Author Archive for cquesadab

2009 - Any Europeu de la Creativitat i la Innovació (AECI)

Published
by
cquesadab
on desembre 3, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

Hola,

Tenint en compte que les polítiques d’informació a Espanya s’han portat a terme sobretot gràcies a la col.laboració a nivell eurpoeu (Informe Bangemann (1994) …) i regint-se molt sovint per la normativa de la Unió Europea penso que és interessant la web de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació (AECI) [http://www.create2009.europa.eu/) en quan a promoció de la cooperació entre els diferents països eurpoeus per a la potenciació de la Creativitat i la Innovació que també s'intenta impulsar a través d'altres àrees com Educació, Cultura, Empresarial, Regional i d'Investigació. Destaca com a objectiu fomentar la capacitat de no contentar-se amb aquell coneixement adquirit i intentar anar més enllà, d'aquí el lema "imagina, crea, innova". En aquest sentit, és interessant la reflexió que feia l'any 2001 José Lopez Yepes a l'article "Las políticas de la sociedad de la información en España" [Documentación de las Ciencias de la Información, 2001, núm. 24, p.11-33] on parlava de la importància de la Documentació dins de les polítiques públiques d’informació i on parla de “Documentació” com l’instrument de coneixement i comunicació del saber i també de la informació” i que hem de vigilar perquè podem tenir “molta informació però poc coneixement” i per tant “els experts en el tractament de la informació ocuparan un lloc molt rellevant en ordenar les grans quantitats de dades i informació que circula a la xarxa”.

Per tant, tot allò que volen impulsar les politiques relacionades amb la societat de la informació com compromís social; adaptació al sistema eduacatiu i formació; administració on-line i serveis als ciutadants; creació d’empreses proveedores de continguts i serveis, etc. haurà d’ajudar-se de les funcions de la Documentació com recopliar informació de les fonts, producció, comunicació i evaluació de l’activitat investigadora. Penso que tots aquests aspectes venen relacionats amb la manera com cadascú pot ser capaç d’adquirir coneixement a partir de la informació que se li presenta i com aquest coneixement pot portar a tenir més creativitat i aportar per tant innovació en disciplines relacionades amb la ciència, cultura, educació, etc. D’aquí doncs de la importanció en la selecció, classificació i comunicació dels documents que es generen.

Així doncs les polítiques d’informació abarquen camps molt amplis, sense oblidar els tècnics i econòmics (ara està d’actualitat: La Vanguardia d’avui: “Los operadores se oponen a asumir un coste mayor en la financiación del servicio universal a banda ancha”) i els de propietat intel.lectual (El Periódico de dimarts: “El creador d’Internet advierte que cortar internet por los derechos de autor es “cruel e inusual”": sobretot es refereix a la privacitat de les persones i creu que hi pot haver alternatives que estiguin a mig camí entre els drets dels autors i també dels usuaris”.

 Hi ha molt de camir per córrer i molts camps interrelacionats. Internet ofereix múltiples possibilitats, però també obre noves portes a la legislació.

El que s’impulsa a través d’AECI és el diàleg, l’intercanvi d’informació a través de conferències, blogs, fòrums…

Cristina

Blocs

Published
by
cquesadab
on novembre 15, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

Voldria fer una petita reflexió sobre la influència que poden tenir els blocs en les polítiques públiques. M’hi ha fet pensar el blog de Roberto d’Agostino www.dagospia.it que segons un article a El País http://www.elpais.com/articulo/internacional/Todos/tenemos/dentro/Berlusconi/elpepuint/20091031elpepuint_11/Tes

és un dels més influents a Itàlia. Penso que perquè un bloc tingui credibilitat i influència ha d’estar creat per una persona coneguda al seu país d’origen i amb formació i que no estigui en actiu políticament parlant, ja que d’aquesta manera segurament parlarà sobre fets “políticament incorrectes” i podrà dir tot allò que no es diu en un bloc per exemple, d’un candidat oficial d’un determinat partit polític, que serà més de propaganda que d’informació objectiva.

Penso que per això el bloc d’Agostino és llegit per molta gent i pot crear debat i fins i tot potser fer canviar, potser de manera subtil, alguna política. El que és interessant és que el seu bloc no només parla de política, sinó també d’economia (empreses), justícia, etc. Parla dels diferents “poders” que hi ha a la societat, que no només són polítics, i per tant, com diferents “actors” influents poden determinar certes polítiques.

Penso que els blocs són positius sempre que s’hi pengin informacions fiables, per tant, aquí entra un cop més el coneixement i criteri de l’usuari, ja que permet als ciutadans donar a conèixer fets particulars sobre accions per exemple del seu poble o ciutat i a part, debatre de manera constructiva per a ampliar coneixements i diferents punts de vista. Crec que amb Internet s’ha obert una porta a la transparència ja que podem consultar diferents fonts, de diferents països, veus, pensaments…i que això influeix en la manera de fer polítiques ja que cada vegada més els ciutadans estan informats de com aquestes es porten a terme i a més poden aportar amb els seus interessos i opinions punts de vista que modifiquin o donguin idees als gestors polítics. 

Si mirem els diferents diarigs digitals, veiem com tots tene el seu apartat de “blogs” on els lectors poden fer comentaris sobre els blogs dels diferents articulistes corresponents o bé crear el seu propi blog sobre un tema d’actualitat. Els filtres que utiltizen els responsables de cada diari no vulneren la ideologia de l’usuari, que pot ser diferent a la del diari en qüestió, però sí que vigilen que no es facin comentaris difamatoris, amenaces, etc que pugin afectar als drets de les altres persones o també s’evita que s’utilitzin els blocs per a fins comercials o ilegals.

Altres maneres de cerca blogs pot ser buscant un directori de blogs per categories.

Fins ara,

Cristina

Entrevista a Viviane Reding, Comissària de la Societat de la Informació

Published
by
cquesadab
on octubre 18, 2009
in Disseny de programes and Polítiques eficients
. 0 Comments

Seguint els comentaris d’altres companys/es sobre el fenomen de la digitalització dels llibres, també m’ha semblat interessant l’entrevista que surt amb data 16 d’octubre a “El País” a Viviane Reding, Comissària de la Societat de la Informació.

Pensant amb com poden els governs dels difernets països portar a terme les seves polítques dins d’aquest camp, és interessant la refexió que fa Viviane Reding advertint de la importància d’un projecte comú per a aplicar a la digitalització (prenent com a referència el Google Books americà) a totes les regions europees i no fraccionat com a element clau per a la potenciació de la pròpia cultura europea, diversa i per això rica en moltes vessants. Reding pensa que la digitalització s’ha de veure com a una oportunitat per a poder llegir llibres que ja  no estan al mercat i destaca també com Europa pot ser capdavantera amb projectes com ARROW que es cuiden dels drets d’autor i el dret de la propietat intel.lectual o com Europeana (biblioteca digital europea en línia:  http://www.europeana.eu/portal/

També destaca la influència i cooperació de diferents actors per a portar a tèrmer una política de digitalizació com són la pròpia Comissió Europea, els autors, editors, bibliotecaris i els Governs dels diferents països.

Per últim, anoto la web de la Societat de la Informació a Europa: http://ec.europa.en/information_society/index_es.htm on hi podem veure projectes interessants com el de la política d’alfabetització audiovisual. Penso que és molt importnat, ja que si es llancen projectes com els de digitalització de llibres per fer arribar la cultura a un major nombre de persones, han d’anar acompanyats, de propostes que els complementin i que ajudin a fer-los factibles. I l’educació, l’ensenyament hi tenen també molt a dir.

Així ho pensen també els impulsors del pla de digitalizació a Catalunya (”Catalunya 4.0: el pla de digitalització”, notícia d’avui a La Vanguardia) on un dels àmbits d’actuació estratègica és l’educació i a part, també la justícia, les administracions públiques i la competivitat de les empreses. Aquest pla ha estat presentat per Telefònica i la Generalitat (a Cardedeu, 15 d’octubre) com a exemple de col.laboració entre entitats privades i públiques.

Salutacions,

Cristina