“Euskadi está comprometida con la superación de la brecha digital”
Juan José Ibarretxe (Lehendakari)
Actualment, dins de la Societat de la Informació en la qual ens trobem, les tecnologies de la informació estan prenent i adquirint un gran protagonisme, a causa principalment de la presència de les mateixes dins de la vida quotidiana de les persones.
Les tecnologies s’han filtrat dins de qualsevol àmbit i escenari de la societat: ocupació, economia, educació, comunicació, cultura, etc., fins al punt de dependre d’elles per a la realització de qualsevol activitat.
Es tracta, doncs, d’un procés de canvi social i cultural induït per la revolució tecnològica que viu el segle XXI. La conseqüència, llavors, de quedar al marge d’aquest procés podria provocar uns danys irreparables, tant a la part de la societat que es trobi submergida en aquesta situació, com a la resta de la societat perquè no s’arribarà a assolir l’autèntica “Societat de la Informació”.
Aquesta tipologia de societat, que alguns autors han denominat del coneixement, es refereix a un estadi que s’assolirà exclusivament quan tots els actors que participin en ella, tant els subjectes com les organitzacions públiques i privades, tinguin la possibilitat d’accedir i difondre, sense cap tipus de problema ni de limitació, qualsevol informació, des de qualsevol lloc, de forma immediata i amb el format que desitgin.
Això no serà possible si no es disposa de les eines que faciliten la comunicació, la qual és qui en última instància ajuda a les persones a adquirir uns certs coneixements gràcies a l’intercanvi d’informació, és a dir, si no disposen de les TIC.
L’accés a aquesta tecnologia i a la implementació de xarxes en la que es sustenta, s’intenta fer de forma global, per tal d’adaptar-se a l’evolució de la població d’una forma adequada. No obstant, aquest procés no es realitza homogèniament dins del planeta, tal i com podem observar en la vida diària ja que bàsicament i desgraciadament aquesta evolució depèn de la realitat de cada país.
Actualment, cada nació es troba dins d’una situació concreta, tant social com econòmicament. Aquest fet és el que caracteritza la desigualtat entre les persones humanes que poblen el planeta i per tant, de les oportunitats que tenen totes elles per accedir a aquesta tecnologia i estar dins de la Societat de la Informació.
Podem assegurar que aquesta diferència es farà més palesa per la desigualtat econòmica dins del mercat de cada país: les zones de major riquesa i desenvolupament seran els receptors “naturals” de la innovació, mentre que les zones de menor riquesa es quedaran fora d’ella.
Aquest fet és el que es coneix com a bretxa o fractura digital[1], la qual augmenta la distància existent entre països rics i països pobres en l’àmbit planetari. Però també és present dins de les diferents capes socials que es troben en qualsevol societat des dels principis de la mateixa, ja que aquesta situació s’ha donat sempre.
No obstant, actualment i a causa de l’evolució que està adquirint el món, es fa més notable aquesta dissemblança, ja que com hem dit anteriorment, la tecnologia està present dins de diferents activitats quotidianes de les persones: qui no pugui accedir a elles, segurament no tindrà les mateixes oportunitats dins d’un món que cada cop evoluciona més cap a una era digital.
Cada societat concreta es troba dins d’unes realitats específiques, les quals també es poden donar dins d’un mateix país. Per exemple, dins d’Espanya, cada Comunitat Autònoma ha evolucionat a un ritme diferent en molts aspectes de la seva vida, com per exemple dins de les tecnologies i de la implementació de les diferents infrastructures dins de les principals ciutats de la mateixa.
Per poder valorar aquesta diferència entre Comunitats i poder, posteriorment, estudiar una de concreta (Euskadi) per veure si aquesta està submergida dins de la bretxa digital, o si per lo contrari ho està dins de la Societat de la Informació, hem de tenir en compte alguns aspectes o indicadors fonamentals.
Per a poder valorar la existència o no de la fractura digital, hem d’estudiar si la societat té o utilitza aquesta tecnologia de la que tant estem parlant, i per tant té accés a diferents serveis. Un d’aquests serveis, o indicador, podem dir i assegurar que es tracta dels usuaris que hi ha d’Internet dins d’aquella zona o regió.
Per una altra part, també existeix una altra dada molt important dins de les infrastructures que dona un gran valor indicatiu respecte aquest tema. Aquest és el nombre de línies de telefonia fixa[2] disponibles dins de la zona o regió a estudiar.
Si analitzem a fons aquests dos aspectes dins de les diferents Comunitats Autònomes que composen l’Estat Espanyol, podem veure clarament que la Comunitat que es troba més evolucionada, i que per tant, podríem dir que no pateix la bretxa digital, o la pateix en menor mesura, és el País Basc ja que si comparem les llars amb telèfon fix per Comunitats Autònomes (2001) [3], la més destacada és Euskadi amb un 97%, a pesar de que sigui una de les que disposa de més nuclis rurals. Aquests últims han de superar les limitacions orogràfiques del terreny on viuen, amb línies de telèfon Rural d’Accés Cel·lular (TRAC), els quals limiten l’accés a Internet, i per tant, contribueixen a la bretxa digital.
Per poder superar la possible bretxa digital amb la que es pot trobar dita Comunitat, és important que aquest realitzi tot lo possible per a que els seus ciutadans puguin accedir a totes les noves tecnologies d’una forma igualitària sense cap tipus d’exclusió social o econòmica, i garantir la qualitat d’uns serveis específics a un preu just, raonable i assequible.
Per aquest motiu, podem dir i assegurar que Euskadi és una Comunitat exemplar en aquest sentit, ja que ha renovat un projecte innovador per a que tots els ciutadans tinguin accés a la nova Societat de la Informació i d’aquesta forma es redueixi la possible bretxa digital existent: Plan Euskadi en la Sociedad de la Información (PESI) <http://www.euskadi.net/eeuskadi/>.
Aquest Pla, és un projecte propi elaborat amb l’objectiu d’adaptar la Societat Basca a la nova era digital, afavorint el canvi cultural i posant les noves tecnologies al servei de totes les persones, per aconseguir una major qualitat de vida i equilibri social i per a generar, en última instància, un cert valor i una riquesa dins de l’economia del país.
L’origen d’aquest projecte, es basa en l’existència, com a la resta de Comunitats Autònomes, de la bretxa digital dins de les seves fronteres. Aquesta, es centra bàsicament en els col·lectius amb dificultats per a accedir a les noves tecnologies: les persones grans, les inactives o a l’atur, i les que únicament disposen d’estudis primaris.
Aquests grups, són els que es troben en el gran risc de quedar-se al marge de la nova realitat digital i per tant, exclosos de la Societat de la Informació. Per a superar aquest entrebanc, des de l’Administració Pública i amb l’ajuda dels 275 centres KZ Gunea[5] <http://www.kzgunea.net/>, es van formar fins al 31 de juliol del 2003 a més de 31.000 persones en l’ús d’Internet i altres tecnologies. El 58,07% d’aquests usuaris són dones, de les quals un 21,08% són ames de casa i un 15,70% estan a l’atur.
L’ús d’Internet en aquesta Comunitat ha augmentat enormement en els últims anys, passant del 19,4% en el quart trimestre del 2000, al 52,3% en el segon trimestre del 2007, segons l’EUSTAT <http://www.eustat.es/>. Aquest percentatge indica que indubtablement, Euskadi està immersa dins de la Societat de la Informació, i amb aquest objectiu ha d’aprofitar les potencialitats d’aquesta tecnologia per a progressar en el nou entorn de relacions i treball que facilita aquesta nova societat.
Però no únicament la base del seu treball consisteix en la formació, sinó que a través de diverses subvencions, com per exemple Konekta Zaitez <http://www.ej-gv.net/konekta_zaitez/konekta_zaitez_c.htm>, desitgen suprimir les barres culturals que suposa l’elevat preu dels ordinadors i de l’accés a Internet per a algunes parts de la societat. A més, han instal·lat més de 700 punts WIFI pel país per a facilitar l’accés gratuït a aquest servei (programa KZ Wifi <https://www.spri.es/wifi/home.asp>).
En conclusió, podem afirmar que Euskadi és una Comunitat Autònoma en sintonia amb les tendències marcades per la Societat de la Informació, la qual combat activament la possible bretxa digital que hi puguin patir els seus ciutadans.
[1] La fractura digital (digital divide) és una qüestió d’abast polític i social que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d’accés a les noves tecnologies i les que no. Per una altra part, també s’utilitza per a referir-se a les diferències existents entre la capacitat de les persones per a adaptar-se a les noves tecnologies segons el nivell d’alfabetització i la capacitat d’aprenentatge.
[3] Font: Prado, Emilio. “La bretxa digital o el perill d’exclusió de la Societat de la Informació”. En: Quaderns del CAC, núm. 15, pàg. 3-12.
[4] Font: Prado, Emilio. “La bretxa digital o el perill d’exclusió de la Societat de la Informació”. En: Quaderns del CAC, núm. 15, pàg. 3-12.
