Tag Archive for 'apropiació'

El preu de la necessitat mediàtica

En mig del debat sobre la iniciativa d’alguns mitjans per començar a cobrar pels continguts de les pàgines web, “The wall street  Journal” encarrega  una enquesta realitzada a persones de més de 15 anys en 17 països de la unió europea i EEUU  per percebre la opinió popular sobre el tema. Els resultats revelen per una banda que aproximadament la meitat dels enquestats considera que la influència de la ret i el seu us habitual  és positiva mentre que un terç restant,  l’avalua com a neutral. Per altra banda,  tan sols un 13% dels usuaris de Internet, estan disposats a pagar pels continguts que hi apareixen.

A través d’aquests resultats podem veure que la societat percep l’ús d’Internet com una cosa positiva, que ha introduït en les seves vides quotidianes i que pretén usar de manera habitual i gratuïta.   Segons Cardoso l’apropiació i domesticació de mitjans consisteix en la incorporació d’aquests en la vida quotidiana i crec que  en aquesta enquesta queda prou demostrat com ho ha aconseguit Internet.

 El que ens hem de plantejar ara, és si aquesta apropiació és sempre positiva. Un cop els mitjans formen part de la nostra vida quotidiana, és difícil treure’ls. Llavors, se’n aprofiten i fan de nosaltres el que volen… ara cobren? Ara apugen les tarifes dels mòbils? Ara ens exigeixen TDT? Pot ser és massa tard… per la gent, aquests mitjans ja son imprescindibles i ara ells tenen la paella pel mànec.

De rebaixes per Internet

Ja no només es pot anar de tendes per Internet. Ara també es va de rebaixes. En especial, d’outlets, o tendes on-line en les quals hi ha roba o complements ‘de firma’, que en un comerç ‘tradicional’ compraríem a un preu més elevat, es poden localitzar a Internet a un preu molt més econòmic. Són outlets de l’estil ‘Ofertix’, ‘Privalia’ o Buyvip’, que han disparat les seues vendes els darrers mesos. Sembla clar que la situació econòmica actual influïx en aquesta circumstància, però, segons la noticia que analitzem, un 57% dels consumidors compra en estes tendes pel preu, i un 74% ho fa per l’estalvi de temps.
Aquest és un exemple clar de la domesticació i apropiació a les quals fa referència Cardoso, ja que, un acte tant ‘social’ com és anar de tendes, buscar i provar-se la roba, mirar el producte en mà, físicament, i totes les connotacions que hi ha a una visita a una boutique o tenda de roba de firma, tendes de firma, el contacte directe amb els responsables de la tenda. Tot aquest procés, es canvia per un nou escenari, amb processos diferents, però, segons les dades de la notícia, absolutament integrat en el dia dels usuaris d’Internet.
A aquesta situació s’ha aplegat després de tot un procés de dubtes sobre, per exemple, la seguretat de les compres a través d’Internet, i això reflecteix la idea de Cardoso, sobre un procés dinàmic, i no sempre tranquil.
A més, i com a part del procés, apareix un nou concepte respecte a esta pràctica que són els e-shoppers, com a persones que practiquen cada vegada més aquesta compra on line.

http://www.navactiva.com/web/es/act/noticias/2009/11/01/60081.php

Procés de domesticació i apropiació, usuaris majors de 70


Com a exemple del procés de domesticació i apropiació dels mitjans analitzarem la noticia apareguda a ‘Ecodiario’, en la qual relaciona l’augment d’usuaris d’Internet per l’entrada en la xarxa de grups d’edat de més de 70 anys:


http://ecodiario.eleconomista.es/internet/noticias/1181059/04/09/Los-mayores-de-70-anos-disparan-el-uso-de-internet-superan-los-1000-millones.html - http://ecodiario.eleconomista.es/internet/noticias/1181059/04/09/Los-mayores-de-70-anos-disparan-el

Segons el text de la notícia, els majors de 70 anys, gasten Internet ‘per al mateix que la resta d’usuaris’, primer per a comunicar-se, però a poc a poc, van introduint altres utilitats. Esta circumstància coincidix amb la descripció del concepte que dóna Cardoso, quan parla d’integrar els mitjans en el dia a dia, en la vida quotidiana, dins de l’àmbit privat de la pròpia casa. A més, també es pot relacionar amb la pràctica generacional (augment en només quatre anys del 26 % al 45 % d’usuaris majors de 70 anys), que els permet compartir valors i mentalitat respecte a les noves tecnologies i, per tant, Internet. És per tant una de les pràctiques dins del procés d’apropiació d’Internet per part dels més majors. Un procés que, segon esta notícia, diu que els més majors gasten sobre tot el correu electrònic, però que, en poc de temps, es pot transformar en un increment d’ús de, per exemple, els diaris electrònics, o de participació ciutadana a través de l’accés a webs polítiques, en les quals es poden comunicar directament amb un polític determinat, o un partit determinat. A banda, com descriu Cardoso, este procés de domesticació i apropiació ‘és més bé dinàmic”. Per això tal volta en les generacions majors l’adopció està encara en plena evolució, i a noticies podem analitzar les particularitats del procés, a notícies com aquestes:

http://www.plataformasinc.es/index.php/esl/Noticias/Internet-cada-vez-mas-accesible-para-las-personas-mayores

Les facilitats d’accés a Internet forma part del procés d’incorporació per culminar la domesticació total, dins de la pròpia generació. Així, amb instruments com el que parla notícia, els majors poden deixar de veure Internet com un concepte extraordinari, i incorporar-lo definitivament a la seva vida quotidiana. Amb les dues notícies podem dir que estes generacions estàn en ple procés : d’una banda l’accés a Internet augmenta ràpidament, i d’altra banda, les característiques pròpies del grup generacional afavorixen l’aparició de mecanismes  que faciliten la domesticació es a dir, que l’apropiació  siga senzilla i no traumàtica per a cap grup.

EL TELÈFON MÒBIL ES CONVERTIRÀ EN UN MITJÀ MASSIU

Christopher Billich (dreta) juntamenr a Ernest Folch, en el Col•legi de Periodistes de Catalunya

Christopher Billich (dreta) juntament a Ernest Folch, en el Col•legi de Periodistes de Catalunya

“Mi suegro mira qué tiempo hará en su teléfono móvil antes de ir a jugar al golf, después consulta [también en el móvil] cómo está el tráfico para llegar hasta el campo y, una vez allí, utiliza el teléfono para hacerse unas fotos jugando con sus amigos”.

Christopher Billich vicepresident de l’empresa Infinita, dedicada al desenvolupament tècnic i a la producció de plataformes multimèdia per mòbil i Internet, assegura que aquest tipus d’usos del telèfon mòbil són del més habitual al Japó. Segons Billich a Europa també està començant a arribar aquesta tendència de la ma dels smartphones –com el famós iPhone- i les tarifes planes per connectar-se a Internet.
A més d’utilitzar el telèfon amb tota naturalitat per comprar una hamburguesa en el McDonald’s o per pagar el bitllet del metro, al Japó, en els últims cinc anys el mòbil s’ha convertit en un mitjà de comunicació de masses, en el que es consumeix televisió i noticies i en el que cada cop es llegeixen més llibres i còmics.
Així doncs estem davant d’un exemple clar del que Cardoso anomena la domesticació o apropiació dels mitjans, com el procés d’adopció d’aquestes tecnologies a la vida de les persones i de com els mòbils són una prolongació de la nostra persona cap al món.

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20091216/53846102808/christopher-billich-el-telefono-movil-se-convertira-en-un-medio-masivo-japon-internet-europa-deutsch.html

Quan ens intenten treure aquell espai que ja teniem guanyat…

Recentment hem assistit a un important revolt ocasionat per l’avantrojecte de Llei d’Economia Sostenible que va presentar el govern de Jose Luis Rodriguez Zapatero fa unes setmanes. Alguns continguts d’aquesta llei modifiquen les regulacions legislatives en relació a la creació de continguts a Internet.

El mateix dia que aquest avantprojecte de llei va sortir a la llum, apareixien ja notícies que posaven de manifest el rebuig des d’Internet a la llei que permetria tancar webs de descàrregues. El fet que els usuaris hagin percebut la retirada d’un espai guanyat de llibertat ha creat un extens debat i ràpida mobilització i a favor dels drets de llibertat d’expressió i informació a Internet. Des de ben al prinicipi va circular per Internet un decàleg En defensa de los derechos fundamentales en Internet” al que van acollir-se periodistes, bloggers, usuaris i professionals d’Internet on s’hi manifesta la “ferma oposició” a aquesta iniciativa. 

Tal va ser el rebombori que va arribar-se a demanar la dimissió de la Ministra de Cultura González-Sinde. El govern va haver de posicionar-se. Primer, es va dir que la llei no havia de ser definitiva; l’endemà llencen un web per a explicar l’avantprojecte de llei; el dia 14 de desembre finalment reconeixen la complexitat de  la situació i semblen optar per una opció més equilibrada entre autor i usuari 

Si analitzem l’èxit de la mobilització podem pensar en la idea de defensa d’un terreny relacionat amb aquelles llibertats guanyades; en la defensa d’aquells elements de la tecnologia dels que els usuaris s’han apropiat i han fet seus, a la seva manera i sobretot fa pensar en aquests nous espais que els mitjans creen i dels que ens parla Cardoso, creats en aquets cas, pels propis usuaris. Davant d’aquest conflicte de territorialitat i llibertat, els envaïts intenten defensar el seu terreny que han domesticat a base de temps i esforç. Ho fan a través d’aquelles mateixes tecnologies que defensen; perquè els són pròpies en tant que han estat ells qui amb els seus usos diaris les han possibilitat i creat.

 

L’Alcalde de Jun

L’exemple al meu parer que personifica el fenòmen d’apropiació i domesticació al “nou món virtual” del que ens parla Cardoso, es L’Alcalde de Jun. Aquest alcalde, està present en tots els medis a Internet:

té blog: http://www.granadablogs.com/joseantoniorodriguezsalas/ 

perfil del facebook http://www.facebook.com/JoseAntonioRodriguezSalas 

transmet per twitter: https://twitter.com/alcaldejun

utilitza a menut el you tube per penjar videos que protagonitza http://www.youtube.com/watch?v=ghOgBFvIiQc

I he volgut que siga el protagonista de la notícia per que ha segut portada de Microsoft Fr i en gener protagonitzarà “doce meses doce causas” per demanar el dret universal d’Internet. Ell mateixa dona la notícia en tots els seus mitjans, però ací presente els links de premsa on surt:

Jun protagonizarà el “Doce meses, Doce causas de enero en Telecinco”

Y la portada de Microsoft:

 

Associacionisme 2.0 o domesticació cívica de mitjans

El Citilab de Cornellà, Centre experimental de convergència entre la nova generació d’Internet i la nova generació de projectes de la Societat del Coneixement, anuncia el segon curs d’Associacionisme 2.0.

Es tracta d’un curs on s’ensenyarà a les associacions cíviques l’ús i el coneixement de les tecnologies col·laboratives, amb l’objectiu que siguin capaces de dissenyar, desenvolupar i gestionar xarxes socials eficients pels seus objectius concrets. En definitiva, i això és el que més ens interessa, el curs potencia la reorganització social digital de col·lectius, associacions, empreses i petites entitats: una apropiació de mitjans per finalitats cíviques.

Algunes de les matèries que s’hi impartiran -sempre amb la xarxa social com a objecte- són: disseny, gestió, moderació, investigació, anàlisis, desenvolupament i assessoria. Es tracta, sense cap dubte, d’una forma de domesticació de mitjans -concretament les xarxes socials-, per integrar-les en la lògica de funcionament diària, d’organitzacions, que no volen quedar obsoletes en l’era de la informació.

TweetLevel: Una herramienta permite medir la popularidad en Twitter

En efecte, i seguint l’anàlisi iniciat per en Gustavo Cardoso en “ Los medios de comunicación en la sociedad en red”, és impressionant la importància que estan adquirint els mitjans en les nostres vides.

En concret, respecte els canals de comunicació relacional que a dia d’avui coneixem com a 2.0 ( i que evolucionen cap a la “customització” extrema 3.0) podem afirmar que vivim un autèntic fenomen d’apropiació i domesticació d’aquestes eines comunicatives i relacionals.

Prenent com exemple una de les eines capdavanteres del món 2.0, Mr. Twitter - en plena normalització i quotidianitat social – veiem que ens permet anar més enllà de la simple relació i comunicació social i professional i convertir-lo en el nostre “personal manager”, capaç de dir-nos si som o no persones influents en el nostre “tweeterland” i prendre desicions al respecte per a millorar la nostra popularitat i influència.

Font: http://www.20minutos.es/noticia/572836/0/medir/popularidad/twitter/

Els mòbils ja són part de la nostra vida

Si per domesticació entenem el procès pel qual una tecnologia s’incorpora a la vida quotidiana i va transformant els nostres hàbits i espais (Silvertone,2005), està clar que la televisió és un bon exemple. És de sobres conegut el cas de la tele i com es va apoderar del lloc privilegiat de la llar de foc tradicional, sempre col·locat al bell mig de la sala o menjador per què tota la familia pugui guadir-ne.

Però hi ha més tecnologies i mitjans que s’han “domesticat”. Històricament, hi ha molts. Internet potser és l’últim exemple, tot i que encara es troba en la fase d’apropiació per part de la societat. No així el mòbil, totalment “imprescindible” avui en dia. ¿Què feiem quan no existia? ¿No quedàvem amb els amics igual? ¿Tan difícil era contactar amb la gent? No, està clar que no. Però la necessitat ‘creada’ per la publicitat s’ha convertit en una necessitat ‘real’, per dir-ho d’alguna manera. Ens em apropiat del mòvil. En termes de Silverton, l’objecte ha deixat de ser un bé de consum  per a formar part del seu propietari, i així formar part de la seva vida.

 

Totalment integrats els mòbils, ara ja van per la tercera generació de mòbils (3G), a mida que van fent millores i assimilant més funcions, en una recerca constant d’ una major domesticació i apropiació buscant la comoditat. D’aquí, per exemple, del ‘boom’ dels telèfons tàctils, molt més senzills o intuitius (segons diuen, perque tot és acostumar-s’hi).

 

Podeu llegir un article sobre aquesta ‘moda’ dels tàctils aparegut a l’edició digital de 5 DÍAS.

 

El mòbil ha passat a ser un gran al·liat, tot són avenços i possibilitats, quan abans tot èren dubtes sobre els seus efectes perniciosos a nivell social i, fins i tot, de salut.