Tag Archive for 'facebook'

Internet potencia la lectura entre los jóvenes.

Nadie sabe con certeza cuales son los ingredientes para que un libro triumfe y, mucho menos, para que un libro recién salido al mercado llegue a ese sector tan “técnologico” como el adolescente o juvenil.

No obstante, y lejos de haber dado con la receta perfecta, lo que si parecen haber detectado las editoriales es el poder de convocatoria de las redes sociales. Es en las webs, blogs y redes sociales, como Facebook, Tuenti o Twitter, donde los jóvenes se recomiendan un libro, lo encumbran con sus comentarios, donde se forman los grupos de fans y se genera y se ceba el fenómeno.

Según la responsable de marketing de Alfaguara Infantil, Rita López “Es fundamental, la base. Puedes tener todo el dinero del mundo, pagar la campaña más cara para televisión y librerías y, aun así, no llegar a los lectores. Para hacerlo tienes que ir adonde están, y ahora mismo están todos en Internet”.

Los últimos datos extraídos del informe La Generación Interactiva en España, de la Fundación Telefónica demuestran que casi el 70% de los adolescentes españoles prefiere navegar a ver la televisión y un 88% son usuarios habituales de Internet.

La pionera en utilizar la Red como medio de promoción para sus libros juveniles fue la editorial SM cuando hace alrededor de  dos años, 20 días antes de publicar de Dos velas para el diablo, su autora, Laura Gallego, abrió un blog en el que la protagonista de la novela contaba los acontecimientos anteriores a la historia que se desarrolla en el libro.

Alfaguara ha comprobado el poder de la Red a través de Crepúsculo, tres meses después de que saliera el primer título, que da nombre a la saga, ya había más de 100 páginas en castellano dedicadas al libro y creadas por lectores. Su perfil en Facebook, que tiene 400.000 amigos.

Además, 70.000 usuarios se han registrado en Crepúsculo-es. cabe destacar que esta página no la gestiona la editorial de la saga  sino un chico de 21 años llamado Javier Ruescas. En su página, se recomiendan novelas y se centralizan las quedadas para acudir a las presentaciones de libros e, incluso, para rodar falsos tráileres de las películas basadas en la saga.

Además de en  el altísimo número de lectores, el poder de estas páginas está en su influencia. Los jóvenes no leen los libros recomendados por sus padres, sus profesores. Los jóvenes leen lo que sus amigos les aconsejan y aunque el boca a oreja sigue siendo un método en uso, cada día gana más importancia el pantalla a pantalla, una fórmula que multiplica por mil la velocidad de propagación de cualquier información.

Así, Internet se ha revelado como una herramienta casi fundamental tanto para las editoriales como para los escritores que han visto la necesidad de adaptarse a las necesidades de este nuevo público mediante la domesticación de este nuevo medio.

Quan ens intenten treure aquell espai que ja teniem guanyat…

Recentment hem assistit a un important revolt ocasionat per l’avantrojecte de Llei d’Economia Sostenible que va presentar el govern de Jose Luis Rodriguez Zapatero fa unes setmanes. Alguns continguts d’aquesta llei modifiquen les regulacions legislatives en relació a la creació de continguts a Internet.

El mateix dia que aquest avantprojecte de llei va sortir a la llum, apareixien ja notícies que posaven de manifest el rebuig des d’Internet a la llei que permetria tancar webs de descàrregues. El fet que els usuaris hagin percebut la retirada d’un espai guanyat de llibertat ha creat un extens debat i ràpida mobilització i a favor dels drets de llibertat d’expressió i informació a Internet. Des de ben al prinicipi va circular per Internet un decàleg En defensa de los derechos fundamentales en Internet” al que van acollir-se periodistes, bloggers, usuaris i professionals d’Internet on s’hi manifesta la “ferma oposició” a aquesta iniciativa. 

Tal va ser el rebombori que va arribar-se a demanar la dimissió de la Ministra de Cultura González-Sinde. El govern va haver de posicionar-se. Primer, es va dir que la llei no havia de ser definitiva; l’endemà llencen un web per a explicar l’avantprojecte de llei; el dia 14 de desembre finalment reconeixen la complexitat de  la situació i semblen optar per una opció més equilibrada entre autor i usuari 

Si analitzem l’èxit de la mobilització podem pensar en la idea de defensa d’un terreny relacionat amb aquelles llibertats guanyades; en la defensa d’aquells elements de la tecnologia dels que els usuaris s’han apropiat i han fet seus, a la seva manera i sobretot fa pensar en aquests nous espais que els mitjans creen i dels que ens parla Cardoso, creats en aquets cas, pels propis usuaris. Davant d’aquest conflicte de territorialitat i llibertat, els envaïts intenten defensar el seu terreny que han domesticat a base de temps i esforç. Ho fan a través d’aquelles mateixes tecnologies que defensen; perquè els són pròpies en tant que han estat ells qui amb els seus usos diaris les han possibilitat i creat.

 

‘Quedamos por facebook’

Si entenem per  domesticació dels mitjans, “la incorporació de les noves tecnologies a la vida de cadascú, a la vida diària (fer-les servir, abusar-ne, fer-les servir malament, ignorar-les) en un procés que tots vivim permanentment”, podem parlar, en la meva opinió, d’un procès lent però que ja està encetat de domesticació de les xarxes socials que trobem a Internet. He trobat diverses notícies a la xarxa que ens exemplifiquen com les xarxes socials estan modificants els hàbits d’oci de la ciutadania, sobre tot dels adolescents, tot i que poc a poc. A la informació ‘Quedamos esta noche en facebook’ tot i assenyalar que les xarxes socials no estan encara substituint les cites presencials si que estan modificant certs hàbits i influenciant les mateixes. Un exemple ho tenim a aquesta cita multitudinària que s’està convocant a partir de la xarxa Tuenti a Vigo. I és que és cada cop un hàbit més general el quedar amb els amics i convocar esdeveniments a través d’aquestes xarxes, incorporant aquesta eina a la nostra quotidianitat i substituint altres formes de contacte amb aquesta intenció com per exemple el telèfon.

L’Alcalde de Jun

L’exemple al meu parer que personifica el fenòmen d’apropiació i domesticació al “nou món virtual” del que ens parla Cardoso, es L’Alcalde de Jun. Aquest alcalde, està present en tots els medis a Internet:

té blog: http://www.granadablogs.com/joseantoniorodriguezsalas/ 

perfil del facebook http://www.facebook.com/JoseAntonioRodriguezSalas 

transmet per twitter: https://twitter.com/alcaldejun

utilitza a menut el you tube per penjar videos que protagonitza http://www.youtube.com/watch?v=ghOgBFvIiQc

I he volgut que siga el protagonista de la notícia per que ha segut portada de Microsoft Fr i en gener protagonitzarà “doce meses doce causas” per demanar el dret universal d’Internet. Ell mateixa dona la notícia en tots els seus mitjans, però ací presente els links de premsa on surt:

Jun protagonizarà el “Doce meses, Doce causas de enero en Telecinco”

Y la portada de Microsoft:

 

Manifestació contra Berlusconi orquestrada a facebook

Avui a l’edició digital de La Vanguardia hi trobem una notícia que exemplifica el canvi en el panorama de mobilitzacions i protestes, de què parla Cardoso a les pp. 460-465: “ Mig milio de persones es manifesten a Roma contra Berlusconi”. La iniciativa, batejada com el “No B-Day” ha estat convocada a través de la xarxa social Facebook i s’extén a altres ciutats del món, com Barcelona. Doblement significativa és aquesta informació, perquè Berlusconi ha estat notícia, des de l’inici del seu mandat, per la seva intenció d’apropiar-se dels mitjans a la seva conveniència. Per tant, un exemple clar i fresc de les raons que ens refereix Cardoso  de Scott i Street (p. 462): internet permet la “meso movilització” ; permet elevats impactes sense necessitar grans recursos , permet, també, deixar de banda el control de l’Estat i comunicar a través d’un ambient segur

TVE amb les noves reds socials

Al llibre de Gustavo Cardoso és plantejava la qüestió sobre si les televisions estaven utilitzant Internet per intentar reduir la pèrdua d’audiències. Considero  que el cas de TVE és un exemple de com els canals s’esforcen per integrar les noves tecnologies en el seu dia a dia i així fidelitzar els seus telespectadors.

Juliol d’aquest any podíem veure com TVE anunciava a la seva pàgina web la possibilitat de seguir el Mundial de ciclisme 2009 en directe i comentar-ho a la seva pàgina a través de facebook. Amb aquesta acció TVE s’acosta ja no únicament a aquelles persones que els agrada visualitzar la televisió online sinó que dona la possibilitat a tots els amants del ciclisme a seguir-lo en directe i participar-hi activament. Considero que integrar en aquesta iniciativa la red social facebook aporta un doble benefici a la cadena, d’una banda una aproximació als milions d’usuaris de la red social, ja que permetia que els comentaris és veiessin també al mur de l’usuari, i de l’altre donar a la pàgina de TVE una imatge de jove, dinàmica i coneixedora de les noves tendències online.

Veiem així com les televisions es reinventen per tal d’aconseguir el seu objectiu principal, ser líders d’audiència, i encara que és fa difícil preveure quins seran els propers passos cap aquesta evolució existeix una realitat, i és que tal i com diu Cardoso al seu llibre: nuestra televisión, aquella con la que crecimos, nunca será con la que moriremos.

http://www.rtve.es/deportes/ciclismo/directo/

Hacia la televisión en red

La apropiación de los medios  está evolucionando en el sentido de una televisión en red y no de una iTV digital, señala Cardoso en el libro que todos estamos leyendo. Una televisión que combina  varias tecnologías de comunicación frente a la convergencia  tecnológica.

Como muestra, los datos que revela esta noticia, entre los que destacaría que el 76% de internautas participantes en redes sociales del tipo Facebook, también participa de los canales audiovisuales y, en distintos porcentajes, comenta vídeos y participa en foros sobre series y programas, así como que el porcentaje de usuarios de teléfonos 3G que habían visto televisión en su móvil ha pasado de un 18% en 2008 a un 24% en 2009. Frente a estos datos, el estudio apunta que la televisión de pago se encuentra en una situación más complicada, ya que casi la mitad de sus clientes, reconoce haberla contratado sólo por venir en un pack con conectividad a Internet.

Iniciativas como ésta del programa Sé lo que hicisteis de la Sexta  que permite ver el programa en directo por Internet y a la vez comentarlo vía facebook, o el estreno de series en Internet antes que en la televisión convencional, la reciente apuesta de Cuatro con Play Cuatro, o esta iniciativa de Tele 5, en la que mediante un micropago puedes ver en Internet contenidos extra, nos demuestran que hay un campo de experimentación todavía amplio en este camino hacia la televisión en red con el resto de tecnologías y que estamos, como dice Cardoso “en una evolución todavía en marcha” en la que algunas apuestas triunfarán y otras no.  

Xatejar davant de la càmera i davant de la pantalla

A propòsit de la inserció de la televisió en una lògica de mitjans en xarxa, m’agradaria comentar l’experiència que està duent a terme La Sexta a través del programa Sé lo que hicistéis i que explica aquesta notícia apareguda a la revista-blog digital ¡Vaya Tele!.

Durant l’emissió del programa per televisió s’activa l’aplicació Facebook Connect que permet inserir un xat a la web en el que hi poden participar tots els usuaris prèviament registrats a la xarxa social Facebook. D’aquesta manera, poden conversar sobre el programa (que es pot veure en streaming a la mateixa pàgina) i interactuar amb els presentadors, que amb més o menys regularitat estan connectats en directe durant el programa i formulen preguntes o fan comentaris a l’audiència que els segueix via web. El cas d’aquest espai és prou paradigmàtic de l’obertura de la participació a través de la xarxa, car va més enllà d’una mera finestra de comunicació entre espectadors (cas de les bandes de participació SMS en molts programes).

Tanmateix, tal i com reflexiona Cardoso, en iniciatives com aquesta veiem un “reencaminament de l’usuari d’Internet cap a la pantalla de la seva televisió, servint-se de la interactivitat possibilitada per diferents tecnologies per aconseguir aquesta fita” (Cardoso, 2008, p. 270). Val la pena, per tant, preguntar-nos si la televisió realment vol explotar la interactivitat, vol recuperar l’audiència que Internet li ha robat “des de dins” o realment crear sinèrgies positives entre mitjans.

La televisió a Espanya ha penetrat en els darrers anys de manera decisiva a Internet i s’ha esforçat per crear ponts de connexió entre els diferents mitjans i tecnologies de comunicació. Una raó, en part, podria ser l’escàs desenvolupament de la tecnologia MHP, que requereix un elevat cost de posada en marxa i manteniment, el canvi del 90% d’aparells descodificadors existents avui al mercat, una transferència de dades d’ample de banda molt limitat, una escassa resolució de pantalla i la disposició d’una línia telefònica pel retorn de dades. Internet és, així, la resposta més econòmica i efectiva avui per avui per dotar d’interactivitat la petita pantalla.

NOTA BIBLIOGRÀFICA

CARDOSO, G. (2008). Los medios de comunicación en la sociedad en red. Filtros, escaparates y noticias. Barcelona: UOC ediciones (2a edició, 2009) [col. “Sociedad Red”]

Facebook i twitter ¿distracció o negoci?

Les xarxes socials apareixen com una necessitat de vies d’interacció. S’ha de trobar un medi on relacionar-se sense dependre ni de l’espai físic ni del temps. Segons M.Castells les xarxes socials van contribuir amb força per la consolidació del medi d’innovació i dinamisme. Assegura que la circulació del treball i la innovació tecnològica van ser establertes per l’avançament en aquestes noves vies de comunicació.

Avui una notícia anunciava que el 54% de les empreses a EEUU han vetat aquestes pàgines (l’altre part ho ha restringit a fins només comercials).El motiu? reduir els 3.36 milions d’accesos mensuals que s’estaven registrant (i no només en el sector privat)

Serà adient vetar aquesta via d’expansió en moment de crisis ignorant les possibilitats que ens pot oferir? O les avantatges es perden en el moment en que el treballador fa un ús inadequat? Es veritat que Internet distreu als usuaris o que l’ús de la xarxa social pot aumentar la productivitat del treballador? No estem posant un mur a les noves societats de transició?

Segur que es un debat que es mantindrà viu molt de temps

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20091019/53807288018/mas-de-la-mitad-de-las-empresas-de-ee.uu.-veta-facebook-y-twitter.html

“Dónde estás corazón” al Facebook

Notícia comentada: EL PAÍS

És normal entrar en una xarxa social tipus Facebook i trobar antics amics d’escola o companys de feina però la notícia comentada en aquesta entrada va més enllà. Limita la comèdia i és una d’aquelles notícies que no ens deixa indiferents. És possible que una mare i un fill s’hagin de retrobar 27 anys després a través d’aquesta xarxa? Donc sí! Que demostra aquests tipus de notícia?

Primer de tot que la fragmentació i les diferents edats dels mitjans de les quals ens parla Cardoso té moltes excepcions. La senzillesa i la pràctica intuïtiva d’aquestes xarxes faciliten l’accés a persones de totes les edats, com és el cas del tiet de la notícia. Un home de 59 anys que prova de posar el nom del seu nebot al cercador de la xarxa. Ja no es tracta d’un espai reduït a la “generació digital” sinó un lloc per a tothom que ho desitgi i sobretot com explica Cardoso que afirma Murdock una nova forma de sociabilitat entre les persones. Podem dir-nos allò, des i a qui vulguem en qualsevol moment.

Aquest tipus de notícies demostren el poder d’aquestes noves xarxes socials i els bons o els mals usos que se’ls hi pot donar en funció dels interessos d’un mateix envers els altres. Una història graciosa que també pot mirar-se des de l’altra banda: si volem que ens deixin tranquils cal pensar-se dues vegades això de les xarxes!