Després d’haver llegit alguna de les aportacions dels companys en aquest bloc, m’agradaria poder incidir en el tema de l’e-administració i la fractura digital.
Des de fa uns anys ens trobem que els ajuntaments més importants, i a poc a poc, el de les poblacions més petites s’han inclinat per a utilitzar l’entorn que ens ofereix la xarxa per a poder apropar i facilitar als ciutadans l’accés als serveis i tràmits més habituals que necessiten els ciutadans. Aquesta opció ha permès als habitants poder cursar els tràmits des de casa però … i la gent que no té accés? O que no sap com funciona? Això és el que anomenem fractura digital. Per a intentar evitar-ho algunes de les ciutats del nostre país ténen aules per a ensenyar als ciutadans les possibilitats que ofereix l’e-administració i la xarxa en general.
Una opció molt interessant és la fundació Citilab (http://citilab.eu/inici), una fundació privada que cerca el foment de la Societat del Coneixement, promoure la cultura digital; apropar als ciutadans les darreres innovacions tecnològiques, així com mantenir la cohesió social dins de la nostra era digital. Aquesta entitat fou constituïda a finals de l’any 2003.
Un altre cas interessant a nivell local és l’Ajuntament de Lleida, una de les poblacions que han bolcat més esforços per a aproximar les noves tecnologies i l’administració en línia als ciutadans de Lleida. El seu portal ens mostra des de les activitats diàries fins a la possibilitat de tenir una carpeta digital pròpia on hi pots consultar els teus tràmits.
Una qüestió que crec interessant no només en les politiques públiques sinó que també en l’empresa privada és com es pot resoldre el tema de conservació i la validesa al llarg del temps de la documentació digital. Per a solventar aquest tema hi ha el programa interPARES.
El progrma interPARES neix l’any 1999 i actualment es troba en la tercera fase d’execució ja que, el que preten es posar en pràctica el que s’ha anat treballant en les dies primeres fases. El programa interPARES el que preten és ajudar als professionals de la gestió del coneixement a obtenir les nocions suficients per a conservar el llegat documental en format digital de la societat, i també per assegurar la responsabilitat d’organitzacions i institucions a través de la protecció de l’exactitud i autenticitat de la informació digital que produeix.
Per als arxivers és un handicap força important ja que actualment una bona part de la documentació que es genera és en format digital i els suports magnètics en els quals es conserva no està prou clar la seva durada de conservació, així com la validesa del contingut.
El programa interPARES dóna unes dobles directrius: unes primeres per als productors i unes segones directrius per als arxivers. Pel que fa aa la producció i manteniment de materials digitals es tracta des del maquinari, programari i formats d’arxiu que s’ha d’emprar tant en la creació com en la preservació d’aquests mateixos. També el creador d’aquest document ha de tenir en compte la fiabilitat, autenticitat i exactitud del document creat; així com la protecció davant d’una possible manipulació de la informació.
Com he dit amb anterioritat l’altre factor en importància és la conservació d’aquest document, la seva avaluació, tria i transferència a l’arxiu de preservació permanent.L’arxiu ha de garantir la funció de custodi de confiança i ha de ser capaç d’aplicar tots els requisits per a poder preservar els documents autèntics.
És tal la importància que des de l’Associació d’arxivers de Catalunya s’ha anat promovent la formació dels professionals de la documentació. Us poso un enllaç a una d’aquestes sessions i un altre enllaç a la web oficial del programa interPARES.
http://gruparxiverslleida.wordpress.com/2009/07/02/sobre-el-curs-la-preservacio-digital-aplicacio-de-les-guies-dinterpares-2/
http://www.interpares.org/
