Al diari EL PAÍS del 22 de novembre llegia aquesta noticia que explicava com un bloguer filipí de 22 anys anomenat Brya Grey-Yambao ha aconseguit un lloc en el front row o el que és el mateix, en la aristocràcia de la moda. La seva web, www.bryanboy.com, va nàixer fa cinc anys per albergar les fotos de unes vacances familiars en Moscou i s’ha convertit en una pàgina de tendències que rep unes 215.000 visites cada dia. Les firmes saben que si un dels seus dissenys surt per el blog de Grey-Yambao serà vist per el quàdruple de gent que per qualsevol altra publicació.
Scott Schuman, responsable del The Sartorialist, una de les web de tendències més importants, explica “no es sólo una cuestión de audiencias, sino del poder que tienen nuestras recomendaciones. La gente confía en nuestra opinión y la sigue”. Al llibre Cardoso comenta “porque las personas se enfrentan a un mayor número de elecciones acerca de las cuales han de tomar deciones (Giddens 1991:146) también necesitan basar esas decisiones en elecciones informadas por lo que se basan e interpretan en información suministrada por “expertos” (Loader et al. 2004) siendo los medios uno de los “expertos” a los que más veces recurren”(pàg. 351). Aquesta necessitat de recórrer a experts ha proliferat la creació de blogs on bloguers escriuen sobre el tema que coneixen i són experts. Per tant cada cop es recorre més a aquestos blogs per informar-se d’un tema o producte i per tant s’ha adoptat aquesta tecnologia a la vida quotidiana de les persones, és a dir, es produeix domesticació del mitjà. Però és important tenir present que en la xarxa, com comenta Cardoso, “un individuo con conocimientos debe de ser capaz de determinar el tipo de información que necesita y le es útil, acceder a ella de forma eficaz, evaluar la información y las fuentes de una forma crítica, incorporar esa información en su base de conocimiento, utilizarla para conseguir sus objetivos específicos y comprender las dimensiones económicas, legales, sociales y éticas que condicionan su uso”(pàg.349).
La companyia nord-americana Apple podria oferir televisió a través del seu software multimèdia iTunes per un preu que rondarien els 30 dòlars mensuals. De moment s’està sondejant a les cadenes de televisió per comprovar si estan predisposades a signar un possible acord. La intenció d’Apple és posar en marxa aquest servei a principis del 2010 encara que de moment no hagi arribat a ningun acord amb les cadenes de televisió.
Al llibre Cardoso comenta que si la apropiació social dels mitjans està desenvolupant-se en el sentit de una televisió en xarxa i no de una iTV digital, es possible que els canals de televisió i les empreses de tecnologia software i hardware es vegin obligades a reformular les seves estratègies. Amb aquesta noticia tenim un clar exemple. Les cadenes tenen certes preocupacions en acceptar aquest projecte. Per una banda no volen posar en perill els acords vigents amb les cadenes per cable. Per altra banda les audiències, encara que els programes estigueren disponibles al iTunes un cop emet per les cadenes d’origen el nombre d’espectadors baixaria i per tant els ingressos publicitaris.
Penso que, tard o d’hora, aquest projecte serà una realitat ja que hi ha que pensar que els mitjans de comunicació de masses que opera en Internet ho fa a una escala global no determinada ni per la distància ni per la geopolítica. A més, deixen de estar limitats, o protegits, per la localització, és a dir, el seu abast és molt major que a la televisió.
http://www.noticiasdenavarra.com/2009/11/04/ocio-y-cultura/internet/apple-estudia-ofrecer-television-de-pago-a-traves-de-itunes-
L’11 d’octubre vaig llegir aquesta noticia al periòdic “EL PAÍS”. En ella, el periodista Ramón Muñoz ens informava de que tota la industria cultural espanyola i els grans estudis nord-americans preparen el llançament d’una macroweb que possibilitarà la descarrega legal tant de música com de pel·lícules. El projecte compta amb el recolzament de la Motion Picture Association. Es tracta d’una replica ampliada de la web britànica FindAnyFilm.com amb la que les cinematogràfiques han aconseguit un catàleg de tres milions de títols en el Regne Unit. En el cas d’Espanya, la web disposaria d’enllaços per descarregar tota la música i cine en espanyol ( tant nacional com nord-americanes ) per la qual cosa seria pioner al món.
Amb aquest projecte, una societats en transició, Espanya, s’uneix a un país de societat informacional, com és Nord Amèrica, per lluitar contra la descàrrega il·legal. Amb aquest desenvolupament tecnològic considero que Espanya dona un pas al davant per arribar a formar part de les societats informacionals. És una bona idea que, a més de poder aturar la descarrega il·legal, pot ajudar a guanyar adeptes a Internet per ser aquest un mitjà molt complet que ens dona més opcions que la televisió privada.
