Tag Archive for 'Societat en Xarxa'

Los políticos ya están domesticando las redes sociales.

  Desde hace varios meses los principales politos del PSOE, PP y otros partidos de ámbito autonómico tienen su página web, su blog y escriben en twitter o facebook con el objetivo explicito de abrir el partido a la sociedad aunque sin duda persiguen captar votantes y compartir su visión política. Cada vez hay más que se apuntan al nuevo carro de las redes de  comunicación social en Internet.

 

Esta utilización de los nuevos entornos sociales ya ha sido un factor decisivo de la victoria política de Obama en EEUU.

 

Las redes sociales serán para los políticos del futuro lo que fue la televisión para algunos políticos de la década de 1960 como Kenedy.

 

La domesticación de los medios implica usarlos y abusar de ellos, cometer errores o ignorarlos en un proceso de utilización permanente.

 

Rosa Díez, de UPyD, hablaba en directo en televisión mientras su cuenta de twitter personal se actualizaba en primera persona.

 

http://www.juanlusanchez.com/archivos/2009/03/02/la-ubicuidad-de-rosa-diez/

http://www.marilink.net/2009/03/05/politicos-en-twitter-esta-todo-a-la-vista/

 

En ocasiones es peligroso delegar por entero un perfil personal, uno debe ser quien interactúe personalmente. Por supuesto las recomendaciones de los asesores son importantes, pero no son definitivas.

 

Las redes sociales otorgan la posibilidad de establecer verdaderas conversaciones entre ciudadanos y representantes de la política. Si se anula la interacción, se mutila el verdadero sentido de tener perfil en una red social.

Noticia comentada en:

  

http://comunicacionelectoral.wordpress.com/2009/01/15/la-batalla-politica-en-internet/

 

Askaro, pregunta al teu barri

Ubaldo Huerta, creador de Loquo, i Eduardo Manchón, creador de Panoramio, s’han unit per obrir el portal Askaro.com, segons publica El País. Askaro (acrònim d’ask around) està previst que sigui la primera comunitat hiperlocal, on tothom podrà fer preguntes i recomanacions sobre un lloc concret, com un barri o un carrer. La idea dels creadors és que els ciutadans transmetin per Internet la informació que normalment arribaria pel boca a boca dels veïns, una interacció que cada vegada es perd més.

D’aquesta manera, un cop més, ens trobem amb un exemple de la domesticació i l’apropiació d’Internet per part dels usuaris, tal i com recull Cardoso, ja que, encara que la pàgina estigui ideada d’una determinada manera, els autors són conscients que tot depèn de l’ús que en facin realment els usuaris: “No sabemos qué pasará, por dónde saldrá la gente. Al fin y al cabo, nosotros sólo somos los administradores de una comunidad”.

La TV interactiva arranca tarde

En España, la TV debería haber empezado hace bastante tiempo a reformularse y adaptarse a las nuevas formas de consumir e interactuar con los contenidos creadas a raíz de la aparición de Internet. No es plausible que con el inminente apagón analógico todavía esté tan verde el campo de la TV interactiva.

Existen escasas y limitadas muestras de este nuevo tipo de TV que se supone suplirá a la TV tradicional si no quiere desaparecer a manos de Internet. Es una realidad que Internet ha evolucionado a gran velocidad y, a consecuencia de ello, se ha comido gran parte del espacio de audiencia del que disfrutaba la TV.

Para ello la TV debe ir mucho más lejos de los simples telextos, la EPG (Guía Electrónica de Programación), servicios de información variados (noticias, sorteos, tiempo, Bolsa, tráfico, deportes, anuncios por palabras,…), juegos, encuestas, chats o votaciones. Las necesidades del usuario demandan una mayor interacción con el medio, la cual encuentran en Internet. Además, la forma de interactuar en Internet no puede trasladarse a la TV, puesto que Internet es un medio de caracter individual y personalizado, mientras que la TV se suele consumir entre varias personas a la vez. Una dificultad a tener en cuenta, puesto que la interacción del ususario que tiene el mando no será la misma que la de sus acompañantes, que ejercerán de meros espectadores pasivos al borde del aburrimiento o de la rebeldía.

Por ello mucho me temo que la TV interactiva tardará muchos años en alcanzar un nivel competitivo respecto a Internet si es que no queda estancada en el camino, porque en ese tiempo Internet también evolucionará, y viendo la velocidad a la que lo ha hecho hasta el momento…

Pero como apunta Umberto Eco (2004), no creo que Internet haga desaparecer la TV, puesto que cada medio ejerce un rol distinto en la sociedad, y simplemente creo que la TV, por mucho que intenten vendernos la moto de que sufrirá una reformulación y/o revolución, ejercerá el mismo papel de toda la vida, el de compartir un mismo espacio y tiempo de entretenimiento con nuestros allegados.

Ver el artículo.

Televisión Española presenta a las televisiones europeas un curso de español por internet y tv

Oviedo, 12 nov (EFE).- Radiotelevisión Española (RTVE) ha presentado hoy a las televisiones públicas europeas un novedoso curso de español por internet y por televisión, “Hola, ¿qué tal?”, inspirado en el “That’s English” de la BBC, que incluye las diferentes variantes con sus correspondientes acentos del idioma y que cuenta con la colaboración del Instituto Cervantes.

El programa ha sido presentado por el director de Operaciones Comerciales de RTVE, Diego Ibáñez, en la 37 sesión plenaria del Grupo de Brujas, el consorcio que integra a representantes de 21 televisiones públicas europeas.

El curso, que ha comenzado a emitirse hace algunos meses por internet y por el canal internacional de TVE, pretende ser “el curso definitivo para aprender español”, ya que “incorpora internet, blogs, redes sociales, youtube y permite descargar contenidos en PSP e ipod”, ha destacado Diego Ibáñez.

Según ha explicado Ibáñez, posibilita al alumno configurarse el curso en función de lo que necesita, y la editorial SM y TVE, junto con el Instituto Cervantes, certifican que “el español que se enseña es de verdad”.

Este proyecto tiene como referencia el programa de la BBC que también emite TVE “That’s English” con 700.000 usuarios en España en sus 17 años y que es “un clásico”.

Además se pueden escuchar “todas las variantes del español, como la mexicana y la caribeña, además de la peninsular”, e incluye el “modo telenovela que le da una perspectiva de humor, con una mezcla de caracteres y acentos”, según ha explicado Diego Ibáñez.

El objetivo primordial de este programa es “darse a conocer en Europa, ya que el nivel de estos cursos es muy alto en este ámbito”.

En la reunión celebrada hoy se ha planteado la posibilidad de exportar este programa de TVE a las televisiones europeas y a la vez incorporar a la programación de la española cursos de idiomas que ya emiten algunas de ellas, como la italiana.

Por otra parte, preguntado por la eliminación de la publicidad en TVE el próximo 1 de enero de 2010, Diego Ibáñez ha señalado que habrá una mayor dedicación “a la auto-promoción, ya no sólo de programas, sino también de productos propios, como la revista de Saber Vivir”.

© EFE 2009.

http://ictconsequences.net/uoc/erainformacio/wp-admin/post-new.php

Aquest article ens dona exemple de què, amb iniciatives com aquesta, Espanya s’acosta cada vegada més a una societat informacional desenvolupada.

Per altra banda, veiem com la convergència multimèdia ja és un fet.  En aquest cas,  diferents mitjans s’uneixen per un projecte comú, la difusió de l’espanyol en el terreny internacional.

Finalment, em sembla molt important afegir que la notícia dona exemple de com la societat en xarxa esdevé un sistema que contribueix a agilitzar la comunicació a nivell internacional. En aquest cas, constitueix una eina per facilitat l’aprenentatge d’un idioma fora de les fronteres del propi país.

Societat en transició…

Tal i com han posat de manifest els meus companys en molts dels articles publicats al blog darrerament, la nostra és encara avui una societat en transició cap a les societats en xarxa. Passen els anys i bona part de les estimacions i dades presentades per Cardoso són encara vàlides per al cas espanyol.

El Govern central s’afanya a subratllar (per exemple, als informes publicats en el marc del Plan Avanza) el fet que ja som la quarta comunitat europea a internet, que 8 milions de llars disposen de connexió a la xarxa, que el 99% de la població té la possibilitat tècnica de disposar de banda ampla, que el preu d’aquesta va baixant, que el 95% de les empreses usen internet…

No obstant, no destaca que encara estem per sota de la mitjana europea (UE 25) pel que fa a l’ús d’internet (el 57% de la població vers el 64% a nivell europeu), o que només el 51% de les llars estan connectades (pel 62% de la UE), que som un dels països on la banda ampla resulta més cara… La veritat, no sembla tenir massa mèrit ser la quarta comunitat europea d’internautes si som el cinquè país més poblat de la UE, o que el 99% de la població puga connectar-se a la xarxa si només el 51% ho està realment. Caldria preguntar-se, quin ús fan d’internet les empreses espanyoles i quins usos li donen les empreses de les principals economies globals? La resposta ja ens la dóna Cardoso. Un comentari al respecte: no sembla un bon camí a seguir afrontar la crisi retallant especialment els pressupostos en matèries com ara la Innovació o la Investigació.

DE LA SOCIETAT EN TRANSICIÓ A LA SOCIETAT EN XARXA

Hem de partir de la base que les noves TIC, les infraestructures de les telecomunicacions i el treball intel·lectual  juguen un paper molt important en  l’evolució de la societat de la informació actual. Aquest desenvolupament  és un procés gradual,  i com hem pogut comprovar en el llibre de Cardoso, un procés diferent per a cada país. La barrera la trobarem en aquelles societats on els seus membres per raons socials, polítiques, econòmiques i tecnològiques no poden accedir a la societat de la informació, i per tant a la societat del coneixement.  Al llarg del llibre de Cardoso, s’enumera un ventall de països/societats en transició cap a societats en xarxa, i analitzant les dades de Grècia com a exemple de societat en transició, ens trobem davant d’un  país que intenta adaptar-se a les condicions de canvi de l’economia global, amb un baix nivell d’ús de la tecnologia tenint en compte el nivell d’estudis així com la forta diferència entre l’ús d’internet entre la població més gran i els més joves , entre d’altres factors. Sens dubte, podem concloure que en gairebé totes les societats en transició per a la societat en xarxa , la tecnologia expressada a través de la difusió d’internet i la seva pràctica social és un factor determinant.   

 

 

Marisol Fó Castillo 

 

Generació Einstein: un nou pas en l’evolució humana?

 

Einstein

La “generació Einstein”, terme encunyat per Jeroen Boschma* i  Inez Groen que es refereix a la generació definida per Gustavo Cardoso com a “multimèdia” té, a més d’una domesticació particular dels mitjans –pel fet d’haver nascut a partir de 1985/88 i, per tant, haver tractat des del seu naixement amb la dualitat de pantalles de la televisió i els ordinadors (Cardoso: 2008, p. 370)–  una nova mentalitat i esperit positiu de confiança en el futur i en les seves possibilitats personals.  Són la primera generació digital per excel·lència i, com afirma Boschma a l’article de El País “Una generación diferente”(07/09/2008), uns joves que “crecieron en la sociedad de la información, acostumbrados a consumir información anywhere, anytime and anyplace .

Però potser el que més sorprèn és que aquesta domesticació particular dels mitjans influeix en el seu comportament social. Són una generació amb un fort qüestionament de l’autoritat , pràctics i crítics (s’han convertit en fonts d’informació activa a través de webblogs i fòrums digitals), amb un esperit positiu de confiança en el futur i en les seves possibilitats personals.

Per tant, quan llegeixo conclusions com aquestes,  em sembla més clar que, lluny de les prediccions fatalistes de l’Escola de Frankfurt o el autors “apocalíptics”, l’era digital contribueix a crear individus més madurs, crítics i actius socialment que, en un futur, podrien fer que es considerés la societat en xarxa com un pas endavant en l’evolució humana.

*Jeroen Boschma és director creatiu de l’agència de comunicació holandesa Keesie, especialitzada en target infantil i juvenil, i coautor del llibre “Generación Einstein”.

FONTS:

CARDOSO, G. (2008). Los medios de comunicación en la sociedad en red. Barcelona: UOC.

NEGOCIOS. “Una generación diferente”. A: El País (07/09/2008). Data consulta: 29 de maig de 2009.

SANZ, M.Conversando con Jeroen Boschma”. A: IF, la revista de la Innovación.  Data consulta: 30 de maig de 2009.

 

 

 

 

 

 

 

ELS TECNO-AVIS

           

           Els joves, la generació multimèdia o 2a generació informacional són la generació que té un major nivell de domesticació de les noves tecnologies, han nascut amb elles i saben utilitzar-les fàcilment. Són aquests els encarregats de traspassar els seus coneixement a les generacions anteriors i augmentar l’interès de pares i avis envers les TIC.  Avis, sí avis, una generació oblidada que també té interès en Internet, sobretot per la vessat emocional i comunicativa, per apropar-se als seus néts. Cardoso engloba aquesta generació en els majors de 51 anys o Generació no informatitzada, però realment on són els avis??

 

            Em sembla important destacar l’adaptabilitat i motivació de part de la generació de majors de 75 anys envers les noves tecnologies, ja que, si vius al segle XXI les noves tecnologies formen part de la vida social, societat en xarxa, i tothom té dret a utilitzar-les i treure’n profit. Gràcies a les TIC, s’ha ampliat l’univers comunicatiu i per tant els drets comunicatius, el fet de ser escoltat i fer-se escoltar. Malgrat la millor domesticació de les noves tecnologies per part dels joves, tot membre de la societat en xarxa ha de tenir aquest dret, ja tingui 15 anys o 95.

 

La gent gran no es vol quedar fora

http://www.ve.terra.com/tecnologia/interna/0,,OI3714771-EI12469,00.html

Avui dia, i cada cop més, conèixer i emprar les noves tecnologies és del tot necessari per no convertir-se en un “analfabet funcional”. Sembla ser que els més joves són els que més utilitzen i millor s’apanyen al ciber espai. Però que passa amb la gent gran? És cert que els ancians és el grup d’edat que menys fa servir internet i les noves tecnologies. Però segons l’article “los ancianos disparan el uso de internet, según expertos” escrit per Daniel Silva per AFP, la gent gran no es vol quedar fora. Les persones de més de 70 anys són el grup demogràfic que més ràpid està creixent a internet, sent el major increment en l’ús d’internet en els països desenvolupats. A més, resulta curiós, que la tercera edat empra internet pel mateix que els més joves, per comunicar-se, informar-se i comprar.

Així dons, cada cop més la gent gran es posa les piles per deixar de tenir una presència testimonial a internet i a les noves tecnologies.

Jesús Méndez Cestero

Periodisme a les xarxes socials?

 

El que sembla que està clar és que ha nascut una nova manera de fer periodisme. Sens dubte estem a l’era de la Informació o com afirma Cardoso: “La característica principal de la inclinación revolucionaria es que Internet, y aquello que representa marca un momento de cambio en la historia del periodismo”

Així dons trobem notícies d’actualitat, com la proposada, sobre la “gripe porcina”, que ràpidament es fan un lloc a la xarxa, ja sigui a través de la pròpia premsa online com a través de les Xarxes Socials, veiem com avui en dia poden conviure, però fins a quant? Realment Internet canvia els mitjans de comunicació de masses??

Si que cambien, però tal i com comenta Cardoso, en molts casos aquestes informacions online tenen inconvenients respecte a offline ja que estan exemptes de credibilitat  i per això es necessari el paper del periodista perquè “alguien debe asegurarse y verificar que la información que se ha facilitado es la correcta”, citant a Cardoso. En aquest cas, veiem com organismes o mitjans de comunicació com El Centro para el Control de Enfermedades (CDC) de EEUU o la cadena CNN, estan utilitzant mitjans com el Twitter per arribar al seu públic ja que aquest ha esdevingut en una font fonamental d’informació aprofitant-la com una”herremienta de trabajo de apoyo al periodista” per la inmediatesa que li ofereix aquest entorn ja que fins i tot moltes vegades les noticies arriben abans que als mitjans de comunicació tradicionals.

Per un altre banda algunes de les avantatges d’aquest tipus d’informació online son que solen ser més ràpides i immediates  i pot ser, la característica més concloent és la seva major interactivitat utilitzant així tot el potencial d’Internet.

 

Fonts

- http://www.cincodias.com/articulo/sentidos/gripe-porcina-extiende-redes-sociales-Facebook-Twitter/20090429cdscdscis_3/cdspor/#

- http://es.wikipedia.org/wiki/Twitter

- Los medios de comunicación en la sociedad en red. G. Cardoso (Capítulo V)