Bon dia,
Sé que s’ha plantejat aquest blog per comentar notícies, llocs web, recursos, etc. sobre l’assignatura, però ahir estava rellegint els material i em vaig aturar en un punt que m’havia passat de llarg les vegades anteriors. Us ho explico perquè veig la situació exactament al revés del que indiquen els materials i voldria compartir amb vosaltres la meva reflexió i saber què en penseu.
A la pàgina 42 del mòdul “Metodologia” s’afirma que “A diferència del sector privat, el concepte estratègia en el sector públic no està lligat al sistema de mercat i de competència”. L’argumentació és més llarga… Jo només us indico la frase que va captar la meva atenció. Treballo a una universitat pública catalana i penso que actualment, les polítiques públiques que endega la universitat estan dirigides a les persones, a assolir un bé públic, però que no podem oblidar que també existeix una competència entre universitats i que aquestes intenten augmentar el seu prestigi i la seva visibilitat per captar “clients”, és a dir, nous alumnes, per les carreres, màsters, postgraus, etc. (un mercat que, per cert, no ha fet més que incrementar els darrers anys…). Per això m’ha semblat que les estratègies que porten a terme les universitats públiques si que estan lligades al sistema de mercat i de competència (amb altres universitats que ofereixen els mateixos estudios i serveis similars). Penso també amb les estratègies de màrqueting institucional… Fa anys, quan només hi ha havia una o dues universitats el tema era menys visible, però ara, amb tantes opcions de tria per part de l’alumnat, crec que escollir universitat és com anar de compres! I guanya l’oferta més atractiva per cada un…
Bé, i la segona reflexió que m’ha plantejat l’afirmació del mòdul sembla una mica d’advocat del diable… No podem pensar també que pot haver-hi polítiques públiques que planifica, per exemple, un petit ajuntament, no per voluntat consistorial si no per no perdre pistonada davant els seus ciutadans i no perillar davant l’oposició? En els materials ja es diu que hi ha polítiques públiques que es planifiquen sabent que no es portaran a terme… No seria això com que algunes polítiques públiques estan lligades al sistema de mercat i de competència interna entre partits? Potser m’estic confonent i el que si pot formar part d’aquest sistema de guanyar vots són accions concretes, però no emmarcades dins un pla, però no acabo de veure-ho gens clar (tot i que sé que estic parlant del cas concret, no de l’esperit general de les polítiques públiques).
Què en penseu?
Gemma Caballer
Estic d’acord amb tu Gemma, que en el cas de les universitats si que hi ha una certa “competència” pels clients, en aquest cas els alumnes, i s’han d’aplicar criteris de marqueting i d’empresa privada. No obstant, la major part de les administracions no es troben en aquest cas. Jo treballo a les biblioteques de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Aquesta administració no s’ha de barallar amb ningú per trobar els seus “clients”. Ho són tots el ciutadans de l’Hospitalet. Una altra cosa és el que comentes de les polítiques influïdes per qüestions electorals. De fet és el que venen a dir les teories de la racionalitat limitada: que en cada “problema” que passa a l’agenda política hi ha interessos contraposats. A mi m’ha agradat molt la idea d’”empresari polític” que comenten Meny i Thoenig (cap. IV, p.117-118). Una persona pot entrar en la discussió de les polítiques públiques defensant els seus interessos o defensant els dels altres esperant rebre un “rendiment”. En el cas d’un polític, suport i vots. També pot decidir de no intervenir en un tema complicat per no restar-se suport.
Un exemple de l’Hospitalet. Fa uns anys és va posar en marxa un ambiciós pla de biblioteques. Es va construir la biblioteca central Tecla Sala, és van reformar les biblioteques de districte i és van oferir nous serveis com la connexió a internet. El resultat ha estat que avui en dia les biblioteques (segons enquestes fetes pel propi ajuntament), són els equipaments més ben valorats pels ciutadans. En conseqüència això ha fet que encara s’inverteixi més en biblioteques i s’intenti crear nous serveis. El millor exemple és una aula multimèdia que s’ha inaugurat a la darrera biblioteca en reformar-se, la de Bellvitge. Tots els polítics de l’Hospitalet volen pujar-se al carro guanyador i no paren de visitar les biblioteques.Però això es part del joc polític normal en una democràcia.
David Alcoy
Hola David!
La veritat és que em sembla que estic molt “mediatitzada” pel tema de les universitats, Bolonya, l’augment de competència entre universitats, l’Horitzó 2010 i 2020… Tradicionalment era un món més “tranquil” i en poc temps només sentim a parlar de competitivitat, excel·lència, benchmarking, visibilitat, etc. Per això és positiu veure les coses des d’un altre punt de vista i l’exemple que em poses de l’Hospitalet és molt clar. Trobo molt interessant el concepte que introdueixes “empresari polític”. No l’havia escoltat mai i el trobo molt encertat!
Per cert, al meu barri encara no tenim cap biblioteca pública amb cara i ulls: estic esperant amb candeletes que vinguin els polítics a fer-se la foto, ja que serà senyal que la tenim en marxa!