Archive for the 'Mitjans' Category

Televisión e Interactividad 2.0

La siguiente noticia nos habla de la necesidad de desarrollo de una Interactividad 2.0 en televisión, vital para que Internet no se coma a la televisión en la batalla por la interacción con el espectador.

Lo que verdaderamente persigue la televisión interactiva es que el espectador asuma un papel activo y sea capaz de elegir aquello que más le interesa, explotando al máximo los servicios que brinda esta nueva forma de ver la televisión. No obstante, actualmente la televisión interactiva está siendo explotada únicamente desde un nivel de interactividad intermedio, donde el espectador puede elegir una programación determinada y comprarla “a la carta”. Ello representa un gran avance respecto a la televisión tradicional y magnifica el papel democrático de la televisión, pero todavía representa poco respecto al potencial interactivo de la televisión.

La televisión interactiva permite, mediante un canal de retorno, que las decisiones de los espectadores varíen el transcurso de una retrasmisión, haciéndoles partícipes del contenido de las mismas. Si con la TDT somos capaces de llegar a este punto de interactividad, se habrá conseguido ya mucho. No obstante, la Red ya ha alcanzado estas cotas de interactividad, sobrepasándolas en muchos aspectos. Es por ello que la televisión afronta de ahora en adelante la dura batalla de conseguir contenidos con un gran valor añadido (televisión inteligente) que aporten valor diferencial respecto a lo que se puede encontrar en la Red.

Els mitjans de comunicació per a l’educació

Com hem vist, els mitjans de comunicació s’apropien de certs aspectes de la nostra vida social quotidiana. Con tots sabem, els mitjans no només informen sinó que també influencien, i moltes vegades s’utilitza aquesta influència per a possibles ajudes o actualitzacions de la nostra societat que es modernitza a passos gegants. En alguns casos ja sigui per apropar tot aquest nou món modern a la gent de la tercera edat o per a apropar-se als més petits com hem vist en casos anteriors. Veiem que es tracta d’una relació simbiòtica, on els mitjans són domesticats en el propi benefici de la societat mateixa.
Com bé diu Cardoso, els mitjans de comunicació “contribuyen a una prolongación de las dimensiones de la ciudadanía, actuaron y actúan, como garantía de la ciudadanía y también como instrumento práctico del ejercicio de esa ciudadanía tanto de forma individual como de forma colectiva” (Pg. 351). Podem veure que no només serveixen per informar des d’un punt extern a la societat sinó que també per a crear-la i guiar-la. Es pot considerar que som nosaltres mateixos els que domestiquem i ens apropiem  dels nostres mitjans per tal d’ajudar-nos a nosaltres mateixos i de beneficiar-nos-en de la millor manera.
Crec que amb aquest exemple de “El País de los Estudiantes”, l’aventura interactiva que proposa aquest mitjà, demostra que l’educació, el gust per la lectura o l’hàbit de llegir el diari es pot incrementar o augmentar a través dels propis mitjans. Veiem que les conseqüències d’un programa com aquest són molt positives.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Pais/Estudiantes/comprometido/medio/ambiente/elpepusoc/20091207elpepusoc_12/Tes

Comentarios muy poco edificantes

El sistema de participación de los lectores de ELPAÍS.com genera dudas y quejas por la virulencia de algunos comentarios. Los participantes piden conocer las reglas

Creo que esta noticia resulta bastante ilustrativa con respecto de los pros y los contras que conlleva lo que Cardoso denomina apropiación y domesticación de los medios, y más concretamente en lo referente a internet.

El como la incorporación de un medio en la cotidianeidad, genera un nuevo espacio de debate y como en este nuevo espacio virtual abierto a la pública opinión se producen desmanes y tropelías como las expuestas en el artículo, que debido precisamente a que es un proceso que aún se halla en vías de gestación e introducción dentro de nuestras rutinas no se encuentra reglado y consensuado.

Aquí se ve como los temas de conflicto social ,en tertulias de internet ,se tronan en auténticas batallas verbales sin ningún tipo de moderación de las mismas por parte de las empresas contratadas para ellos debido , supuestamente , a una sucinta y malentendida libertad de expresión, tras la cual en muchos caso puede haber incluso indicio de delito. Por citar un ejemplo apología al nacionalsocialismo o al maltrato. Todo estos se debe precisamente a que en este proceso de apropiación aún no se han definido unas formas eficaces de mediación y control.

Christopher Billich: “El teléfono móvil se convertirá en un medio masivo”

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20091216/53846102808/christopher-billich-el-telefono-movil-se-convertira-en-un-medio-masivo-japon-internet-europa-deutsch.html

El 60% de los jóvenes japoneses pasa más de una hora diaria navegando por Internet con el, según el vicepresidente de Infinita

Tot i que C. Billich, en aquest article, ja ens indica que la forma d’apropiació i domesticació d’aquest mitjà no es desenvoluparà de la mateixa manera a totes les societats degut a les diferències culturals i d’hàbits d’ ús que cada societat en fa d’ell i també per les estructures de negoci amb que conten, si que observem que el telèfon mòbil s’ha convertit en un mitjà de comunicació de masses. La publicitat en telefonia mòbil ha augmentat espectacularment si es compara amb la publicitat inserida a premsa, televisió i ràdio. Aquest fenomen és dona paral·lelament a Internet, que és un dels mitjans on la publicitat continua augmentat per la seva capacitat d’arribar a un públic més nombrós que ja ha adoptat aquesta nova tecnologia i la ha inclòs en la seva matriu de medis, adjudicant a Internet i a la telefonia mòbil un dels primers llocs en la jerarquia socialment compartida.

Al Japó l’ús d’Internet a través del mòbil forma part de la quotidianitat del 61% dels joves , que hi dediquen més d’un hora diària a navegar a través dels seus telèfons. La possibilitat de comprar un bitllet de metro o de mediar les accions inherents a la nostra vida quotidiana consolida cada vegada amb més força la convergència digital entre medis diferents que obren una nova perspectiva als usos i es perfilen com un exemple de domesticació i apropiació de les noves tecnologies pels usuaris i la societat en general.

Mireia Basté

Internet potencia la lectura entre los jóvenes.

Nadie sabe con certeza cuales son los ingredientes para que un libro triumfe y, mucho menos, para que un libro recién salido al mercado llegue a ese sector tan “técnologico” como el adolescente o juvenil.

No obstante, y lejos de haber dado con la receta perfecta, lo que si parecen haber detectado las editoriales es el poder de convocatoria de las redes sociales. Es en las webs, blogs y redes sociales, como Facebook, Tuenti o Twitter, donde los jóvenes se recomiendan un libro, lo encumbran con sus comentarios, donde se forman los grupos de fans y se genera y se ceba el fenómeno.

Según la responsable de marketing de Alfaguara Infantil, Rita López “Es fundamental, la base. Puedes tener todo el dinero del mundo, pagar la campaña más cara para televisión y librerías y, aun así, no llegar a los lectores. Para hacerlo tienes que ir adonde están, y ahora mismo están todos en Internet”.

Los últimos datos extraídos del informe La Generación Interactiva en España, de la Fundación Telefónica demuestran que casi el 70% de los adolescentes españoles prefiere navegar a ver la televisión y un 88% son usuarios habituales de Internet.

La pionera en utilizar la Red como medio de promoción para sus libros juveniles fue la editorial SM cuando hace alrededor de  dos años, 20 días antes de publicar de Dos velas para el diablo, su autora, Laura Gallego, abrió un blog en el que la protagonista de la novela contaba los acontecimientos anteriores a la historia que se desarrolla en el libro.

Alfaguara ha comprobado el poder de la Red a través de Crepúsculo, tres meses después de que saliera el primer título, que da nombre a la saga, ya había más de 100 páginas en castellano dedicadas al libro y creadas por lectores. Su perfil en Facebook, que tiene 400.000 amigos.

Además, 70.000 usuarios se han registrado en Crepúsculo-es. cabe destacar que esta página no la gestiona la editorial de la saga  sino un chico de 21 años llamado Javier Ruescas. En su página, se recomiendan novelas y se centralizan las quedadas para acudir a las presentaciones de libros e, incluso, para rodar falsos tráileres de las películas basadas en la saga.

Además de en  el altísimo número de lectores, el poder de estas páginas está en su influencia. Los jóvenes no leen los libros recomendados por sus padres, sus profesores. Los jóvenes leen lo que sus amigos les aconsejan y aunque el boca a oreja sigue siendo un método en uso, cada día gana más importancia el pantalla a pantalla, una fórmula que multiplica por mil la velocidad de propagación de cualquier información.

Así, Internet se ha revelado como una herramienta casi fundamental tanto para las editoriales como para los escritores que han visto la necesidad de adaptarse a las necesidades de este nuevo público mediante la domesticación de este nuevo medio.

El preu de la necessitat mediàtica

En mig del debat sobre la iniciativa d’alguns mitjans per començar a cobrar pels continguts de les pàgines web, “The wall street  Journal” encarrega  una enquesta realitzada a persones de més de 15 anys en 17 països de la unió europea i EEUU  per percebre la opinió popular sobre el tema. Els resultats revelen per una banda que aproximadament la meitat dels enquestats considera que la influència de la ret i el seu us habitual  és positiva mentre que un terç restant,  l’avalua com a neutral. Per altra banda,  tan sols un 13% dels usuaris de Internet, estan disposats a pagar pels continguts que hi apareixen.

A través d’aquests resultats podem veure que la societat percep l’ús d’Internet com una cosa positiva, que ha introduït en les seves vides quotidianes i que pretén usar de manera habitual i gratuïta.   Segons Cardoso l’apropiació i domesticació de mitjans consisteix en la incorporació d’aquests en la vida quotidiana i crec que  en aquesta enquesta queda prou demostrat com ho ha aconseguit Internet.

 El que ens hem de plantejar ara, és si aquesta apropiació és sempre positiva. Un cop els mitjans formen part de la nostra vida quotidiana, és difícil treure’ls. Llavors, se’n aprofiten i fan de nosaltres el que volen… ara cobren? Ara apugen les tarifes dels mòbils? Ara ens exigeixen TDT? Pot ser és massa tard… per la gent, aquests mitjans ja son imprescindibles i ara ells tenen la paella pel mànec.

¡Locura en Kuwait!

Avui en dia la domesticació ha arribat ha incorporar les noves tecnologíes a la vida diària de cada un (Cardoso, pàgina 367). És el cas de Internet.

Després d’assolir victoriós l’últim campeonat que li quedava al futbol club Barcelona per tenir-los tots la gent ha embogit. Ja sigui per Internet, per televisió per tots els mitjans em sentit dir que el Barça és el millor equip de la història amb diferència, vagis a on vagis sentiràs parlar d’aquest tema. Podríem dir doncs que s’han domesticat els mitjans.

L’exemple clar el tenim a Kuwait. Després de l’èxit assolit han contractat al equip per 2 millons d’Euros per que jugui un partit contra un equip d’allà.

http://www.elmundodeportivo.es/gen/20091220/53849073491/noticia/5.000-personas-reciben-al-barsa-en-kuwait.html

- Unas 5.000 personas han recibido al Barça en Kuwait, donde ha aterrizado este domingo por la tarde para disputar un amistoso contra el Kazma Sporting Club el lunes. La expedición azulgrana ha aterrizado allí a las 16.00 horas, en medio de una auténtica locura colectiva y de fuertes medidas de seguridad. Le esperaban unas 5.000 personas que no paraban de corear el nombre del club y de Lionel Messi .

La fiesta por Medio Oriente no se detiene para el Barcelona, donde después de llevarse el Mundial de Clubes contra el Estudiantes de La Plata en Abu Dabi, emprende un pequeño viaje a Kuwait para cumplir con partido amistoso quele reportará unos dos millones de euros.

Tras el encuentro de anoche, el equipo vivió una intensa fiesta en Abu Dabi, pero a diferencia de otras ocasiones, se organizaron dos ambientes: uno para los jugadores en la playa del hotel de concentración y otro para los directivos e invitados en el propio recinto.-

 

Armstrong i Twitter

Només començar amb el concepte de domesticació (abordat per diversos autors al llibre de Cardoso), he començat a pensar en el cas del ciclista nord-americà Lance Armstrong i l’ús que ha vingut fent de la xarxa social Twitter els darrers anys. Inicialment, Armstrong, un dels millors corredors de tots els temps, va començar a usar Twitter per tal de promoure’s personalment però també i principalment per tal de promoure la seua fundació per a la lluita contra el càncer (malaltia que va patir): Livestrong. Uns anys més tard, m’atreviria a dir que aquesta tecnologia forma part de la seua vida o almenys de la vida del seu personatge: actualitza el seu perfil amb comentaris propis cada dia, l’usa per a fer públics assumptes personals o bé per a expressar opinions pròpies al voltant de temes professionals. I una cosa més: el perfil d’Armstrong compta amb més de 2.300.000 seguidors a tot el món.

D’exemples de notícies periodístiques a internet sobre el ciclista i Twitter n’hi ha un fum: sobre el naixement del seu fill, sobre Livestrong, sobre la seua relació complicada amb el també ciclista Alberto Contador o sobre el seu nou equip. Jo m’he decidit per una de les darreres: http://www.abc.es/20090724/medios-redes-web/rivalidad-armstrong-contador-tambien-200907241032.html. Tracta de la rivalitat amb Contador, traslladada per l’americà a Twitter. Per cert, que la notícia en sí, publicada a abc.es, no té desperdici: a banda de comentar breument el tema principal, compta amb un segon paràgraf en què la periodista aprofita per a fer publicitat directa d’una altra xarxa social. És a dir, que la notícia ve amb publicitat “incorporada” (Incorporació com una etapa de la domesticació, Silverstone, 1994).

Això és el que hi ha. Salut!

Jordi Orts

Els mitjans de comunicació a casa.

No és una novetat que els mitjans de comunicació formen part de la nostra vida, que els hem incorporat al nostres dia a dia, que no podem passar sense ells (tant si volem com si no) perquè ens envolten, estan per tot arreu i pràcticament és impossible que no en tinguem influència. I aquest tema ha estat objecte d’estudi i de constans comentaris a la xarxa.

Buscant i navegant hem trobat una notícia que parla d’una d’aquestes investigacions dutes a terme per 3 grups de recerca de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona. Aquesta notícia es pot trobat al següent link:

http://www.senderi.org/index.php?option=com_content&view=article&id=106972%3A_La+influ%C3%A8ncia+dels+mitjans+de+comunicaci%C3%B3+en+la+vida+quotdiana+dels+nois+i+noies&catid=48%3Aopinio&Itemid=128&lang=ca

Tot i que no és una notícia apareguda en un mitjà convencional, té tota la credibilitat ja que planteja els conclusions d’un estudi seriós. La gran conclusió a la que arriba aquest estudi, fet sobre nois i noies de 12 a 16 anys, és que les tecnologies individuals, els multimèdia, els progrmaes de TV i altres tecnologies influeixen en la vida diària dels joves, apart que els estimules les seves capacitats -cognitives, emocionals, sensitives, creatives- ja que els han obert la porta a la interactivitat, la realitat virtual, etc.

És a dir, els mitjans s’han incorporat a la vida quotidiana, han entrat a casa i les pre-adolescents i adolescents els han interioritzat, els usen i se’n beneficien. Els adults no tenen la mateixa relació, de fet, ens costa més establir aquesta relació, tal com fan els nois i noies.

El món de l’educació està especialment sensibilitzat quant a la informació rebuda via mitjans digitals, xarxes i aplicacions interactives. Tot i que poden ser molt positives en diversos aspectes com els comentats a dalt, també s’ha d’anar amb compte pels perills que les xarxes poden suposar: en diverses ocasions, massa ocasions diriem, adults amb intencions poc clares es fan passar per qui no són per establir contacte amb ells i elles. Afortunadament, però, les forces de seguretat en fan una vigilància especial i gràcies a aquesta feina, hi ha molta més seguretat a la xarxa.

Laura Pujol

 

 

 

De rebaixes per Internet

Ja no només es pot anar de tendes per Internet. Ara també es va de rebaixes. En especial, d’outlets, o tendes on-line en les quals hi ha roba o complements ‘de firma’, que en un comerç ‘tradicional’ compraríem a un preu més elevat, es poden localitzar a Internet a un preu molt més econòmic. Són outlets de l’estil ‘Ofertix’, ‘Privalia’ o Buyvip’, que han disparat les seues vendes els darrers mesos. Sembla clar que la situació econòmica actual influïx en aquesta circumstància, però, segons la noticia que analitzem, un 57% dels consumidors compra en estes tendes pel preu, i un 74% ho fa per l’estalvi de temps.
Aquest és un exemple clar de la domesticació i apropiació a les quals fa referència Cardoso, ja que, un acte tant ‘social’ com és anar de tendes, buscar i provar-se la roba, mirar el producte en mà, físicament, i totes les connotacions que hi ha a una visita a una boutique o tenda de roba de firma, tendes de firma, el contacte directe amb els responsables de la tenda. Tot aquest procés, es canvia per un nou escenari, amb processos diferents, però, segons les dades de la notícia, absolutament integrat en el dia dels usuaris d’Internet.
A aquesta situació s’ha aplegat després de tot un procés de dubtes sobre, per exemple, la seguretat de les compres a través d’Internet, i això reflecteix la idea de Cardoso, sobre un procés dinàmic, i no sempre tranquil.
A més, i com a part del procés, apareix un nou concepte respecte a esta pràctica que són els e-shoppers, com a persones que practiquen cada vegada més aquesta compra on line.

http://www.navactiva.com/web/es/act/noticias/2009/11/01/60081.php