Tag Archive for 'televisió'

Los Widgets TV de Yahoo! llegan a España.

http://www.noticiasdot.com/wp2/2009/05/07/los-widgets-tv-de-yahoo-llegan-a-espana/
Aquesta notícia publicada al diari de la generació digital  Noticiasdot.com mostra com les plataformes van avançant per apropar Internet a la televisió. La televisió no deixa de ser un dels mitjans més presents i d’ús generaltzat a la societat, l’avenç tecnològic ha de permetre que aquests aparells tradicionals  es vagin desenvolupant i ofereixin més serveis integrats, interconnectats alhora que ens proporcionen més continguts. La incorporació de la televisió interactiva online ha de permetre que el meta-sistema d’informació continui generan continguts accessibles  des de diferents canals i per altra banda, desenvolupar contextos d’experiències que possibiliti ampliar la comunicació interpersonal i de massa. Així doncs, aquest model digital uneix els dos espais comunicatius social: l’espai de la informació i l’espai de la socialització/oci. Els widgets de la TV és una continuïtat de les eines i serveis que té un volum considerable d’usuaris a internet la qualcosa pot suposar que molts dels usuaris tinguin la necessitat i es faciliti poder accedir a aquests espais des de d’un altre mitjà, per això no és casualitat que entre els primers widgets descarregables i d’ús a la TV trobem plataformes com eBay, CBS, Flickr, Twitter…

La televisió digital i internet també es pot repensar com una manera de començar a alfabetitzar tecnològicament la societat per incloure mica en mica a tots els ciutadans a la web social  i del coneixement

Pagar-per-interactuar?

La cadena estatal Telecinco va ser una de les pioneres en oferir serveis interactius als seus espectadors. Als noranta, un simpàtic ninotet anomenat “Hugo” es movia a les pantalles dels telespectadors que seguien el “Telecupón” mitjançant la seqüència de tecles del telèfon que marcava el concursant. Avui en dia el consumidor demana cada cop un major grau d’interactivitat i un major poder de decisió en els continguts que visiona a través de la televisió. Telecinco (com altres cadenes) en l’intent captar noves audiències ha apostat per llençar des de la seva pròpia plana web continguts exclusius pel seu consum a través d’internet o mòbil, és el cas de la sèrie interactiva “Sexo en Chueca”, que ofereix “càstings online”o de “Becarios”. Aquests continguts com els que s’ofereixen a través de l’aparell receptor tradicional sempre han estat gratuïts. Ara bé, sembla ser que aquesta cadena ha vist en internet una nova font d’ingresos, ja que des d’inicis d’aquest mes de novembre començarà a cobrar per descarregar la seva sèrie estrella “sin tetas no hay paraiso” online. El sistema de pagament és, si més no, curiós, ja que el pagament no es fa en línia, sinó mitjançant un SMS, és a dir que per gaudir de la sèrie no només has de tenir un ordinador connectat a internet (pagant la respectiva quota) sinó que a més a més has de tenir mòbil. Suposo que el com llegim a Cardoso que “el 2% dels ingresos totals publicitaris dels canals en obert siguin a través de SMS” ha impulsat a utilitzar el mateix mètode als serveis online. Sembla doncs, que la tendència indica que a poc a poc el requisit per interactuar al medi televisiu sigui el pagament, avui en dia ja ho veiem als reality shows com “Operación triunfo” on els espectadors expulsen concursants a través de SMS o a aquest nou sistema de pay-per-view. Un cop la televisió analogica sigui història qui garantirà la gratuïtat de continguts? No acabarem enviant un SMS per tal de tenir accès al nostre programa favorit?

“La interactivitat com a font d’ingressos alternativa en el nou entorn televisiu”

Possiblement s’hagi comentat aquesta notícia amb algunes de les anteriors entrades, ja que no he pogut fer el comentari al blog abans i a aquestes alçades és complicat trobar quelcom diferent. Tot i això ho he intentat:

http://www.terra.es/tecnologia/articulo/html/tec21128.htm

Proposo aquesta notícia no perquè en ella es plantegin les diferències entre televisió interectiva i televisió en xarxa, sinó precisament per la confusió que es reflexa en la utilització dels seus termes. L’article parla de l’ús de la interactivitat (tenint en compte com a tal els SMS-TV, el call TV o les pròpies promocions fetes per les cadenes) com una font d’ingressos alternativa a la publicitat, pressupostos estatals o quotes de pagament amb les que fins ara es financiaven les plataformes televisives en totes les seves vessants. Ara bé, tal i com comenta Gustavo Cardoso en el seu llibre, l’article no planteja la interactivitat com una convergència de tecnologies sinó que defineix una sèrie de pràctiques de comunicació espectador-televisió que promouen certa interactivitat (relativament baixa pel que el mateix terme implica) per tal de dinamitzar aquesta relació esmentada. Així doncs, en aquest cas no parlaríem d’un exemple de televisió intercativa, sinó d’una aplicació de la televisió en xarxa amb altres tecnologies per tal de promoure un vincle.

Tot i això al final de l’article s’esmenta la voluntat de l’audiència per tenir cada cop més opcions i participació en els propis continguts. Si és cert que la pròpia indústria continua avançant en aquest sentit, poster sí que d’aquí uns anys prodrem parlar de televisió interactiva pròpiament dita, com una experiència mediàtica en si (lògica ambiental) i no pas com una mera participació puntual i sovint poc rellevant.

Antena 3 i Playstation 3

La nova aplicació llançada per Antena 3 que permet als seus telespectadors veure continguts de la cadena a través de la Playstation és un exemple més de la televisió en ret. Tal i com diu Cardoso, el que s’aconsegueix així no és la “convergència tecnològica” de la televisió interactiva, sinó “la combinació de varies tecnologies de la la comunicació, analògiques i digitals, interactuant en forma de ret amb l’intent de promoure la interactivitat entre els espectadors i els programes”.

Com a característica que ens permet identificar també aquesta articulació en ret de la televisió, el fet de mantenir una imatge gràfica coherent en totes les seves adaptacions a altres mitjans (veure vídeo).

Ara per ara la cadena ja demostra una sorprenent capacitat per a assimilar les noves possibilitats d’aquesta articulació en ret, oferint la possibilitat de visionar els seus continguts a través de Internet (televisió en directe, preestrenes de les seves sèries de major èxit, o el seu canal propi a Youtube), tecnologia mòbil, i ara la nova aplicació per als usuaris de Playstation 3.

Els telenautes

Gustavo Cardoso assenyala que “la televisió i Internet són considerades avui en dia les dues principals tecnologies de mediació i es disputen el centre de dues xarxes interactives diferenciades, relacionades entre sí a través dels links oferts per les diferents tecnologies de comunicació interpersonal”. Aquest reportatge del diari El País titulat “Los telenautas” reflecteix una realitat cada vegada més evident: l’audiència de la televisió a través de la xarxa augmenta com la pólvora. Cada vegada són més les sèries o programes que s’estrenen a Internet i, segons l’èxit que tenen, es programen després a la graella convencional. Degut a aquesta nova tendència, els experts han decidit batejar als espectadors de la televisió a través de la xarxa com els telenautes, un nou concepte que demostra la influència d’Internet sobre els mitjans convencionals. No obstant això i tal com apunta Cardoso, tant la xarxa com la televisió han d’unir esforços i aprofitar les sinèrgies comunes per arribar a un públic més ampli i heterogeni. De fet, el director de RTVE.es, Ricardo Villa, apunta que ara són les cadenes les que van “allà on estigui el públic. Qui ho faci d’una altra manera s’està a punt de suïcidar”, remata. En aquest sentit, les xifres que recull el reportatge sobre l’augment de l’audiència a través d’Internet són realment espectaculars: Telecinco és la pàgina més seguida entre les webs de televisió a Espanya amb 6,7 milions d’espectadors, RTVE.es ha passat dels 100.000 als 4,5 milions de visitants al mes en tan sols un any i al portal de TV3 es veuen més programes que en el canal convencional. Així, tal com afirma el director de continguts multimèdia d’Antena 3, Paco Sierra, la televisió a través de la xarxa “fidelitza el espectador i, a més, és complementari” amb el mètode tradicional. El seu secret, molt senzill: els telenautes poden gaudir dels seus programes preferits a qualsevol part del món, a l’hora que més els hi convingui i sense la necessitat d’estar pendents d’horaris, graelles de programació ni anuncis publicitaris. Això sí, no tot pot ser positiu: les empreses encara no s’han decidit a invertir grans quantitats de diners en la publicitat on-line, encara que la seva tendència és a l’alça. Si les audiències continuen pujant tal com ho estan fent fins ara, la quota de publicitat a la xarxa serà cada vegada més important fins a arribar a límits del tot imprevisibles.

Xatejar davant de la càmera i davant de la pantalla

A propòsit de la inserció de la televisió en una lògica de mitjans en xarxa, m’agradaria comentar l’experiència que està duent a terme La Sexta a través del programa Sé lo que hicistéis i que explica aquesta notícia apareguda a la revista-blog digital ¡Vaya Tele!.

Durant l’emissió del programa per televisió s’activa l’aplicació Facebook Connect que permet inserir un xat a la web en el que hi poden participar tots els usuaris prèviament registrats a la xarxa social Facebook. D’aquesta manera, poden conversar sobre el programa (que es pot veure en streaming a la mateixa pàgina) i interactuar amb els presentadors, que amb més o menys regularitat estan connectats en directe durant el programa i formulen preguntes o fan comentaris a l’audiència que els segueix via web. El cas d’aquest espai és prou paradigmàtic de l’obertura de la participació a través de la xarxa, car va més enllà d’una mera finestra de comunicació entre espectadors (cas de les bandes de participació SMS en molts programes).

Tanmateix, tal i com reflexiona Cardoso, en iniciatives com aquesta veiem un “reencaminament de l’usuari d’Internet cap a la pantalla de la seva televisió, servint-se de la interactivitat possibilitada per diferents tecnologies per aconseguir aquesta fita” (Cardoso, 2008, p. 270). Val la pena, per tant, preguntar-nos si la televisió realment vol explotar la interactivitat, vol recuperar l’audiència que Internet li ha robat “des de dins” o realment crear sinèrgies positives entre mitjans.

La televisió a Espanya ha penetrat en els darrers anys de manera decisiva a Internet i s’ha esforçat per crear ponts de connexió entre els diferents mitjans i tecnologies de comunicació. Una raó, en part, podria ser l’escàs desenvolupament de la tecnologia MHP, que requereix un elevat cost de posada en marxa i manteniment, el canvi del 90% d’aparells descodificadors existents avui al mercat, una transferència de dades d’ample de banda molt limitat, una escassa resolució de pantalla i la disposició d’una línia telefònica pel retorn de dades. Internet és, així, la resposta més econòmica i efectiva avui per avui per dotar d’interactivitat la petita pantalla.

NOTA BIBLIOGRÀFICA

CARDOSO, G. (2008). Los medios de comunicación en la sociedad en red. Filtros, escaparates y noticias. Barcelona: UOC ediciones (2a edició, 2009) [col. “Sociedad Red”]

Interactivitat desvirtuada

L’objectiu de desenvolupar les capacitats tecnològiques associades a la Televisió Digital Terrestre, per cable, satèl·lit o a través d’internet es fan presents en l’exemple de l’article que va publicar el País on mostren les utilitats possibles de la televisió interactiva en la xarxa. Personalment, trobo que es parla molt d’aquesta interactivitat televisiva i que el fet d’utilitzar l aparaula fent un mal ús ha desvirtuat el significat de la paraula.

Així, la Diputació d’Osca permet que el ciutadà consulti informació sobre aquesta institució com notícies, activitats, beques, subvencions, etc, però aquesta informació és només unidireccional, no hi ha massa d’interactiu. En canvi, exposen una altra part que permet amb el comandament a distància enviar dades per part de l’usuari.

La veritat és que aquesta interactivitat està una mica limitada ja que només ofereix un nombre escàs d’opcions i amb molt poca diferenciació. I és que, la realitat interactiva de l’espectador espanyol es resum en una televisió de pagament amb molts canals temàtics, però el que s’ha d’aconseguir, és una varietat de canals molt àmplia juntament amb serveis interactius. Les televisions hauríen d’aprofitar aquest nou concepte i presentar la interactivitat com a avantage competitva.

Ver televisión online

Internet es una realidad que hay que aceptar y a la que hay que adaptarse. Son muchas las cadenas de televisión que emiten sus contenidos por la red también.

Hace unos años era impensable que una cadena de televisión emitiese por internet sus contenidos de forma gratuita, ahora mismo todas ofrecen la posibilidad de ver online sus series y programas.

La primera cadena que dió el paso fue Antena3 que emitió “El Internado” y “Círculo Rojo” al día siguiente de su emisión por televisión.
TVE también ofrece todos sus contenidos a través de su web,incluso emite en directo algunos eventos deportivos. Los Juegos Olímpicos de Beijing se pudieron seguir de forma online y gratuita.

Telecinco es otra cadena que se ha lanzado al mundo de internet, su web es de las más visitadas, tienes multitud de video resúmenes de sus programas y se pueden seguir online todas sus series y algunos programas.

LaSexta también se ha unido a la iniciativa y ofrece una web llamada misexta.tv en la cual puedes ver parte de su producción y en diferentes calidades.

Play Cuatro es la apuesta de la cadena Cuatro donde ofrecen una buena gama de sus productos de forma sencilla y gratuita.

Televisión Española presenta a las televisiones europeas un curso de español por internet y tv

Oviedo, 12 nov (EFE).- Radiotelevisión Española (RTVE) ha presentado hoy a las televisiones públicas europeas un novedoso curso de español por internet y por televisión, “Hola, ¿qué tal?”, inspirado en el “That’s English” de la BBC, que incluye las diferentes variantes con sus correspondientes acentos del idioma y que cuenta con la colaboración del Instituto Cervantes.

El programa ha sido presentado por el director de Operaciones Comerciales de RTVE, Diego Ibáñez, en la 37 sesión plenaria del Grupo de Brujas, el consorcio que integra a representantes de 21 televisiones públicas europeas.

El curso, que ha comenzado a emitirse hace algunos meses por internet y por el canal internacional de TVE, pretende ser “el curso definitivo para aprender español”, ya que “incorpora internet, blogs, redes sociales, youtube y permite descargar contenidos en PSP e ipod”, ha destacado Diego Ibáñez.

Según ha explicado Ibáñez, posibilita al alumno configurarse el curso en función de lo que necesita, y la editorial SM y TVE, junto con el Instituto Cervantes, certifican que “el español que se enseña es de verdad”.

Este proyecto tiene como referencia el programa de la BBC que también emite TVE “That’s English” con 700.000 usuarios en España en sus 17 años y que es “un clásico”.

Además se pueden escuchar “todas las variantes del español, como la mexicana y la caribeña, además de la peninsular”, e incluye el “modo telenovela que le da una perspectiva de humor, con una mezcla de caracteres y acentos”, según ha explicado Diego Ibáñez.

El objetivo primordial de este programa es “darse a conocer en Europa, ya que el nivel de estos cursos es muy alto en este ámbito”.

En la reunión celebrada hoy se ha planteado la posibilidad de exportar este programa de TVE a las televisiones europeas y a la vez incorporar a la programación de la española cursos de idiomas que ya emiten algunas de ellas, como la italiana.

Por otra parte, preguntado por la eliminación de la publicidad en TVE el próximo 1 de enero de 2010, Diego Ibáñez ha señalado que habrá una mayor dedicación “a la auto-promoción, ya no sólo de programas, sino también de productos propios, como la revista de Saber Vivir”.

© EFE 2009.

http://ictconsequences.net/uoc/erainformacio/wp-admin/post-new.php

Aquest article ens dona exemple de què, amb iniciatives com aquesta, Espanya s’acosta cada vegada més a una societat informacional desenvolupada.

Per altra banda, veiem com la convergència multimèdia ja és un fet.  En aquest cas,  diferents mitjans s’uneixen per un projecte comú, la difusió de l’espanyol en el terreny internacional.

Finalment, em sembla molt important afegir que la notícia dona exemple de com la societat en xarxa esdevé un sistema que contribueix a agilitzar la comunicació a nivell internacional. En aquest cas, constitueix una eina per facilitat l’aprenentatge d’un idioma fora de les fronteres del propi país.

RENOVAR-SE O MORIR?

Tenint en compte la gran importància que té dia a dia Internet en les nostres vides, les emissores de televisió han comprès que per seguir sobrevivint han d’aliar-se al món virtual. Així doncs, la navegació en xarxa des del televisor permetrà als usuaris accedir a continguts multimèdia de forma personalitzada, podent escollir en qualsevol moment el programa que desitgin veure, sense dependre d’horaris ni programacions fixes. Actualment , però, aquesta funció d’interactivitat en el receptors del TDT és mínima, per això ara mateix la televisió utilitza la xarxa com a mitjà per interactuar amb els seus usuaris, davant l’evidència i preocupació de que els usuaris que passen més temps navegant per la xarxa que mirant programes de televisió.

Un exemple d’això és el programa “Polònia” que a través de la seva pàgina web, es pot veure l’última edició del programa emesa, es poden mostrar els gags més sol·licitats pels telespectadors, es pot jugar a diferents jocs interactius, es poden construir discursos, es poden descarregar melodies de telèfon mòbil i es pot accedir a la “càmera espia”.

En definitiva ,  la supervivència de la televisió depèn de la seva aliança amb el món virtual.

http://dbalears.cat/actualitat/Ara/el-programa-polonia-estrena-la-seva-web-amb-jocs-interactius-i-videos-dels-millors-gags.html