Tag Archive for 'política'

Els polítics podrán contestar preguntes de la població per Internet

Ja he vist que entre els meus companys ja han estat alguns que han comentat la gran domesticació de mitjans que ha caracteritzat la campanya de Obama. A mi hem semblava interessant comentar una de les estratègies concretes utilitzades, molt innovadora, i que demostra el potencial de Internet per fer de la política un procés compartit entre la població i els polítics.

Obama va posar en marxa un espai a la seva web a disposició de la població perquè enviessin les preguntes que tinguessin. Així, de l’anàlisi d’aquestes preguntes, es procedia a elaborar un discurs explicant aquelles llacunes que s’havien trobat més habituals. D’aquesta forma s’aconsegueix que els votants s’involucrin activament en el procés polític, permet tenir una idea d’aquells temes que cal aclarir, o aquells temes que susciten un major interès, i adaptar el discurs polític a la demanda. Està clar que la bidireccionalitat es parcial ja que el partit no es compromet a respondre a totes les preguntes, ni es manté un diàleg real ja que els internautes hauran d’esperar per tenir les seves respostes. Però tenint en compta que la quantitat de temps que caldria per aconseguir aquesta bidireccionalitat completa i simultània es molt gran, aquesta mesura s’ha d’apreciar com una bona oportunitat, que marca una referència per a la resta de partits.

Ordinadors a les escoles

Aquesta setmana el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, ha anunciat una mesura per apropar les noves tecnologies a les escoles. Segons ha explicat Zapatero, el projecte Escuela 2.0 començarà a cinquè de primària on, a les escoles públiques i concertades, cada alumne d’aquest curs disposarà d’ un ordinador portàtil a partir del curs vinent. A més, les aules comptaran també amb pissarres digitals i connexió WI-FI. Segons la previsió del Govern, aquestes mesures s’aniran estenent progressivament en els anys següents fins a assolir l’últim curs de l’ensenyança secundària obligatòria.

 

Paral·lelament a aquesta notícia, s’ha conegut que, segons l’informe Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) de la Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament (CECE), els professors tenen un dèficit en formació tecnològica per aplicar les TIC a les aules. Aquest informe defensa que a més d’augmentar el nombre d’ordinadors als col·legis, s’ha d’invertir també en un pla de formació en noves tecnologies per als docents que ajudi a aquests a introduir i utilitzar l’ordinador en el procés d’ensenyança dels alumnes.

 

Tal com afirma Gustavo Cardoso en el seu llibre Los medios de comunicación en la Sociedad en Red, la domesticació d’un mitjà depèn de l’ús que se’n faci en el dia a dia i, per tant, mesures com la proposada pel Govern espanyol marquen el camí a seguir per a garantir el desenvolupament de la societat vers les noves tecnologies. D’altra banda, les diferències generacionals evidencien un diferent apropament a les TIC i, per tant, cal apropar a cada generació la formació necessària per a que tothom en pugui fer un bon ús.

 

Es poden consultar la notícia sobre la proposta educativa del Govern i l’informe de la CECE als següents enllaços:

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090512/53701727323/los-alumnos-de-5%C2%BA-de-primaria-de-centros-publicos-y-concertados-tendran-un-ordenador-portatil.html

 

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090512/53701761122/los-docentes-no-tienen-formacion-suficiente-para-aplicar-las-tic-al-aula-segun-un-estudio.html

Ángeles González-Sinde Vs Internet

Imatge del grup creat a Facebook en contra del nomenament de González-Sinde com a ministra de Cultura

Tal i com diu Cardoso, basant-se en els estudis de Castells,

“los centros políticos… ven que su poder factual es puesto en duda, al verse obligados … a negociar con otras fuerzas de menor dimensión que actúan en red”

Els sistemes democràtics veuen, cada dia, com evolucionen i es reconfiguren, a causa de la massiva utilització de Internet, els rols de cadascuns dels seus agents i s’estableixen noves relacions entre el poder dels estats i els seus ciutadans. Tenint en compte això, cal pensar que la nova ministra haurà de intentar establir un diàleg real amb el moviment generat en contra seva. Si no ho fa, pot no passar res, però també és probable que aquesta situació es converteixi, per a ella i per al govern de Zapatero, en un problema incòmode i de impredictibles conseqüències.

Txema Torres Muñoz

* La imatge utilitzada pertany a la campanya del grup de Facebook anomenat Ángeles González-Sinde pírate.

Espanya, anem endavant??

Internet és, cada vegada més, l’eina que utilitzem per treballar, comunicar-nos, buscar entreteniment, etc. Les xarxes socials s’han convertit en molt poc temps en la manera en què molts joves es comuniquen i relacionen. Es preveu que a Espanya hi hagi 8 milions d’usuaris de xarxes socials mòbils al 2013. (http://www.idg.es/dealer/actualidad.asp?id=75311) .

Tan és així que el govern britànic ha reformat el currículum escolar, afegint assignatures que facin demostrar el domini de les noves eines de comunicació, com els blocs, els podcasts, Wikipedia o Twitter (http://www.elpais.com/articulo/educacion/colegiales/ingleses/entran/era/blogs/Wikipedia/elpeputec/20090330elpepiedu_2/Tes) . Segons aquesta reforma impulsada pel govern de Gordon Brown, es preten adequar l’ensenyança anglesa a la era tecnològica.

Això fa pensar en una noticia apareguda en els diaris fa uns dies que deia que Espanya havia perdut posicions en el rànking del Foro Econòmic Mundial sobre les Tecnologies de la Informació de 134 països (http://www.europapress.es/tecnologia/sector-00055/noticia-espana-suspende-tecnologias-informacion-20090326162004.html) . Amb una puntuació de 4,5, Espanya se situa en el lloc 34 de la llista, per sota de països com Eslovènia, la República Txeca, Xipre, Portugal o Qatar. Dinamarca i Suècia encapçalen la llista, juntament amb els Estats Units. Aquest informe destaca la importància de les TIC com a catalitzador del creixement en la crisis global. Aquest fet és molt negatiu i fa pensar en Espanya com un país que no està al capdavant de Europa.

I al senyor Rodríguez Zapatero encara li estranyarà no estar al convidat al G-20…

El Consell de l’Àudiovisual de Catalunya: la polèmica està servida

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) és l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.

Té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.Des dels seus inicis ha estat motiu de polèmica pel seu caràcter regulador. Alguns l’han vist com una manera de fer censura i d’altres consideren que no es pot anomenar independent una institució que té com a membres del Consell exdiputats i alcaldes de la realitat política catalana.

La recent concessió de les llicències de ràdio que ha deixat fora a la Cope i Punto Ràdio, ha tornat a posar el CAC en el punt de mira i ha rebut fortes crítiques perque se l’ha acusat d’actuar per interessos polítics i partidismes, just el contrari pel que hauria de vetllar.

El CAC s’ha defensat explicant els motius de les seves decissions i una gran part de la política catalana ha sortit en la seva defensa. De totes maneres, una altra part dels partits i algunes associacions de premsa i periodistes europeus hann declarat estar en contra d’aquesta decissió.

Aquest tipus d’institució no té tradició dins l’Estat Espanyol, ja que qui decideix les condicions de l’accés a l’esfera pública és un òrgan polític de Govern, fins i tot en aquelles comunitats autònomes que tenen Consell de l’Àudiovisual propi, com Andalusia i Navarra.

De fet, Catalunya és una excepció, perque el Parlament de Catalunya en el marc de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, va decidir, en línea amb la resta de la Unió Europea, confiar l’atorgament de concessions (o llicències) per a la prestació de serveis de ràdio i televisió a un organisme independent com és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

L’institució catalana està més en la línea europea. Els diferents estats han anat aprovant tot un seguit de lleis que aparten aquest tipus d’atribucions dels governs, per tal de confiar-les a les autoritats independents de regulació de l’audiovisual (el CSA a França, l’OFCOM al Regne Unit, l’AGCOM a Itàlia, el Commissariaat voor de Media als Països Baixos,…).

De fet, el CAC fa una feina rigorosa pel que fa el compliment ètic de l’emissió d’informació pel que fa a la publicitat, representació de minories, paper de la dona, defensa dels infants… Crec que aquest paper de “controlador” del bon ús dels mitjans és necessari. Sinó es podrien donar moltes més situacions d’abús o mal ús de continguts, sobretot pels grans grups multimèdia, que en les seves lluites per l’audiència, poden oblidar els seus principis ètics.

La concessió de llicències ja és un tema més peculiar perque si el govern li atorga aquesta autoritat, el Consell hauria de poder demostrar el seu caràcter independent envers les lluites polítiques i això es planteja tasca difícil si els membres que el composen formen o han format part de grups polítics.

YouTube a les eleccions

L’última campanya electoral als EEUU ha donat un gir en la manera de fer política què ha obert la porta a un impensable conjunt d’estratègies basades en les innovacions tecnològiques.

Una de les eines utilitzades ha estat la publicació de vídeos al YouTube per part dels usuaris d’aquest espai web.

Però aquest fenomen no només es dóna als EEUU, durant les eleccions espanyoles del 9 de març de 2008 política i YouTube van tenir també una relació estreta.


Aquí en tenim alguns exemples:

  • Vote different

En un article del diari digital ELPAIS.com (21/03/2007) s’explica l’èxit d’un vídeo, penjat al lloc web de YouTube, durant la lluita per obtenir la candidatura demòcrata a la Casa Blanca.

Es tracta d’un remake d’un spot publicitari d’Apple (1984) on es pot veure a Hillary Clinton en una mega pantalla parlant a una audiència hipnotitzada. Les imatges corresponen a extractes de discursos reals de la candidata.

ParkRidge47 és el nick que ha utilitzat l’internauta que ha penjat aquest audiovisual titulat Vote different on es critica a Hillary Clinton.

ENLLAÇ DE L’ARTICLE:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/YouTube/sacude/campana/electoral/EE/UU/elpepuint/20070321elpepuint_6/Tes)

ENLLAÇ DEL REMAKE:

http://es.youtube.com/watch?v=OYecfV3ubP8

I és que tot és més fàcil des de l’anonimat. Ens podríem preguntar qui s’amaga darrera d’aquest nom d’usuari. Potser és una persona de l’equip de campanya d’Obama o només un simple simpatitzant. No ho sabem, però el cert és que ha tingut un gran impacte i difusió ja que ha rebut un milió i mig de visites i s’ha convertit en tot un fenomen publicitari.

  • Els polítics espanyols responen per tv a les preguntes formulades en els vídeos de YouTube

YouTube i RTVE (i més tard Antena3) van llançar un nou canal dedicat a les eleccions del 9 de març de 2008 què permetia als internautes formular preguntes en format vídeo per a ser posteriorment resoltes pels mateixos candidats en els programes de televisió.

La pàgina va tenir un milió i mig de visites i en els vídeos hi van participar més de 600 persones.

ENLLAÇ:

http://es.youtube.com/elecciones08

Fa anys hagués estat impensable la possibilitat de participació directa dels electors en una campanya electoral. I és que estem al davant d’una nova forma de fer política marcada per la inqüestionable influència i el ressò que té internet en aquest camp gràcies a la seva gran capacitat de difusió.


Maite Solà

Neix a Galícia un nou diari en paper

“El Xornal de Galícia es convertirà dimarts 9 en la decimotercera capcelera de la comunitat”

“Xornal de Galícia, propietat del constructor Jacinto Rey, es presenta com un diari “galleguista i progressista”, amb lo que d’alguna manera intenta atendre la vella aspiració nacionalista de comptar amb un vehicle propi d’expressió. La veu de Galícia acusa al BNG de financiar Xornal de Galícia des de la Xunta, a través de llicències d’energia eòlica.”

La vanguardia diumenge 7 de desembre de 2008, Secció Vivir pàg 13

En la línia dels temes tractats al debat sobre informació o desinformació què tenim en aquest cas? Competència? Informació? Desacreditació? Interessos polítics? Corrupció? Els mitjans no són independents, es troben en un context concret i vinculats a interessos ideològics, econòmics, polítics i comercials.

És el públic qui ha de decidir quins són els “menys dolents”?

Photoshop, ¿herramienta de manipulación?

Sonreía hace unos días al leer esta noticia en La Vanguardia porque me acordé del debate que se está librando para la segunda PAC sobre la manipulación de la información.

Pues he aquí otro ejemplo.

En este caso, la protagonista es la controvertida ministra de Justicia francesa, Rachida Dati, que ya bastante da que hablar y que rumorear con su embarazo, ahora gracias a una lujosísima sortija que el diario conservador “Le Figaro” se ha encargado de disimular.

Según el rotativo, el motivo era que no se quería distraer al lector del titular (pues cambiemos directamente de foto, diría yo). ¿Creérselo? Bueno, la verdad es que distraer distrae, en eso les doy la razón; pero más bien diría que responde a una manipulación con todas las de la ley para evitar muestras de opulencia en público por parte de una ministra del actual gobierno.

Curiosamente, ha sucedido en el mismo diario que el pasado año le borró los michelines (¿tan grave es tenerlos?) al presidente Sarkozy; después de que, por lo visto, éste mismo se lo pidió a su buen amigo Serge Dassault, propietario de “Le Figaro”.

Seguramente parezca exagerado darle tanta importancia a unos retoques “físicos” que, al fin y al cabo, no debieran tener más importancia ya que el Photoshop está a la orden del día en la prensa gráfica. Pero si esto es lo que vemos, ¿qué será lo que no vemos? ¿Hasta qué punto la manipulación de los diarios pro Sarkozy afectará al público lector del mismo?

Y si esto sucede en Francia, más de lo mismo en el resto de países e incluso apostaría a que en alguno que otro se juega aún más con la fuerza y el poder de un pueblo desinformado o con pocas vías de información. Volvemos a los intereses políticos y económicos por encima de la ética y los valores (términos de moda que siempre suelen obviarse cuando realmente son necesarios).

Yo, por mi parte, incluso empiezo a sospechar de si, en este caso en concreto, no se tratará de una estrategia para darse autopublicidad y conseguir un aumento de lectores a corto plazo.

Aunque, claro, por sospechas de manipulaciones y conspiraciones no nos quedaremos cortos.

Era de Elecciones y Comunicación

Navegando por la Red he atracado con el siguiente titular “Comunicación, poder y contrapoder en la Sociedad Red. Los Medios y la Política”. Conjunción perfecta para este bloc; actualidad y medios de comunicación de manos de un gran experto, el Sr. Castells.

http://sociedaddelainformacion.telefonica.es/jsp/articulos/detalle.jsp?elem=6844

El mismo lanza varias preguntas a los cibernautas, entre ellas “¿Cuál es la influencia actual de los medios de comunicación en la opinión pública?”. Podríamos decir qué las respuestas se basan en la misma investigación que el objetivo de esta asignatura.

La principal característica de los medios de comunicación es su gran poder de influencia sobre la población, ya sea en masa o a título individual. No es solo el canal (los medios) el responsable de éste alto condicionamiento en opiniones y posicionamientos de la población, sino su uso con unos válidos interlocutores, entre otros, con un guión escrito para esos fines. La cada vez mayor personalización de los canales, como los canales de televisión temáticos, crean un mejor conducto para hacer llegar el mensaje predeterminado al público objetivo, creando más fácilmente un mayor impacto. Si nos centramos en Internet como medio de comunicación podemos observar como ésta afirmación se cumple.

Hemos de tener en cuenta que las mismas personas pueden ser público objetivo de diversos objetivos comerciales; pueden tener un mayor grado de información de diversas vías que quieren imponer su voluntad sobre el mismo sujeto hacia fines muy diversos.

Y, ¿el por qué del titular? Quiero exponer y apoyar las letras del autor, que habla de la gran fuerza de los medios de comunicación de masas en la formación de la opinión pública condicionando de este modo la decisión política, ya que, como dice “La política es sobre todo política mediática,… En nuestra sociedad, el poder es el poder de la comunicación”.

A esperas de las elecciones de Estados Unidos el 4 de noviembre, existe una guerra mediática entre los candidatos y sus partidos (ayudantes, asistentes de imagen, etc.). La población en general se basa en la impresión que les causa el candidato para decantarse en su voto. Como impresión englobamos: imagen, discursos, panfletos y sobre todo la información que aportan los medios de comunicación.

Con todo esto quiero concluir que un conjunto de “buenas prácticas” (guión, canal, impactos,… adecuados) puede incidir con gran fuerza sobre la opinión pública y, por lo tanto, en sus decisiones. La información es poder. Y, en estos casos el uso adecuado de medios de comunicación puede moldear la información existente y determinar el trono de los tomadores del poder, al menos durante una temporada.

Les noves fronteres

Quan parlem de Societat de la Informació, la acostumen a considerar com una conseqüència de la globalització i l’aplicació de les noves tecnologies. El concepte de globalització afecta a la geografia en tant que fronteres i distàncies físiques, però com diu el professor M. Castells, estem immersos dins uns paràmetres organitzatius de la societat que es fonamenten amb la xarxa.

Si entenem la xarxa com una possibilitat de relació amb el coneixement, ens adonem de seguida que el nou ordre que sorgeix de l’ús de la xarxa està condicionat en primer lloc per la tecnologia i la seva capacitat d’arribar a tot arreu. Altres condicionants que van conformant la societat són els poders polítics i econòmics. Tots tres actuen imbricats.

La conseqüència més important i l’interruptor de l’assoliment de l’estatus de membre de la Societat de la Informació és evidentment el disposar d’una connexió de banda ampla a la xarxa. El no tenir-la, pot venir donat per qualsevol dels tres motius esmentats abans com a motors de la xarxa. Si no hi ha poder econòmic, no s’assoleix la predisposició de connectar-se o simplement no hi ha la infrastructura o bé hi ha altres prioritats abans que comunicar-se amb el món. Aquest seria l’escenari del tercer món. No disposa de recursos (a la majoria de la població) per a connectar-se. Amb la mancança tecnològica ens podem trobar en països semidesenvolupats, que o bé les infrastructures no cobreixen el territori, o bé la població no disposa de material amb condicions. Finalment, el factor polític incideix d’una manera important en la formació de la xarxa. Des de països que aturen la seva implantació (o bé en infrastructura, o bé amb restriccions tecnològiques), fins a països que en desconfien de la xarxa, sabedors de la obertura a la llibertat i a l’exterior que proporciona.

El factor polític, com a dominant de la societat (entesa com a societat-estat) és el que controla els altres dos d’una manera predeterminada. Així com el retràs tecnològic o econòmic té sovint un rerafons polític (gairebé sempre), el que dibuixa els mapes de la xarxa amb més precisió és precisament aquesta opció política. És un factor de control en molts sentits. Un control que per altra banda cada cop és més difícil de guardar. La societat que sortirà de l´ús de la xarxa no serà manipulable pels sistemes històrics ni per paràmetres convencionals.
La notícia apareguda el passat dissabte dia 4 d’octubre a La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081004/53554111806.html), en la que:

Multan a cinco municipios de Girona por dar acceso a wi-fi a sus habitantes
Los ayuntamientos de Espinelves, Bordils, Quart, Fornells de la Selva y Campllong tendrán que pagar entre 1000 y 2000 euros
Maite Gutiérrez | Barcelona | 04/10/2008 | Actualizada a las 03:31h
La Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT) ha multado con entre 1.000 y 2.000 euros a cinco municipios de la provincia de Girona por ofrecer acceso a internet de banda ancha mediante wi-fi - internet sin hilos- a sus habitantes. Los ayuntamientos sancionados son los de Espinelves, Bordils, Quart, Fornells de la Selva y Campllong, todos ellos pueblos pequeños en los que la cobertura de banda ancha es muy deficiente. Su falta consistió en no notificar a la CMT que se constituían como operadores para dar un servicio que ni las compañías de telefonía, ni la Generalitat, ni el Gobierno central les garantizan.


Sembla de tot anacrònica una institució (la CMT) que en els seus objectius està la salvaguarda de la pluralitat, pugui anar en contra, ni que sigui per qüestions de forma, contra uns Ajuntaments que se senten relegats de la participació en la societat xarxa.
De conformidad con el artículo 48 de la Ley 32/2003, esta Comisión ejerce las siguientes funciones:
Adopta las medidas necesarias para salvaguardar la pluralidad de oferta del servicio, el acceso a las redes de comunicaciones electrónicas por los operadores, la interconexión de las redes y la explotación de red en condiciones de red abierta, y la política de precios y comercialización por los prestadores de los servicios.
[...]
El Real Decreto 424/2005, de 15 de abril, por el que se aprueba el Reglamento sobre las condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los usuarios (en adelante, Reglamento de Servicio Universal), en su artículo 27 establece que bajo el concepto de servicio universal de telecomunicaciones, se deberá garantizar que todos los usuarios finales, con independencia de su localización geográfica, puedan recibir conexión a la red telefónica pública fija y acceder a la prestación del servicio telefónico fijo disponible para el público.

La gent ho te clar. El resultat de l’enquesta de La Vanguardia sobre la notícia, el resultat a favor de la iniciativa municipal és aclaparador. Un 95% dels que opinen estan en contra de la mesura de la CMT.