Article: Uns 7.500 jubilats paguen de més per usar el telèfon. El 30% dels pensionistes de la província [de Castelló] ignoren aquest abonament.
Segons la font d’aquest article, la Unió de Consumidors de Castelló, la principal causa d’aquest fet és la manca d’informació, ja que, si algú proper no els la fa arribar, les possibilitats d’aquest sector per assabentar-se’n són limitades.
Quan es parla de les diferències generacionals en la domesticació dels mitjans, no se sol fer massa referència a les generacions de més de 65 anys. El consum de mitjans és feble quant a la informació, orientant-se més cap a l’entreteniment; i l’alfabetització en les noves tecnologies és nul·la, o gairebé. Per això fa riure (per no plorar) que se cite la pàgina web de Telefònica com la principal via d’accés informatiu.
Prenent les idees citades en G. Cardoso, l’exercici de la ciutadania només és possible quan es té la capacitat de reconéixer quan una informació és necessària i es posseeix la capacitat de localitzar-la, avaluar-la i utilitzar-la. Citant Murdock (pàg. 351), no n’hi ha prou de posseir un dret, sinó que cal conéixer-lo i saber utilitzar-lo. Així, les opcions d’aquesta generació més gran es limiten, i han de confiar en la contaminació intergeneracional, quan algú més jove (generació iniciàtica, de transició o multimèdia) localitza la informació (internet o mitjans tradicionals, com aquest mateix article) i els la proporciona.
El fet denunciat en la notícia fa malpensar, a més, sobre les estratègies informatives adoptades pels agents socials: es proposen unes ajudes, però els canals d’informació dificulten enormement l’exercici ciutadà d’aquests drets. La informació es difon, però no s’adreça als beneficiaris, de manera que se n’obté un rèdit d’imatge sense facilitar-ne la realització efectiva -que té un cost econòmic-, en aquesta forma de poder (que esdevé antiquada a mesura que les generacions avancen) consistent en el control sobre l’administració de la informació.
Author Archive for Antoni Vizcarro i Boix
Els continguts d’iCat fm ja estan disponibles a través de la consola Wii. Veiem com l’aparició de noves tecnologies no eradiquen les anteriors, sinó que les complementen i n’amplien l’ús i l’accés de periodistes, programadors i oients-lectors-espectadors. Aquest efecte evolucionari es produeix, en aquest cas, amb la suma d’un format tradicional (ràdio fórmula), la hipertextualitat i interactivitat, i la imatge suplementària.
La gran novetat es produeix quan la minva de la flexibilitat en l’atenció que internet aporta a les ones hertzianes, queda més diluïda encara a través de la Wii, que utilitza el televisor com a monitor. El fenomen íntim i passiu (calent) inicial es veu modificat per la interactivitat de la xarxa, i ara, en un grau més de multimedialitat, ofereix també una pràctica més social, a través de la consola (que s’associa al joc), i davant del televisor, que sol ocupar un lloc preeminent en els espais de trobada de quasi totes les llars. Al sofà de casa, davant la tele, escoltant i veient iCat fm, i amb l’enllaç a les lletres de les cançons, fem un karaoke?
Fonts complementàries: Generació Digital 2009/4/18 (min. 35-40, esp. 38′), iCat fm, G. Cardoso
Seguint la definició de G. Cardoso de les societats en transició cap a un model informacional, en xarxa, vegem un primer article sobre les diferències entre països i la preeminència d’una concepció econòmica global sobre concepcions estatals. Una societat és informacional quan posseeix una tecnologia sòlida d’informació (infraestructura, producció i coneixement). El cas espanyol és un exemple de transició, pels índexs d’accessibilitat. Amb tot, el desenvolupament d’internet com a suport d’intercanvi econòmic indica un augment del seu grau de creixement i competitivitat.
Altres característiques de la transició cap a la societat en xarxa es basen en l’obertura social i la relació entre ciutadans i amb el poder polític. Podem veure com el grau d’associacionisme a Espanya (pr. 34), i al País Valencià (íd.) en concret, és molt reduït, un altre tret de les societats en transició. També podem observar la percepció de certs sectors de la relació entre llibertat dels mitjans i possibilitats de la xarxa.
