Avui a l’edició digital de La Vanguardia hi trobem una notícia que exemplifica el canvi en el panorama de mobilitzacions i protestes, de què parla Cardoso a les pp. 460-465: “ Mig milio de persones es manifesten a Roma contra Berlusconi”. La iniciativa, batejada com el “No B-Day” ha estat convocada a través de la xarxa social Facebook i s’extén a altres ciutats del món, com Barcelona. Doblement significativa és aquesta informació, perquè Berlusconi ha estat notícia, des de l’inici del seu mandat, per la seva intenció d’apropiar-se dels mitjans a la seva conveniència. Per tant, un exemple clar i fresc de les raons que ens refereix Cardoso de Scott i Street (p. 462): internet permet la “meso movilització” ; permet elevats impactes sense necessitar grans recursos , permet, també, deixar de banda el control de l’Estat i comunicar a través d’un ambient segur
Author Archive for mclaramunt
El Mundo , el 4-11-09, informa que arriba l’aprenentatge de l’anglès en un programa multimèdia a través de mòbil, ràdio, TV i internet; formació 4.0.
Les tecnologies de la comunicació al servei d’una ‘necessitat d’estat’; que els espanyols dominin l’anglès. Un programa innovador en format multimèdia.
El nou curs va més enllà de la formació convencional. Es basa en incorporar els continguts del canal temàtic de TDT,’ aprèn anglès TV’, una iniciativa de l’empresa Vaughan Systems especialitzada en l’ensenyament d’aquesta llengua i del grup de comunicació Unidad Editorial, s’emet per imagenio.
Des del meu punt de vista , és un bon exemple de l’aplicació pràctica del que seria l’aprofitament de l’era digital que se suma al que ja existia. El terme “multimèdia” adquireix cada cop un sentit més ampli! El nou i el vell sumen per un objectiu engrescador . Una versió actual del que JVFoix anunciava a principis del segle passat:” m’exalta el nou i m’enamora el vell”. Treball en xarxa, aprofitament dels diferents suports amb un fi comú; amb la interacció que posa en contacte directe alumnes i professors.
EL dimecres 30 de setembte, Marc Cortés, professor d’ESADE i director de l’Agència Roca Salvatella, explicava al diari “Expansión” que les empreses que volen la seva presència en els nous escenaris d’Internet han de seguir un pla estratègic.
Estar a les xarxes socials no és cap obligació per a una companyia, és una de les seves màximes. “Moltes empreses estan fent moltes coses, però poques fan coses amb criteri”. L’expert assenyala que “els objectius a la xarxa han de ser coherents amb els de fora de la xarxa.ç
El professor de màrqueting remarca que és imprescindible elaborar un pla estratègic de presència a les xarxes socials, els màxims exponents dels quals són Facebook, Tuenti o Twitter.
Cortés destaca dos punts a tenir en compte per part de les empreses: estar preparades per atendre els diàlegs constants que s’estableixen ala xarxa i tenir clar que noe s tracta d’una campanya amb data de caducitat.
El director de Roca Salvatella, companyia de consultoria estratègica, destaca que la presència a les xarxes socials no ha de ser necessàriament activa. És a dir, hi ha empreses que es limiten a observar a la xarxa què és el que fa la competència i això els serveix per enfocar millor la seva manera de relacionar-se amb els internautes. Cortés remarca també que el plan estratègic ha de ser molt voluble, ja uqe si alguna cosa caracteritza el funcionament de la xarxa és el seu dinamisme. “La millor estratègia és aquella que consegueix que els usuaris parlin bé de tu”, diu Cortès. No existeix una recepta universal, ja que cada companyia té unes necessitats particulars. Alguns dels exemples més exitosos són Apple i Google, que han aconseguit que els seus usuaris es transformin en seguidors fidels de la marca.
Cortés explica que el fenomen Obama _ que va accedir a la presidència dels EEUU per una campanya pionera a les xarxes socials que va rebre un suport acaparador_ “no és exportable a Europa”, ja uqe el sistema de partits europeu és molt diferent al comportament electoral d’EEUU.
Tant en l’àmbit polític com en l’empresarial, Cortés adverteix que hom s’ha de moure amb la màxima transparència, ja que Internet no tolera “la mentida”. Els argumenta amb exemples de Ramon Tremosa i cosmètics Vichy.
El candidat de CiU a les darreres eleccions europees va crear un blog a Twitter i el va liquidar poc després. Això crea rebuig, diu Cortés. I la multinacional francesa va obrir un blog anònim per promocionar els seus productes i va ser desemascarada pels bloggers, cosa que va obligar al grup a disculpar-se públicament.
L’error , diu Cortés, és acostar-se a la xarxes socials com si fossin esl mitjans de comunicació tradicionals. “En aquests es busca la venda, mentre que a les xarxes socials es busca relacionar-se”.
Marc Cortés i Enrique Burgos han publicat recentment el llibre ” Inicíate en el márketing 2.0″ (Netbiblio)
Segons publica el diari “Expansión” del 3 d’octubre de 2009, p. 9, al Regne Unit, Internet ja ha superat la TV com a suport publicitari. Aquesta notícia, diuen, ha obert un gran debat a Espanya on els experts coincideixen en què: ” Internet serà el mitjà on convergeixin tots els altres suports” però gairebé ningú s’atreveix a posar una data aproximada de quan això succeirà.
Joshua Novick, conseller delegat de la firma màruèting on line Antevenio, explica que Regne Unit i Espanya ofereixen contextos diversos al desenvolupament de la xarxa: ” allí, gairebé el 80% de les llars té accés a internet i el comerç electrònic es troba molt més extès” defens Novick.
Precisament_continua l’article_ un bon nombre dels anunciants del ciberespai britànic pertany al món del e-commerce, un mercat de a Espanya creix ràpidament, paralel a la publicitat on line, però que encara suposa una facturació total de 9.000 milions d’euros a l’any.
El professor de l’IE Business School Enric Dans, recorda també uqe per tal que la publicitat en web superi la de la TV , no només és necessari que internet avanci, sinó que els mitjans convencionals retrocedeixin. Al Regne Unit la inversió en TV ha caigut un 17%. Va passar el mateix a Dinamarca, el primer país en aconseguir la fita en el segon semestre de l’any passat.
A Espanya, segons “Expansión” el mitjà líder supera el 40% del pastís publicitari, la premsa , el 30% i internet , a aqueste salçades de l’any, ronda el 10%. Algunes previsions diuen que fins el 2014 , internet no aconsegurà arribar als impresos. Arbert Armengol, ex director general de Xing España i actual Business angel, és més optimista: ” a mig termini, tres i cinc anys, tots els països seguiran el camí del regne Unit”.
Segons Novick: “Seria possible que Internet suoerés la TV per a aquestes dates, peròper aconseguir-ho l’Administració hi ha deposar de la seva part. DDeèrndrà que ho aconseguim del nombre de connexions, de la seva rapidesa i la financiació de projectes que impulsin l’e-comerce”.
El diari comenta que el format més comú dels anuncis web són els banners. “En la seva versió estàndard, funcionen menys que altres formats” diu Novick. I continua: ” Internet ofereix la possiblilitat de fer coses completament noves. Seran més o menys intrusives, però aquest és el preu que ha de pagar un usuari per accedir a una xarxa de franc.”
Alguns estudis conclouen que els banners situats en un mateix lloc causen que els usuaris “s’acostumin a no mirar-los”, critica Novick. “Sobretos en les xarxes socials, s’ha de buscar que l’usuari s’invlucri, ja uqe tñe una ceguesa total al banner clàssic” reconeix Armengol.
Ho diu Ricardo Moreno Castillo en el seu llibre” De la buena y de la mala educación” Ed. los libros del Lince. Col. El rojo y el negro”
Els efectes de les denúncies a internet es mutipliquen ràpidament i es troben adeptes amb facilitat. Internet dóna poder al poble; aquella utopia tan somniada…
Hi esteu d’acord?
M.Àngels Claramunt
Ho diu Ricardo Moreno Castillo, en el seu llibre ” De la buena y de la mala educación” . Les denúncies, fetes a la xarxa multipliquen el seu efecte i sumen adeptes ràpidament i es troben amb facilitat a la xarxa.
Internet dóna poder al poble…
Hi esteu d’acord?
M.Àngels Claramunt
Nicholas Carr, en una entrevista publicada al diari “Expansión” (2-10-09) p.15, es mostra crític sobre els efectes d’auesta revolució en la societat. “Cada vegada més aspectes de la nostra vida estan mediatitzats per la tecnologia, que ens permet estar permanentment connectats al “núvol”. La gran pregunta és si això està canviant la forma en què treballa el nostre cervell i el que constitueix la intel·ligència humana” assegura.
Es planteja si Google , si l’era Internet ens està tornant estúpids. L’autor defensa que el cervell s’està adaptant als canvis : saltem d’un tema aun altre com a la xarxa d’hipervincle a hipervincle i no som capaços de mantenir l’atenció gaire temps en res. Cada cop tenim menys temps per reflexionar, opina. i aprofundeix: “la informació al ‘núvol’ és fascinant des del punt de vista de l’eficiència empresarial , però no significa que hagi de ser positiva per a la societat, ens torna superficials.” Alerta del risc que grans companyies privades o governs es converteixin en “Gran hermanos”, que en base a la informació que anem deixant a Internet puguin saber tot sobre nosaltres. Ens anima a star alerta i impedir-ho.
