Tag Archive for 'interactivitat'

“El nou model de comunicació interactiva i la publicitat”

Una investigació realitzada recentment per Arena Media Communications, revela que la digitalització serà clau per la supervivència dels mitjans en el “nou model de comunicació” en el que es detecta que estem anant. Aquest camí cap a la digitalització comporta uns canvis en el comportament del consumidor ja que aquest pot interactuar, expressar i comunicar alhora que rep, esculli consumeix. Es camina doncs cap a un model de comunicació bilateral i interactiva.

En el món de la publicitat aquesta nova situació es veu com a beneficiosa, ja que l’anunciant pot aprendre del target en questió i respondre als seus vertaders interessos a través d’un diàleg continuu i constant.

Amb aquesta situació, es planteja també una nova manera de mesurar els resultats on les estratègies de comunicació seràn un factor clau a mediar amb el missatge de la marca i la informació del producte que s’emet i on la inversió en comunicació i màrqueting haurà de veure’s compensada.

Pagar-per-interactuar?

La cadena estatal Telecinco va ser una de les pioneres en oferir serveis interactius als seus espectadors. Als noranta, un simpàtic ninotet anomenat “Hugo” es movia a les pantalles dels telespectadors que seguien el “Telecupón” mitjançant la seqüència de tecles del telèfon que marcava el concursant. Avui en dia el consumidor demana cada cop un major grau d’interactivitat i un major poder de decisió en els continguts que visiona a través de la televisió. Telecinco (com altres cadenes) en l’intent captar noves audiències ha apostat per llençar des de la seva pròpia plana web continguts exclusius pel seu consum a través d’internet o mòbil, és el cas de la sèrie interactiva “Sexo en Chueca”, que ofereix “càstings online”o de “Becarios”. Aquests continguts com els que s’ofereixen a través de l’aparell receptor tradicional sempre han estat gratuïts. Ara bé, sembla ser que aquesta cadena ha vist en internet una nova font d’ingresos, ja que des d’inicis d’aquest mes de novembre començarà a cobrar per descarregar la seva sèrie estrella “sin tetas no hay paraiso” online. El sistema de pagament és, si més no, curiós, ja que el pagament no es fa en línia, sinó mitjançant un SMS, és a dir que per gaudir de la sèrie no només has de tenir un ordinador connectat a internet (pagant la respectiva quota) sinó que a més a més has de tenir mòbil. Suposo que el com llegim a Cardoso que “el 2% dels ingresos totals publicitaris dels canals en obert siguin a través de SMS” ha impulsat a utilitzar el mateix mètode als serveis online. Sembla doncs, que la tendència indica que a poc a poc el requisit per interactuar al medi televisiu sigui el pagament, avui en dia ja ho veiem als reality shows com “Operación triunfo” on els espectadors expulsen concursants a través de SMS o a aquest nou sistema de pay-per-view. Un cop la televisió analogica sigui història qui garantirà la gratuïtat de continguts? No acabarem enviant un SMS per tal de tenir accès al nostre programa favorit?

“La interactivitat com a font d’ingressos alternativa en el nou entorn televisiu”

Possiblement s’hagi comentat aquesta notícia amb algunes de les anteriors entrades, ja que no he pogut fer el comentari al blog abans i a aquestes alçades és complicat trobar quelcom diferent. Tot i això ho he intentat:

http://www.terra.es/tecnologia/articulo/html/tec21128.htm

Proposo aquesta notícia no perquè en ella es plantegin les diferències entre televisió interectiva i televisió en xarxa, sinó precisament per la confusió que es reflexa en la utilització dels seus termes. L’article parla de l’ús de la interactivitat (tenint en compte com a tal els SMS-TV, el call TV o les pròpies promocions fetes per les cadenes) com una font d’ingressos alternativa a la publicitat, pressupostos estatals o quotes de pagament amb les que fins ara es financiaven les plataformes televisives en totes les seves vessants. Ara bé, tal i com comenta Gustavo Cardoso en el seu llibre, l’article no planteja la interactivitat com una convergència de tecnologies sinó que defineix una sèrie de pràctiques de comunicació espectador-televisió que promouen certa interactivitat (relativament baixa pel que el mateix terme implica) per tal de dinamitzar aquesta relació esmentada. Així doncs, en aquest cas no parlaríem d’un exemple de televisió intercativa, sinó d’una aplicació de la televisió en xarxa amb altres tecnologies per tal de promoure un vincle.

Tot i això al final de l’article s’esmenta la voluntat de l’audiència per tenir cada cop més opcions i participació en els propis continguts. Si és cert que la pròpia indústria continua avançant en aquest sentit, poster sí que d’aquí uns anys prodrem parlar de televisió interactiva pròpiament dita, com una experiència mediàtica en si (lògica ambiental) i no pas com una mera participació puntual i sovint poc rellevant.

Antena 3 i Playstation 3

La nova aplicació llançada per Antena 3 que permet als seus telespectadors veure continguts de la cadena a través de la Playstation és un exemple més de la televisió en ret. Tal i com diu Cardoso, el que s’aconsegueix així no és la “convergència tecnològica” de la televisió interactiva, sinó “la combinació de varies tecnologies de la la comunicació, analògiques i digitals, interactuant en forma de ret amb l’intent de promoure la interactivitat entre els espectadors i els programes”.

Com a característica que ens permet identificar també aquesta articulació en ret de la televisió, el fet de mantenir una imatge gràfica coherent en totes les seves adaptacions a altres mitjans (veure vídeo).

Ara per ara la cadena ja demostra una sorprenent capacitat per a assimilar les noves possibilitats d’aquesta articulació en ret, oferint la possibilitat de visionar els seus continguts a través de Internet (televisió en directe, preestrenes de les seves sèries de major èxit, o el seu canal propi a Youtube), tecnologia mòbil, i ara la nova aplicació per als usuaris de Playstation 3.

Orange TV llença un canal interactiu amb informació metereològica

L’experiència de la televisió interactiva durant les dues últimes dècades ha estat molt reduida. Simplement s’han creat plataformes que incorporen diverses tecnologies que permeten als usuaris a través del pagament triar entre diferents angles de càmera d’un partit, votar en talk shows o escollir una pel.lícula (Richieri 2002)

Però això no es el que busquem, busquem integració d’una televisió en el dia a dia per això Orange TV ha llençat un canal interactiu amb informació meterorològica on el usuari podrà a través del comandament a distància fer-se una carta propia sobre temperatures,previsions,etc. La solució integrarà multitud de mapes animats i imatges per oferir informació nacional i internacional. Permetrà també consultar satèlits, cicles lunars,etc. Tot això mentre continuem veien la televisió.

Cardoso anomena la televisió digital com la tercera fase, però encara és una incògnita ja que la segmentació dels públics i l’augment de canals influeix de manera immediata. Estem davant el paradigma del contingut interactiu en la televisió del nou segle(Corcoran 2004) i la interacció es controlada pels productors, els convidats i les audiències. On fins ara el poder més gran era de interacció entre productors i menor a les audiències(Kaitatzi-Whitlock 2004). Esperem que OrangeTv canvii el concepte per renovar-lo i ofereixi la mateixa interactivitat que podrien tenir a la web però amb una plataforma diferent.

http://www.zonagenio.com/noticias,0,2857,0,0.html

Els telenautes

Gustavo Cardoso assenyala que “la televisió i Internet són considerades avui en dia les dues principals tecnologies de mediació i es disputen el centre de dues xarxes interactives diferenciades, relacionades entre sí a través dels links oferts per les diferents tecnologies de comunicació interpersonal”. Aquest reportatge del diari El País titulat “Los telenautas” reflecteix una realitat cada vegada més evident: l’audiència de la televisió a través de la xarxa augmenta com la pólvora. Cada vegada són més les sèries o programes que s’estrenen a Internet i, segons l’èxit que tenen, es programen després a la graella convencional. Degut a aquesta nova tendència, els experts han decidit batejar als espectadors de la televisió a través de la xarxa com els telenautes, un nou concepte que demostra la influència d’Internet sobre els mitjans convencionals. No obstant això i tal com apunta Cardoso, tant la xarxa com la televisió han d’unir esforços i aprofitar les sinèrgies comunes per arribar a un públic més ampli i heterogeni. De fet, el director de RTVE.es, Ricardo Villa, apunta que ara són les cadenes les que van “allà on estigui el públic. Qui ho faci d’una altra manera s’està a punt de suïcidar”, remata. En aquest sentit, les xifres que recull el reportatge sobre l’augment de l’audiència a través d’Internet són realment espectaculars: Telecinco és la pàgina més seguida entre les webs de televisió a Espanya amb 6,7 milions d’espectadors, RTVE.es ha passat dels 100.000 als 4,5 milions de visitants al mes en tan sols un any i al portal de TV3 es veuen més programes que en el canal convencional. Així, tal com afirma el director de continguts multimèdia d’Antena 3, Paco Sierra, la televisió a través de la xarxa “fidelitza el espectador i, a més, és complementari” amb el mètode tradicional. El seu secret, molt senzill: els telenautes poden gaudir dels seus programes preferits a qualsevol part del món, a l’hora que més els hi convingui i sense la necessitat d’estar pendents d’horaris, graelles de programació ni anuncis publicitaris. Això sí, no tot pot ser positiu: les empreses encara no s’han decidit a invertir grans quantitats de diners en la publicitat on-line, encara que la seva tendència és a l’alça. Si les audiències continuen pujant tal com ho estan fent fins ara, la quota de publicitat a la xarxa serà cada vegada més important fins a arribar a límits del tot imprevisibles.

Xatejar davant de la càmera i davant de la pantalla

A propòsit de la inserció de la televisió en una lògica de mitjans en xarxa, m’agradaria comentar l’experiència que està duent a terme La Sexta a través del programa Sé lo que hicistéis i que explica aquesta notícia apareguda a la revista-blog digital ¡Vaya Tele!.

Durant l’emissió del programa per televisió s’activa l’aplicació Facebook Connect que permet inserir un xat a la web en el que hi poden participar tots els usuaris prèviament registrats a la xarxa social Facebook. D’aquesta manera, poden conversar sobre el programa (que es pot veure en streaming a la mateixa pàgina) i interactuar amb els presentadors, que amb més o menys regularitat estan connectats en directe durant el programa i formulen preguntes o fan comentaris a l’audiència que els segueix via web. El cas d’aquest espai és prou paradigmàtic de l’obertura de la participació a través de la xarxa, car va més enllà d’una mera finestra de comunicació entre espectadors (cas de les bandes de participació SMS en molts programes).

Tanmateix, tal i com reflexiona Cardoso, en iniciatives com aquesta veiem un “reencaminament de l’usuari d’Internet cap a la pantalla de la seva televisió, servint-se de la interactivitat possibilitada per diferents tecnologies per aconseguir aquesta fita” (Cardoso, 2008, p. 270). Val la pena, per tant, preguntar-nos si la televisió realment vol explotar la interactivitat, vol recuperar l’audiència que Internet li ha robat “des de dins” o realment crear sinèrgies positives entre mitjans.

La televisió a Espanya ha penetrat en els darrers anys de manera decisiva a Internet i s’ha esforçat per crear ponts de connexió entre els diferents mitjans i tecnologies de comunicació. Una raó, en part, podria ser l’escàs desenvolupament de la tecnologia MHP, que requereix un elevat cost de posada en marxa i manteniment, el canvi del 90% d’aparells descodificadors existents avui al mercat, una transferència de dades d’ample de banda molt limitat, una escassa resolució de pantalla i la disposició d’una línia telefònica pel retorn de dades. Internet és, així, la resposta més econòmica i efectiva avui per avui per dotar d’interactivitat la petita pantalla.

NOTA BIBLIOGRÀFICA

CARDOSO, G. (2008). Los medios de comunicación en la sociedad en red. Filtros, escaparates y noticias. Barcelona: UOC ediciones (2a edició, 2009) [col. “Sociedad Red”]

INTERACTIVITAT PERQUÈ INTERNET NO ES MENGI A LA TELEVISIÓ?

La TV interactiva neix gràcies a la TV digital, terrestre, per cable o per satèl·lit. La seva diferència respecte a la TV analògica radica en la possibilitat de tenir un canal de retorn que proporciona interactivitat en temps real. Fins ara hem consumit la TV de forma passiva, i l’única possibilitat que teníem d’escollir o interactuar era canviar de canal. Internet és la cara contrària de la TV convencional, atès que es consumeix de forma activa. Sens dubte, la TV interactiva té el millor de cada mitjà:  podem mirar un vídeo sobre Bali que hem sol·licitat veure a través de la TV i si ens convenç les imatges, podem contractar un vol i l’hotel que veiem des del sofà.  

Com tot avenç tecnològic, cal que l’usuari/telespectador domini el nou concepte de mitjà, i per tant cada plataforma (interfaces) ha de ser intuïtiva i seguir uns patrons d’usabilitat per tal que la nova TV tingui una acceptació social.

Ara bé, la nostra societat està preparada per entendre que un mateix símbol del comandament pugui significar coses diferents en cada canal? Cercant per la xarxa ja he trobat un vídeo formatiu d’un canal que explica com funciona la seva plataforma de TV interactiva.

Però, perquè tant interès en què el telespectador pugui interactuar al màxim? A l’article La Televisión Interactiva que debe venirapunta la idea de rivalitat entre dos mitjans: la Tv i Internet:

“…Si no damos inteligencia a la televisión, está seguirá a años luz de Internet, al menos en sistemas de participación con los usuarios. Hoy es evidente que la Red es mucho más interactiva…” . I perquè aquesta preocupació? Doncs, sembla ser que la població passa més temps davant d’un ordinador navegant per la xarxa que mirant  programes convencionals per la TV. Ah… ara entenc perquè la xarxa està infectada de noticies sobre els nous receptors MHP (Multimedia Home Plataform)! Caldrà veure com aquests receptors s’implantaran a las llars i quin èxit d’ús tindran! Però això, ja és un tema per a una segona reflexió!

 

Marisol Fó

Es posa en marxa a Espanya ‘T-Asisto’, una iniciativa de tele-assistència en TDT

 ‘T-Asisto’ a través de l’estàndard de televisió interactiva (MHP, Multimedia Home Platform), integra continguts d’assistència remota i personalitzada a usuaris que, estant a casa seva necessitin ajut o seguiment. Així el servei ofereix la possibilitat de gestionar a través del televisor, els avisos rebuts des del terminal de tele-assistència, les agendes mèdiques (data i hora de la propera visita al metge), veure per la televisió els missatges enviats pels seus familiars i consultar informació general d’interès pels assistits (calendari de vacunacions, consells cara a l’hivern, telèfons d’interès, etc.). Tots aquests serveis són possibles gràcies a la incorporació d’un descodificador interactiu connectat al terminal de tele-assistència a la pròpia llar de l’assistit.             ‘T-Asisto’ ja està en funcionament i prest es posarà en marxa a tot el país.

Com diu Cardoso, la interacció de resposta en temps real és de vital importància per a la creació d’un ambient interactiu. El projecte suposa un avanç cap a una societat en xarxa, ara bé la interactivitat avui dia és essencialment una característica d’internet, però no encara de la televisió, a qui li queda un gran camí per recórrer.  

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090127/53627712572/se-pone-en-marcha-en-espana-t-asisto-una-iniciativa-de-telasistencia-en-tdt-sms-turismo-mapfre-arago.html

 

Una nova manera de veure la TV

En la TV interactiva es dóna un nou concepte de veure la TV. El telespectador passa a ser un element actiu capaç d’escollir allò que realment l’interessa i beneficiar-se de nous serveis oferts a través d’aquest mitjà.

 

Amb tot i això, si bé la TV interactiva Continue reading ‘Una nova manera de veure la TV’