Planificació i avaluació de polítiques d´informació

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

La digitaliltzació de llibres per posar-los en accés a internet està generant conflictes entre els principals actors implicats per tal de definir les regles del joc. Google, el gengant de la xarxa, va ser el primer en moure fitxa anunciant la digitalització de milions d’obres. Per a poder dur-ho a terme va firmar un acord amb autors i editors de llibres descatalogats; també ha rebut permisos de biblioteques nacionals de tot el món per la digitalització de llibres lliures de drets d’autor.

Els sectors afectats, adonant-se del perill que hi ha de que una sola empresa privada monopolitzi la difusió del patrimoni cultural, no van trigar gaire a reaccionar per tal de reivindicar els seus drets a influir en les decissions sobre què es podria posar en lliure disposició i com. També es volia evitar que no fos només Google qui poguès participar en aquest negoci.

A més, Internet, com la vida real, té diferents regulacions segons les barreres geogràfiques i polítiques. Google ha de negociar país a país acords individuals que li permetin actuar. A cada lloc els actors tenen filosofies i ideologies diferents. Als Estats Units, Open Book Alliance, una mena de sindicat que aplega autors, editors i bibliotecaris va aconseguir que el Departament de Justícia obiguès a Google a revisar el primer acord. Aquesta setmana apareixia una entrevista a Peter Brantley, lider d’aquesta aliança, en la que explicava que no està en contra de la digitalització del llibre sinó de la monopolització del negoci. És per aquest motiu que l’Open Book Alliance ha creat la seva pròpia plataforma per a la descarrega d’e-Books en format lliure, Bookserver.

La Unió Europea està treballant actualment per regular la digitalització de llibres subjectes a la propietat intelectual però n’es difícil determinar l’autoria. Vol assegurar-se que Europa no queda enrera en aquesta creuada i que les obres siguin accessibles a les persones amb discapacitats. Justament, aquesta setmana ha organitzat una audiència pública on van anar representants de l’Associació Europea d’Editors de Diaris (ENPA), la Federació Europea d’Editors de Revistes (FAEP), la Federació d’Editors Europeus (FEP), la Biblioeca Nacional de França, o la iniciativa ARROW.

La iniciativa Arrow forma part del projecte Europeana, la gran biblioteca digital europea iniciada al 2008.

En definitiva és veu com la difusió de la informació i la cultura no és un assumpte neutre ni menor. L’accés al patrimoni bibliogràfic mundial és un ideal sovint posat d’exemple quan s’expliquen les avantatges i les possibilitats de les tecnologies de la informació i internet. Sembla que per tenir simplement la tecnologia el projecte ja estigui a l’abast. La realitat és que per realitzar aquesta utopia tecnològica s’estan lliurant debats i lluites econòmiques, polítiques i ideològiques; com a la vida mateixa. Però él projecte s’ho val.