En mig del debat sobre la iniciativa d’alguns mitjans per començar a cobrar pels continguts de les pàgines web, “The wall street Journal” encarrega una enquesta realitzada a persones de més de 15 anys en 17 països de la unió europea i EEUU per percebre la opinió popular sobre el tema. Els resultats revelen per una banda que aproximadament la meitat dels enquestats considera que la influència de la ret i el seu us habitual és positiva mentre que un terç restant, l’avalua com a neutral. Per altra banda, tan sols un 13% dels usuaris de Internet, estan disposats a pagar pels continguts que hi apareixen.
A través d’aquests resultats podem veure que la societat percep l’ús d’Internet com una cosa positiva, que ha introduït en les seves vides quotidianes i que pretén usar de manera habitual i gratuïta. Segons Cardoso l’apropiació i domesticació de mitjans consisteix en la incorporació d’aquests en la vida quotidiana i crec que en aquesta enquesta queda prou demostrat com ho ha aconseguit Internet.
El que ens hem de plantejar ara, és si aquesta apropiació és sempre positiva. Un cop els mitjans formen part de la nostra vida quotidiana, és difícil treure’ls. Llavors, se’n aprofiten i fan de nosaltres el que volen… ara cobren? Ara apugen les tarifes dels mòbils? Ara ens exigeixen TDT? Pot ser és massa tard… per la gent, aquests mitjans ja son imprescindibles i ara ells tenen la paella pel mànec.
Una investigació realitzada recentment per Arena Media Communications, revela que la digitalització serà clau per la supervivència dels mitjans en el “nou model de comunicació” en el que es detecta que estem anant. Aquest camí cap a la digitalització comporta uns canvis en el comportament del consumidor ja que aquest pot interactuar, expressar i comunicar alhora que rep, esculli consumeix. Es camina doncs cap a un model de comunicació bilateral i interactiva.
En el món de la publicitat aquesta nova situació es veu com a beneficiosa, ja que l’anunciant pot aprendre del target en questió i respondre als seus vertaders interessos a través d’un diàleg continuu i constant.
Amb aquesta situació, es planteja també una nova manera de mesurar els resultats on les estratègies de comunicació seràn un factor clau a mediar amb el missatge de la marca i la informació del producte que s’emet i on la inversió en comunicació i màrqueting haurà de veure’s compensada.
http://www.noticiasdot.com/wp2/2009/05/07/los-widgets-tv-de-yahoo-llegan-a-espana/
Aquesta notícia publicada al diari de la generació digital Noticiasdot.com mostra com les plataformes van avançant per apropar Internet a la televisió. La televisió no deixa de ser un dels mitjans més presents i d’ús generaltzat a la societat, l’avenç tecnològic ha de permetre que aquests aparells tradicionals es vagin desenvolupant i ofereixin més serveis integrats, interconnectats alhora que ens proporcionen més continguts. La incorporació de la televisió interactiva online ha de permetre que el meta-sistema d’informació continui generan continguts accessibles des de diferents canals i per altra banda, desenvolupar contextos d’experiències que possibiliti ampliar la comunicació interpersonal i de massa. Així doncs, aquest model digital uneix els dos espais comunicatius social: l’espai de la informació i l’espai de la socialització/oci. Els widgets de la TV és una continuïtat de les eines i serveis que té un volum considerable d’usuaris a internet la qualcosa pot suposar que molts dels usuaris tinguin la necessitat i es faciliti poder accedir a aquests espais des de d’un altre mitjà, per això no és casualitat que entre els primers widgets descarregables i d’ús a la TV trobem plataformes com eBay, CBS, Flickr, Twitter…
La televisió digital i internet també es pot repensar com una manera de començar a alfabetitzar tecnològicament la societat per incloure mica en mica a tots els ciutadans a la web social i del coneixement
-
Observant les aportacions en aquest bloc, sembla que estem d´acord en la necessitat d´un major accés a les noves tecnologies. On radica el pas entre societat en transició i una societat vertaderament informacional? Pense que trobem aquest punt d´inflexió en la democratització tecnològica. AL referir-me a democratització tecnològica, estic referint-me a una vertadera accesibilitat i domini d´aquestes. Si es cert que al noste país estem assistint a una transformació del paisatge social on les paraules cibernovio, xat, teletramitació… cada vegada son més comuns, encara ens queda molt de camí per a convertir-nos en una societat informacional com ara és Finlandia, on l´accés a Internet es contempla com un dret del ciutadà.
- ¿Me consideras un hombre culto y leído?
- Sin duda- replicó Zi-gong-. ¿No lo eres?
- En absoluto- dijo Confucio- Tan solo he agarrado el hilo que enlaza el resto.
Com be hem vist al llarg de la nostra carrera a la UOC i també des dels nostres propis hàbits, la publicitat està canviant. Es fan estudis sobre on trobar al públic objectiu, es fan recerques sobre nous soports, es proba amb SMS, mailings, spam,…
Existeix una nova forma de fer publicitat, i es aconseguint que la gent la veja. Així s’ha creat una empresa que es dedica a posar en contacte als anunciants amb els seus públics objectius, i a més, que aquests tinguen interés en veure els seus anuncis:
www.adagreed.com a canvi de fer regals als seus usuaris, ofereix a les empreses anunciants el soport i el control per a que el seu públic objectiu puga “gaudir” dels anuncis.
Pot ser la fòrmula que la societat en transició ha trobat per a que l’usuari o comprador final accepte de bon grat que el bombardegen, per que a més, “cobra” per això. Què penseu?
D’acord amb Cardoso, els qui tendeixen a utilitzar més Internet per establir relacions socials i conèixer gent a través d’Internet, són una petita part de la primera generació informacional, nascuts al 1975, i la segona generació informacional, nascuts al 1993, que tenen entre 16 i 34 anys. Aquest fet es dóna, com es comenta al llibre perquè “La televisión parece estar más orientada en este sentido hacia los más viejos e Internet hacia los más jovenes (Colombo, Aroldi 2003)”. Aquesta tendència es deu al fet que la gent jove, la generació informacional, van entrar en contacte amb els ordinadors durant la infància i l’adolescència, i per tan veuen Internet com una forma de passar el temps i no només un instrument per informar-se, cosa que la generació no informatitzada, és a dir, las més velles relaciona Internet amb la tecnologia de la informació (la seva formació mediàtica està dominada per la tecnologia de la informació, la televisió). A més, Cardoso diu que la participació a chats, newsgroups, jocs en xarxa, i la utilització d’Internet per combinar sortides i contactar amb amics és més freqüent en la generació informacional.
Segons la noticia, els espanyols són més internacionals a l’hora de conèixer gent que Japó i Americà, això en diu com s’explica Cardoso que poden haver diferències culturals, com passa amb la lectura de noticies online per part dels joves.
Fonts utilitzades.
- CARDOSO, G. Los medios de comunicación en la sociedad en red: Filtros, escaparates y noticias. 1ed. Editorial UOC. (SociedadRed; 2)ISBN: 978-84-9788-745-8.
- LA VOZ DE GALICIA.ES. “CUATRO DE CADA DIEZ INTERNAUTAS HAN CONOCIDO GENTE A TRAVÉS DE INTERNET”. lavozdegalicia.es / O.Suárez, [Redacción Digital] (17 de Març de 2009). [En línia].<http://www.lavozdegalicia.es/tecnologia/2009/03/17/00031237285586238475132.htm> [Consulta: 27/05/09]
Els avanços científics han suposat un canvi en la societat que, en alguns casos, són acceptats per una gran part de la població, i en altres, porten a un debat moral que pot arribar fins i tot al Vaticà. Concretament, em refereixo a la part que es dedica a manipular la genètica dels éssers 
humans per a diversos fins: per a salvar la vida d’una persona, per a obtenir informació genètica, per a eliminar malalties hereditàries dels embrions o, inclús per a triar les característiques físiques i psicològiques dels fills. És aquesta darrera finalitat la que més polèmica ha suscitat perquè sembla que triar un fill a la carta és el més antinatural i superficial que es pugui pensar en l’actualitat. Això ens duu a pensar en una societat futura amb persones perfectes i gairebé idèntiques, i que per exemple farà impossible la identificació d’un criminal gràcies als programes informàtics.
Sembla que, el fet que la societat avanci tan ràpidament en alguns àmbits, pugui perjudicar, al seu torn, a altres àmbits i entrar així en un retrocés . Ens estem tirant pedres a nosaltres mateixos?
Carmina Martínez Gisbert
Tal i com diu Cardoso, basant-se en els estudis de Castells,
“los centros políticos… ven que su poder factual es puesto en duda, al verse obligados … a negociar con otras fuerzas de menor dimensión que actúan en red”
Els sistemes democràtics veuen, cada dia, com evolucionen i es reconfiguren, a causa de la massiva utilització de Internet, els rols de cadascuns dels seus agents i s’estableixen noves relacions entre el poder dels estats i els seus ciutadans. Tenint en compte això, cal pensar que la nova ministra haurà de intentar establir un diàleg real amb el moviment generat en contra seva. Si no ho fa, pot no passar res, però també és probable que aquesta situació es converteixi, per a ella i per al govern de Zapatero, en un problema incòmode i de impredictibles conseqüències.
Txema Torres Muñoz
* La imatge utilitzada pertany a la campanya del grup de Facebook anomenat Ángeles González-Sinde pírate.
Sembla que França vol seguir els passos de la BBC britànica i instaurar, progressivament, el model públic de televisió fins a arribar a no emetre publicitat. Una mesura que Espanya hauria de començar a planejar, donat que fa vergonya el número de minuts de publicitat que emet per cada hora d’emissió. 17 minuts, davant els 12 permesos. És a dir que, per veure una pel·lícula, de duració aproximada de 2 hores, ens hem d’empassar 34 minuts de publicitat, com a mínim. Una vergonya. Per no dir el tipus de programació que contenen les graelles de la televisió pública. Entenc l’entusiasme dels homes i les dones pel futbol, però d’aquí a que s’acabi el món pels esports i fins i tot es canviïn els informatius d’horari per això, em sembla una animalada. No s’acaba el món perquè 22 homes semi despullats corrin darrera una pilota.
Per això crec que cal emprendre un debat polític en el si del Congrés dels diputats per instar a elaborar una llei de l’audiovisual, similar a la francesa o a la britànica. No pot ser que televisions privades i públiques tinguin els mateixos continguts – encara que reconec que de diferències de matisos en tenen – Si que és cert que les públiques han de cercar alternatives de finançament, no poden només finançar-se dels fons públics, que en definitiva provenen dels estalvis de tots i de totes. Es podria contemplar un impost per televisió similar al que es paga a Anglaterra o s’estudia incorporar a França, si això ens permet tornar a la dignitat i els continguts interessants a la televisió. Per a televisions de pandereta ja tenim les privades, que fan programes cuinats per a la gran massa. Però i aquells que algun dia volem veure algun debat interessant? Ens hem de resignar a pensar que això no interessa. Crec, que no.
Per a tots els interessats en la qüestió us recomano un article del Diari “El País del dia 17 de desembre. El titular és “Se busca una televisión pública de calidad”
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/busca/television/publica/calidad/elpepisoc/20081217elpepisoc_1/Tes
Los periodistas de internet son los más perseguidos del mundo
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/12/05/comunicacion/1228474536.html
Aquest article del passat dia 5 ens indica que, segons les dades de la Comissió per a la Protecció dels Periodistes (CPJ), el 45% dels 125 periodistes empresonats a data 1 de desembre a causa de la seva feina treballava per a mitjans a Internet.
Aquesta dada, i el fet de que aquesta xifra superi per primera vegada al nombre de reporters de la premsa escrita empresonats, ens mostra la creixent importància i influència del periodisme digital, fet que moltes vegades posa a aquests periodistes en el punt de mira dels governs opressors.
