La Biblioteca d’Humanitats del CSIC
Durant dos cursos he participat com a formadora del personal de les biblioteques del CSIC arreu de l’Estat Espanyol impartint cursos a Madrid, Sevilla, Barcelona i València. Es tractava d’uns cursos de formació sobre “L’esporgada de fons a les biblioteques del CSIC”.
Aquesta formació s’emmarcava dins del “Plan d’actuación 2006-2009” del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i per tant vaig tenir la oportunitat de conèixer a fons la seva estructura organitzativa i legislativa on es vinculaven les polítiques de formació del personal bibliotecari per tal de millorar, modernitzar i optimitzar la xarxa de biblioteques i convertir-la en un sistema d’informació científic competitiu.
El CSIC és un organisme molt jerarquitzat amb molts anys d’història i això dificulta la introducció de canvis sobtats i de nous models mentals. Costa fer evident el nou model de biblioteca basada en les TIC, no només al personal de base sinó fins i tot a les jerarquies superiors.
A més hi ha personal funcionari amb molts anys a la institució que no sempre té la formació adient per afrontar el canvi que suposa la irrupció de les TIC en l’àmbit bibliotecari.
Enmig, un conjunt de personal mig, ben format i amb ganes d’innovar que impulsen el pla estratègic i l’intenten implementar.
Vaig conèixer i entrevistar al director, el senyor Mario Cottereau i també a Gaspar Olmedo, responsable del departament de tecnologia així com també a Pilar Martínez Olmo i Carmela Pérez-Montes directora i vicedirectora respectivament de la Biblioteca d’humanitats Tomás Navarro Tomás de Madrid.
Eren representants dels diferents grups de stakeholders i tots em varen confirmar que es va aplicar el model “bottom-up” deixant pujar les idees i propostes des dels nivells més baixos de manera que els implementadors de primera línia, que són els agents que han d’executar la política directament es van trobar més representats en el resultat final.
Malgrat que el model “bottom–up” porta més complexitat inicial (reunions, acords, desacords…) a la llarga és més efectiva perquè implica “de facto” més directament a tots els tipus de stakeholders, (els latents, els expectants i els definitius) i per tant augmenta el nivell d’implementació de les polítiques dissenyades.
La nova biblioteca, anomenada Tomás Navarro Tomás sorgeix d’una potent inversió i de la necessitat de crear una gran biblioteca d’humanitats de gran nivell investigador. Té més d’un milió de documents, dels quals 700.000 són de lliure accés. Informatitzat amb màquines d’autopréstec per radiofreqüència i d’autodevolució.
Molt ben pensada, (malgrat que l’edifici quan es va fer estava destinat a ser la seu de les Loterias Nacionales del Estado), la distribució i la senyalització està molt ben treballada de manera que es preveu un espai de creixement per 10 anys.
El que vaig admirar més va ser l’esforç per crear una gran biblioteca d’humanitats amb més d’un milió de registres que fou la suma de 8 biblioteques atomitzades arreu de Madrid. L’inventari, la classificació, la gestió i el filtre d’obres duplicades, el trasllat, la neteja ha estat una feina ingent molt ben parametritzada i un exemple de gestió bibliotecaria amb un bon nivell d’informació als usuaris.
Puc concloure que el CSIC ha realitzat una feina òptima gràcies al treball en equip i a una bona planificació d’entrada.
Per més informació podeu consultar http://biblioteca.cchs.csic.es/index.php
