Segons els responsables de la Indústria musical (IPFI), les vendes de discos venen caient progressivament des de l’any 2000, el que per ells suposa la mort d’un important sector. La pirateria augmenta considerablement, propiciant que la distribució sigui més àmplia, ràpida i barata. Però el que és cert és que en els últims temps s’escolta més música en directe que mai, ja que l’assistència d’espectadors als concerts s’ha duplicat i la gent escolta molta més música de la que abans podia adquirir.
En molt pocs anys, la nostra societat s’ha hagut d’acostumar a un trepidant procés de “digitalització”. La tecnologia digital ens envolta pertot arreu i ha tingut un gran impacte sobretot en el món de la música, que ha vist com aquesta tecnologia feia trontollar els esquemes tradicionals i ha posat en dubte els models de negoci que la indústria discogràfica havia establert des de la dècada dels anys cinquanta.
Les noves tecnologies permeten baixar música de la Xarxa, copiar o intercanviar. En definitiva, tot allò que finalment perjudica el negoci musical tal com el teníem tots entès fins no fa gaire.
Canvis en la manera de vendre música
Vendre música al segle XXI té poca cosa a veure amb la manera de fer-ho al llarg del segle XX. Aquesta tecnologia que ha trasbalsat el sector musical també ha provocat molts problemes a una indústria que s’havia acostumat a dominar el mercat de la mateixa manera en els últims seixanta anys.
A la indústria discogràfica li ha faltat temps per començar a parlar de “crisi”, i no és estrany, ja que les xifres de vendes globals han disminuït notablement els últims anys. La principal dificultat per a vendre música en aquesta nova era és que la indústria s’enfronta a una dura competència deslleial: les baixades de música gratuïta per la Xarxa i la venda il·legal o top manta. És difícil competir contra algú que ven la mateixa música molt més barata o contra els sistemes que permeten obtenir-la de manera totalment gratuïta. És per això que els responsables del sector discogràfic busquen maneres de lluitar contra aquests elements i alhora oferir productes atractius als consumidors per tal que trobin en la compra de música un clar valor afegit respecte als altres sistemes.
Canvis en la manera de consumir música
Podríem dir que els consumidors han estat els principals beneficiaris de la revolució digital, ja que ara poden copiar la seva música sense perdre gens de qualitat, la poden intercanviar per Internet o la poden reproduir en infinitat de dispositius.
Els consumidors disposen ara d’un munt de possibilitats en l’entorn de la música que fa uns quants anys semblaven pura utopia. Tenen al seu abast molta més música de la que mai podrien arribar a escoltar i també tenen tots els mitjans per a escoltar-la en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Fins no fa gaire un consumidor de música només podia escoltar aquella música que havia comprat, la que un amic li havia gravat en una cinta de casset o la que sentia per la ràdio o la televisió. De fet, aquests mateixos mitjans de comunicació eren pràcticament els únics prescriptors que tenia el consumidor. És a dir, les úniques vies per a conèixer noves músiques. Tot això ha canviat perquè actualment qualsevol usuari d’Internet pot accedir a sistemes de recomanacions que li permeten descobrir nous artistes que fan música similar als seus gustos.
El consumidor es comença a plantejar que allò que vol no és precisament comprar un àlbum sencer d’un artista per després descobrir que només li agraden realment quatre o cinc cançons. El consumidor musical del segle XXI vol poder escollir la música que compra (si és que està disposat a pagar per una cançó) i vol tenir el dret a copiar-la en qualsevol suport per escoltar-la quan i on li vingui de gust.
