Tag Archive for 'societat en transició'

Internet dominarà més idiomes

Si tot va bé, el pròxim més de novembre els usuaris de llengua no llatina podran escriure les direccions a Internet en la seva pròpia llengua (ex. àrab o xino). Fins  ara, alguns països com Xina o Tailàndia havien introduït sistemes per permetre la escriptura en el seu idioma i que acte segui es traduïa als codis de la xarxa, el problema era que no era reconegut a tots els ordinadors. ICANN, l’organització que gestiona els dominis de la xarxa, te preparat aquest nou sistema, que ha estat en fase de prova durant més d’un any.                       Internautas en China                    

Actualment, dels 1.6 mil milions d’internautes que hi ha al mon, més de la meitat no utilitza caràcters llatins.  Malgrat estem davant un gran avançament tecnològic per tots aquests països i regions (ex. sud-est asiàtic), la majoria d’aquests encara no han iniciat el procés de transició cap a una societat informacional, especialment per la manca en les dimensions que assenyalen Castells i Himanen de benestar social, valors i desenvolupament tecnològic. D’altra banda, n’hi ha que ja formen part d’una societat informacional avançades i obertes com poden ser Singapur o Corea.

 

L’enllaç de la noticia.

 

Societat en transició…

Tal i com han posat de manifest els meus companys en molts dels articles publicats al blog darrerament, la nostra és encara avui una societat en transició cap a les societats en xarxa. Passen els anys i bona part de les estimacions i dades presentades per Cardoso són encara vàlides per al cas espanyol.

El Govern central s’afanya a subratllar (per exemple, als informes publicats en el marc del Plan Avanza) el fet que ja som la quarta comunitat europea a internet, que 8 milions de llars disposen de connexió a la xarxa, que el 99% de la població té la possibilitat tècnica de disposar de banda ampla, que el preu d’aquesta va baixant, que el 95% de les empreses usen internet…

No obstant, no destaca que encara estem per sota de la mitjana europea (UE 25) pel que fa a l’ús d’internet (el 57% de la població vers el 64% a nivell europeu), o que només el 51% de les llars estan connectades (pel 62% de la UE), que som un dels països on la banda ampla resulta més cara… La veritat, no sembla tenir massa mèrit ser la quarta comunitat europea d’internautes si som el cinquè país més poblat de la UE, o que el 99% de la població puga connectar-se a la xarxa si només el 51% ho està realment. Caldria preguntar-se, quin ús fan d’internet les empreses espanyoles i quins usos li donen les empreses de les principals economies globals? La resposta ja ens la dóna Cardoso. Un comentari al respecte: no sembla un bon camí a seguir afrontar la crisi retallant especialment els pressupostos en matèries com ara la Innovació o la Investigació.

Innovació tecnològica en els trens per a millorar en seguretat.

FGC transmet imatges en directe de l’interior dels trens a un centre de comandament a través de Banda ampla. El sistema  no té precedents en el sector ferroviari i permet visionar en temps real i d’una forma nitida i sense talls, imatges dels diferents combois en moviment d’ambues linies que la companyia dirigeix. L’objectiu d’aquest nou servei es incrementar la seguretat dels usuaris de la xarxa d’FGC i guanyar capacitat de reacció en cas d’incidència a l’interior dels combois alhora que pot esser també un element dissuasori més per evitar actes vandàlics a bord dels trens.

En aquest cas, veiem com les noves tecnologies donen resposta a la necessitat d’una empresa a millorar en aspectes que es consideren de màxima importància per a oferir un bon servei.
FGC considera que la inseguretat ciutadana en el tren i el vandalisme són punts dèbils a combatre per l’empresa i els afronta mitjançant la instal·lació de la banda ampla, un sistema innovador i pioner que a la llarga ha d’aportar més beneficis als usuaris com la transmissió d’informació multimèdia a l’interior dels trens ,cobertura wifi i de telefonia mòbil,etc. Així doncs,ens trobem davant d’un exemple on s’evidencia que la societat d’avui en dia troba sol·lució i evolució en un àmbit nou, tecnològic i en transició.

Colòmbia, societat en transició?

Segons aquesta noticia (http://www.dinero.com/noticias-tecnologia/colombia-crece-uso-internet/64484.aspx) l’ús de Internet ha crescut un 15,6% a Colòmbia, i segons l’anàlisi de les dades de l’article també han crescut els serveis tecnològics, al contrari que als països llatinoamericans. També es supera l’ús d’Internet respecte a la mitjana regional: 317 usuaris i 799 línees de telèfon per cada mil habitants. Pot ser Colòmbia una societat en transició? Segons Castells es prenen quatre dimensions per a comprendre la posició relativa de cada societat: tecnologia, economia, benestar social i valors.

Aquestes dades posen a Colòmbia com a capdavantera en l’avanç dels serveis TIC, senyal que evoluciona cap a una societat en transició, encara que està lluny d’una societat informacional. Crec que evoluciona positivament per canviar i es pot considerar una societat “oberta” políticament, receptiva als canvis i processos globals, entre ells la millora de cobertura i estructures de la informació per als ciutadans.

La India posarà a la venda a l’estiu un ordinador portatil a 7,71 euros.

La noticia publicada a la primavera de 2009 em fa reflexionar en  els aspectes entre l’accés, necessitat i l’ús que té la societat india vers l’alfabetització digital, ja que la construcció d’aquests ordinadors portatils tenen com a públic objectiu els milers d’escolars de les zones rurals. Tenint en compte que les zones rurals tenen un baix accés a internet i que gran part de la població viu en zona rural em pregunto: fins a quin punt és viable aquest projecte? No seria millor fomentar l’alfabetització i digitalització ampliant el projecte http://www.hole-in-the-wall.com amb el qual els  infants poden accedir als ordinadors d’alta velocitat de connexió situats en diversos indrets de la població? Les polítiques socials, educatives i culturals haurien d’anar encaminades a afavorir les necessitats bàsiques personals (salut i higiene) en primer terme alhora que es facilita l’accés lliure i gratuït a la informació. De poc serveix construir portatils baix cost quan gran part de la població subsisteix amb menys d’un dólar al dia.

La societat xilena, una societat en transició

Un model de societat en transició per a un model informacional és la xilena.  Segons Huntington, tota societat en transició ha obtingut la democràcia  durant les tres últimes dècades.  Aquest és també el cas de Xile que intenta insertar-se actualment en l’economia mundial com a societat informacional. La dimensió educativa i generacional són vectors importants per a mesurar una societat en transició. Per exemple, en una societat com la xilena les divisions entre qui utilitza o no les tecnologies , com ara Internet, són més fortes depenent de l’edat i del nivell d’educació. El nombre d’alumnes per ordinador és de 24;  el país té 8,61 connexions per cada 100 habitants; el valor de les vendes anuals de la indústria TI creixerà un 7%  el 2009 i arribarà a 2.931 milions de dòlars;  i pel que fa al govern electrònic,  ha realitzat un total de 440 tràmits a Internet fins el maig de 2009. Aquests indicadors de digitalitat fan clarament  de Xile una societat en transició cap a un model informacional.

Accés gratuït a internet a Panamà

El passat dilluns 19 d’octubre, l’edició electrònica del diari “El Mundo” es feia ressó del projecte “Red Nacional de Acceso Universal a Internet” que ha implementat el govern de Panamà. L’objectiu d’aquest pla és augmentar l’ús de la xarxa en aquest país -segons les autoritats, menys del 15% dels ciutadans hi tenen accés actualment- facilitant una conexió gratuïta i inalàmbrica.

En principi, aquesta iniciativa sembla un pas important en l’adopció de les noves xarxes d’informació en les anomenades societats en transició. Així, Panamà podrà aprofitar els beneficis que comporta internet per tal de millorar la seua situació econòmica (posició 67 en el món en renda per càpita) i social (posició 60 en l’Índex de Desenvolupament Humà) i, d’altra banda, els ciutadans del país tindran accés a la informació que circula en la xarxa i podran emprar nous canals de participació i comunicació.

La xarxa proposada pel país centreamericà es basa en tecnologia senzilla, per tal que puga ser emprada pels equips domèstics. A més, el president del país, Ricardo Montanelli, ha promés regalar un ordinador portàtil a tots els ciutadans i, així, facilitar l’accés a internet de la població més pobra.

Però el projecte inclou també alguns punts que podrien reduir l’impacte positiu d’aquesta mesura. Per exemple:
- S’estableixen controls de continguts (per tal d’impedir l’accés a pornografia o programes “peer-to-peer”, però també a descàrregues d’arxius, vídeo, música, etc.)
- La capacitat d’accés queda marcada en 50.000 usuaris.
- El sistema d’administració de la xarxa tindrà la possibilitat de vigilar l’activitat dels usuaris en diferents aspectes (temps d’accés; dades acumulades per sessió; connexions; etc.).
- L’amplada de banda per usuari es fixa en 512 kbps.

Tots nosaltres assimilant els continuus canvis

Sí, nosaltres, la societat catalana, som una bona exemplificació del que anomenem societat en transició.

Basant-me en les dades de l’últim estudi d’Infoadex, és observable que la crisi econòmica que travessem no afecta pas a la inversió publicitària en internet, que continua creixent (fet que reflexa, paral•lelament, el creixement del seu ús). Això apropa a Internet, en un futur no llunyà, a guanyar a la últimament ‘sempre reina’ dels mitjans convencionals en inversió publicitària: la televisió, que aquest últim any ha vist disminuïda aquesta inversió en un 11% a les tv’s nacionals i autonòmiques, i en un 25,5% a les tv’s locals.
Tot i ésser molt recent, l’aposta perquè els anuncis estiguin presents a la web, ha patit un creixement vertiginós als últims anys (xifres en milions d’euros):
03: 72,6 // 04: 94,6 // 05: 162,4 // 06: 310,4 // 07: 482,4 // 08: 610

Una altra evidència seria l’augment del número de zones wifi de caràcter gratuït, promogudes per l’Ajuntament, que no deixa d’ésser una mostra més del fort impuls que rep Internet des de les administracions públiques, amb casos com la virtualització de la participació ciutadana, per exemple, en la qüestió d’enviar propostes/idees pel nou model de l’avinguda Diagonal.
(*Això ens remet al lideratge de les noves formes de vida per part de la Ciutat Comtal, seguint l’argumentació proposada per M.Castells en l’entrevista a Citilab “L’important és connectar el global (espai dels fluxes) amb el local (espai dels llocs) [...], incidint en el primer per treure beneficis per al segon…”)

Una última demostració de que ens definim com a una societat en transició és l’omnipresència de les ofertes de ‘pacs mediàtics’: telefonia (fixa i mòbil), televisió i internet, que reflecteixen la nostra capacitat d’assimilació pel fet de que en donem ús als tres components de manera considerable, sempre creixent i, a més, simultània.

Fent @mics

El pasat 30 d’agost el programa “30 minuts”, amb el títol Fent @mics,  abordava el creixement exponencial de les xarxes socials per internet. Facebook, Myspace, Fotolog, Twitter… que són utilitzades cada dia per centenars de milions de persones arreu del món, que estableixen contactes, creen continguts o comparteixen informació arreu del planeta com no s’havia vist mai: textos, fotos, vídeos, música… que circulen de manera transversal i en totes direccions. Al mateix temps es feien aquesta pregunta: “Pot ser aquesta una nova revolució social per al coneixement, les relacions personals i el poder?”. A partir de testimonis de ciutadans, noves generacions molt participatives a la xarxa i adults que qüestiones l’eficàcia del sistema, a la cerca d’un punt integrador dels dos móns: l’analògic i el digital.

Podríem dir, que de la mateixa manera que Gustavo Cardoso, aquest programa també  ens parla de las societats en transició, com a transició sociopolítica, en la que hi ha una combinació d’escepticisme polític i a la vegada una forta participación cívica de forma autónoma i individualitzada. També queda patent que la societat catalana és una societat que canvia però manté la cohesió a la mateixa vegada.

http://www.tv3.cat/videos/1169719

De Gutemberg a l’E-Book

El llibre electrònic comença a introduir-se al nostre país, tot i que amb enormes diferències respecte per exemple als EE.UU. on cada mes es dobla el volum de venda, mentre que aquí aquest increment es fa d’un any per l’altre.

D’una banda, tecnològicament encara està en una fase inicial i d’una altra encara és poca l’oferta disponible de obres descarregables. El cas es que sembla que aquesta serà una tecnologia imparable, que ja s’està començant a articular a través d’Internet, sobretot a través de les noves ofensives de Amazon i Google. Aquest últim ha volgut crear una pàgina específica per comercialitzar llibres electrònics, Google Editions que ens arribarà a la primera meitat del 2010, mentre que Amazon ha llençat el nou Kindle, lo últim en quant a tecnologia per e-book.

I en quant això, ens mostra un altre exemple de la nostra situació de societat en transició, amb la notícia de que

Autors