Com hem vist, els mitjans de comunicació s’apropien de certs aspectes de la nostra vida social quotidiana. Con tots sabem, els mitjans no només informen sinó que també influencien, i moltes vegades s’utilitza aquesta influència per a possibles ajudes o actualitzacions de la nostra societat que es modernitza a passos gegants. En alguns casos ja sigui per apropar tot aquest nou món modern a la gent de la tercera edat o per a apropar-se als més petits com hem vist en casos anteriors. Veiem que es tracta d’una relació simbiòtica, on els mitjans són domesticats en el propi benefici de la societat mateixa.
Com bé diu Cardoso, els mitjans de comunicació “contribuyen a una prolongación de las dimensiones de la ciudadanía, actuaron y actúan, como garantía de la ciudadanía y también como instrumento práctico del ejercicio de esa ciudadanía tanto de forma individual como de forma colectiva” (Pg. 351). Podem veure que no només serveixen per informar des d’un punt extern a la societat sinó que també per a crear-la i guiar-la. Es pot considerar que som nosaltres mateixos els que domestiquem i ens apropiem dels nostres mitjans per tal d’ajudar-nos a nosaltres mateixos i de beneficiar-nos-en de la millor manera.
Crec que amb aquest exemple de “El País de los Estudiantes”, l’aventura interactiva que proposa aquest mitjà, demostra que l’educació, el gust per la lectura o l’hàbit de llegir el diari es pot incrementar o augmentar a través dels propis mitjans. Veiem que les conseqüències d’un programa com aquest són molt positives.
Tag Archive for 'Educació'
La domesticació dels mitjans tecnológics a la nostre vida quotidiana amb la introducció dels ordinadors i d’internet a la majoria de les cases, ha promogut per part del Ministeri d’Educació la digitalització de les aules, les escoles introduïran el ordinadors pels nens a partir de 5 anys. Aquest será un nou sistema educatiu digitalitzat que permetrá introduïr a l’educació dels petits els avantatges de la tecnologia. Tot i que encara hi han opinions contraposades i crítiques d’alguns partits polítics i periodistes, la proposta ha estat en general acceptada per la societat, ja que, això permetrà apropar el sistema educatiu espanyol al de la resta de països europeus. El professors ja reben cursos i tenen a l’abast graus universitaris d’educació i TIC, el primer pas és formar el professorat sobre aquest nou model d’ensenyament de forma efectiva per a que el nou sistema sigui un éxit en el futur i s’obtinguin bons resultats.
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=209753
Un model de societat en transició per a un model informacional és la xilena. Segons Huntington, tota societat en transició ha obtingut la democràcia durant les tres últimes dècades. Aquest és també el cas de Xile que intenta insertar-se actualment en l’economia mundial com a societat informacional. La dimensió educativa i generacional són vectors importants per a mesurar una societat en transició. Per exemple, en una societat com la xilena les divisions entre qui utilitza o no les tecnologies , com ara Internet, són més fortes depenent de l’edat i del nivell d’educació. El nombre d’alumnes per ordinador és de 24; el país té 8,61 connexions per cada 100 habitants; el valor de les vendes anuals de la indústria TI creixerà un 7% el 2009 i arribarà a 2.931 milions de dòlars; i pel que fa al govern electrònic, ha realitzat un total de 440 tràmits a Internet fins el maig de 2009. Aquests indicadors de digitalitat fan clarament de Xile una societat en transició cap a un model informacional.
-
Observant les aportacions en aquest bloc, sembla que estem d´acord en la necessitat d´un major accés a les noves tecnologies. On radica el pas entre societat en transició i una societat vertaderament informacional? Pense que trobem aquest punt d´inflexió en la democratització tecnològica. AL referir-me a democratització tecnològica, estic referint-me a una vertadera accesibilitat i domini d´aquestes. Si es cert que al noste país estem assistint a una transformació del paisatge social on les paraules cibernovio, xat, teletramitació… cada vegada son més comuns, encara ens queda molt de camí per a convertir-nos en una societat informacional com ara és Finlandia, on l´accés a Internet es contempla com un dret del ciutadà.
- ¿Me consideras un hombre culto y leído?
- Sin duda- replicó Zi-gong-. ¿No lo eres?
- En absoluto- dijo Confucio- Tan solo he agarrado el hilo que enlaza el resto.
Els canvis fan por. Es pot crear un ambient de destrucció, però el que aporta és adequació a les noves situacions.
L’escola, el meu àmbit laboral, tot i ser un pil·lar de la societat, es caracteritza per situar-se al darrera. Per què? La raó és ben senzilla: la lluita generacional. Tal i com demostra Cardoso, el nivell educatiu i, sobretot la joventut, són els que aporten la valentia per fer front als canvis. A l’escola, la joventut es topa amb una massa social gran i acomodada que no vol canvis a la seva situació laboral.
D’aquesta manera, l’impacte tecnològic a l’escola és mínim i està en mans d’uns quants que s’involucren i volen innovar. D’aquesta manera, l’escola sempre anirà un pas, o més, per darrera. Considero que aquesta situació a l’escola és inherent a totes les societats ja siguin informacionals o es trobin en transició.
Són més de 10.000 els centres educatius que ja disposen de pissarres
electròniques a Espanya. La implantació d’aquesta tecnologia al
nostre país ha experimentat un gran creixement en els últims 5
anys, ja que en 2004 només es comptava amb 857, distribuïdes tant
amb l’àmbit de l’ensenyança com el món empresarial, front a les
70.000 que eixe any tenia Regne Unit. Aquest creixement fa presagiar
que l’any 2014 la pissarra electrònica estiga totalment integrada al
sistema educatiu espanyol.
Des de que en 2001 es van llançar les primeres pissarres digitals, són
nombroses investigacions les que s’han realitzat demostrat que es
tracta d’un element flexible que permet una bona motivació i
participació de l’alumne a l’aula. A demés, aquesta tecnologia
facilita la perfecta adaptació d’aquells alumnes amb necessitats
educatives especials, ja que s’accedeix a l’ordinador de manera
tàctil.
Però la formació del professorat és un element clau per la correcta
implantació de les pissarres digitals, ja que es necessita un
personal qualificat que sàpiga donar-li un us adequat: “Por cada
euro en equipos, se necesita un euro en formación del profesorado”,
va assenyalar Domingo Gallego Gil, professor de la Universidad de
Educación a Distancia (UNED) en el marco del II Congreso Internacional Innovamos Juntos
Cardoso, en el capítol “Medios y ciudadanía en la sociedad en red” del
seu llibre, es qüestiona la possibilitat de suggerir que diferents
generacions de ciutadans posseeixen representacions diferenciades
dels medis. Ens mostra estadístiques on es veu la diferencia d’us de
diferents activitats, desglossada per edats. Ressalta la importància
que tenen els períodes de la infància i la adolescència per crear
la seva “alfabetització” davant els mitjans. Ens parla del terme
de “domesticació” referit al procés d’adopció de les
tecnologies a la vida mateixa de les persones, particularment a les
seves cases o en estructures com organitzacions. En relació
d’aquesta notícia, es veu com a una generació “antiga” li agafa
de nou totes aquestes tecnologies, destinades a revolucionar el món
de l’ensenyament i com en un futur proper les noves generacions ja
hauran adoptat aquestes tecnologies com a cosa pròpia.
Font:
Agencia de Noticias para la Difusión de la Ciencia y la Tecnología (DiCYT)
http://www.dicyt.com
http://www.dicyt.com/noticias/la-pizarra-digital-ya-esta-presente-en-10-000-centros-escolares-espanoles
Aquesta setmana el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, ha anunciat una mesura per apropar les noves tecnologies a les escoles. Segons ha explicat Zapatero, el projecte Escuela 2.0 començarà a cinquè de primària on, a les escoles públiques i concertades, cada alumne d’aquest curs disposarà d’ un ordinador portàtil a partir del curs vinent. A més, les aules comptaran també amb pissarres digitals i connexió WI-FI. Segons la previsió del Govern, aquestes mesures s’aniran estenent progressivament en els anys següents fins a assolir l’últim curs de l’ensenyança secundària obligatòria.
Paral·lelament a aquesta notícia, s’ha conegut que, segons l’informe Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) de la Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament (CECE), els professors tenen un dèficit en formació tecnològica per aplicar les TIC a les aules. Aquest informe defensa que a més d’augmentar el nombre d’ordinadors als col·legis, s’ha d’invertir també en un pla de formació en noves tecnologies per als docents que ajudi a aquests a introduir i utilitzar l’ordinador en el procés d’ensenyança dels alumnes.
Tal com afirma Gustavo Cardoso en el seu llibre Los medios de comunicación en la Sociedad en Red, la domesticació d’un mitjà depèn de l’ús que se’n faci en el dia a dia i, per tant, mesures com la proposada pel Govern espanyol marquen el camí a seguir per a garantir el desenvolupament de la societat vers les noves tecnologies. D’altra banda, les diferències generacionals evidencien un diferent apropament a les TIC i, per tant, cal apropar a cada generació la formació necessària per a que tothom en pugui fer un bon ús.
Es poden consultar la notícia sobre la proposta educativa del Govern i l’informe de la CECE als següents enllaços:
Avui un dels fronts que genera més topades en les llars on habiten infants i adolescents entre aquests i els seus pares és el que Cardoso refereix amb el nom de multitasking. És comú en els estudiants de poca edat que darrere la Viquipèdia, un document de text o qualsevol altra tasca escolar que fa de tapadora s’amaguin vàries converses simultànies en xats i fòrums, jocs on-line, baixades d’arxius varis, música ambiental (des de l’ordinador o qualsevol altre reproductor), el mòbil a l’abast (i en permanent activitat) i la tele en marxa.
El fet constata diferències substancials en l’ús i apropiació (o domesticació) que fan dels mitjans aquestes dues generacions, alhora que també evidencia l’aparició d’una nova forma de vida i d’interactuació dins i enfora de l’habitació i, sobretot, d’una nova habilitat en la generació que Cardoso anomena la 1a generació informacional i que pot tenir aplicacions, potser de més profit que en l’estudi, en altres àmbits de la societat.
http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51195772071
Mai hi ha hagut tantes possibilitats i a tan baix cost per tal que el tercer món pugui sortir de la situació 
endèmica de pobresa i exclusió. L’evolució social i tecnològica permet fabricar ordinadors a un preu inferior als 100 $ i que no necessiten altra font energètica que la del sol. Aquesta pot ser la via per tal que els nens de països pobres puguin accedir a l’educació generalitzada en condicions similars a la dels països avençats i iniciar d’aquesta manera l’accés a la formació, punt de partida per al desenvolupament econòmic i social.
Fruit d’una idea sorgida per Nicholas Negroponte al World Economic Forum de Davos l’any 2005 entre empreses i dirigents mundials com a objectiu a aconseguir, s’ha demostrat que la “societat en trancisió“ pot ser –ha de ser– la base i l’essència per al desenvolupament mundial. Dins dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides, l’educació és un dels pilars essencials que, gràcies als avenços tecnològics i la sensibilitat social, junt a la participació de les empreses, ha de conduir cap a un món on ningú mori de gana i on les possibilitats de tots siguin similars.
Bibliografia:
Davant d’aquests canvis -que els avenços de la tecnologia han propiciat-, l’Educació, com d’altres àmbits de la nostra vida quotidiana, han de ser capaços d’entomar els reptes que es plantegen, tal com exposem en aquest blog.
Particularment, el món educatiu i les millores en aquest terreny, em resulten força motivador. Es parla de les noves tecnologies, ja no tant noves, per cert; i el paper que han de tenir en l’Educació. Durant uns anys els esforços a nivell de política educativa, han estat orientats al coneixement de la tecnologia per part del professorat i l’alumnat.
Tanmateix, en una pas més enllà del procés lògic, s’ha descobert la implicació de la tecnologia, en un canvi metodològic. Les estratègies didàctiques han de ser necessàriament diferents, si volem aconseguir que els centres educatius formin a l’alumnat, per aquesta nova realitat emergent del seu entorn.
Sovint en Educació es parla d’innovació, però quan parlem d’innovar, ens estem referint tots al mateix concepte? És innovar canviar les transparències, per a l’exposició d’un tema, per un powerpoint?… Estem innovant pel sol fet d’utilitzar la tecnologia?…
Als centres educatius ja no hi ha prou en utilitzar la tecnologia, en comprar material audiovisual, … sinó que altre repte s’obre: modificar la metodologia, per una altra de més participativa, col·laborativa, funcional, que fomenti la proacció dels alumnes, … on els espais i el temps s’estructurin de manera flexible.
