La transició cap a una societat informacional ha estat un procés acceleradíssim, que s’ha dut a terme amb un termini de temps molt curt. I això incrementa la diferència entre les societats que encara es consideren en transició, seguint el concepte del llibre de Cardoso, de les societats ja considerades pròpiament informacionals.
Com a exemple de societat informacional tenim Finlàndia, on fins i tot una llei garanteix l’accés a Internet com un dret dels ciutadans.
Per altra banda, tenim a Espanya com a societat en transició, on manquen estructures sòlides que permetin un ús de les xarxes comunicatives i informacionals. No obstant, és una transició que està avançant a pas de gegant, tal com podem constatar amb les novetats incorporades a institucions públiques com les escoles o en la implantació de nous suports com els e-books.
Per altra banda, hi ha molts indicis de que les societats en transició són majoritàries, ja que podem trobar incongruències i llacunes on cal prendre decisions per aconseguir un equilibri entre els mitjans tradicionals i les noves tecnologies. Això ho afirmo perquè sembla que en certs casos aquests models informacionals i/o comunicatius nous causen un sotrac en antigues estructures, com els negocis de les discogràfiques. És aquí on la innovació topa amb els interessos econòmics i on es constata que el pas a la societat informacional ha de passar necessàriament per una transició també a nivell d’organització social i econòmica.
El País publicava el dia 14 d’octubre que Finlàndia declararà un dret la connexió d’un megabit pels seus ciutadans. Si bé l’anunci pot no sorprendre els experts -Castells i Himmanen ja fa anys que es varen fixar en el país nòrdic com exemple de societat en xarxa avançada- deixa clara la distància que separa algunes societats en termes de desenvolupament tecnològic i social. És a dir, mentre Finlàndia aposta per considerar l’accés a la xarxa un dret emparat per la legalitat, després que més d’un 80% dels seus ciutadans se’n declarin usuaris, Espanya, on no s’ha plantejat encara cap iniciativa similar, tot just acaba de sobrepassar el llindar del 50% de llars connectades i espera poder arribar tan sols al 62% el 2013.
Tot plegat, malgrat la tendència al creixement, sembla confirmar, com apunta Cardoso, que vivim en una societat en transició. Encara queda molt lluny el model de societat que descriu Castells, on l’accés a les TIC, el desplegament de l’estat del benestar, l’economia informacional i les noves formes de participació i implicació ciutadana representen els pilars bàsics de desenvolupament.
Tanmateix, l’aprovació del recent pla de digitalització de les escoles i altres iniciatives com l’oferta de punts d’accés Wifi per part d’algunes administracions fan pensar en la voluntat de superar aquest estat de transició i assolir els nivells de desenvolupament d’altres països, com els citats per Cardoso.
Amb tot, les diferències històriques, culturals i econòmiques entre regions semblen marcar clarament el ritme dels canvis previstos.
Aleix Cabarrocas
