Christopher Billich (dreta) juntament a Ernest Folch, en el Col•legi de Periodistes de Catalunya
“Mi suegro mira qué tiempo hará en su teléfono móvil antes de ir a jugar al golf, después consulta [también en el móvil] cómo está el tráfico para llegar hasta el campo y, una vez allí, utiliza el teléfono para hacerse unas fotos jugando con sus amigos”.
Christopher Billich vicepresident de l’empresa Infinita, dedicada al desenvolupament tècnic i a la producció de plataformes multimèdia per mòbil i Internet, assegura que aquest tipus d’usos del telèfon mòbil són del més habitual al Japó. Segons Billich a Europa també està començant a arribar aquesta tendència de la ma dels smartphones –com el famós iPhone- i les tarifes planes per connectar-se a Internet.
A més d’utilitzar el telèfon amb tota naturalitat per comprar una hamburguesa en el McDonald’s o per pagar el bitllet del metro, al Japó, en els últims cinc anys el mòbil s’ha convertit en un mitjà de comunicació de masses, en el que es consumeix televisió i noticies i en el que cada cop es llegeixen més llibres i còmics.
Així doncs estem davant d’un exemple clar del que Cardoso anomena la domesticació o apropiació dels mitjans, com el procés d’adopció d’aquestes tecnologies a la vida de les persones i de com els mòbils són una prolongació de la nostra persona cap al món.
http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20091216/53846102808/christopher-billich-el-telefono-movil-se-convertira-en-un-medio-masivo-japon-internet-europa-deutsch.html
Tenint en compte la gran importància que té dia a dia Internet en les nostres vides, les emissores de televisió han comprès que per seguir sobrevivint han d’aliar-se al món virtual. Així doncs, la navegació en xarxa des del televisor permetrà als usuaris accedir a continguts multimèdia de forma personalitzada, podent escollir en qualsevol moment el programa que desitgin veure, sense dependre d’horaris ni programacions fixes. Actualment , però, aquesta funció d’interactivitat en el receptors del TDT és mínima, per això ara mateix la televisió utilitza la xarxa com a mitjà per interactuar amb els seus usuaris, davant l’evidència i preocupació de que els usuaris que passen més temps navegant per la xarxa que mirant programes de televisió.
Un exemple d’això és el programa “Polònia” que a través de la seva pàgina web, es pot veure l’última edició del programa emesa, es poden mostrar els gags més sol·licitats pels telespectadors, es pot jugar a diferents jocs interactius, es poden construir discursos, es poden descarregar melodies de telèfon mòbil i es pot accedir a la “càmera espia”.
En definitiva , la supervivència de la televisió depèn de la seva aliança amb el món virtual.
http://dbalears.cat/actualitat/Ara/el-programa-polonia-estrena-la-seva-web-amb-jocs-interactius-i-videos-dels-millors-gags.html
Un exemple de societat en transició segons els plantejaments d’en Cardoso seria la societat espanyola. Per què? Doncs perque la presència d’Internet està cada cop més present a tots els àmbits de la societat, no solament a empreses o negocis particulars, sinó en empreses publiques, centres educatius, manifestacions culturals, institucions i en el propi govern. En el cas d’Espanya la utilització d’Internet en l’administració pública és cada cop més gran. Igual ho és en la sanitat i pel que fa a l’educació, l’ús d’Internet és més usual en estudis superiors que en secundaria o primària, tot i que s’està fomentant l’ús de l’ordinador en alumnes de 2on.d’ESO a partir del curs 2009-2010. L’ús de xarxes socials com facebook i twitter són cada cop més presents fins i tot el govern utilitza de portaveu a l’usuari de twitter desdelamoncloa per oferir informació en temps real. Cada cop hi ha gent no tant jove que s’interessa per Internet. En definitiva una societat que està en transició a una societat en red.
