Tag Archive for 'Digital+'

La societat grega sucumbeix a les noves tecnologies

Athens Information Technology with leading role at Athens Digital Week 2009, the biggest multi event for Technology ever organized in Athens

15 September 2009

 

October 14th to October 18th at Technopolis Gkazi

For a second year in a row AIT is participating at the Athens Digital Week event for Technology (http://www.athensdigitalweek.org), with a strong presence at the demonstration as well as the talk zone sessions. Last year, more than 40,000 visitors were informed at the AIT demonstration section. This year at the talk zone Professors L. Polymenakos and G. Yovanof will present the latest trends of technology at the domains of Ambient Intelligence and Autonomous Systems.

 

 

The demonstrating part of the AIT participation can be described as follows:

Multi-touch surface
A novel perceptive interface enabling end-users to execute commands based on multiple simultaneous touches of the surface. An evolution of iPhone’s 3-touch interface. It is currently deployed for elderly applications in the scope of EU project HERMES (http://www.fp7-hermes.eu).

Mixed Reality System
System enabling end-users to interact with virtual objects within the physical space. Two flavors of such a system will be demonstrated: (a) One enabling user to interact with virtual objects on a physical table & (b) Another enabling users to drag a virtual map (the result was displayed in the screen).

RFiD based Conference Identification System with Directionality capability System that is able to track entrance/exit of conference participants. The system has been developed in the scope of the RFID ASPIRE project (http://www.fp7-aspire.eu)

RFiD based location of user
Users “carry” their mode on RFiD tag around the exhibition. Where the tag is selected, the music selected by the user is played on the closest speaker allowing free movement inside a smart space.

Digital Noise Reduction
Dynamic system for the suppression of noise and the improvement of the intelligibility of speech that is based the online estimation of noise power spectra.

Hot Spot Indicator
Using image processing on an online camera based system, the presence of people is measured and compared across different areas of interest in a room. Both long and short term measurements are taken and displayed on the live feed.

Attention Meter
A system tracking the presence of people in front of a camera and measures the duration and frequency of spectator presence. It can be used to determine “what actually draws our attention” when we walk around a digital city.

Distributed Sensors and Gesture Controlled Robot
A remotely controlled robotic car for surveillance, search and rescue missions that can be controlled by wireless sensors either deployed in its environment or used by untrained personnel. The semi-autonomous nature of the robot will help expand the sensing, vision and control range of S&R units in emergency scenarios.

 

Com podem veure les societats en transcició com la grega, utilitzen les noves tecnologies per crèixer i arribar a un nivell cultural, económic i social igual al de la resta de països desemvolupats, per motius políticosocials aquestes societats han estat durant molt anys a la cúa països com Finlandia o EUA en termes tecnològics, però existeix un desig de canvi i de progrès cap a una societat més informacional i comunicativa on tothom pot escoltar i ser escoltat. Aquest és un bon exemple de societat en transició.

 

 

 

 

 

Internet y los Medios Tradicionales: complementariedad y sinergia.

Debido a la forma progresiva del avance tecnológico, unido a la repercusión y aceptación de Internet, en la sociedad en transición, los diarios han ido cambiando los diseños de sus Webs, y ya se puede hablar de la edición impresa.

La gran ventaja de la edición digital es lo sencillo y rápido que se puede acceder a la noticia, reportaje o articulo, estos acompañados de imágenes en video, grabaciones,.. El medio digital rompe con las barreras espacio temporales. Y ofrece a ventaja de poder ser actualizado cada vez que sucede algo nuevo, sin límites de extensión del texto informativo (cosa que no ocurre con el impreso que esta sujeto a la disponibilidad de papel) La prioridad de los medios digitales es la de crear un diseño que presente la información a los lectores de forma clara, concisa y organizada.

La prensa digital es un término que se une inevitablemente a las nuevas tecnologías y es ese hecho el que podría suponer una desventaja ya que hay sectores en la sociedad de masas que no poseen fácil acceso a Internet y/o que no están familiarizados con el uso del PC.

Otra ventaja de la prensa editada en papel es la comodidad de su formato, en cuanto a que nos lo podemos llevar de un lado a otro, es cómodo llevarlo de un lado a otro.

Por lo tanto, ambos formatos poseen ventajas y desventajas, lo que evidencia que el formato incide de forma directa y clara en las características del contenido del que es contingente. Y estudiando las ventajas y desventajas desde mi punto de vista el diario on-line no tiene por qué representar una amenaza para el diario tradicional, es más, ambos tienen su público, su estructura y sus dimensiones y quizás tendrían que ser como complementos informativos.

Bibliografía:

- http://www.p-es.org/

- http://terranoticias.terra.es

- http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=886315

- Los medios de comunicación en la sociedad en red. Gustavo Cardoso.

De la tinta al píxel

Recollit a la web de Comunicacio21 (18-12-2008):
Els dos principals diaris de Detroit limiten la distribució a domicili
http://www.comunicacio21.com/textecomplet.asp?id_texte=11999
Els diaris The Detroit Free Press i The Detroit News, han anunciat que limitaran el repartiment a domicile a tres dies per setmana tot I que es podran aconseguir al quiosc diariament. A partir de 2009, la tendència és augmentar els canals digitals en detriment dels analògics.
“No podem viure del passat, necessitem desplaçar els recursos al costat digital del nostre negoci”, ha concretat Hunde (president de The Detroit Free Press), tot sentenciant que “lectors i anunciants ens estan dient clarament que aquest és el nostre futur”.
En aquesta línia encara que per altres motius, La Vanguardia posa a disposició de qualsevol internauta l’arxiu gràfic de tota la publicació des de la primera edició de l’1 de febrer de 1881 fins la darrera edició de 30 dies abans de la data en curs.
http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/
És impressionant com tenim a l’abast tota la publicació dels darrers 127 anys a la nostra pantalla. Una dada que sobte però es comprèn és que ho podem consultar de franc. Cent vint-i-set anys de diari gratuïtament. Realment alguna cosa està canviant en la distribució de la informació i les notícies. Encara que no hi ha res més antic que el diari d’ahir, estem parlant d’informació i d’informació “catalogada”, a la que podem accedir per a fer recerques i estadístiques interessants des de molts àmbits.
Ja que Internet és el mitjà que ens permet fruir-ho, per curiositat he buscat quin és el primer dia que surt el mot “Internet” a La Vanguardia. Resultat de la cerca: dimecres 10 de gener de 1990. Notícia: el judici a un internauta (Robert Tappan Morris, estudiant de 23 anys) que va introduir un virus a la xarxa, que aleshores connectava “més de 6.000 ordinadors”.
Com han evolucionat els mitjans en els darrers 20 anys! Tota una Era.

Llegó el momento del cambio

La crisis que vivimos actualmente nos esta afectando a todos, directa o indirectamente. Por este motivo encuentro interesante este artículo sobre la crisis en los medios de comunicación:

La crisis económica está aumentando la presión sobre los medios de comunicación y empujándolos a que aceleren la migración a la era digital. Los modelos de negocio de toda la vida se encuentran en una etapa de revisión
El momento que está viviendo la industria de la comunicación podría calificarse como histórico. Nos encontramos en un punto en el que dos fuerzas colisionan para transformar el panorama mediático de forma definitiva: una crisis financiera y económica que llega a un sector en plena transformación estructural desde hace unos años.

“La crisis va a acelerar la migración de los medios tradicionales a los nuevos”, considera Andreas von Buchwaldt, socio de la consultora estratégica OC&C de Hamburgo. Según este consultor, ante el recorte de presupuestos, los anunciantes prefieren ahorrar en la llamada publicidad de imagen que despliegan en los medios tradicionales, que son relativamente caros. En cambio, esta tendencia al ahorro parece estar incidiendo menos en la publicidad dirigida a las ventas y en los medios en los que se puede medir la eficacia de forma inmediata. Por otro lado, otra tendencia manifiesta es la creciente prudencia en el gasto por parte de los consumidores, lo que afectará irremediablemente a las cifras de ventas.

Mientras que las casas editoriales se enfrentan a tiempos difíciles ante los ajustes que están teniendo que realizar en sus medios impresos, como es el caso de ZETA o PRISA, las televisiones muestran un mayor optimismo. Eso sí, las cadenas más pequeñas sí son víctimas de la reestructuración del mercado, como ha ocurrido con Localia, la cadena de emisoras locales del grupo Prisa.


Nadie se salva ante la crisis


Aunque el medio online pueda estar siendo uno de los grandes ganadores, dado que gran parte de la inversión publicitaria y de las transacciones fluyen por la red, hay un pero importante: hay demasiados actores en la red y demasiada oferta publicitaria –y por lo tanto, una fuerte presión del mercado-. Por eso, no solo los expertos esperan que se dé una reestructuración del mercado online a medio plazo, también las empresas

Noticia entera en: http://www.marketingdirecto.com/noticias/noticia.php?idnoticia=31253

Miriam Sebastià

Democràcia electrònica

Bon dia a tothom.

Després de buscar algun tema sobre el que ampliar el ja de per sí extens blog he trobat vàries referències sobre un concepte que crec no ha estat tractat encara (corregiu-me si no és així): la democràcia electrònica.

Aquest va molt relacionat amb l’àmbit de l’assignatura, ja que consisteix en l’ús de les TIC per a introudir canvis en els processos parlamentaris i altres camps de la democràcia tradicional, el que convertiria aquesta en una nova versió que hom anomena “democràcia electrònica”.

Segons alguns dels seus fervents defensors aquest tipus de democràcia, en la seva aplicació més progressista, permetria als ciutadans de a peu aportar el seu gra de sorra a tots els processos democràtics fent ús de les TIC.

Entre aquests s’inclou no només votar en eleccions; s’especula també amb l’aparició de la democràcia directa electrònica, en la que mitjans com, especialment, internet permetrien a tothom fins i tot presentar propostes legislatives per a ser debatudes, així com també votar totes les existents. Tot i ser una versió molt idealitzada i alhora feixuga del que entenem per democràcia, crec que la ràpida evolució tecnològica que el món en el que vivim sofreix en el dia a dia pot permetre’ns tal especulació.

Ara bé, tal com els menys favorables a la democràcia electrònica s’afirmen a destacar, calen primer una sèrie de mesures per tal de que fins la versió més moderada d’aquesta (la simple votació electrònica en eleccions) es pugui dur a terme. Estem parlant principalment dels requeriments de seguretat que impedeixin l’usurpació de la identitat d’altri en qualsevol procés. Tot i que al nostre país ja des del 2006 s’ha implantat el document nacional d’identitat digital encara s’estan debatent les seves aplicacions en processos electorals, tal com demostra la notícia sobre la proposta, en tràmit, de Fernández de la Vega de permetre el vot digital als emigrants, referenciada a la part final.

Igualment us incloc al respecte el link per accedir a un interessant paper del professor Fernando Harto, de la Universitat Complutense de Madrid, i dins precisament d’una de les publicacions de la UOC, en el que comenta els diferents tipus de democràcies electròniques, per si voleu ampliar la informació sobre aquesta temàtica concreta d’aplicació de les TIC al model de societat en el que vivim. Qui sap si en un futur proper podrem participar activament en la legislació del nostre país.

Referències:

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=15032

http://www.uoc.edu/idp/2/dt/esp/harto.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Democracia_electr%C3%B3nica

http://weblogs.madrimasd.org/democracia/archive/2008/09/08/100403.aspx

Prisa i el seu risc de bancarrota

Prisa i Ono ja estaven endeutades, una per l’operació de la televisió, i l’altra perquè posar cable és caríssim i es fa molt amb endeutament. Ono està ben gestionada per Richard Alden, però Prisa i Jazztel tenen seriosos problemes de gestió. Juan Luis Cebrián i Pujals són dos persones molt diferents, però amb un mal comú: venen del món predigital i es van trobar amb dos propietats digitals que no entenen bé. És increïble que “El País” en paper li guanyi a “El Mundo” per la mateixa proporció que perd contra “El Mundo” en el digital. El problema és que ara Prisa està desesperadament tractant de vendre Digital+ en el pitjor moment. L’acció de Prisa està baixant més del 70% aquest any. La de Jazztel quasi un 70%. I el més trist és que aquestes tres empreses juntes podrien ser lo que és Free a França. Un dur competidor a Telefònica, i això aniria molt bé a tots.

Elena Bertomeu Miró

L’efecte de les noves tecnologies: el cas cubà

recentment he llegit un article aparegut a la web prensa.com, del que us passo el link a continuació:

http://www.prensa.com/actualidad/tecnologia/2008/03/22/index.htm

En aquest s’analitza la revolució digital que està succeïnt actualment a l’illa de Cuba. Com tots sabem en aquest país el comunisme encara segueix viu, així com també els ideals d’aquest quasi desaparegut règim totalitarista. Entre ells, i relacionat amb l’àmbit que aquí tractem, es troba la censura, o manca total de llibertat d’expressió, quelcom que dificulta enormement l’accés a la informació als cubans.

Per a la consecució d’aquesta tasca però, el govern està trobant cada cop més dificultats. I gran part d’aquestes radiquen en l’aparició de les noves i revolucionàries formes de comunicació que els cubans estan començant a utilitzar i, en especial, internet.

En aquest marc la notícia d’actualitat tracta l’enfrontament entre estudiants universitaris i Ricardo Alarcón, el president de l’Assamblea Nacional. Aquest fou de tipus dialèctic, però gràcies a la ràpida difusió de la filmació del mateix, els efectes d’aquest sobre la credibilitat del càrrec polític foren devastadors. I és que ja diuen que “la llengua no té ossos però els trenca a trossos”.

Aquest no és un fet aïllat, doncs gràcies per exemple a les possibilitats dels telèfons mòbils per a grabar imatges el passat gener ja succeí quelcom similar, en concret es difongué el tens moment en el que els funcionaris del gover comunicaven a treballadors d’empreses estrangeres l’establiment d’un nou impost als seus salaris, que fou rebut per aquests amb crits i mostres de rebuig i que, sense dubte, no hagués estat recollit en els mitjans totalment controlats pel règim.

Però és segurament el paper de la xarxa de xarxes el més destacat en aquesta “nova revolució cubana”, de tipus digital, tal com afirma el cridaner titular de la notícia. Tot i que els ciber-cafès són propietat de l’estat, i els seus preus resulten exhorbitats (per una hora de connexió es paga un terç del salari mensual mig d’un cubà) són cada cop més les persones que ofereixen connexió a internet des del mercat negre, possibilitat que els joves aprofiten per a accedir a notícies de l’exterior de l’illa, mantenint-se així informats de l’actualitat a través de mitjans no afins al règim. Igualment, tan les connexions dels hotels, pensades per als estrangers, com les que s’ofereixen en dependències governamentals, són aprofitades per a evadir la forta censura cubana.

Crec que aquesta és una notícia molt positiva, doncs resulta del tot insostenible al segle XXI la negació al poble d’accedir a la informació, doncs ens trobem precisament en un món basat en aquesta. Ara bé, fins quan caldrà esperar per a que tothom hi tingui dret? Segurament bastant, no només degut a la censura (cas xinès) sinó també a les profundes desigualtats econòmiques entre països. Però aquests primers passos dels cubans per a aconseguir-lo són sens dubte reveladors al respecte.

El Terrat y Digital+, ventas para una época de crisis

Ha sido Buenafuente el primero en cerrar una gran operación empresarial en 2008 con la venta de El Terrat Produccions a la francoitaliana Mangas Media Entertainment, coparticipada por la familia Agnelli, la editorial De Agostini y Stephan Courbit, y que se encuentra formando un grupo mediático de capital europeo.

Entretanto, PRISA, tras absorber a Sogecable y poner Plural bajo su filial portuguesa, intenta reducir su abultada deuda (5.000 millones de euros) antes de iniciar la venta de Digital+, que podría consumarse durante 2009. Entre los principales candidatos a hacerse con la plataforma, destacan News Corp, Mediaset, Vivendi y Telefónica.