismo que decir que irse de vacaciones, hacer la compra, escuchar música o hacer amigos, es un problema.”

Així l’apropiació dels mitjans és el fet utilitzar-los per a un ús habitual, per a realitzar activitats convencionals, i per certes generacions, un ús quasi innat. Per tant la ciutadania s’exerceix avui a través dels mitjans i és un paradigma que encara espanta els més escèptics però que té lloc, és real i ho conclou la notícia de la següent manera, “ entender que “Internet no es un reflejo de esta sociedad, sino que la sociedad está teniendo lugar en Internet” es, según Feliu, la mejor forma de acercarnos hoy a las TIC.

Acord entre Orange i Twitter

http://www.siliconnews.es/es/news/2009/11/18/orange-integra-twitter-en-sus-servicios-moviles-internet

En la noticia adjunta trobem recollides les característiques referents a la televisió interactiva aplicada en xarxa descrites per en Cardoso. És a dir que mitjançant aquesta noticia veiem que el mercat de la oferta de mitjans de telecomunicacions te en compte els factors de necessitat dels usuaris d’interaccionar sobre els continguts dels mitjans en temps real. Per allò i degut a la manca de penetració de la Tv digital fins ara, la interactivitat s’està organitzant entorn a diferent tecnologies relatives a Internet, ja sigui mòbil, fixa o telefonia. Així és com, segons la aproximació ambiental, “la interactivitat és una experiència mediática oferta tecnològicament”.

En aquesta noticia també observem que la interactivitat d’Internet permet la comunicació de un per a molts i de molts per a un  cosa que permet abarcar diferents i múltiples targets cosa que a nivell de mercat interessa les empreses de tecnologia de la comunicació.

Una campaña fomenta el uso del DNI electrónico, que ya tienen 12,5 millones de españoles

http://www.hoytecnologia.com/noticias/dni-electronico-12-millones-espanoles/134732#      

http://www.hoytecnologia.com/noticias/dni-electronico-12-millones-espanoles/134732#      

L’1 de març 2006 es van expedir els primers DNI electrònic a Espanya. Endemés de la seva funció identificativa permet realitzar tràmits a travès d’internet amb les administracions pùbliques i empreses sense necessitat de desplaçar-se. Per a tal efecte, el xip conté certificats digitals com la signatura electrònica, una fotografia i una empremta digitalitzades del propietari. Això  suposa però, que l’usuari disposi de conexió a Internet i d’un lector per tal d’utilitzar el certificats digitals.

Per tant  al voltant d’el nou DNI, es remarquen tres dels indicadors d’una societat en transició cap a una societat en xarxa, com l’us d’Internet com a mitjà de comunicació entre administracions i ciutadans, la creació d’un mercat d’aparells lectors de DNI-e per part dels productors de tecnologia, i la necessitat de conexions a Internet per part dels usuaris.

Ara bé resta veure com se l’apropien els ciutadans davant de la fòbia generalitzada de divulgació de dades personals.                                              

 

 

 

 

Los expertos debaten los pros y contras del periodismo digital.

 

L’article que he escollit relata una jornada de debats entre experts sobre els pros i els contres periodisme digital.

 

Durant la jornada el director general de continguts de Prisacom, en Mario Tascón, destacava la capacitat del públic per a interactuar amb el mitjà digital, altrament anomenada com “El poder dels lectors”, i segons la qual el lector és qui decideix quan accedeix a la informació. En el llibre d’en Cardoso aquest aspecte queda demostrat per l’autor Maffesoli qui afirma que el públic és un conjunt d’individus actius, crítics i autònoms, en el context de la critica que fa de la posició de l’autor Bourdieu respecte a la passivitat del públic.

 

En relació amb la rentabilitat del periodisme online, en Jean François Fogel, assessor del diari francès Le Monde, fa una breu descripció del model de negoci del diari esmentat, el qual consisteix en una zona per la qual cal estar subscrit i una altra d’accés lliure, la qual s’utilitza per a captar abonats. Aquest últim model correspon a la perspectiva evolucionaria recollida per en Cardoso, segons la qual els mitjans de comunicació convencionals segueixen sent les plataformes base mentes Internet serveix per a captar audiències.

 

En aquest article el representant del diari Le Monde destaca també com a inconvenient de la premsa online l’absència d’informació teòrica al respecte i per tant l’absència referències per al periodista alhora de buscar conseqüències del treball que realitza. Aquest és un altre aspecte que recull la perspectiva evolucionaria segons la qual la tecnologia facilita procediments però també pot canviar pràctiques i això pot comportar canvis inesperats a mig plaç.

 

Al llarg del debat es va introduir el tema de la credibilitat dels mitjans de comunicació, una de les característiques base de la comunicació social, recollida dins el capítol V del llibre d’en Cardoso . El tema en qüestió va suscitar diferents opinions degut a aspectes important de la informació com la formació dels redactors, i l’anonimat dels intermediadors en foros i blogs.

 

 

També es van debatir aspectes com el temps i l’espai en l’àmbit de la premsa. I segons Cardoso, Internet permet d’actualitzar ràpidament els continguts de la informació i de procedir a una entrega més ràpida i per tant de ser consumida en qualsevol llosc i en qualsevol moment. Aquest aspecte va ésser criticat per alguns durant la jornada que relata el present article però també hi va ser considerada pel director de El Mundo un avantatge davant de “la frustració d’haver d’imprimir una informació perquè s’hagi de tancar.”

 

Així crec que en aquest article s’han remarcat molts aspectes relatius amb els avantages i inconvenients descrits per en Gustavo Cardoso al llarg del capítol V del llibre “Los medios de comunicción en la sociedad en red”.

 

http://www.elmundo.es/elmundo/2005/05/17/comunicacion/1116339869.html

 

Los ministros europeos de Telecomunicaciones estudian impulsar el acceso a la red

Aquest exemple de notícia reflecteix l’interès dels dirigents europeus en augmentar la integració de la població europea en la societat de la informació. Al llarg d’aquest article s’observen propostes que segueixen els criteris que segons Castells defineixen una societat informacional. Un d’ells es refereix a infraestructures, en el aquest present es tracta de debatir com el sector de les telecomunicacions ha d’afrontar la actual crisi. També destaquen les propostes relatives amb la producció enfocades cap a les millores de les TIC’s, amb l’objectiu d’impulsar una economia basada en l’estalvi energètic i indirectament dinamitzar la investigació, la producció d’alta tecnologia i la competitivitat en el sector. D’altra banda la perseverança en l’estudi de l’accés a Internet per a persones grans i discapacitats remarca el factor -coneixement- fixat per Castells.

http://www.telecinco.es/informativos/tecnologia/noticia/877820/877820