Estudis de Información i Comunicació - Documentació - Universitat Oberta de Catalunya
Hola,
pels que aneu, com jo, endarrerits i encara estigueu enllestint la pac 3 us recomano el següent enllaç. De lectura fàcil i agradable explica amb una claredat meridiana els conceptes bottom-up i top-down. A més, l’autor, ilustra l’article amb exemples de productes coneguts per tots que encara ens faran més propers aquests dos conceptes. Realment… molt recomanable!
http://www.kirainet.com/ideas-top-down-vs-ideas-bottom-up/
fins ara!
Els autors i escriptors també s’han d’adaptar als nous temps i a les noves tecnologies. Ara publicar llibres a internet i de forma gratuïta ja és possible gràcies a bubok:
Pots publicar sense límits noveles, relats, tesis, còmics, receptes…. sense cap cost. A través d’aquesta web estaran a la venda i cada mes t’abonen els ingresos (un 80%).
Tant senzill com pujar un document amb la teva obra, omplir les dades i posar-li un preu.
Val la pena donar-hi un cop d’ull… a veure si algú s’anima!!!
Publicar un llibre ja no és tan difícil!!!
anna roigé
M’ha semblat força interessant l’enllaç recomanat pel company eroigl sobre els punts TIC a casa nostra, que són una bona manera de combatre la fractura digital
En aquesta línia vull recomanar un bloc que jo desconeixia i que uneix a més d’experiències com les dels punts TIC, altres ja apuntades per alguns companys com són les de recollida i reciclatge d’ordinadors que ja no tenen la potència que necessitem, però que potser poden ser molt útils per a iniciatives d’alfabetització informacional com són els Punts TIC i les eines que facilita el programari lliure.
El bloc és Bloctecnia. Tecnologia i Societat i té la següent adreça:
http://soler101.blogspot.com/2007/04/reciclar-o-donar-lordinador-o-pc-relaci.html
Tot i tenir data del 2007, la pàgina està actualitzada al gener del 2009 i la relació d’ONG’s que descriu amb tots els serveis que realitzen és molt interessant. Van des de treballs en una línia semblant als punts TIC i en un àmbit estatal fins a altres que cooperen amb països del tercer món.
Entre tantas noticias de actualidad, una histórica. La del centenario de la Biblioteca Bonnemaison tenía un enlace a la descripción que hizo María Luz Morales en La Vanguardia en 1935. Se trataba de un reportaje titulado “¿Qué leen los barceloneses?” y me ha parecido importante por varios motivos:
1.- María Luz Morales fue la única mujer periodista de este periódico en aquella época y la única directora que ha tenido La Vanguardia, precisamente durante la guerra civil. Estaba muy comprometida con el acceso a la lectura de mujeres y niños y para ello escribió y adaptó varios libros. http://www.elpais.com/articulo/cultura/ESPAnA/SEGUNDA_REPuBLICA_ESPAnOLA/Maria/Luz/Morales/escritora/esperanza/utopia/elpepicul/19800926elpepicul_11/Tes/
2.- A parte de la Bonnemaison (entonces Biblioteca Popular de la Dona), la periodista hace un estudio de varios espacios de lectura: el tranvía, el Ateneo Barcelonés, la biblioteca de la Universidad, la Biblioteca de Catalunya, la de la “Escuela del Trabajo”, un ateneo popular, la Casa de l’Ardiaca, la biblioteca Arús y algunas librerías, describiendo los distintos tipos de usuario.
3.- El reportaje se publica en dos días, el 26 y 27 de enero, y es una maravilla la facilidad con la que se puede viajar a las bibliotecas reales de hace 70 años a través de otra virtual, la hemeroteca de La Vanguardia: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1935/01/26/pagina-11/33137719/pdf.html y
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1935/01/27/pagina-11/33138221/pdf.html
4.- La metodología de su estudio no tiene nada que ver con la que empleamos hoy (tirando de estadísticas segmentadas) para estudiar las unidades de información, las tipologías de usuarios, etc. y sin embargo, el panorama de las bibliotecas es una visión completa de la sociedad de la época.
El artículo es de 1935 y las bibliotecas han cambiado mucho (aunque desde no hace tanto) pero las inquietudes eran y siguen siendo las mismas: potenciar el acceso a la cultura.
La revista Tráfico y Seguridad Vial de la DGT és gratuïta, només cal estar-hi subscrit per a rebre-la, però quan van arribar als 350.000 subscriptors van anunciar que els resultava impossible atendre noves peticions i d’això ja fa uns quants anys.
Al núm. 195
http://www.dgt.es/revista/num195/index.html
de març-abril de 2009 s’informa que a partir d’ara estarà disponible tant en format paper com en versió digital (on també es poden consultar articles i números anteriors). Les persones interessades poden subscriure-s’hi i rebre avisos per e-mail (amb la relació de continguts i enllaços al text complet) cada volta que aparega un número nou, però no cal fer res d’això per a veure-la, ja que tothom pot accedir-hi des de la web. Crec que és un bon exemple de com les TIC influeixen positivament en les polítiques d’informació de l’Administració.
Aquesta se suma a altres iniciatives que des de fa poc porta a terme la DGT des del seu portal
És el cas de l’Oficina Virtual on s’explica com efectuar alguns tràmits: renovar el carnet de conduir, matricular o donar de baixa un cotxe, canviar-ne la titularitat per compravenda, etc. Inclús, si es disposa de DNI electrònic o de certificat digital reconegut, permet notificar les multes per Internet i al mòbil (un SMS informa que s’ha enviat la notificació telemàtica al correu electrònic) i, fins i tot, s‘hi podrà fer el pagament; per cert, per a pagar no és necessari certificat digital ni DNI electrònic.
Neus
Últimament són moltitut els blogs que proliferan al web sobre temàtiques que s’ajusten a les que estem estudiant.Sembla que el món de la documentació avança inexorablement cap a les noves tecnologies i que el futur de la professió estarà en relació a la gestió que fem d’aquests nous suports. Això és ben cert i no s’escapa al coneixement dels nous professionals que s’estan formant en aquest món. Ara bé, sembla que aquest context obliga als nous professionals a comunicar-se a través d’aquests nous mitjans a profitant les característiques més notables que tenen: llibertat, espontaneitat, inmediatesa, accessibilitat, comoditat, flexibilitat, i un llarg etcètera.
És el cas del primer blog que es pot recuperar avuí a través de google buscant per “polítiques d’informació” El documentalista enredado:
http://www.documentalistaenredado.net/estadisticas/
És un blog d’estética dubtosa, de contingut ampli, participatiu i de qualitat irregular. Aquestes son les característiques de multitut de blogs del mateix estil i temàtica. Això fa que ens plantegem l’interrogant d’on son els límits acceptables per a la professionalitat de l’ofici, ja que si bé blogs com aquest poden aportar molt a la professió, tant a través dels seus continguts com de la seva manera de fer també ens podem trobar que en alguns casos patim desinformació per la falta de control i la lleugeresa de les seves publicacions. Aquest és un debat molt interessant i hem tibgut ocasió d’abordar-lo al debat de l’aula sobre el web 2.0.
En qualsevol cas m’agradaria recomenar aquest blog per la quantitat inmensa de post d’interés que s’hi poden trobar.
Molts són els aspectes interessants del web 2.0, i els hem comentat al debat i al bolg, però la qualitat el que jo destacaria més és la de la participació. Entenc les reserves i fins i tot l’escepticisme exposades per a molts companys davant els perills de manipulació i pérdua d’intimitat, però en conjunt crec que el fenómen té aspectes molt positius.
Maximilien Rouer, president de BeCitizen (www.becitizen.com) una empresa que assessora altres empreses que comparteixen finalitats relacionades amb el respecte i conservació del medi ambient, i l’economia sostenible, analitza les aportacions innovadores i esperançadores que estan realitzant aquests joves inconformistes i treballadors en la seva introducció a un llibre entusiasta que us recomano perquè no us deixarà indiferents:
Sylvain DARNILL i Mathieu LE ROUX: “Cambiar el mundo”. “Ochenta hombres construyen el mundo que sueñan en lugar de someterse al que existe“(2006)Madrid Aguilar.
Referint-se als joves que han crescut en la revolució d’internet: “Aquesta generació políglota i connectada se sent més que mai unida a tot el planeta(…) són més conscients que mai dels desafiaments socials i ambientals per als que hauran de trobar respostes ràpidament (…) se senten corresponsables del seu futur comú “naveguem al mateix vaixell” i tracten d’actuar. A més tenen consciència de que l’Estat ja sol no pot respondre als nous reptes (…) La complexitat de les noves crisis ha fer caducar qualsevol temptativa de resoldre-les exclusivament des de dalt. Aquesta nova generació pren el destí a les seves mans ja que s’ha adonat precçment que els nostres majors estan massa preocupats de mantenir els seus privilegis…”
Al llibre s’expliquen experiències tan interessants com la de Muhammad Yunus, fundador del Grameen Bank (banc dels pobres) de Bangladesh, el pioner d’una idea tan senzilla com enginyosa i eficient, la dels microcrèdits. També hi ha iniciatives entorn a l’agricultura biològica, industria i construcció sostenible, projectes sanitaris i educatius tan necessaris i justos com rendibles econòmicament en una visió de prendre part activa en les solucions imaginatives als greus problemes del planeta. No us recorda la línia més genuina de cooperació, una de les més decissives en el desenvolupament d’internet?
Belén Martínez
Amb la finalitat de potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la connectivitat a les xarxes IP, en molts municipis s’estàn plantejant o ja s’han dut a terme polítiques públiques per oferir xarxes wifi que donen cobertura a tot el seu territori. Aquest servei on-line per part de les Administracions Locals ofereix als ciutadans la possibilitat de consultar el padró d’habitants, sol·licitar certificats o iniciar tramitacions fiscals.
Hi ha qui parla de l’”Administració Ubicua” quan existeix la possibilitat que l’Administració sigui accessible les 24 hores, els 7 dies de la setmana. El següent pas és aconseguir que l’Administració sigui accessible des de qualsevol lloc. La tecnologia avança ràpid en aquest camp, sobretot pel que fa a la tecnologia mòbil; però, de moment, la sol·lució és la instal·lació de xarxes wifi municipals que proporcionen accés a aquests serveis de forma gratuïta.
Proporcionant Internet es dona un servei universal, al que tota la ciutadania hi té dret, però la Comisió del Mercat de Telecomunicacions és bastant restrictiva al respecte per considerar aquest servei com competència deslleial. Tot i així, hi ha opinions que consideren completament lícit que un ajuntament oferisca accés wifi, ja que les empreses de telecomunicacions en lliure competència no han sigut capaces d’oferir res paregut.
Fa poc he descobert què són els Punt TIC. Pels que encara no sabeu què són, us convido a llegir aquest resum del conjunt de coses que s’hi fan per lluitar contra la fractura digital.
Els Punt TIC són telecentres, és a dir, espais habilitats per acollir ordinadors, perifèrics i programari, que amb el suport d’una o vàries persones, faciliten a la ciutadania l’accés a la societat de la informació. Un Punt TIC és un local d’accés públic obert a tothom, a qualsevol ciutadà, empresa, col·lectiu, professional, administració local que manifesti la seva voluntat i/o necessitat d’accedir als recursos que la Xarxa Punt TIC els ofereix, amb caràcter general, i, de forma prioritària, aquells col·lectius socials o empresarials amb més dificultats d’accés a la societat de la informació, és a dir: adults, gent gran, nens i nenes, gent jove, gent immigrada, gent autòctona, estudiants, persones a l’atur, mestresses de casa, membres de l’associació de veïns del barri, persones que fan teletreball, gent amb algun tipus de discapacitat, turistes i un llarg etcètera, en funció de la ubicació del telecentre.
Des d’un Punt TIC es pot realitzar una cerca a Internet, o disposar d’un servei de correu electrònic, fer servir equips informàtics, rebre formació sobre l’ús d’un ordinador, cercar i avaluar informacions, realitzar tràmits administratius i consultar el compte corrent, entre altres coses. A cada Punt TIC hi ha un dinamitzador o dinamitzadora, que és qui acompanya les persones que van al telecentre. El personal dinamitzador és una figura fonamental per al bon funcionament del punt.
La persona dinamitzadora és qui informa dels cursos i qui acompanya els usuaris i les usuàries, donant atenció diferenciada a cada participant. També planifica les activitats, organitza els cursos, dóna formació, manté l’equipament, etc.
Què s’hi pot fer en un Punt TIC?
Hi ha més de 4.000 telecentres a tot l’Estat espanyol, entre els quals, uns 500 aproximadament pertanyen a la Xarxa Punt TIC.
Planificació i avaluació de polítiques d´informació - RSS delicious