Monthly Archive for octubre, 2009

E-book (2)

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

La digitaliltzació de llibres per posar-los en accés a internet està generant conflictes entre els principals actors implicats per tal de definir les regles del joc. Google, el gengant de la xarxa, va ser el primer en moure fitxa anunciant la digitalització de milions d’obres. Per a poder dur-ho a terme va firmar un acord amb autors i editors de llibres descatalogats; també ha rebut permisos de biblioteques nacionals de tot el món per la digitalització de llibres lliures de drets d’autor.

Els sectors afectats, adonant-se del perill que hi ha de que una sola empresa privada monopolitzi la difusió del patrimoni cultural, no van trigar gaire a reaccionar per tal de reivindicar els seus drets a influir en les decissions sobre què es podria posar en lliure disposició i com. També es volia evitar que no fos només Google qui poguès participar en aquest negoci.

A més, Internet, com la vida real, té diferents regulacions segons les barreres geogràfiques i polítiques. Google ha de negociar país a país acords individuals que li permetin actuar. A cada lloc els actors tenen filosofies i ideologies diferents. Als Estats Units, Open Book Alliance, una mena de sindicat que aplega autors, editors i bibliotecaris va aconseguir que el Departament de Justícia obiguès a Google a revisar el primer acord. Aquesta setmana apareixia una entrevista a Peter Brantley, lider d’aquesta aliança, en la que explicava que no està en contra de la digitalització del llibre sinó de la monopolització del negoci. És per aquest motiu que l’Open Book Alliance ha creat la seva pròpia plataforma per a la descarrega d’e-Books en format lliure, Bookserver.

La Unió Europea està treballant actualment per regular la digitalització de llibres subjectes a la propietat intelectual però n’es difícil determinar l’autoria. Vol assegurar-se que Europa no queda enrera en aquesta creuada i que les obres siguin accessibles a les persones amb discapacitats. Justament, aquesta setmana ha organitzat una audiència pública on van anar representants de l’Associació Europea d’Editors de Diaris (ENPA), la Federació Europea d’Editors de Revistes (FAEP), la Federació d’Editors Europeus (FEP), la Biblioeca Nacional de França, o la iniciativa ARROW.

La iniciativa Arrow forma part del projecte Europeana, la gran biblioteca digital europea iniciada al 2008.

En definitiva és veu com la difusió de la informació i la cultura no és un assumpte neutre ni menor. L’accés al patrimoni bibliogràfic mundial és un ideal sovint posat d’exemple quan s’expliquen les avantatges i les possibilitats de les tecnologies de la informació i internet. Sembla que per tenir simplement la tecnologia el projecte ja estigui a l’abast. La realitat és que per realitzar aquesta utopia tecnològica s’estan lliurant debats i lluites econòmiques, polítiques i ideològiques; com a la vida mateixa. Però él projecte s’ho val.

Sorpresas te da la vida…


st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.45pt; mso-footer-margin:35.45pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>


/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:”";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

“Para enviar algo importante usaría el correo ordinario” aquesta afirmació va sortir fa alguns dies de la boca del mismíssim inventor del correu electrònic, el nord-americà Raymond Samuel Tomlinson. Per a més informació, aquest home ha estat guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries 2009 en la categoria dedicada a la Investigació científica i tècnica junt amb l’inventor del telèfon mòbil, el també nord-americà Martin Cooper.

En relació amb això, en una entrevista recent ha declarat també que no té mòbil (!) i que es considera un tant ludita; per als que no us soni aquest terme us diré que el ludisme va ser un moviment obrer nascut a Anglaterra a principis del segle XIX que s’oposava a la tecnologia perquè considerava que competia amb els treballadors… Sorprenent, oi? També ha dit, que com a tots nosaltres, l’spam el molesta a diari i que la seguretat a la xarxa el preocupa bastant; d’aquí l’afirmació feta per ell que obria aquest post.

Com a curiositat Tomlinson ha explicat que no recorda la data exacta de la invenció del correu electrònic: “Me han preguntado más de una vez la fecha exacta. Todo lo que puedo decir es que fue entre junio de 1971 y enero de 1972. Supongo que no calibré la importancia de mi ocurrencia”.

Personalment m’ha trencat tots els esquemes conèixer les opinions i una mica de la vida d’aquest home, doncs me l’imaginava més com algú tremendament obsessionat amb la tecnologia… Com a guinda final us diré que en el seu temps de lleure es dedica a la criança d’ovelles.

L’arribada de l’e-book desencadena una nova guerra de formats

L’e-book ja és aquí, i qualsevol que hagi visitat una botiga d’electrònica o informàtica ho haurà pogut comprovar amb els seus propis ulls. Fa uns dies la nostra companya Montse, en el seu post publicat a aquest mateix blog amb el títol “Nadal de lectures electròniques” ens comentava els grans avantatges que aquesta nova eina tecnològica ens reportarà en un temps breu, donat que la seva aparició massiva ja és imminent… o encara no?

Ningú no pot negar ja avui l’enorme potencial que ofereix aquest nou aparell, encara que molts romàntics —els mateixos probablement que enarboraven una actitud obertament contrària a la irrupció de la fotografia digital o la telefonia mòbil—, es neguin en rodó a acceptar que un dia deixaran de banda el paper per la lectura en una pantalla que, a efectes pràctics, és tan còmoda o fins i tot més cque el suport de cel·lulosa tradicional. Afegit a això, la postura obertament bel·ligerant de molts editors —i ara parlem del nostre país— els quals no acaben de veure clars els beneficis d’aquesta nova modalitat de distribució de continguts, està dificultant l’entrada d’aquesta nova tecnologia, tot i que afortunadament està molt lluny d’evitar-la. Com acostuma a passar, ens trobem davant d’una actitud d’amenaça davant del canvi, en comptes del repte que hauria de ser. El fet de que entitats com CEDRO o la SGAE romanguin encara reacis a la difusió dels continguts dels autors espanyols que estan sota la seva protecció —tot i que el paper d’aquestes entitats ha quedat en tel·la de judici darrerament—no evitarà allò inevitable, i el llibre electrònic acabarà sent, com ja ho és als Estats Units, una revolució tecnològica que ens afectarà a tots.

No obstant això, el negoci lucratiu que acompanya al neonat e-book és massa atractiu per als grans fabricants, que com ja és habitual davant d’una novetat tecnològica, s’esveren en crear dispositius i patentar tecnologies per evitar repartir un pastís de beneficis que s’aventura molt suculent. L’exclusivitat, però, és arriscada, i encara està per veure com reaccionarà el mercat internacional (i el nostre) davant del Kindle d’Amazon, un e-book exclusiu d’aquest distribuidor gegant que compta amb l’enorme avantatge de disposar dels drets de reproducció de mil·lers d’obres amb drets d’autor. Inconvenient? Com sempre, el format, de reproducció exclusiva en l’aparell distribuït per ells. Sobre el tema, un article interessant aparegut fa uns dies a El País sobre com està l’estat de la qüestió… cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

De formats n’hi ha molts, tot s’ha de dir, i caldrà veure també si l’e-pub, format respatllat per Google obert a multitud de fabricants (els apunts d’aquesta mateixa assignatura els tenim disponibles en aquest format), o el  propi d’Apple que ens comentava la Montse en el seu post, podran fer front al difós Kindle en territori nord-americà o potser serà algun altre el que s’acabarà emportant el gat a l’aigua.

He de confessar que jo mateixa no he pogut resistirme a aquest nou caprici, i després de moltes voltes als formats i a les marques, em vaig llançar a adquirir fa només un mes un e-book. Tot i que la tecnologia encara és incipient i els continguts disponibles molt restringits, puc assegurar que aquest aparell ha respòs sobradament a les meves expectatives, i que les possibilitats que m’ofereix compensen de moment les carències que sé que en breu seran millorades pel mercat, a banda de l’encara preu elevat que suposa la seva adquisició. No és aventurat preveure com d’aqui a poc temps veurem l’e-book completament instal·lat en les nostres vides: en l’àmbit acadèmic ja s’anuncia com la gran innovació en escoles, instituts i àmbit universitari, i a nivell lúdic, malgrat les pugnes pels drets d’autor, serà indefectiblement el substitut del llibre tradicional. Caldrà veure, però, què passarà també amb una política de preus dels continguts de moment poc clara i que s’endevina certament abusiva (el preu d’un llibre electrònic justifica el seu cost i els drets d’autor?, visiteu l’apartat d’Amazon dedicat a aquesta tecnologia o els preus de publicacions seriades a la web d’ARCE…).

 

Procés participatiu per fer la biblioteca del S. XXI

Fa unes setmanes la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de comunicació va publicar l’informe definitiu del projecte “Imagina la biblioteca pública del S. XXI” que es pot trobar a aquesta adreça: http://www.imaginalabiblioteca.cat/

Aquest projecte es va iniciar fa més d’un any per tal de recollir les aportacions de persones relacionades amb el món de la biblioteca, tant professionals com usuaris, i així millorar el funcionament del Sistema de Lectura Pública. Es van penjar a la web enquestes estructurades en 7 blocs temàtics on poder valorar idees i activitats.

Abans de l’informe definitiu es van publicar les dades obtingudes per tal que tothom poguera extreure les seves pròpies conclusions. Però amb l’informe definitiu, que té en consideració els resultats i la seua interpretació dins del context, es van traduir les dades  i idees en compromisos d’actuació per a la Generalitat de Catalunya. En el cas de que les competències siguen d’altres administracions es van plantejar com a suggeriments d’actuació.

En el cas del Departament de Cultura i Mitjans de comunicació els resultats de les enquestes han impulsat 55 projectes o accions: 44 per a curt termini, 9 per a mitjà termini i 2 per a llarg termini.

Aquesta iniciativa és un bon exemple de com implicar els professionals i la ciutadania en l’elaboració de polítiques públiques mitjançant les possibilitats de comunicació que ofereixen les noves tecnologies. Cal l’esforç i participació de tots, administracions i ciutadans, per fer d’aquest sistema de consulta la via per elaborar polítiques públiques que siguen de veritable interés per tothom.

No llega todo lo que interesa, no todo lo que interesa llega

Hola a tod@s,

Un poco tarde pero espero que no demasiado (la explicación: me he quedado sin ordenador y voy de prestado).

Yo quería aportar algo que experimenté trabajando como documentalista para un Centro de Documentación Europea.

Entre otras funciones que tenía era la de formar usuarios, los profesores traían a sus alumnos y yo les daba una charla sobre lo que podían conseguir allí. Algunos se mostraban interesados, otros, a ver si me quito el tostón de encima y, pocos, muy pocos le veían la utilidad. De hecho, algunos volvían y me comentaban, a este centro hay que darle más publicidad, que la gente se entere de que existe.

Pues sí, hice todo lo que estaba en mi mano para que la información del centro saliera a la calle, de que el ciudadano se enterara, periódicos, mailings, página web, boletines de información, pero seamos realistas. Me quedo con la información de lo que me sirve en este momento, es decir, veo que algo existe, y mi cerebro establece sus prioridades, me sirve, lo guardo, no me sirve, lo olvido. En otro momento de la vida, establecemos otras prioridades según las necesidades que tengamos en ese momento.

En definitiva, las políticas de información no siempre llegan a todos y no todos se dan cuenta de que existe una política de información.

CSIC. planificació biblioteca humanitats Tomás Navarro Tomás

La Biblioteca d’Humanitats del CSIC

 

Durant dos cursos he participat com a formadora del personal de les biblioteques del CSIC arreu de l’Estat Espanyol impartint cursos a Madrid, Sevilla, Barcelona i València. Es tractava d’uns cursos de formació sobre “L’esporgada de  fons a les biblioteques del CSIC”.

 

Aquesta formació s’emmarcava dins del “Plan d’actuación 2006-2009” del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i per tant vaig tenir la oportunitat de conèixer  a fons la seva estructura organitzativa i legislativa on es vinculaven les polítiques de formació del personal bibliotecari per tal de millorar, modernitzar i optimitzar la xarxa de biblioteques i convertir-la en un sistema d’informació científic competitiu.

El CSIC és un organisme molt jerarquitzat amb molts anys d’història i això dificulta la introducció de canvis sobtats i de nous models mentals. Costa fer evident el nou model de biblioteca basada en les TIC, no només al personal de base sinó fins i tot a les jerarquies superiors.

A més hi ha personal funcionari amb molts anys a la institució que no sempre té la formació adient per afrontar el canvi que suposa la irrupció de les TIC en l’àmbit bibliotecari.  

Enmig, un conjunt de personal mig, ben format i amb ganes d’innovar  que impulsen el pla estratègic i l’intenten implementar.

Vaig conèixer i entrevistar al director, el senyor Mario Cottereau i també a Gaspar Olmedo, responsable del departament de tecnologia així com també a Pilar Martínez Olmo i Carmela Pérez-Montes directora i vicedirectora respectivament de la Biblioteca d’humanitats Tomás Navarro Tomás de Madrid.

Eren representants dels diferents grups de stakeholders i tots em varen confirmar que es  va aplicar el model “bottom-up” deixant pujar les idees i propostes des dels nivells més baixos de manera que els implementadors de primera línia, que són els agents que han d’executar la política directament es van trobar més representats en el resultat final.

 

Malgrat que el model “bottom–up” porta més complexitat inicial (reunions, acords, desacords…) a la llarga és més efectiva perquè implica “de facto” més directament a tots els tipus de stakeholders, (els latents, els expectants i els definitius) i per tant augmenta el nivell d’implementació de les polítiques dissenyades.

 

La nova biblioteca, anomenada Tomás Navarro Tomás sorgeix d’una potent inversió i de la necessitat de crear una gran biblioteca d’humanitats de gran nivell investigador. Té més d’un milió de documents, dels quals 700.000 són de lliure accés. Informatitzat amb màquines d’autopréstec per radiofreqüència i d’autodevolució.

Molt ben pensada, (malgrat que l’edifici quan es va fer estava destinat a ser la  seu de les Loterias Nacionales del Estado), la distribució i la senyalització està molt ben treballada de manera que es preveu un espai de creixement per 10 anys.

El que vaig admirar més va ser l’esforç per crear una gran biblioteca d’humanitats amb més d’un milió de registres que fou la suma de 8 biblioteques atomitzades arreu de Madrid. L’inventari, la classificació, la gestió i el filtre d’obres duplicades, el trasllat, la neteja ha estat una feina ingent molt ben parametritzada i un exemple de gestió bibliotecaria amb un bon nivell d’informació als usuaris.

 Puc concloure que el CSIC ha realitzat una feina òptima gràcies al treball en equip i a una bona planificació d’entrada.

Per més informació podeu consultar http://biblioteca.cchs.csic.es/index.php

 

 

Accessibilitat web

Aquests dies a l’assignatura Gestió de Recursos d’Informació, estem fent un debat al voltant de l’accessibilitat web. M’ha semblat interessant parlar d’aquest tema en el bloc de “Planificació i Avaluació de Polítiques d’Informació”, doncs l’accessibilitat s’ha convertit en una política relacionada amb les polítiques d’informació.

 

Per accessibilitat web entenen facilitar l’accés a la informació sense cap limitació per motius de discapacitat, o com diu Julio Abascal, en una entrevista a El Profesional de la Información, el disseny de serveis i sistemes sense barreres afegides (http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2006/marzo/index.html)

 

El desembre de 2001 la Comissió Europea va instar als seus membres a millorar l’accessibilitat als llocs webs de caràcter públic i als seus continguts, adoptant les directrius que la iniciativa WAI (Web Accessibility Initiativa) ha elaborat per als llocs web (http://www.w3.org/WAI/). En la majoria de països desenvolupats el problema de l’accessibilitat es tracta com una qüestió de drets civils que han de ser protegits mitjançant lleis antidiscriminatòries, doncs la manca d’accessibilitat és una de les bases de la fractura digital.

 

Així doncs, les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries perquè les persones amb qualsevol tipus de discapacitat o d’edats avançada puguin accedir a la informació que hi ha disponible als seus webs.

 

El dia 12 de novembre de 2009 es farà a Barcelona l’USID’09, la 6ª Jornada d’Usabilitat en Sistemes d’Informació (http://www.usabilitat.org/). Encara que no és el mateix accessibilitat que usabilitat tracten de les mateixes qüestions posant l’èmfasi en diferents aspectes.

 

En el web d’ USID podem trobar, a part del programa de la propera jornada, molta documentació de les jornades anteriors i enllaços a articles interessants sobre aquests temes.

políticas de información y comunicación para el acceso igualitario a las TIC

En la actual sociedad de la información y de la comunicación en la que todos estamos inmersos, y que ha motivado que modifiquemos nuestros hábitos y maneras de trabajar en todos los ámbitos de nuestra vida (ocio, profesional, formativo,  etc.). También afecta a nuestra manera de buscar información y de realizar numerosas gestiones, que ahora podemos realizar a través de la red.

 

La implantación de las TIC también ha afectado a la mayoría de políticas públicas de información. Cualquier planificación de políticas de información contempla la realidad de las TIC. Como ejemplo, podemos poner a la administración. Desde la implantación de la TIC, todas las administraciones (la Generalitat de Catalunya, los ayuntamientos, etc.) utilizan las TIC para sus políticas de información: para relacionarse con los ciudadanos, informarles de sus diferentes iniciativas, facilitarles las gestiones burocráticas, etc..).

 

Aquellas zonas de población y sus ciudadanos que no pueden acceder a Internet (lo que se denomina brecha digital) están en inferioridad de condiciones, pues no pueden acceder a la información que reporta las red, y el tener o no acceso a Internet motiva que pueda distinguirse entre zonas (y ciudadanos) de primera y de segunda clase (zonas “ricas” y “pobres”).

 

Por eso, la “Asociación para el Progreso de las Comunicaciones. Internet y TIC por el desarrollo sustentable y la justicia social”, pretende dar voz a las zonas del sur, menos favorecidas y que no tienen el acceso a las TIC como lo tienen las zonas del norte.

 

Dado que el domino de todas las tecnologías, está en manos de los países más poderosos económicamente (situados en el norte, aquellos países que desarrollan tecnología y que invierten grandes cantidades de dinero para actualizarla y mejorarla), los cuales únicamente están interesados en extender el cableado que posibilita el acceso a Internet en las zonas que les es más rentable, esta asociación trabaja para conseguir que las zonas menos favorecidas puedan conseguir tener acceso a las TIC y de este modo no quedarse atrás en un mundo en el que todo lo tecnológico es fundamental para ser competitivo en la sociedad de la información.

 

Para ello, esta asociación trabaja a nivel mundial, regional y local, para conseguir que, básicamente, zonas de África y América Latina pueda disponer del cableado necesario para dotar a su población del acceso a Internet.

 

La Web nos ofrece detallada información sobre está asociación: quién trabaja en ella, cómo se financian, etc.

 

 Web: http://www.apc.org/es/about/programmes/politicas-de-informacion-y-comunicacion

 

Barcelona Visió

L’Ajuntament de Barcelona presenta Barcelona Visió http://www.bvisio.com i http://wwwbcn.cat, un portal interactiu  obert a tota la ciutadania, on és possible enviar i penjar videos sobre la ciutat de Barcelona.

Barcelona Visió és un espai de participació en el qual el ciutadà comparteix experiències, aficions i interessos amb diferents usuaris. L’objectiu és que els usuaris mostrin on és i com es viu a la ciutat de Barcelona: els seus carrers, les seves places, la seva gent, la seva cultura. L’objectiu de l’Ajuntament es donar a conèixer la seva ciutat a través dels mitjans audiovisuals, projectar la ciutat al món.

S’accepten tots els videos que tinguin com a temàtica Barcelona. L’Ajuntament potencia i aproxima els ciutadans a les noves tecnologies i els fa partíceps. És un espai d’oci, qualsevol visitant gaudeix d’unes excel·lents projeccions. Barcelona Visió facilita la visualització i promoció de tot tipus de videos realitzats per professionals o amateurs. Els participants també poden participar votant el video que més els ha agradat.

Per a poder penjar els videos s’han de registrar amb Creative Commons, i que representa un canvi en el sistema tradicional de drets d’autor. Amb la creació de les llicències, l’autor està d’acord en els usos de la seva obra i també a través d’elles es conserva la propietat intel·lectual i accepta que altres persones ho facin servir . Cal remarcar que és un projecte pioner a tot el món.

Els videos presentats es classifiquen segons la tipologia d’usuaris:

- Escoles i universitats audiovisuals: actualment, 15 escoles i universitats catalanes relacionades amb el món audiovisual col·laboren amb Barcelona Visió.

- Festivals de cine: cada festival tindrà el seu propi espai, es podran veure trailers de pel·lícules, entrevistes a directors…

- Professionals: productors i realitzadors tindran el seu espai per mostrar les seves creacions

- Ciutadans en general

Amb un click, els videos de Barcelona també es poden penjar a Facebook i Twitter o a YouTube i Vimeo.

 

Portal e-Tributs

Uns dels eixos principals dels plans del Govern de la Generalitat des de ja fa uns anys he estat, i continua sent, fer una administració propera, àgil i comprensible al ciutadà, a les empreses i les entitats. Aquest intent d’impulsar a tota la població l’anomenada Societat de la Informació i els beneficis que comporta s’ha traduït en diverses estratègies d’actuació basades en la difusió social de les TIC. 

La incorporació de les noves tecnologies en tots els àmbits de la societat ha obligat a l’administració pública a reformar els recursos de que disposa, incorporant les TIC a la seva manera de treballar i d’oferir serveis. 

Un exemple d’aquestes noves polítiques d’informació en el període 2004-2006 és el Portal e-Tributs, com un intent de millorar els procediments d’atenció al ciutadà i a les empreses, en tot allò referent als tributs.

La incorporació de les noves tecnologies en la gestió d’impostos permet promoure l’ús de medis electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments administratius en relació amb els ciutadans. Això permet la presentació via telemàtica de declaracions, formularis, autoliquidacions i altres documents de l’àmbit tributari per part dels contribuents. A part d’aquests importants avenços, aquest portal dóna informació sobre oficines tributàries, delegacions, oficines liquidadores, bancs i caixes d’estalvi, etc. L’inconvenient de la presentació telemàtica de documents públics ha portat a que també els notaris formin part dels actors d’aquesta política d’informació: tenen l’obligació d’enviar telemàticament la informació sobre dades de transcendència tributària al sistema informàtic de la Direcció General de Tributs, facilitant el paper dels contribuents i dels assessors fiscals davant l’administració. Altres actors que hi intervenen són, a part dels fedataris judicials, notarials i mercantils, els contribuents i els professionals de l’assessoria. Aquests últims, els graduats socials, poden presentar i pagar en representació de tercers, paper que van aconseguir a partir d’acords amb l’Administració.

D’aquesta manera, l’administració tributària pretén ser més àgil i moderna, oberta a ampliacions de les funcionalitats de la pàgina web, adaptant-se als canvis, sempre amb l’objectiu de simplificar els tràmits, reduir els costos i facilitar les obligacions tributàries en general. És evident que gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació s’ha modificat la idea que existia sobre les polítiques d’informació. Aquestes han evolucionat de manera molt estreta amb el context social, econòmic i tecnològic.