Monthly Archive for novembre, 2009

L’avaluació en el sector públic

Published
by
mfontanalsj
on novembre 30, 2009
in Avaluació i resultats
. 0 Comments

Amb l’estat de les autonomies es van crear noves administracions que tenien la gran oportunitat d’organitzar-se amb un esperit més obert al ciutadà, més democràtic, més eficient. Per desgràcia l’administració autonòmica catalana va desaprofitar aquesta ocasió i va crear una administració pública calcada de le funcionarial espanyola, decimonònica i carregada amb tots els seus defectes. Des de fa uns quants anys i com a resultat de les directrius europees de modernització de la gestió pública, s’ha generalitzat la implantació de models d’excel·lència als diferents organismes. Moltes entitats públiques van organitzar llargues sessions en les quals es van examinar detalladament els processos de treball i es van analitzar objectius, missions i visions, les oportunitats, amenaces, punts forts i febles, etc. de l’organisme en qüestió, etc. Tots ens varem iniciar en un nou llenguatge i uns nous conceptes que pretenien introduir dins la gestió pública una renovació en l’anàlisi dels procediments de treball, racionalitzar-los, adreçar-los a la satisfacció de l’usuari amb condicions d’eficiència i eficàcia, fomentar la comunicació, el treball en equip, treballar per objectius i avaluar els resultats. Les paraules clau eren ”qualitat” i “excel·lència”.  

Aquests plans de millora van sobtar als treballadors més veterans i els van crear un rebuig, una desconfiança cap a una terminologia que es veia de caire empresarial. Passats els anys, si bé en alguns sectors es detecten importants avenços - deguts sobretot al voluntarisme d’alguns individus - els resultats generals han estat força decebedors i crec que no justifiquen els esforços i el temps esmerçat. L’administració pública catalana segueix patint d’uns defectes d’origen que s’han enquistat i que fan que els treballadors reaccionin molt tèbiament davant dels plans de millora: la manca de transparència degut molt sovint a la politització dels càrrecs fins nivells molt baixos i la desconfiança en uns gestors que actuen sense passar ells per cap avaluació.

Potser es pot dir que el grau d’implantació de sistemes d’excel·lència i avaluació és encara molt feble i que cal deixar actuar els organismes creats per a aquesta fi (Vegeu la web de l’Agencia Estatal d’Evaluación de les polítiques públiques: http://www.aeval.es/es/index.html ) però no crec que les diferents polítiques aplicades puguin actuar sobre l’arrel dels problemes sinó que em temo que només faran una rentada de cara a l’administració pública.

Reis Continue reading ‘L’avaluació en el sector públic’

Unió Europea i ciberadministració

Published
by
aubach
on novembre 30, 2009
in Disseny de programes and Polítiques eficients
. 0 Comments

Voldria recomanar-vos l’article de Yolanda Martín González. “La Unión Europea y su política para la promoción de la ciberadministración en la sociedad de la información” publicat a “Anales de documentación” (2009), núm. 12, p. 159-179.

L’article entra de ple en la temàtica de la nostra assignatura en analitzar la política de la UE en la promoció de l’administració electrònica (una política pública d’informació): ofereix una visió general del procés d’implantació i desenvolupament de l’administració electrònica a la UE. Prenent com a referent la política eurocomunitària per a la Societat de la Informació, analitza els diversos plans d’acció articulats a l’entorn de la eEurope així com els programes que recolzen el desenvolupament d’aquests plans.

També s’hi descriuen els principals serveis europeus d’administració electrònica que ofereixen prestacions transfrontereres i interactives a ciutadans i empreses i que són fruit de la col·laboració entre les diferents administracions nacionals i l’europea: serveis europeus d’administració digital com Tu Europa, Eures, Ploteus, Solvit o Tu voz en Europa constitueixen una mostra tangible dels nivells de desenvolupament assolits per la UE en matèria de ciberadministració. Les empreses i els ciutadans tenen l’oportunitat de rebre informació i realitzar certes transaccions administratives a través de serveis transfronterers i interactius. Aquestes possibilitats aprofundeixen en el desenvolupament econòmic i social de la UE però també en el seu esperit democràtic en permetre una certa interacció entre l’administrat i les instàncies públiques nacionals i europees.

Ha estat una lectura interessant que us recomano!

La difusión de las políticas de la información.- Los Centros de Documentación Europea

Published
by
spanzanelli
on novembre 30, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

Todos sabemos lo que es un Centro de Documentación pero, ¿alguien sabe lo que es un Centro de Documentación Europea (en adelante CDE)?

A modo de introducción un CDE es una red creada por la Unión Europea hacia los años sesenta para dar a conocer, estudiar e investigar sobre la Unión Europea (política de información). Los CDE, en concreto, se asientan en las Universidades para asistir a la comunidad universitaria en sus investigaciones sobre la Unión Europea. Era una forma de que el ciudadano se sintiera “europeo”. Esta red se articuló mediante unos convenios con las universidades donde se plasmaban los derechos y deberes de ambas partes.

Yo trabajé en uno de estos CDE durante ocho años. La ingente información que nos llegaba de la Unión Europea era inmensa. Pero costaba mucho difundirla. Se hacían boletines gratuitos de información con enlaces a los textos en versión completa, se daban charlas, se organizaban conferencias, se regalaban posters, se identificaba con carteles y aún así y todo, dentro de la Universidad, que no dentro de la población, era un gran desconocido.

Y ahí es donde fallan quizás las políticas de información. Se gastan ingentes sumas de dinero para ponerlas en funcionamiento y para que sean realmente efectivas. Pero si no se las difunde con un bombardeo de publicidad, el ciudadano no se beneficia de la información que está a su alcance. Y no se beneficia porque la desconoce, o porque, a pesar de que se la mencionaron una vez, en aquella ocasión no le dio importancia y no se acuerda cuando la necesita.

Projecte Tibidabo

Published
by
Rosa Montosa
on novembre 29, 2009
in Avaluació i resultats
. 0 Comments

 

 

El projecte Tibidabo va ser impulsat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona al 2003. El seu objectiu és crear elements per a la comparació entre biblioteques de la xarxa de Barcelona i la seva província i altres de territoris similars a Europa.

Es van seleccionar els indicadors necessaris per valorar l’ús i el funcionament de les biblioteques públiques i, per tal de realitzar el projecte, es va convidar a participar a altres ciutats.

Aquest projecte permet tenir una visió de l’evolució de cada unitat dins d’un entorn més ampli. L’anàlisi comparativa permet cooperar i millorar.

La comparació per si mateixa només permetrà a cada unitat veure la seva situació en l’àmbit europeu i determinar la seva evolució. Però aquest projecte també seria de molta utilitat per l’aplicació d’altres tècniques com un anàlisi DAFO, que exposés les fortaleses i debilitats, tenint en compte l’abast internacional. Un altre exemple podrien ser els projectes de benchmarking, com instrument per millorar algun aspecte d’una biblioteca amb la cooperació d’una altra que tingués millors resultats (cosa que és més plausible entre organismes públics sense un objectiu de mercantilització).

 

A la pàgina web del projecte Tibidabo tenim accés a les dades que ha recollit cada unitat i als informes elaborats pel Consorci de Biblioteques.

Un altre cas, on també podem consultar els indicadors de diverses biblioteques universitàries, és a la pàgina d’indicadors de Rebiun, on apareixen les dades recollides per diverses biblioteques i alguns gràfics, sumant-hi, a més, una eina per a la comparativa d’aquests.

El sense fils més social

Published
by
lalburquerque
on novembre 29, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

“El wi-fi más social” és un article de Luís Benvenuty, publicat a La Vanguardia, el 26 d’octubre, que il·lustra perfectament una política d’informació posada en marxa per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de redistribuir recursos i apropar les noves tecnologies a tothom per a evitar l’escletxa digital.

L’article explica que l’Ajuntament ha desenvolupat 180 punts de connexió sense fils a internet per tots els barris del municipi. A finals d’any la xarxa, sense precedents coneguts, comptarà amb 100 punts nous, i durant l’any 2010 sumarà un total de 500.

És interessant com en aquest article es destaquen algunes experiències com ara la de ciutadans en atur que troben en aquesta iniciativa una bona alternativa per a cercar feina sense que els suposi cap despesa.

El quart tinent alcalde, Ramón García Bragado, explica que apropar la xarxa de xarxes a a la ciutadania, és una manera de fomentar l’equitat d’oportunitats, d’evitar que les noves tecnologies obren una bretxa digital que alimenti les desigualtats socials.  Des de que es va inicià el servei de sense fils municipal, d’ha dut a terme 24.00 connexions a internet. Cada setmana s’estan duent a terme 2.500 connexions a la xarxa. Segons el regidor es pot oferir internet a la ciutadania, com un servei públic més, sense entrar en competència amb els operadors provats. Per això aquesta prestació municipal se sotmet a una sèrie de restriccions en torn a la velocitat de la connexió, el temps de navegació, les pàgines consultables, els horaris… Aquestes limitacions són més flexibles en les biblioteques, els centres cívics, els casals d’avis i els centres culturals, on s’entén que oferir internet és intrínsec a la seva activitat.

Sociedad Española de Evaluación de Políticas Públicas i la seva revista

Published
by
msurrocac
on novembre 29, 2009
in Avaluació i resultats
. 0 Comments

 

La Sociedad Española de Evaluación de Políticas Públicas (SEE) es va crear al juliol de 2001 i va néixer de la idea d’un grup d’acadèmics amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament i a la implantació a Espanya de l’avaluació de polítiques i programes públics. i per millorar l’eficàcia, l’eficiència i la utilitat social de la intervenció de les administracions públiques.

 

Entre les seves línies estratègiques per aconseguir aquest objectiu està fomentar la investigació científica i la difusió d’experiències sobre avaluació entre els agents i les institucions implicades, tant en els àmbits universitaris, de la funció pública, empresarials i professionals. Consideren que es imprescindible per assolir aquest objectiu incrementar la qualitat de la pràctica avaluadora, i això passa per formar experts, validar els mètodes utilitzats i proposar millores per poder aplicar aquests mètodes. També es un lloc de trobada entre organismes similars de tot el territori a través de diferents actes organitzats amb aquesta finalitat.

 

Entre les seves activitats i mesures a portar a terme hi ha la intenció (com no podia ser d’altra manera) d’instaurar un sistema intern d’avaluació de la pròpia Societat per poder controlar i valorar en quina mesura s’estan aconseguint els objectius i posar a disposició dels socis aquesta informació.

 

L’avaluació de la intervenció pública és el mecanisme de control de la despesa pública, de la gestió racional dels recursos perquè el seu impacte sigui el més alt possible sobre la societat en la qual es vol intervenir, i a la vegada fomentar la pressa de consciencia dels ciutadans sobre el seu dret a conèixer com es gasta el diner públic (els seus diners) i quines millores socials s’assoleixen amb aquesta despesa.

 

La Revista E-EVALUACIÓN és la publicació periòdica de la Societat Española de Evaluación de Políticas Públicas per divulgar i promoure documents d’investigació al voltant de l’avaluació de les polítiques públiques. Podem consultar en accés obert tots els seus números al web: http://www.sociedadevaluacion.org/web/index.php?q=revista.

IAPO i la política d’informació a pacients

Published
by
evabenedito
on novembre 29, 2009
in Polítiques eficients
. 0 Comments

Recentment la IAPO (Aliança Internacional d’Organitzacions de Pacients) va elaborar un comunicat sobre les polítiques d’informació a pacients on es proposava que els pacients havien de rebre, no solament informació sobre la seva malaltia, si no també sobre el seu seguiment i el seu tractament a fi que puguin prendre les decisions amb més coneixement de causa. A part, també incideixen en la importància de que els pacients col·laborin en les futures polítiques d’informació en quant a sanitat doncs, com a part implicada important, s’ha de poder escoltar, avaluar i utilitzar la seva opinió.  

La IAPO també puntualitza la importància de comunicar bé per tal que els pacients coneguin perfectament el seu estat, les opcions que tenen i les conseqüències d’aquestes, doncs moltes vegades les queixes dels pacients venen donades per la falta d’informació, ja sigui per inexistència d’aquesta o perquè el llenguatge utilitzat no és comprensible per una persona que no hagi estudiat medicina.

És curiós que, amb tota la inversió en tecnologies de la informació i en establir unes polítiques informatives cada cop més accessibles i obertes, en l’àrea sanitària l’accés a la informació en molts casos sigui tan complicat, ja sigui per la falta de comunicació com pel llenguatge utilitzat. És important, com recomana la IAPO que quan en la redacció de polítiques d’informació, totes les parts implicades tinguin veu en aquestes polítiques. Per tant, en les polítiques sobre sanitat, els pacients tenen dret a expressar la seva opinió, a recomanar, a puntualitzar, etc. D’aquesta manera es pot arribar a aconseguir una política que respongui a unes necessitats reals d’uns pacients. Si no s’escolta als pacients, com es està totalment segur del que és millor per als mateixos pacients?

Eva Benedito

El projecte d’Història Clínica Compartida premiat als World Summit Award 2009

Published
by
Elena Gabarra
on novembre 29, 2009
in Polítiques eficients
. 0 Comments

El World Summit Award és una iniciativa global, creada a Àustria el 2003, en el marc d’una cimera mundial de les Nacions Unides sobre la societat de la informació, que selecciona i promou els continguts millors i més innovadors, aplicats a les TIC.

En aquesta darrera edició, s’han presentat 20.000 projectes provinents de 157 països, classificats en vuit categories: e-Institucions i Governs, e-Salut i Medi Ambient, e-Cultura i patrimoni, e-Ciència i Tecnologia, e-Negocis i Comerç, e-Aprenentage i Educació, e-Entreteniment i Jocs i un premi especial per als països de Llatinoamèrica i el Carib.

Experts mundials en continguts web es van reunir a Nova Delhi per decidir, d’ entre els 545 projectes finalistes, cinc projectes guanyadors per a cada categoria: El projecte de la Història Clínica Compartida (HC3) va ser seleccionada per l’apartat d’e-Salut i Medi Ambient.

L’HC3 és un projecte del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que consisteix en la creació d’un model únic d’accés a registres informatius de diversos sistemes d’informació clínica, amb una traçabilitat exclusiva i amb les garanties de seguretat necessàries.

Més de cinquanta proveïdors de salut a Catalunya podran consultar la història clínica dels pacients, per assegurar que el professional, independentment de la entitat a la qual pertanyi, conegui tota la informació necessària  del pacient per donar una millor assistència. És preveu que el projecte finalitzi a finals de desembre; a hores d’ara, 40 centres d’un total de 58 ja estan connectats.

La HC3, està composta per una sèrie de dades bàsiques del pacient (grup sanguini, estat de vacunació, al·lèrgies, voluntats anticipades, etc), problemes de salut i dades sobre la prescripció i dispensació de medicaments. El metge accedirà a aquesta informació a través de la tarja de la Seguretat Social sempre i quan el pacient sigui davant.

L’accés a aquesta informació, que no es troba localitzada en una única base de dades, és segur i permet una alta capacitat d’emmagatzematge. Cada vegada que es consulta la informació del pacient s’enregistra la dada, qui l’ha consulta, si ha estat autoritzat o no, etc. L’objectiu és guanyar qualitat a l’assistència i evitar proves de duplicitat complementàries.

Les properes fites d’aquest projecte són: l’accés dels ciutadans a les seves dades personals de salut a través de la Carpeta Personal de Salut, la integració de la imatge digital amb l’HC3 i l’accés a la informació de les històries clíniques d’altres comunitats autònomes.

Bibliografia

El projecte de la Història Clínica Compartida rep un premi internacional per l’ús de les TIC en l’àmbit de la Salut. Departament de Salut [en línia] http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1769/doc31722.html [Consulta: Novembre 2009]

Local e-Content triumphs at the WORLD SUMMIT AWARD 2009. World Summit Award. [en línia] http://www.wsis-award.org/index.wbp [Consulta: Novembre 2009]

Toda la información médica en un clic. Monográfico Salud y Medicina. La Vanguardia, 28/11/2009.

e-administració local

Published
by
aestevefl
on novembre 28, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments


Després d’haver llegit alguna de les aportacions dels companys en aquest bloc, m’agradaria poder incidir en el tema de l’e-administració i la fractura digital.

Des de fa uns anys ens trobem que els ajuntaments més importants, i a poc a poc, el de les poblacions més petites s’han inclinat per a utilitzar l’entorn que ens ofereix la xarxa per a poder apropar i facilitar als ciutadans l’accés als serveis i tràmits més habituals que necessiten els ciutadans. Aquesta opció ha permès als habitants poder cursar els tràmits des de casa però … i la gent que no té accés? O que no sap com funciona? Això és el que anomenem fractura digital. Per a intentar evitar-ho algunes de les ciutats del nostre país ténen aules per a ensenyar als ciutadans les possibilitats que ofereix l’e-administració i la xarxa en general.

Una opció molt interessant és la fundació Citilab (http://citilab.eu/inici), una fundació privada que cerca el foment de la Societat del Coneixement, promoure la cultura digital; apropar als ciutadans les darreres innovacions tecnològiques, així com mantenir la cohesió social dins de la nostra era digital. Aquesta entitat fou constituïda a finals de l’any 2003.

Un altre cas interessant a nivell local és l’Ajuntament de Lleida, una de les poblacions que han bolcat més esforços per a aproximar les noves tecnologies i l’administració en línia als ciutadans de Lleida. El seu portal ens mostra des de les activitats diàries fins a la possibilitat de tenir una carpeta digital pròpia on hi pots consultar els teus tràmits.

Políticas de información en los EUA, los grandes desconocidos

Published
by
spanzanelli
on novembre 28, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

No cabe duda alguna que EUA es uno de los países más avanzados en esto de las políticas de información. No me lo había cuestionado hasta que empecé a pensar en sus ciudadanos, esos de a pié, que están todo el día conectados a internet y que yo conozco por jugar con ellos a un juego de cartas llamado “canasta”. Siempre me resultó extraño que cuando se acercaban las elecciones de su país me preguntaran a quién iba a votar, o llegando el cuatro de julio, qué iba a hacer de especial.

He estudiado en las dos pacs anteriores la base de datos medline, que tiene que ver con la telemedicina, todos podemos ver que los recursos de las TICs están más avanzados en EUA que en ningún país del mundo llegando a tener un sitio llamado “Sylicon Valley” (el valle de silicona), donde se encuentran las grandes empresas desarrolladoras de los medios para una mejor y más rápida comunicación.

Pues lo que más me sorprende, es que el gran público, al cual van dirigidas estas políticas de información que tanto cuestan a los gobiernos, no tiene noción de que todas esas políticas de información están a su alcance.

La mayoría de las personas con quien juego a las cartas, son personas de edad media, entre 35 y 50 años, con cultura media suficiente para tener trabajo, casa, coche y su ordenador, además de otras cosas. Se puede hablar con ellos de todo, son educados y muy amistosos. Pero suele haber un factor común entre todos ellos: tienen algún tipo de enfermedad que les condiciona su movilidad. Cuando les hablé de medline, me dijeron que no lo conocían, que qué era eso y que seguro que no lo entenderían porque estaría en otro idioma que ellos no conocían. En los pocos casos que he podido les he abierto los ojos y les he invitado a que visiten su página, pero no quiero ni imaginar la cantidad de americanos que no saben que ese recurso existe y que está ahí para ellos.