Sí, realment com diu Cardoso, arribem a adoptar les noves tecnologies com si fossin una extensió de nosaltres mateixos. Per això cada dia avncem i anem incorporant les novetats que apareixen al mercat i que segons els nosttres filtres personals creiem que en s ppodem ser d’utilitat per a les nostrex pròpies fites.
Es diu iTrust. Heus aquí una novetat que per a alguns pot esser molt llaminera i a d’altres més aviat els “xafarà la guitarra”…sí perquè és la resposta a l’espionatge tecnològic intrafamiliar o de parella, o sigui un contarespionatge…
L’aplicació es diu iTrust i grava els moviments que es fan a la pantalla.
Un programa per a iPhone que permet saber si algú, per exemple, la parella, ha volgut veure els missatges o les fotos fetes amb el mòbil. L’aplicació es diu iTrust, ha estat creada per dos programadors noruecs que firmen com a Jorgnsn i es ven a l’Apple Store.
El funcionament és simple. El programa fa que l’usuari capti primer una foto de les aplicacions de la pantalla (una funció que a l’iPhone es fa pitjant a la vegada la tecla de repòs i la de menú). Si l’usuari deixa el mòbil i vol saber qui l’hi mira, la foto s’instal·larà com a fons de pantalla quan s’activi iTrust i com que és estàtica no deixarà veure què passa darrere.
La novetat és que, a més, el programa registra els moviments que s’hagin produït al telèfon i si un dit ha intentat manipular-lo.
Aquí us deixo l’enllaç.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=680141&idseccio_PK=1012&h=100121
Com hem vist, els mitjans de comunicació s’apropien de certs aspectes de la nostra vida social quotidiana. Con tots sabem, els mitjans no només informen sinó que també influencien, i moltes vegades s’utilitza aquesta influència per a possibles ajudes o actualitzacions de la nostra societat que es modernitza a passos gegants. En alguns casos ja sigui per apropar tot aquest nou món modern a la gent de la tercera edat o per a apropar-se als més petits com hem vist en casos anteriors. Veiem que es tracta d’una relació simbiòtica, on els mitjans són domesticats en el propi benefici de la societat mateixa.
Com bé diu Cardoso, els mitjans de comunicació “contribuyen a una prolongación de las dimensiones de la ciudadanía, actuaron y actúan, como garantía de la ciudadanía y también como instrumento práctico del ejercicio de esa ciudadanía tanto de forma individual como de forma colectiva” (Pg. 351). Podem veure que no només serveixen per informar des d’un punt extern a la societat sinó que també per a crear-la i guiar-la. Es pot considerar que som nosaltres mateixos els que domestiquem i ens apropiem dels nostres mitjans per tal d’ajudar-nos a nosaltres mateixos i de beneficiar-nos-en de la millor manera.
Crec que amb aquest exemple de “El País de los Estudiantes”, l’aventura interactiva que proposa aquest mitjà, demostra que l’educació, el gust per la lectura o l’hàbit de llegir el diari es pot incrementar o augmentar a través dels propis mitjans. Veiem que les conseqüències d’un programa com aquest són molt positives.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Pais/Estudiantes/comprometido/medio/ambiente/elpepusoc/20091207elpepusoc_12/Tes
El sistema de participación de los lectores de ELPAÍS.com genera dudas y quejas por la virulencia de algunos comentarios. Los participantes piden conocer las reglas
Creo que esta noticia resulta bastante ilustrativa con respecto de los pros y los contras que conlleva lo que Cardoso denomina apropiación y domesticación de los medios, y más concretamente en lo referente a internet.
El como la incorporación de un medio en la cotidianeidad, genera un nuevo espacio de debate y como en este nuevo espacio virtual abierto a la pública opinión se producen desmanes y tropelías como las expuestas en el artículo, que debido precisamente a que es un proceso que aún se halla en vías de gestación e introducción dentro de nuestras rutinas no se encuentra reglado y consensuado.
Aquí se ve como los temas de conflicto social ,en tertulias de internet ,se tronan en auténticas batallas verbales sin ningún tipo de moderación de las mismas por parte de las empresas contratadas para ellos debido , supuestamente , a una sucinta y malentendida libertad de expresión, tras la cual en muchos caso puede haber incluso indicio de delito. Por citar un ejemplo apología al nacionalsocialismo o al maltrato. Todo estos se debe precisamente a que en este proceso de apropiación aún no se han definido unas formas eficaces de mediación y control.
Ja he vist que entre els meus companys ja han estat alguns que han comentat la gran domesticació de mitjans que ha caracteritzat la campanya de Obama. A mi hem semblava interessant comentar una de les estratègies concretes utilitzades, molt innovadora, i que demostra el potencial de Internet per fer de la política un procés compartit entre la població i els polítics.
Obama va posar en marxa un espai a la seva web a disposició de la població perquè enviessin les preguntes que tinguessin. Així, de l’anàlisi d’aquestes preguntes, es procedia a elaborar un discurs explicant aquelles llacunes que s’havien trobat més habituals. D’aquesta forma s’aconsegueix que els votants s’involucrin activament en el procés polític, permet tenir una idea d’aquells temes que cal aclarir, o aquells temes que susciten un major interès, i adaptar el discurs polític a la demanda. Està clar que la bidireccionalitat es parcial ja que el partit no es compromet a respondre a totes les preguntes, ni es manté un diàleg real ja que els internautes hauran d’esperar per tenir les seves respostes. Però tenint en compta que la quantitat de temps que caldria per aconseguir aquesta bidireccionalitat completa i simultània es molt gran, aquesta mesura s’ha d’apreciar com una bona oportunitat, que marca una referència per a la resta de partits.
Hace diez años cuando surgió la telefonía móvil no podíamos imaginar lo lejos que nos llevaría, aquellos primeros terminales que ahora nos parecen arcaicos distan mucho de lo que hoy día disponemos en el mercado.
Hoy día, tanto los móviles como Internet son una extensión de nosotros mismos. Cuando durante una conversación en un restaurante o en cuanquier lugar nos surge una duda sobre algun tema, siempre hay alguien que saca su móvil de última generación para consultarlo en google y salir de dudas, es algo que ocurre a diario. Incluso si en ese momento no disponemos de la tecnologia, en cuanto llegamos a casa si nos acordamos consultaremos nuestra duda en internet.
No sabemos como puede evolucionar todo esto en diez años más, lo que si es cierto es que estas nuevas tecnologías las hemos introducido en nuestras vidas y ya no podríamos vivir sin ellas.
http://terratv.terra.cl/Noticias/Actualidad/4443-124816/Proliferan-los-telefonos-inteligentes-y-modems-moviles.htm
Tal i com diu Cardoso estem assistim a una transformació tecnològica i a la vegada social, cultural, política i econòmica. Internet guanya terreny dia a dia respecte a la resta de mitjans i sobretot a la nostra vida quotidiana. Al llarg del semestre hem vist i analitzat molts d’aquests aspectes: periodisme digital, presencia dels polítics a Internet, ciutadania i comunicació, nous mitjans interactius…. Però segueixo pensant que moltes d’aquestes “noves xarxes o usos” que li donem a Internet tenen molt a veure amb les generacions. He trobat dues notícies que volia compartir i comentar en aquest bloc, les dues no tenen res a veure una amb l’altra, però queda molt clar les diferències també dels múltiples usos que es poden donar a Internet, o a les denuncies, queixes o xarxes socials…
La primera parla de la possibilitat de denuncia el mal funcionament d’una central nuclear a Internet, proposta del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) i que cumpleix amb la “Ley de acceso de los ciudadanos a los Servicios Públicos”, queda clar que el mateix govern i totes les administracions es posen, poc a poc, a complir amb aquesta llei. Aquí teniu la notícia.
http://www.eleconomista.es/flash/noticias/1784547/12/09/Podra-denunciarse-el-mal-funcionamiento-de-una-nuclear-en-Internet.html
L´altre exemple em serveix per a confirmar la diferència generacional en Internet i les xarxes socials, alguns de nosaltres ens sorprenem quan algú encara no és al facebook, però la meva mare ha llegit aquesta notícia i simplement m’ha dit “no entenc…” Un altre punt sobre la notícia és que als estats Units el facebook ha arribat al sistema judicial i ha creat un interessant debat “amic personal o amic virtual? Aquí teniu la notícia,
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=669556&idseccio_PK=1012&h
Moltes gràcies i salutacions,
Helena Polidura
Fa temps que es parla de fusions al mercat audiovisual del nostre país. Finalment, tal i com informa EL PERIÓDICO, que Antena3 i La Sexta es fusionaran i Cuatro i Telecinco també ho faran.
En principi, les cadenes seguiran la seva programació i les seves editorials seran independents. Tot i això, Prisa s’ha hagut de fusionar amb la cadena de Berlusconi (la que en principi era menys afí a la seva filosofia).
Podem dir que aquest és un exemple on les audiències han tingut un pes de rellevància i han impulsat a les cadenes a prendre aquestes decisions. Independentment de la qualitat del contingut de les programacions de les cadenes a Espanya, es pot afirmar que amb l’aparició de les cadenes privades, s’ha anat democratitzant el contingut de les mateixes ja que emeten exactement el que té més audiència (sigui el que sigui).
Ara, fins i tot, han hagut de fusionar-se deixant al marge les seves diferències per continuar endavant.
Tot i ser la noticia de principis d’any, és una bona mostra del que hem estat llegint aquet semestre sobre la domesticació de mitjans, i la veritat no calen comentaris tothom a dia d’avui sap que va passar.
http://sinfuturoysinunduro.com/2009/05/14/tve-censura-el-himno-de-espana-en-su-retransmision-de-la-final-de-la-copa-del-rey/
Segons aquesta notícia apareguda avui, un estudi presentat ahir per l’Observatori d’Internet indica que durant aquest Nadal els catalans es gastaran uns 100 milions d’euros en compres realitzades a través de la xarxa, un augment que representa un 30% respecte a l’any anterior. Aquesta dada és un indicant de com tots nosaltres estem incorporant a les nostres vides una de les múltiples facilitats que ens dóna la xarxa per una major comoditat i estalvi de temps dins les nostres rutines.
Els productes més demandats a través d’Internet són els vols d’avió, els cds, els llibres i les entrades per espectacles. Algú de vosaltres recorda que era allò de fer cues quilomètriques per comprar les entrades d’algun concert? O adreçar-se a l’agència de viatges per comprar el bitllet d’avió? Que ha estat del paper imprès amb el bitllet? Visca Internet, els localitzadors de compres, no fer cues i escollir el seient… o sigui visca el check-in on line!
En aquestes dates nadalenques, el primer que em ve al cap al parlar d’apropiació i domesticació dels mitjans aplicat a les tecnologies de la informació i a la comunicació, són les postals nadalenques electròniques.
Quantes felicitacions de Nadal heu rebut aquest any en paper? jo poques, és més ,ja no n’envio, m’és més pràctic enviar un e-mail, un sms o una postal electrònica a amics i coneixences.
Aquest any, per primer cop, a la companyia on treballo, ja no se’ns ha donat la possibilitat d’enviar postals en paper a proveïdors i clients, des de la intranet ens podem descarregar les e-felicitacions i enviar-les.
Us adjunto dues notícies, que exemplifiquen aquest fet:
http://www.euskalkultura.com/noticias/felicita-online-las-fiestas-navidenas-con-postales-vascas-eligiendo-tu-favorita-entre-los-enlaces-que-recopilamos-aqui
http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/ciencia-y-tecnologia/Las-felicitaciones-electronicas-estan-moda/9351869
Una de les notícies, ens parla d’un personatge basc (l’Olentzero) que intueixo que seria una mena de Pare Noel a la basca. Els nens d’Euskadi ja li envien les seves cartes amb “demandes” de joguines via e-mail.
En l’altre notícia de la web d’Antena 3 ens fa reflexionar, sobre el mal costum de deixar les felicitacions per el darrer moment, beneficia que ens animem a emprar les felicitacions electròniques. És una de les avantatges del format electrònic, la immediates en la rebuda del missatge, que afegit a l’estalvi d’esforços i diners, fa que cada cop més persones ens animem a emprar aquest model de felicitació.
Salutacions i Bon Nadal!
Mònica Rubio
