Com ja s’ha assenyalat al fòrum, segons la definició recollida per Cardoso, la domesticació és la incorporació o procés d’adopció de les noves tecnologies a la vida diària de cadascú.
També és evident, que les diferents cultures i societats van al seu ritme en qüestió de domesticació i adaptació al seu estil de vida. Per nosaltres, el telèfon mòbil i internet ja són una extensió de nosaltres mateixos, però també ho es tenir ambdues coses alhora? Avui he trobat un article on Sr. Christopher Bilinch, vicepresident d’Infinita (empresa dedicada al desenvolupament tècnic i la producció de plataformes multimèdia per al mòbil), assegura que un 61% dels joves japonesos passa més d’una hora diària navegant per internet a través del mòbil.
Afirma que aquesta tendència està arribant a Europa de la ma dels smartphones i tarifes planes per conectar-se a Internet. Penso que aquí, tret de casos puntuals, encara estem lluny de comprar una hamburguesa del McDonald’s o el bitllet del metro a través del nostre mòbil. Però al país nipó, aquest aparell s’ha convertit en un mitjà de masses on es consumeix televisió, noticies i també es poden llegir llibres. Els japonesos ja hi estan enganxats 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.
Com també diu Cardoso,la domesticació dels mitjans, com la vida diària, implica usar-los, abusar d’ells, usar-los malament, ignorar-los, etc. es un procés que tots vivim permanentment. Potser quan els japonesos ho avorreixin i trobin una altre forma d’entreteniment i/o comunicació, nosaltres ho començarem a consumir de forma habitual.
Si voleu llegir la noticia, aquest és el link
