Em faig resò del comentari que José Antonio Millán fa de notícia al seu blog. Ho qualifica de gran notícia. L’Arxiu Nacional d’Alemanya donarà més de 100.000 fotografies digitalitzades que corresponen a diferents moments històrics, des de 1860. Això vol dir accés lliure i ús lliure d’aquest material.
Perquè?
- Per la visibilitat enorme de la Wikimedia
- Per gaudi i ús de tothom
- Per l’estalvi dels costos de l’ample de banda al servir-les
- Per la col·laboració dels usuaris per localitzar persones de les imatges
- Una enorme difusió del patrimoni
Sens dubte, això és una mirada amplia del que és la difusió del patrimoni que tant de bò altres arxius adoptessin.
Estúpids i despullats?. Dues notícies llegides a la premsa els darrers dies m’ha fet reflexionar sobres els efectes col•laterals de les TIC.
Hi ha lleis redactades (la primera de l’any 1974 als EE.UU.) per protegir l’ús inadequat de la informació personal i mantenir un fonamental respecte a la privadesa. Però sembla ser que la tecnologia avança per l’esquerra: Adiós a la privacidad en la Red era el titular d’ahir diumenge al diari EL PAIS.
L’exemple més evident del control de les nostres dades és l’empresa Google que amb el seu nou navegador, Chrome, augmenta la seva capacitat de control i emmagatzematge, i per tant de tractament, de les nostres dades privades de navegació. Val a dir que no només Google juga amb les nostres dades, també ho fan Flick, Facebook o Twitter.
D’altra en un interessantíssim article de Nicholas Carr, Is google making us stupid? compara el que fa Google amb el treball mental amb el que va fer Taylor (el del treball en cadena) respecte al treball manual: sistematitzar per treure més rendiment. Google és una companyia creada al voltant de la ciència de la medició i el seu esforç és sitematitzar tot el que fa. Amb això controla cada cop més la forma en què les persones trobem informació i traiem significat d’ella.
Però el més preocupant –per mi- i el nucli dur de l’article és la reflexió sobre els efectes del gran ús que fem d’internet sobre la nostra capacitat de lectura i de pensament. Així ho recull l’altre article del diari EL PAIS Internet cambia la forma de leer…¿y de pensar? . Carr, a partir de la seva experiència personal i de consultes a amics, coneguts i a altres usuaris de la xarxa, dedueix que la Xarxa li està fent perdre capacitat de concentració i de contemplació. Molts d’ells són incapaços de llegir articles llargs o submergir-se i concentrar-se en un llibre durant hores –cosa que abans sí feien-.
Ens trobem davant un tipus diferent de lectura i per tant un tipus diferent de pensament. El que està clar, diuen els especialistes, és que el cervell humà és gairebé infinitament mal•leable i que en el seu moment Sócrates es va lamentar del desenvolupament de l’escriptura –deixaríem d’exercitar la memòria- humanistes italians es van preocupar per l’arribada de l’impremta –ens portarien a la mandra intel•lectual-.
