Els mitjans de comunicació sempre han estat sotmesos al món del poder ja que les grans empreses s’apropien de diaris, canals de televisió, ràdios… moltes famílies poderoses amb diferents interesso i pensaments dominen diferents àrees dels mitjans. Per lo que no és d’estranyar que amb tot el tema de la Grip A (virus H1N1) hi hagi al darrera tota una manipulació que interessi a molts.
Hi ha molts contractes governamentals per la compra de les vacunes i molts interessos en joc . Perquè en els articles publica EL PAÍS en la seva web no hi ha cap comentari en contra? Si quan poses al buscador “grip A” t’anuncien la pàgina com “La última hora sobre la evolución de la Gripe A encuentrala aquí!” (Hipervincle 1) perquè es veu tan clarament que corroboren la informació el que transmet el govern espanyol?
Si la ultima actualització va ser el 17 desembre perquè no publiquen els resultats de l’últim estudi publicats a la prestigiosa revista mèdica britànica BMJ el passat 15 desembre on es parla d’una exageració premeditada? (Hipervincle 2) Realment aquest mitjà està domesticat per el poder del govern, no és cap novetat…
http://www.elpais.com/todo-sobre/tema/Gripe/porcina/206/
http://sp.rian.ru/onlinenews/20091215/124378347.html
El fet de formar part d’una mateixa generació, haver viscut una sèrie d’experiències històriques i de consum comunes, fa que els individus … comparteixen determinats valors i mentalitat generacional. Cardoso pàg. 366
Masde55 és un portal que ha posat en marxa l’ajuntament de Madrid per la gent gran, una via de comunicació per a una generació. Els grans poden accedir a diferents continguts del seu interès, com la premsa diària, demanar cita amb el metge, consultar les xarxes de transport, informar-se sobre els centres, programes i activitats que organitza l’Ajuntament, i fins i tot compartir les seves fotos amb altres usuaris i opinar sobre el blog de la ciutat.
Aquest portal pretén la incorporació de les noves tecnologies a la vida de les persones grans, perquè les puguin utilitzar en la seva vida diària. Les diferents generacions tenen diverses formes d’incorporar-les i construir la seva experiència mitjançant els mitjans. Les generacions més joves adopten més fàcilment les noves tecnologies i les utilitzen amb facilitat en qualsevol moment o lloc.
El terme domesticació….. es refereix al procés d’adopció d’aquestes tecnologies a la vida mateixa de les persones, particularment a les seves cases o en estructures com organitzacions (Ward 2003).
“És una aposta arriscada però serà una bona manera d’obrir nous camins i de vèncer els estereotips i prejudicis que molts tenen sobre la gent gran”.
http://www.europapress.es/madrid/noticia-mayores-tienen-hoy-web-donde-entrar-contacto-consultar-periodico-pedir-cita-medico-20091215145915.html
Joana Lucas
Els dissabtes de 16,00 a 17,00 h, presentat i dirigit per la periodista Rosa Gil, ens trobem amb el programa Gent Gran, dins de la programació de Radio 4 de RNE. La Gent Gran és un dels sectors més importants de la societat, de fet representa un terç de la població. D’entrada ja patim un problema amb la definició. Per què parlem de tercera edat, edat d’or, seniors…i no diem les coses pel seu nom, Gent Gran? Perquè sovint pera la societat, per als mitjans de comunicació només hi ha dos tipus de gent gran, la que està sola, la que té problemes o bé la que està tot el dia fora de casa fent mil i una activitats?
Un programa com aquest serveix entre altres coses per evitar la baixa sensibilització que alguns professionals dels mitjans de comunicació i estudiants de periodisme mostren envers la gent gran, que simplement és ignorada. Els mitjans de comunicació poden ajudar a canviar, i molt, la imatge de la gent gran a la nostra societat, per exemple mostrant una gent gran activa, que transmet valors, experiencia i coneixements.
aqui teniu un video molt ilustratiu http://www.youtube.com/watch?v=wlx–8eJSRI
Pertànyer a les últimes generacions nascudes és un privilegi a l’hora de parlar de consum de mitjans de comunicació. S’han multiplicat els suports i l’accés és cada vegada més generalitzat. Els mitjans, com la radio, la televisió, la premsa i Internet han fet possible noves maneres de sociabilitat. Les velles generacions també hi troben accés però aquest és massa complicat per poder fer-s’hi un lloc. Tal i com s’explica al primer article/entrevista citat més avall, les generacions d’avui dia fan els deures amb la televisió encesa, parlen per Internet i escolten música, parlen a través del telèfon mòbil i naveguen a la Web, al mateix temps. Els nens i joves són capaços d’integrar dins la rutina de consum tot tipus de novetat mediàtica i de consum d’informació, cosa que no és molt habitual entre les generacions més velles. Tal i com afirma Cardoso “Un individuo con conocimientos debe ser capaz de determinar el tipo de información que necesita y les útil, acceder a ella de forma eficaz, evaluar la información y las fuentes de una forma crítica, incorporar esa información en su base de conocimiento, utilizarla para conseguir sus objetivos específicos y comprender las dimensiones económicas, legales, sociales y éticas que condicionan su uso”.
M’agradaria destacar que també, tal i com diu Castells, els mitjans de comunicació es troben sempre inserits en un determinat context social, amb un grau elevat d’indefinició degut a la variabilitat dels actors polítics, diferents camps socials, culturals i polítics. Això es pot lligar amb la segona notícia que he seleccionat ja que aquesta exposa una problemàtica actual i punyent de la societat i les TIC. La propagació i expansió de nous formats i informacions a la xarxa i als mitjans de comunicació ha obligat a establir normatives contra l’accés dels menors a determinades informacions. Aquesta notícia reflecteix l’adaptació de la societat i la política a les noves TIC en un context com l’actual en el qual les noves generacions troben grans continguts a la xarxa i d’accés lliure, molt perillosos per ells. Així, la dimensió social que caracteritza a les generacions actuals és també fruit d’una major domesticació realitzada enfront les noves tecnologies de la informació i la comunicació i a la seva articulació en xarxa, tal i com reflecteix Cardoso.
Articles:
1. La generación multimedia:
http://portal.educ.ar/noticias/ciberculturas/la-generacion-multimedia.php
2. La protecció dels menors a Internet i les TIC: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Industria/operadores/firman/acuerdo/proteccion/menor/Internet/elpeputec/20090514elpepusoc_6/Tes
Helena Ges Clot
Que Internet ha canviat la forma d’accedir a la informació és un fet inqüestionable. Molts investigadors tracten d’aclarir quins han estat aquests canvis en la nostra dieta de mitjans i com s’interrelacionen aquests mitjans amb les noves possibilitats tecnològiques. A la notícia que hem trobat a Internet podem llegir que els mitjans com ara la premsa escrita han guanyat adeptes en els darrers anys, això ha suposat un increment dels beneficis per aquells diaris que s’han llençat a fer la seva versió online; encara i així, tal com indica Cardoso al seu llibre “Los medios de comunicación en la sociedad en red”; la premsa escrita en la seva versió offline ofereix al lector una possibilitat de rebre el que “necessita”: una notícia concisa; situada a l’espai de la pàgina segons la seva importància, els articles tenen unes limitacions d’espai (Keck 2000) i tot s’estructura segons la importància de la notícia a explicar; a més, la versió online sempre es basa en la versió offline, proveïnt aquesta darrera les notícies necessàries per la el·laboració de la versió que trobarem a Internet. La potencialitat d’Internet permet, segons Cardoso, abaratir els costos de la producció i afavorir la interactivitat amb el lector, poden, si s’escau, participar activament a través de les seves opinions i afavorint l’actualització de notícies que han estat impresses en la versió offline. El lector busca inmediatesa i informació actualitzada constantment, d’aquí el gran èxit de la versió online dels diaris més importants del món, però també és certa que aquesta inmediatesa, tal com apunta Cardoso, pot ser més una ferida en el fet periodístic que un avantatge. La inmediatesa de Internet ha permés, tal com llegiem a la notícia, que els mitjans de premsa online, no només generin més benefecis, sinó que cada dia tinguin més acceptació per part del lector.
http://www.masterdisseny.com/master-net/atrasadas/198.php3
Vanessa Andreu Fernández
Comunicació Audiovisual
Segons Gustavo Cardoso, la comunicació escrita que practiquen els diaris s’adapta particularment bé al mitjà tecnològic facilitat per Internet, tot i que alguns escriptors i periodistes, com José Antonio Millán, difereixen en el fet que “leer en papel es una operación muy diferente de la lectura en pantalla: mucho más de lo que podría parecer” (El País, 09/04/2009).
I la veritat és que, si bé les edicions on-line dels diaris ens permeten l’avantatge d’augmentar la lletra (quan a altres hores de la nit, els ulls ens fan pampallugues) i realitzar algunes relacions d’interactivitat (tot i que força limitades, com afirma Castanheira al llibre de Cardoso: 2008, p. 292), el fet que el 87% dels lectors de diaris on-line també ho siguin de diaris en paper (segons les dades de Cardoso: 2008, p. 277), reafirmen la postura de José Antonio Millán i d’altres autors com William Powers, columnista de la revista nordamericana The Nation, qui citat al article de “Leer sin papel“ (El País 09/04/2009), es referia recentment al paper com “el arma secreta de los periódicos”. Articles com aquest ens poden fer preguntar-nos si realment Internet és el futur dels diaris, potser?
Fonts: MILLÁN, J.A. “Leer sin papel”. E País Digital, 09/04/2009. Data consulta: 25/04/2009. CARDOSO, G. “Los medios de comunicación en la sociedad en red”. Barcelona: Editorial UOC, 2008.
Segons aquesta noticia apareguda al diari “El País” ( http://www.elpais.com/articulo/sociedad/estadounidenses/creen/periodicos/desaparecen/Internet/suplira/elpepusoc/20090403elpepusoc_8/Tes) la premsa en Internet guanya crèdit als Estats Units. Una enquesta publicada el 3-4-2009 diu que el 61% dels estatunidencs confia en que si segueixen desapareixent diaris, trobarà la informació que els interessa a la xarxa. La gran majoria dels consultats va coincidir en assegurar que en el cas de que seguisquen desapareixent diaris impresos, Internet omplirà eixe buit. La premsa estatunidenca està vivint una forta crisis que ha acabat amb alguns diaris centenaris i ha obligat a altres prestigiosos a fer retalls de plantilla i salaris. Tot i així, encara hi ha que prefereix el paper a la pantalla d’ordinador i el 35% diu que cap altra font de informació completarà el forat de la premsa escrita.
Gustavo Cardoso,, al seu llibre “Los Medios de Comunicación en la Sociedad en Red”, a l’inici del capitol V “¿Cámbia realmente Internet los medios de Comunicación de masas?” parla de la hipótesis que es va formular al final dels anys noranta i que preguntava sobre si Internet faria desapareixer els diaris, la ràdio i la televisió. Eixa por a Internet amb molt poc de fonament pareix que torna a resorgir en temps de crisis, o tal vegada no va acabar mai de desapareixer.
En Cardoso ens parla d’un estudi fet als EUA en què el 83% de la mostra escoltava la ràdio però només el 72% en tenia consciència. Aquesta imatge de la ràdio com a soroll de fons està canviant, almenys pel que fa les propostes radiofòniques online musicals, com iCat fm, Last.fm, Yes.fm o Rockola.fm. Aquestes emissores formatades assoleixen un alt grau de fidelitat per part de l’audiència, gràcies a la seva estratègia de proximitat, a què tenen en compte les expectatives del seu públic, emulant els seus gustos, valors i patrons culturals i finalment al seu grau d’interactivitat.
El portal iCat fm, pertanyent a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, va guanyar un premi EPpy el 2008 en la categoria de millor web de ràdio local, i continua creixent amb 48.000 oients diaris, augmentant un 17% l’audiència respecte del 2007. Altres emissores com Yes.fm o Rockola.fm han experimentat també creixements importants.
Però no tot són flors i violes: el model de ràdio a Internet finançat per la publicitat tremola. Fa pocs dies s’ha anunciat que l’anomenada ràdio social online Last.fm anuncia que serà de subscripció de pagament (3 euros mensuals) fora d’EUA, Regne Unit i Alemanya per mor de la crisi econòmica i la manca de recursos que això comporta.
http://www.interactiva.cat/interactiva.php?itemid=20974#more
http://www.soitu.es/soitu/2009/03/25/sociedadcableada/1237981826_713804.html
Com afirma Gustavo Cardoso al seu llibre Los medios de comunicación en la Sociedad en Red, Internet és una nova eina per a que els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio i televisió) trobin noves formes d’informar, de comunicar les notícies al públic. En el cas de la premsa, el periodisme online es diferencia del periodisme offline per les múltiples possibilitats tecnològiques que proporciona Internet. No obstant, en moltes ocasions els sites dels diferents diaris no aprofundeixen en aquestes noves opcions comunicatives i es limiten a ser un contenidor de les noticies que publiquen a l’edició impresa, amb poques opcions d’interacció amb el internautes.
Hi ha alguns mitjans, però, que en els últims temps estan fent esforços en aquest sentit. Aquest és el cas de l’edició electrònica de LaVanguardia. Aquest diari va llençar, des del mes d’octubre de l’any passat, la seva hemeroteca digital, on és pot consultar i descarregar, de franc i sense cap tipus de restriccions, qualsevol notícia publicada al llarg de la seva història, des de la seva primera edició publicada l’1 de febrer de 1881 fins als nostres dies. Amb més de 2.000.000 de pàgines, l’Hemeroteca de LaVanguardia, consultable des de la seva pàgina web (http://www.lavanguardia.es/hemeroteca), és uns dels majors patrimonis periodístics que hi ha a la xarxa.
Aquesta iniciativa de LaVanguardia, a banda de ser alabada pels internautes, ha valgut un ampli reconeixement entre els especialistes del periodisme digital. Sense anar més lluny, aquesta darrera setmana, l’Hemeroteca de LaVanguardia ha estat escollida com a finalista dels prestigiosos premis Eppy de Periodisme digital, guardons que premien els millors treballs internacionals de periodisme digital. Sens dubte, reconeixements com aquest mostren que aquest és el camí a seguir per tal que els mitjans d’informació aprofitin totes les potencialitats de les noves tecnologies en benefici d’una millora en els seus continguts.
Es pot consultar aquesta notícia al següent enllaç:
http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/noticias/20090421/53686926722/la-hemeroteca-de-la-vanguardia-finalista-de-los-premios-eppy-de-periodismo-digital-the-new-york-time.html
Segons l’estudi realitzat per NPD Group, els joves d’entre 13 i 17 anys prefereixen la radio online.
La ràdio convencional ja posseeix la característica d’immediatesa, per tant la ràdio online no ha de buscar aquesta finalitat com si ho ha de fer la premsa online, la ràdio online ha de buscar la interactivitat amb l’oient. Aquesta proximitat s’aconsegueix amb la possibilitat d’escollir, i és aquí on la ràdio online ha possibilitat a l’usuari poder escollir la música que vol escoltar. Malgrat la majoria de ràdios tenen un site on ofereixen la possibilitat de sentir la seva emissió amb major qualitat i des de qualsevol lloc del món mitjançant el sistema streaming. La revolució en el món de la ràdio a Internet és la ràdio interactiva, la unió entre la ràdio online i les xarxes socials ha donat lloc a webs com Last.fm, Spotify, Musicdiscovery que permeten a l’usuari escollir allò que vol escoltar en qualsevol moment.
Si Internet ha aconseguit canviar les relacions humanes, podem afirmar que també ha creat un nou sistema de comunicació tant en l’àmbit personal com en el dels mitjans de comunicació de masses i sembla que comença a arrelar entre les noves generacions.
Enllaços relacionats:
http://hispamp3.yes.fm/noticias/noticia.php?noticia=20090407002907
http://www.muzikalia.com/foro_leermensajes.php?ref_foro=4&ref_mensaje=12544
http://www.cincodias.com/articulo/empresas/industria-discografica-encomienda-internet-sobrevivir/20090417cdscdiemp_22/cdsemp/
