Tag Archive for 'xarxes socials'

Los políticos ya están domesticando las redes sociales.

  Desde hace varios meses los principales politos del PSOE, PP y otros partidos de ámbito autonómico tienen su página web, su blog y escriben en twitter o facebook con el objetivo explicito de abrir el partido a la sociedad aunque sin duda persiguen captar votantes y compartir su visión política. Cada vez hay más que se apuntan al nuevo carro de las redes de  comunicación social en Internet.

 

Esta utilización de los nuevos entornos sociales ya ha sido un factor decisivo de la victoria política de Obama en EEUU.

 

Las redes sociales serán para los políticos del futuro lo que fue la televisión para algunos políticos de la década de 1960 como Kenedy.

 

La domesticación de los medios implica usarlos y abusar de ellos, cometer errores o ignorarlos en un proceso de utilización permanente.

 

Rosa Díez, de UPyD, hablaba en directo en televisión mientras su cuenta de twitter personal se actualizaba en primera persona.

 

http://www.juanlusanchez.com/archivos/2009/03/02/la-ubicuidad-de-rosa-diez/

http://www.marilink.net/2009/03/05/politicos-en-twitter-esta-todo-a-la-vista/

 

En ocasiones es peligroso delegar por entero un perfil personal, uno debe ser quien interactúe personalmente. Por supuesto las recomendaciones de los asesores son importantes, pero no son definitivas.

 

Las redes sociales otorgan la posibilidad de establecer verdaderas conversaciones entre ciudadanos y representantes de la política. Si se anula la interacción, se mutila el verdadero sentido de tener perfil en una red social.

Noticia comentada en:

  

http://comunicacionelectoral.wordpress.com/2009/01/15/la-batalla-politica-en-internet/

 

Associacionisme 2.0 o domesticació cívica de mitjans

El Citilab de Cornellà, Centre experimental de convergència entre la nova generació d’Internet i la nova generació de projectes de la Societat del Coneixement, anuncia el segon curs d’Associacionisme 2.0.

Es tracta d’un curs on s’ensenyarà a les associacions cíviques l’ús i el coneixement de les tecnologies col·laboratives, amb l’objectiu que siguin capaces de dissenyar, desenvolupar i gestionar xarxes socials eficients pels seus objectius concrets. En definitiva, i això és el que més ens interessa, el curs potencia la reorganització social digital de col·lectius, associacions, empreses i petites entitats: una apropiació de mitjans per finalitats cíviques.

Algunes de les matèries que s’hi impartiran -sempre amb la xarxa social com a objecte- són: disseny, gestió, moderació, investigació, anàlisis, desenvolupament i assessoria. Es tracta, sense cap dubte, d’una forma de domesticació de mitjans -concretament les xarxes socials-, per integrar-les en la lògica de funcionament diària, d’organitzacions, que no volen quedar obsoletes en l’era de la informació.

La domesticació de la socialització

Cardoso defineix la domesticación com la incorporació a la vida quotidiana dels mitjans tecnològics. En el cas d’Internet i la seua domesticació fixa diferències respecte a la generació a la qual es pertany i la manera de domesticar Internet especialment. I dins d’aquestes generacions marca una diferència molt clara pel que fa a l’ús de socialització del mitjà Internet. L’ús de socialització d’Internet no és recent però s’ha transformat. Els mitjans 1 a 1 amb variacions multiconversa com ara el Messenger han deixat pas a la comunicació no simultània ni presencial generant  un espai virtual de posada a disposició en comú.  Una conversa socialitzadora sense temps i sense espai.

Per això les notícies que aportaré estaran relacionades amb aquesta última incoporació d’Internet: la socialització i com aquesta s’ha incorporat a la vida quotidiana en dos aspectes bàsics.

El primer aspecte és l’ensenyament. És una activitat feta tant a la llar com a els centres d’ensenyament. En aquest sentit aportaria la següent notícia: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=660140. La notícia parla de la incorporació de les xarxes socials a la manera d’ensenyar. Parla de la UOC per cert. I ho fa com a manera de recuperar el diàleg constructiu i deductiu de la universitat clàssica. Curiós.

També respecte a la incoporació a la vida quotidiana hi ha la notícia: http://www.comfia.info/noticias/52386.html que recorda la necessitat d’establir noves normes d’educació per al comportament virtual. Efectivament, la socialització està tan incorporada a la vida quotidiana en algunes generacions que és necessari repensar les normes d’educació per habilitar-les de cara al comportament al nou espai virtual.

Internet s’incorpora a la vida quotidiana amb força i a tots els àmbits. Fins i tot les ulleres amb que estic llegint aquesta entrada són comprades per Internet. És una manera de veure-ho.

Askaro, pregunta al teu barri

Ubaldo Huerta, creador de Loquo, i Eduardo Manchón, creador de Panoramio, s’han unit per obrir el portal Askaro.com, segons publica El País. Askaro (acrònim d’ask around) està previst que sigui la primera comunitat hiperlocal, on tothom podrà fer preguntes i recomanacions sobre un lloc concret, com un barri o un carrer. La idea dels creadors és que els ciutadans transmetin per Internet la informació que normalment arribaria pel boca a boca dels veïns, una interacció que cada vegada es perd més.

D’aquesta manera, un cop més, ens trobem amb un exemple de la domesticació i l’apropiació d’Internet per part dels usuaris, tal i com recull Cardoso, ja que, encara que la pàgina estigui ideada d’una determinada manera, els autors són conscients que tot depèn de l’ús que en facin realment els usuaris: “No sabemos qué pasará, por dónde saldrá la gente. Al fin y al cabo, nosotros sólo somos los administradores de una comunidad”.

Adiós, Microsoft Encarta, adiós – cuando la alternativa libre supera al gigante

http://www.derechonntt.com/?p=171

Pocs imaginaven que el projecte de la WiKipedia iniciat el març de 2001 acabaria desbancant una enciclopèdia de producció tradicional en format digital com Microsoft Encarta. Fa vuit anys costava imaginar com l’evolució tecnologica seria també una revolució social on l’evolució de la web 1.0  a la web 2.0 i web 3.0 faria possible una autogestió informal i de caràcter lliure per part dels usuaris on els individus trobessin una manera nova d’emmagatzemar, editar, transformar, gestionar, publicar o distribuir continguts i coneixements. L’evolució en la manera de comunicar-se, produir continguts i informació ha fet que mica en mica la societat vagi apropiant-se de manera duradera d’quests espais i iniciatives participatives i col·laboratives d’ autogestió informal. Aquesta apropiació i domestificació de l’ús de la WiKipedia ha fet que les alternatives privades i de pagament com Microsoft acabin cedint davant d’una participació i exercici de la ciutadania que vetlla pel coneixement de la humanitat.

Construir una enciclopedia lliure, poliglota que continuament es va actualitzant i revisant és un bon exemple de com l’apropiació dels mitjans pot ser un sistema de contribució ciutadana responsable que dona resposta a la necessitat d’accés a informació

Passem del tête à tête presencial de polítics i personatges públics, a un face to face col·lectiu

Avui, per un costat he trobat la columna escrita a El Periódico, per l’Antoni Gutiérrez-Rubí, que amb el títol Face to Face[book]’ fa una reflexió de la domesticació que d’internet s’està fent per part de tota la societat, des de futbolistes amb dificultats per comunicar-se oralment a tota una sèrie de polítics i personatges públics i no tan públics que també han trobat un mitjà d’expressió en les noves tecnologies. En aquest article ens diu: A la xarxa no es necessiten líders establerts o jeràrquics. Només es busquen causes i raons per identificar-nos i sentir-nos part d’una comunitat. És el temps dels ràpids i audaços. De l’èxit a la xarxa a la presència als mitjans periodístics convencionals només van transcórrer 24 hores. Tot molt porós i obert. Un flux d’influències nou, dinàmic i sense antecedents”.

Cardoso ens diu: “Los medios actuales constituyen la principal fuente de información para la mayoría de la población, a partir de la cual forman su opinión política, ya a la vez son un instrumento de organización y participación en protestas o movimientos de participación cívica” (pag. 361)

Per un altre costat, en sorprèn fins a quin punt de domesticació hem assolit quan “Estados Unidos y Rusia entablan conversaciones para el control de armas cibernéticas” (El Pais) o de quina forma tan ràpida alguns països ja han descobert noves maneres de sentir-se amenaçats per atacs cibernètics i de pas deixar sobre la taula que per poc ja tenim nous arguments per  muntar una guerra.

 

 

Benvingut Google Wave!

El terme de domesticació quan s’aplica a noves tecnologies de la informació i de la comunicació, com ens diu Cardoso, ens estem referint al procés d’adopció d’aquestes tecnologies a la vida i a les mateixes persones. La domesticació enfoca l’ús individual dels medis i la situació sociocultural en la que discorren. Aquest  concepte suggereix l’adopció de la tecnologia en el dia a dia i ha de ser comprés com una forma d’integració en un estil de vida donat. L’artefacte és introduït en patrons preexistents diaris, de la utilització de les tecnologies i després submergit en patrons socials.

Tots sabem que les xarxes socials avui en dia són pertanyents a aquesta domesticació, i el correu, i el mail-messengert,etc. Però que passaria si sorgís una tecnologia que fos capaç d’englobar-ho tot? Tenir en una única aplicació que agrupés a totes aquestes mini-aplicacions, no seria molt avantatjós? En aquest model ha sorgit (tot i que ja va ser al maig que es va donar a conèixer) GoogleWave. Google Wave és una eina en línea que permet a usuaris comunicar-se i col•laborar en temps real. És una aplicació web i amb una plataforma per unir serveis e-mail, missatgeria instantani, wiki i xarxes socials. Sobretot va enfocada a l’aspecte col•laboratiu recolzat en un analitzador ortogràfic/gramàtic. A final de setembre de 2009 Google va convidar a 100.000 usuaris a accedir per tenir una vista preliminar del servei. Sens dubte és massa nou per considerar-ho encara part de la  nostra dieta de mitjans però segurament aquest aplicatiu es convertirà en els propers mesos en un protagonista destacat. A més la integració en un únic medi faria que molta gent que ara veu impossible saber utilitzar tantes aplicacions comencés per una que ho té tot incorporat.

La publicitat en alguns fronts ha estat “impactant” us deixo un link.
http://www.rtve.es/noticias/20091013/alguien-tiene-una-invitacion-para-google-wave/295816.shtml

link notícia: http://mashable.com/2009/11/22/news-media-google-wave/

Els nens i les xarxes socials: massa joves?

 

Un 61% dels nens entre 12 i 17 anys fa ús de les webs de xarxes socials i un 42% es connecta cada dia per enviar missatges als amics. Les xifres espanten però són reals.  En els darrers anys, sociòlegs i pedagogs han manifestat preocupació perquè els nens passen massa temps enganxats a les xarxes socials, fet que pot tenir efectes negatius en la seva maduració. A més els pares temen que els nens puguin ser blanc de depredadors en línia. Facebook i MySpace requereixen als usuaris ser majors de 13 anys però a la pràctica, no es verifica l’edat i alguns nens es fan passar per majors quan s’enregistren.

 

Aquest ús creixent de les xarxes socials entre els nens mostra com internet està ben integrat en la seva vida quotidiana i com ha trobat el seu lloc en ella (domesticació). Les noves generacions formen i volen formar part de comunitats virtuals per a comunicar-se, fer nous amics i intercanviar arxius. Per a Solano (2006) la progressiva domesticació d’aquesta nova tecnologia en la llar ha sigut possible gràcies a la demanda de noves formes d’oci i a la revalorització de la família com a lloc d’entreteniment i oci compartit.

 

 

 

Ara bé, si en la resta de mitjans de comunicació (televisió, ràdio i premsa) es busca protegir a les audiències menors de edat, ¿perquè no es protegeix de la mateixa manera aquest nou marc de comunicació creat per les noves tecnologies?. Manca legislació que protegeixi els nens i adolescents a internet, codis ètics i com sempre, educació. Les xarxes socials són avui dia una part fonamental de la vida social dels nens, ho hem d’acceptar perquè és una realitat. Eduquem els nens per a què aprenguin a utilitzar-les com toca, per a què aprenguin unes pautes de conducta i de comportament que els faci sentir-se còmodes i ensenyem-los a que comuniquin qualsevol dubte o situació inusual que els pugui sorgir.

 

 

Fonts:

http://www.cnn.com/2009/TECH/11/02/kids.social.networks/index.html

 

Solano I. (2006). Jóvenes, internet y conflictos familiares.

A: www.unav.es/fcom/cicom/2006/…/1_SOLANO_HERNANDEZ.pdf

 

http://blogs.europapress.es/tecnologia/archive/2008/07/07/los-jovenes-locos-por-las-redes-sociales.aspx

 

http://revista.consumer.es/web/es/20080601/internet/72607.php

 

 

 

 

Les xarxes socials: líders a Internet.

Segons Cardoso, actualment vivim en una Societat en xarxa que ha experimentat grans canvis socials per l’apropiació de les tecnologies de la informació i la comunicació. Quan un individu adopta aquestes tecnologies i les incorpora totalment a la seva vida diària, fins al punt de resultar indispensables, aleshores s’ha produït una domesticació dels mitjans.

Atenent a la variable generacional, quants joves o adolescents podrien prescindir del mòbil? Quants d’ells no naveguen per Internet o coneixen les xarxes socials que tant s’han posat de moda com Tuenti o Facebook?

El famós buscador Google ha publicat recentment el llistat de les recerques més populars del 2009 i les xarxes socials, junt a Youtube, hi han tornat a ocupar les primeres posicions. La notícia ha estat publicada en nombrosos periòdics online:

La Vanguardia

Terra

El País

El Mundo

20 Minutos

No creieu que s’ha produït un gran fenomen de mediació?

NOTICIA, NOTICIA!… LES XARXES SOCIALS HAN ESTAT LLIURADES EN ADOPCIÓ!

Ahir, milers d’Internautes es van congregar a la xarxa per protestar contra la llei que preveu els bloqueigs a pàgines web. Les xarxes socials prenen forma reivindicativa a través de manifests des d’on es poden seguir les impressions de molts usuaris que no estan d’acord amb la mesura que l’actual govern proposa llançar al Congrés.

 

És, sens dubte, un fet que corrobora que les societats utilitzen Internet con una eina o instrument d’acció i organització.  I perquè les societats decideixen mostrar la seva disconformitat a través de la xarxa? Segons Manel Castells , Internet funciona com una estructura organitzativa permetent mobilitzar-se amb temporalitat i flexibilitat i al mateix temps, mantenint un caràcter de coordinació.

 

‘A las 21.00 horas ya eran muy pocos los que continuaban en sus plazas clamando por los derechos de Internet. En la Red, sin embargo, el debate continuaba. Allí, aseguraban muchos, era donde se estaba celebrando “la auténtica manifestación”. 20minutos.es

 

L’article proposat parla de dues xarxes socials, Facebook i Twitter, dues plataformes aparentment diverses però que convergeixen avui en dia per una raó: l’apropiació per part dels usuaris de les Noves Tecnologies. Una adopció que es sustenta per necessitats i usos socials propis.

 

La societat s’identifica més que mai amb els seus interessos, augmentant el seu poder de persuasió on tothom pot esdevenir un reclam o gestionar temes d’interès que congreguin comunitats a Facebook, Twitter, MySpace… La informació d’aquest article, n’és un bon exemple. Perquè, com ben bé diu, Gustavo Cardoso El proceso de compartir determinados valores y mentalidad generacional está así íntimamente ligado a los procesos de domesticación de los medios...” (pàg. 366). Internet, les xarxes socials, els mòbils… canals de comunicació que, sens dubte, duran a molts experts de diverses disciplines a complexos temes per debatre!      

 

Adjunto aquesta presentació, que l’he trobat força interessant, sobre el poder social transformador de les xarxes socials així com la seva apropiació i domesticació per part dels internautes.

Gràcies

 

Marisol Fó