Últimament són moltitut els blogs que proliferan al web sobre temàtiques que s’ajusten a les que estem estudiant.Sembla que el món de la documentació avança inexorablement cap a les noves tecnologies i que el futur de la professió estarà en relació a la gestió que fem d’aquests nous suports. Això és ben cert i no s’escapa al coneixement dels nous professionals que s’estan formant en aquest món. Ara bé, sembla que aquest context obliga als nous professionals a comunicar-se a través d’aquests nous mitjans a profitant les característiques més notables que tenen: llibertat, espontaneitat, inmediatesa, accessibilitat, comoditat, flexibilitat, i un llarg etcètera.
És el cas del primer blog que es pot recuperar avuí a través de google buscant per “polítiques d’informació” El documentalista enredado:
http://www.documentalistaenredado.net/estadisticas/
És un blog d’estética dubtosa, de contingut ampli, participatiu i de qualitat irregular. Aquestes son les característiques de multitut de blogs del mateix estil i temàtica. Això fa que ens plantegem l’interrogant d’on son els límits acceptables per a la professionalitat de l’ofici, ja que si bé blogs com aquest poden aportar molt a la professió, tant a través dels seus continguts com de la seva manera de fer també ens podem trobar que en alguns casos patim desinformació per la falta de control i la lleugeresa de les seves publicacions. Aquest és un debat molt interessant i hem tibgut ocasió d’abordar-lo al debat de l’aula sobre el web 2.0.
En qualsevol cas m’agradaria recomenar aquest blog per la quantitat inmensa de post d’interés que s’hi poden trobar.
