Amb la finalitat de potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la connectivitat a les xarxes IP, en molts municipis s’estàn plantejant o ja s’han dut a terme polítiques públiques per oferir xarxes wifi que donen cobertura a tot el seu territori. Aquest servei on-line per part de les Administracions Locals ofereix als ciutadans la possibilitat de consultar el padró d’habitants, sol·licitar certificats o iniciar tramitacions fiscals.
Hi ha qui parla de l’”Administració Ubicua” quan existeix la possibilitat que l’Administració sigui accessible les 24 hores, els 7 dies de la setmana. El següent pas és aconseguir que l’Administració sigui accessible des de qualsevol lloc. La tecnologia avança ràpid en aquest camp, sobretot pel que fa a la tecnologia mòbil; però, de moment, la sol·lució és la instal·lació de xarxes wifi municipals que proporcionen accés a aquests serveis de forma gratuïta.
Proporcionant Internet es dona un servei universal, al que tota la ciutadania hi té dret, però la Comisió del Mercat de Telecomunicacions és bastant restrictiva al respecte per considerar aquest servei com competència deslleial. Tot i així, hi ha opinions que consideren completament lícit que un ajuntament oferisca accés wifi, ja que les empreses de telecomunicacions en lliure competència no han sigut capaces d’oferir res paregut.
Com ja s’ha comentat, la Web 2.0 ofereix aplicacions web enfocades a oferir millors solucions a l’usuari final; es tracta d’aplicacions que generen col·laboració. S’ha dit que es tracta d’una actitut més que d’una tecnologia on els projectes no paren de renovar-se i evolucionar.
Google, el cercador més utilitzat a Espanya, participa d’aquesta actitut. Recentment ofereix als seus usuaris l’opció d’avaluar i interactuar amb les cerques per adaptar-les als seus propis criteris.
Per accedir a aquestes aplicacions s’ha de tenir un compte d’usuari de Google, ja que els canvis introduïts sols s’aplicaràn quan les cerques es realitzin des d’aquest compte. També s’ha habilitat una secció en la que si que es podràn consultar les acotacions que altres internautes han realitzat d’una determinada cerca.
Les noves característiques permeten: eliminar resultats carents d’interés, reposicionar-los al llistat per tal que apareguen en primer lloc els més rellevants, etiquetar-los amb comentaris per a futures cerques i afegir pàgines.
Aquest és un exemple més de la web 2.0 a Google.
Notícia a ElPaís.com: http://www.elpais.com/articulo/internet/Google/permite/gestionar/busquedas/usuarios/elpeputec/20090507elpepunet_2/Tes#EnlaceComentarios
Seguint en la linia de l’aportació “Espiando en Facebook”, veiem que les xarxes socials clarament pretenen coneixer a fons les nostres dades privades.
Quan ens registrem bé en Facebook, o MySpace, Hi5, etc. el primer que ens demanen és el nom, sexe, data de naixement i direcció on vivim. El següent pas és relacionar la nostra direcció de correu amb la dels nostres amics utilitzant la llibreta de direccions de correu. També podem afegir una foto i donar a coneixer les nostres pel·lícules, llibres, música i aficions preferides.
Per supost, podem limitar qui volem que conegui aquestes dades personals, però el que no sabem és quines d’aquestes dades podrà vore el servei de xarxa social i que farà amb elles. Generalment s’otorguen les llicències d’ús d’aquests continguts i la propietat indefinida de les seves dades, incluint el seguiment de missatges enviats, cerques realitzades, aplicacions utilitzades. Tots els serveis de xarxes socials poden transferir aquestes dades a terceres parts, segons diuen, per a “personalitzar anuncis i promocions”, però no es fan responsables de les pràctiques de privacitat d’aquests tercers.
Hem de enir en compte les dificultats que trobem a l’hora de donar-nos de baixa, ja que si en alguns casos dificulten la visibilitat de l’enllaç per borrar-nos de la xarxa, totes almacenen el perfil i informació sense borrar-los definitivament.
D’aquesta manera, les xarxes socials ofereixen a la publicitat informació molt concreta dels possibles consumidors per tal d’ajustar els anuncis a les seves necessitats i fer-los el més personalitzats possible.
Sense arribar al punt extrem del 1984 d’Orwell o del Gran Hermano, realment hauríem de tenir en compte les dades que facilitem gratuïtament a aquestes xarxes.
Las redes sociales contienen datos de sus usuarios que cualquiera puede aprovechar
http://www.internautas.org/html/5239.html
¿Redes sociales o monstruos comedatos?
http://ww2.grn.es/merce/2008/redessociales.html
A la pàgina web de la Universitat d’Alacant podem trobar l’apartat www.ua.es 2.0; sota aquesta denominació s’agrupen una sèrie de projectes i portals que es caracteritzen per seguir la filosofia i els principis de la web 2.0. Aquests estan basats en les comunitats d’usuaris, xarxes socials, la interactivitat, els continguts multimedia i les ferramentes de fàcil edició.
Dintre d’aquests projectes i portals podem trobar:
Portal AudiovisUAl: col·lecció de recursos audiovisuals de la UA.
Enllaçant amb les aportacions de la web 2.0 i el repositori”Halthi Trust”, trobem també RUA: Respositori Institucional de la UA; on s’ofereix accés obert al text complet en format digital dels documents generats per la UA en docència i investigació, donant major visibilitat a la producció científica i docent de la Universitat. A aquest Repositori recull tot tipus de materials digitals, preprints, postprints, comunicacions a congresos, documents de treball, materials docents, revistes editades per la Universitat, etc.
Open Course Ware: es la publicació docent completa, oberta, gratuïta i en línia del programa docent de les asignatures i els cursos que s’imparteixen a la Universitat.
Blogs UA.es: s’ofereix l’opció de crear blog per qualsevol membre de la comunitat universitària.
Espais de creació: espais per a la creació i difusió de joves universitaris.
Aquest és un exemple més de la web 2.0.
