Author Archive for mvallsj

DONACIÓ DE FOTOGRAFIES A WIKIPEDIA

El desenvolupament d’Internet permet accedir a qualsevol tipus d’informació de tipus documental a través de multitut de pàgines web. Una de les més conegudes i utilitzades és la Wipipedia que, des del 2001, ha aconseguit més d’11 milions d’articles en totes les seves versions. Els articles en castellà es situen al voltant dels 500.000. Aquesta enciclopèdia en versió electrònica, permet als usuaris participar en el seu contingut, en l’actualitat hi ha 14 milions d’usuaris registrats.

L’atractiu de la Wikipedia és el seu “moviment” gràcies a la interactivitat amb els usuaris, encara que això també pot ser un inconvenient perquè qualsevol pot editar-la.

Fins i tot, hi ha la versió offline, qualsevol usuari d’Internet pot descargar-se tot el contingut en la versió que desitgi: espanyol, anglès…fins a 14 idiomes diferents. Això sí, cal tenir espai suficient a l’ordinador, la versió es espanyol ocupa 850MB i la versió en anglès 5,4GB!

La magnitud d’aquest lloc web és evident i, per aquest motiu, l’arxiu Federal Alemany ha tancat un acord amb els responsables de Wikipedia posant a la seva disposició 100.000 fotografies històriques que reflexaran, entre d’altres, moments de l’holocaust i de la guerra freda. Ahir se’n va fer ressò en diversos diaris digitals. La tasca de la Wikipedia i els seus usuaris serà connectar totes aquestes fotografies amb els fets i els personatges que hi apareixen. Ha estat la donació més gran de fotografies des que es va fundar la Wikipedia gràcies al nombre de consultes que aquesta registra. Una vegada més, la informació es rendeix a Internet i a la difusió massiva.

ESPANYA, PER SOTA DE LA MITJA EUROPEA

En els últims dies, molts diaris s’han fet ressò d’un informe de la UE sobre dades de consum d’Internet als diferents països a data 31 de juliol de 2008.

Segons aquest informe, la penetració d’Internet en banda ampla se situa en el 19,5% a Espanya, en contraposició a la mitja dels 27 estats membres de la UE situada en el 21,7%. Lideren aquest ranking Dinamarca i els Països Baixos i hi ha 10 països de la UE que estan per sobre d’Espanya. En les últimes posicions es troben Bulgària, Eslovàquia i Polònia.

El creixement interanual ha estat del 22% per al conjunt dels països comunitaris i, per a Espanya, no ha arribat al 16%.

Però, per una vegada, Espanya està en primera posició davant la penetració d’Internet mòbil d’alta velocitat situant-se sobre el 19,5%. La mitja comunitària és del 6,9%. Els països que segueixen Espanya són Eslovènia, Itàlia, Alemanya i Grècia.

El més important és millorar les infraestructures d’Internet per augmentar l’accés a la xarxa, sobretot per als particulars. L’accés d’aquests a Internet és del 51% de mitja, davant el 60% de mitja per a la UE. En canvi, el 87% de les empreses espanyoles tenen accés a Internet per banda ampla i es situen en tercera posició en el conjunt dels països comunitaris.

S’ha d’impedir que les empreses històriques que ofereixen aquest servei no augmentin més la seva quota de mercat, com ha passat a Espanya, i incrementar així la competència per afavorir la introducció de les noves tecnologies en tots els àmbits, sobretot, a les zones rurals.

ESPANYA, PER SOTA DE LA MITJA EUROPEA

En els últims dies, molts diaris s’han fet ressò d’un informe de la UE sobre dades de consum d’Internet als diferents països a data 31 de juliol de 2008.

Segons aquest informe, la penetració d’Internet en banda ampla se situa en el 19,5% a Espanya, en contraposició a la mitja dels 27 estats membres de la UE situada en el 21,7%. Lideren aquest ranking Dinamarca i els Països Baixos i hi ha 10 països de la UE que estan per sobre d’Espanya. En les últimes posicions es troben Bulgària, Eslovàquia i Polònia.

El creixement interanual ha estat del 22% per al conjunt dels països comunitaris i, per a Espanya, no ha arribat al 16%.

Però, per una vegada, Espanya està en primera posició davant la penetració d’Internet mòbil d’alta velocitat situant-se sobre el 19,5%. La mitja comunitària és del 6,9%. Els països que segueixen Espanya són Eslovènia, Itàlia, Alemanya i Grècia.

El més important és millorar les infraestructures d’Internet per augmentar l’accés a la xarxa, sobretot per als particulars. L’accés d’aquests a Internet és del 51% de mitja, davant el 60% de mitja per a la UE. En canvi, el 87% de les empreses espanyoles tenen accés a Internet per banda ampla i es situen en tercera posició en el conjunt dels països comunitaris.

S’ha d’impedir que les empreses històriques que ofereixen aquest servei no augmentin més la seva quota de mercat, com ha passat a Espanya, i incrementar així la competència per afavorir la introducció de les noves tecnologies en tots els àmbits, sobretot, a les zones rurals.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I ELS MENORS

Avui s’ha publicat una notícia al 20 minuts sobre el consum de la televisió dels menors i els seus efectes: “Nens de 10 a 14 anys veuen la televisió les mateixes hores i continguts que els adults”.

Segons aquest article, els nens d’entre 10 i 14 anys veuen la televisió en les mateixes franges horàries que els adults i, donat al contingut que s’emet, els influeixen negativament provocant nerviosisme i preocupació. En moltes ocasions no saben distingir el que és realitat i ficció, fins quin punt allò que estan veient és ètic o no.

¿No hi havia una directiva del Parlament Europeu i del Consell que regulava i controlava els continguts de la programació que s’ofereix? Efectivament, és la directiva 97/36/CE anomenada “Televisión Sin Fronteras”, la mateixa que regulava els 12 minuts per hora de publicitat en televisió… A l’article 17 es regula la programació per a nens i joves, fent especial menció a l’horari d’emissió de continguts que poden ser perniciosos pels menors, de 22 a 6 del matí. Els continguts a emetre durant el dia no poden fomentar l’odi ni la discriminació, ni perjudicar el desenvolupament mental, moral o físic dels menors.

És evident que l’ús de la televisió, d’Internet, de videojocs i telèfons mòbils aporten informació i altres oportunitats però, i els riscos? En la meva opinió, aquest “descontrol” en la programació que s’emet a la televisió i d’altres mitjans és un problema greu i latent al llarg dels últims anys però, ¿què podem fer si estem en “l’era dels mitjans de comunicació”?