Segons Colombo i Aroldi és durant la infància i l’adolescència, que a través dels gustos, preferències i patrons d’interpretació que es crea un perfil propi d’audiència, una espècie d’alfabetització vers els mitjans que definirà patrons de consum i l’hàbit d’audiència en el futur.
Tot i que la dimensió generacional no és estanca, doncs hi ha contaminacions i vasos comunicants, el que és cert, segons Gnasso, és que el fet de pertànyer a una mateixa generació i haver tingut consums comuns fa compartir alguns valors d’una manera particular. La generació de la transició (els que van conèixer Internet a l’adolescència) la televisió és essencialment per entretenir-se i relaxar-se, en canvi els més grans (generació iniciàtica) l’entenen com una font d’informació primària. Els més joves, la generació multimèdia (que ja han crescut amb Internet) han diversificat la seva experiència mediàtica. Troben formes d’entreteniment en altres mitjans a part de la televisió, com els videojocs, els mòbils o els jocs en xarxa. Degut aquest ventall més ampli, segons Colombo i Aroldi, els joves s’impliquen menys a nivell emocional amb la televisió que els grans. Es pot dir per tant, que existeix una percepció emocional diferenciada dels mitjans en funció de la generació i en conseqüència, suposo jo, uns patrons de comportament i actituds davant la vida ben diferenciades. Silverstone diu que la cultura dels nostres dies és una mescla entre el físic i el virtual. No serà com proposa l’article que, les actituds apreses en la domesticació dels mitjans, estan de forma molt present en totes les àrees de la nostre vida? Cardoso diu que els mitjans son la connexió entre el viscut i el representat. Segons això pot ser si que es cert que la cultura del zapping s’extrapola més enllà del mitjà.
La generació de la transició i la multimèdia fan zapping, son a diferencia de la generació iniciàtica, que es de d’horaris preestablerts, els de la televisió del flux, els que naveguen de canal en canal d’una manera anàloga a la topologia de d’hipertext. Pot ser que això estigui modelant la seva personalitat?
Per Giddens els mitjans tenen un paper reflexiu que ajuda a exercir la ciutadania, en tot cas per exercir-la es requereix d’un sentit crític que permeti aparcar les estructures usades en els mitjans quan la vida quotidiana ho requereix. En aquesta línia esperem que les noves generacions sàpiguen donar el pes just i necessari al comportament efímer, doncs tot i que pot ser bo tenir capacitats multitasca, estic convençut que no ho és, aplicar la cultura del zapping (zappear el mundo, com apunta l’articulista) a tots els àmbits de la vida.
http://adolforamirez.com/2005/07/03/generacion-zapping-generacion-copy-paste/
