“EEUU determina que jueces y fiscales no pueden ser amigos en Facebook”. Aquest és el titular d’una noticia que he llegit avui al “Periódico”. El subtitular diu “Un comité ético considera imposible probar hasta dónde llega la amistad virtual”. Trobo que és molt interessant el que es planteja en aquesta noticia. Fins a quin punt són reals les amistats virtuals? Esta clar que internet ha influit en la manera de relacionar-se de les persones, sobretot dels més joves, és lògic per tant que el mateix concepte d’amistat estigui canviant paral·lelament . Per tant ens trobem en un moment de canvi en el que encara és difícil determinar quines són les característiques que defineixen les noves amistats virtuals i quins són els seus límits. Com diu Cardoso : “la domesticació, en el sentit ampli, és la incorporació de les noves tecnologies en la vida de cadascun de nosaltres, en la vida diària (utilitzar-les, abusar-ne de elles, utilitzar-les malament, ignorar-les) és un procés que tots vivim permanentment.” L’ús d’nternet i de les xarxes socials com a mitjà per comunicar-nos tant a nivell personal com laboral forma ja part de la nostra vida diària, “xatejar” és un acte de comunicació (sobretot per les noves generacions) gairabé tant normal o natural com parlar directament amb un amic. Per acabar tornaré a citar a Cardoso: “la domesticació d’una teconologia es dona quan deixem de veure-la com tal i passa a ser una extensió de nosaltres mateixos.”. Internet no és només un mitjà de comunicació, la seva domesticació i apropiació ha possibilitat l’accés a una forma alternativa de relaciona-nos amb el món, amb unes regles del joc diferents.
Link:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=669556&idseccio_PK=1012&h=
Recentment hem assistit a un important revolt ocasionat per l’avantrojecte de Llei d’Economia Sostenible que va presentar el govern de Jose Luis Rodriguez Zapatero fa unes setmanes. Alguns continguts d’aquesta llei modifiquen les regulacions legislatives en relació a la creació de continguts a Internet.
El mateix dia que aquest avantprojecte de llei va sortir a la llum, apareixien ja notícies que posaven de manifest el rebuig des d’Internet a la llei que permetria tancar webs de descàrregues. El fet que els usuaris hagin percebut la retirada d’un espai guanyat de llibertat ha creat un extens debat i ràpida mobilització i a favor dels drets de llibertat d’expressió i informació a Internet. Des de ben al prinicipi va circular per Internet un decàleg “En defensa de los derechos fundamentales en Internet” al que van acollir-se periodistes, bloggers, usuaris i professionals d’Internet on s’hi manifesta la “ferma oposició” a aquesta iniciativa.
Tal va ser el rebombori que va arribar-se a demanar la dimissió de la Ministra de Cultura González-Sinde. El govern va haver de posicionar-se. Primer, es va dir que la llei no havia de ser definitiva; l’endemà llencen un web per a explicar l’avantprojecte de llei; el dia 14 de desembre finalment reconeixen la complexitat de la situació i semblen optar per una opció més equilibrada entre autor i usuari.
Si analitzem l’èxit de la mobilització podem pensar en la idea de defensa d’un terreny relacionat amb aquelles llibertats guanyades; en la defensa d’aquells elements de la tecnologia dels que els usuaris s’han apropiat i han fet seus, a la seva manera i sobretot fa pensar en aquests nous espais que els mitjans creen i dels que ens parla Cardoso, creats en aquets cas, pels propis usuaris. Davant d’aquest conflicte de territorialitat i llibertat, els envaïts intenten defensar el seu terreny que han domesticat a base de temps i esforç. Ho fan a través d’aquelles mateixes tecnologies que defensen; perquè els són pròpies en tant que han estat ells qui amb els seus usos diaris les han possibilitat i creat.
El sexting es un trágico ejemplo de la apropiación y domesticación de los medios, en este caso del teléfono móvil. Consiste en el envío de imágenes (fotografías o vídeos) con contenido sexual por medio del móvil.
Este fenómeno se ha hecho muy popular en Reino Unido y Estados Unidos, y está de actualidad debido a que ha causado el suicidio de una adolescente cuya fotografía posando desnuda circuló por los teléfonos móviles de sus compañeros de colegio.
Estos adolescentes han dado un paso más y han introducido el teléfono móvil en su intimidad y en sus relaciones sexuales.
Pero el móvil no sólo actúa como generador, reproductor y transmisor. Considero que, en este caso, el daño que puede causarse a través del teléfono móvil es casi mayor que la publicación en Internet, puesto que el móvil se lleva encima todo el día, con lo cual la humillación puede ser constante y permanente; además, afecta al núcleo de vida social más cercano y directo de la víctima.
Concluyendo, este caso demuestra hasta qué extremo han incorporado a sus vidas la tecnología de la telefonía móvil los adolescentes que conforman la denominada segunda generación informacional, es decir, según Gustavo Cardoso, la generación que se socializó con Internet en casa o en la escuela.
Tal com indica Cardoso, la domesticació dels mitjans consisteix en la incorporació d’aquests mitjans a la vida diaria de cadascú. És molt clar que els telèfons mòbils han estat objecte d’aquesta domesticació en el decurs dels últims anys, ja que ara no concebim no portar un mòbil al damunt. Amb l’aparició dels denominats smartphones, el concepte de telèfon mòbil s’ha modificat una mica i ara aquest telèfon ha passat a ser un objecte multifunció, que inclou la ràdio, la nostra agenda, la nostra música, les nostres pel·lícules, jocs, conexió a Internet amb accés als mitjans online (entre d’altres)… Aquest article que va ser publicat ahir a El País, és només un exemple més del constant procés de domesticació del telèfon mòbil, que es va introduint en la nostra vida diaria, i poc a poc forma part de certs patrons socials.
L’article es planteja l’ús dels llibres digitals als mòbils, com una funció més d’aquest objecte que ja fem servir a diari. Els entrevistats defensen el mòbil com a aparell multifuncional per tenir-ho tot a mà, inclús per portar els llibres que t’estas llegint en aquell moment. L’article dubta de l’èxit dels e-books, amb 1,7 milions d’aparells venuts, davant dels 84 milions de smartphones venuts a Estats Units. Així doncs, l’apropiació d’aquest mitjà per part dels usuaris està en continu procés de mutació depenent de les noves tecnologies que van apareixent.
Al pensar en tecnología no somos conscientes de que forma parte de nuestro día a día. Los teléfonos móviles están tan introducidos que no concebimos a alguien que no lo tenga, e incluso nos parece mal cuando no podemos utilizarlo en algunas circunstancias.
Se han desarrollado nuevas formas de socialización que son una de las actividades que se utilizan casi a diario incluso en el trabajo, y ahora se trabaja en sensores para conocer el lugar en el que están los niños que se incorporarán al día a día y nos parecerá lo más normal cuando antes se veían como imposibles.
En esta se comenta que casi el 50% de los menores, de aquellos niños que forman parte de una misma generación, es decir, aquellos que podemos decir que “casi” han nacido con el ordenador en casa, no ven peligroso quedar con desconocidos a través de Internet.
Esto se relaciona perfectamente con lo que Cardoso comenta en su libro, el comenta que hecho de formar parte de una misma generación, de haber vivido una serie de experiencias históricas y de consumo comunes, hace que los individuos compartan determinados valores y una mentalidad particular.
Si hiciéramos la misma pregunta a dos generaciones mayores, a la de los abuelos y a la de los padres, veríamos que los porcentajes serían muy diferentes. Los abuelos se escandalizarían de quedar con alguien desconocido y que se ha conocido a través de una herramienta (Internet) con la que ellos no están familiarizados; y la de los padres, dado el conocimiento que tienen del mal uso que a veces se le da a éste, pues también opinarían de una manera muy diferente a la que lo han hecho los niños.
Los menores, han adoptado Internet a su vida diaria, es decir, no lo ven como una tecnología sino como una extensión de ellos mismos. Como Cardoso define, domesticación, en sentido amplio, es la incorporación de las nuevas tecnologías en la vida de cada uno.
Avui en dia hi ha una clara tendència de les noves generacions a favor de la xarxa. Els consumidors menors de 30 anys prefereixen Internet en un 60% davant de la televisió.
La millor forma en la que pot competir la televisió amb l’interactivitat que ens dona la xarxa és tenint una televisió que estigui a l’altura d’aquestes circunstàncies. Cal desenvolupar l’anomenada interactivitat 2.0. Aquest nou concepte soluciona els problemes de lentitud, amplada de banda limitada, volum de serveis, etc. A més permet nous models de negoci i l’accés fàcil a la Societat de la Informació a través del televisor. A Espanya es necessita una televisió interactiva si es vol evitar que internet segueixi menjant-se el seu terreny, almenys en sistemes de participació amb els usuaris. Avui en dia és evident que la xarxa és molt més interactiva.
Segons una noticia publicada al diari digital (www.noticiascadadia.com) , un estudi realitzat per l’ AssAociació Europea de Publicitat Interactiva (EIAA) en alguns paisos d’ Europa, com a Espanya, la població passa més temps navegant per la web (12,1 hores setmanals) que mirant programes convencionals (11,7 hores per setmana). És per això que si es vol conservar la televisió, les Administracions Públiques hauran d’impulsar de forma clara el desenvolupament de l’ interactividat 2.0 a Espanya, contribuint al èxit dels receptors MHP i amb ells la seva expansió en un mercat horizontal.
Enllaç de la noticia:
http://www.noticiascadadia.com/noticia/17902-la-tv-interactiva-que-debe-venir/
La TVI o televisión interactiva lleva anunciándose desde hace más de 10 años:
http://www.elmundo.es/navegante/98/diciembre/21/interactiva.html
Desde entonces muchos han sido los intentos de unir la interactividad de Internet con la popularidad de la televisión pero será necesaria una voluntad clara de diferentes actores para que sea la TVI una realidad.
Sin duda las ventajas de poder comprar con el televisor, elegir artículos y recibir la compra en casa o participar en concursos televisivos de forma directa e interactiva tienen mucho futuro para que las empresas implicadas obtengan beneficios y contacten con sus clientes potenciales.
Según algunos autores de la wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Televisi%C3%B3n_interactiva
ya existía interactividad en el teletexto pero no creo que sea cierto ya que el teletexto emite las páginas de información y el usuario elige la que le interesa sin contactar con el emisor de la información.
La tecnología ya existe pero será necesario además una voluntad y habituarse a nuevas formas de compra y participación que sin duda llegaran por su comodidad para el usuario.
Características de las diferentes interactividades posibles:
- Aplicaciones que permiten a los usuarios comunicarse con otros directamente.
- Servicios interactivos con una amplia gama de ofertas sin control centralizado.
- Desarrollo de sistemas compatibles y sistemas de distribución de TVi universal.
- El diseño de las aplicaciones y servicios, que no tiene en cuenta la facilidad y sencillez de la interacción, acaba siendo desechado por los usuarios.
Las empresas que participen del proceso de implantación de la TVI tendrán posibilidades de aprovechar estas nuevas formas de comunicación en su beneficio. Sin duda la TV será interactiva como la sociedad en red.
http://mosaic.uoc.edu/articulos/jmelenchon_tvi.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Est%C3%A1ndares_de_Televisi%C3%B3n_Interactiva
http://www.rtve.es/tdt/
http://www.tmira.com/es/soluciones/tvinteractiva
http://www.ehu.es/zer/zer13/retos13.htm
La visió d’en Cardoso ens aporta una comparativa sobre les societats en transició i les que encara no han arribat a aquesta situació. Posant l’interès en el nostre voltant, podem trobar com a exemple de societat en transició Espanya, de la que només sobre el 35% de la població posseeix Internet a casa o a la feina.
Resulta un percentatge baix, però és que, a diferència dels que ja han passat la transició, a Espanya l’ADSL és massa car i les connexions són molt més lentes que a la resta d’Europa. A més a més, segueixen sense estar cobertes moltes zones geogràfiques, deixant al descobert part de la societat que no pot endiosar-se en aquesta transició. És per aquests motius que Espanya queda a la cua, mentre que el Regne Unit ofereix vuit MB a un preu de vuit euros.
En el mes de Octubre Vodafone y Movistar han anunciado el lanzamiento de Gol TV en el móvil. Con independencia de la competitividad que ha surgido entre las dos compañías, está viviendo el nacimiento de la nueva tendencia que los teléfonos móviles puedan adoptar funciones que antes sólo podían hacer los ordenadores. Pronto será posible sintonizar programas de televisión y verlos en la parada del autobús, en tren o en cualquier sitio donde el usuario pueda conectarse con su telefono a la Red. Estamos ante la evolución tecnológica que nos lleva a estar en una sociedad informacional.
El sistema que utiliza el terminal será el mismo que se utiliza para hablar de ordenador a ordenador a través de la Red y se conoce como IP Datacast. Entonces los móviles que permitirán ver la televisión en directo serán aparatos de tercera generación del tipo “smartphone” (capaces de conectarse a Internet). Aunque este servicio estará para personas que posean este tipo de móviles, así que depende del nivel adquisitivo y de nivel cultural de la persona.
